15/05/2023 | 07:00
La campanya electoral de les eleccions del 2015 va estar esquitxada per una notícia del diari El Mundo que afirmava que el llavors alcalde de Barcelona Xavier Trias tenia un compte opac a Suïssa. La informació, basada en un informe de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la policia espanyola, va resultar falsa: tot plegat era un dels prolegòmens del que més tard es coneixeria per operació Catalunya.
Trias ha dit que aquelles informacions van “influir” en el resultat de les eleccions del 2015, en què va ser desbancat per Ada Colau. Però hi ha un altre cas de presumpta corrupció durant el seu mandat que encara està pendent de judici: és el denominat cas del 3%. Polítics i empresaris haurien pactat l’adjudicació d’obra pública a canvi de donacions a fundacions afins a Convergència.
La investigació del 3% afecta 14 empreses i una vintena d’institucions controlades per CiU entre els anys 2009 i 2015. L’extresorer de CDC Daniel Osàcar i l’exresponsable econòmic i jurídic Francesc Sánchez han col·laborat amb la Fiscalia i han reconegut els fets. Segons la instrucció, l’exconseller de Justícia i extresorer de CiU Germà Gordó hauria estat el cap d’una “organització criminal” que tenia com a objectiu finançar irregularment CDC. En aquest article en vam explicar les claus més rellevants.
La Fiscalia Anticorrupció ha investigat cinc projectes urbanístics adjudicats durant el mandat de Trias
Una de les institucions sota control de CiU durant aquell període sobre la qual la Fiscalia ha posat els focus és l’Ajuntament de Barcelona. En concret, sobre l’adjudicació de cinc projectes urbanístics, el més rellevant dels quals és la remodelació de la plaça de les Glòries, que hauria implicat el pagament de comissions a CDC. El mateix hauria passat, segons la Fiscalia, en unes obres al Paral·lel. També s’han detectat suposades irregularitats en els projectes de remodelació del Mirador de les Aigües, en la construcció de diversos carrils bici i en les obres de reurbanització del carrer de Lucà.
CRÍTIC ha tingut accés a la interlocutòria de procediment abreujat del cas, que detalla com funcionava l’operativa del 3% arreu del país i també a Barcelona; també, als escrits d’acusació de la Fiscalia Anticorrupció i de l’Ajuntament de Barcelona, que va personar-se en el cas com acusació particular durant el mandat d’Ada Colau. El consistori, a diferència de la Fiscalia, apunta només a irregularitaats en quatre obres: plaça de les Glòries, Mirador de les Aigües, carrils bici i urbanització del carrer Lucà.
Antoni Vives, mà dreta de Trias i persona clau en la trama
Al focus de la investigació hi ha Antoni Vives, tinent d’alcaldia d’Urbanisme durant el mandat de Trias i mà dreta de l’exalcalde. “L’aprecio i hi tinc molt contacte; el que li ha passat és una venjança”, va afirmar Trias sobre Vives quan va anunciar que es tornava a presentar a l’alcaldia en ser preguntat sobre la seva mà dreta entre 2011 i 2014.
Vives va ser regidor de CDC a l’Ajuntament de Barcelona entre els anys 2007 i 2015, i tinent d’alcaldia d’Urbanisme i Medi Ambient durant l’era de Trias. Per aquest motiu va ocupar simultàniament els càrrecs directius de president i apoderat de l’empresa Barcelona d’Infraestructures Municipals (BIMSA).
Vives va admetre la seva culpabilitat en un altre cas de corrupció, que afectava l’empresa Barcelona Regional
Pel que fa al cas del 3%, la Fiscalia Anticorrupció assenyala Vives com un dels imputats que van incórrer en irregularitats en processos adjudicatoris, i el situa com a “autoritat o funcionari influenciat”. Segons l’escrit d’acusació, hauria participat en reunions amb empresaris i hauria tingut un paper decisori en la trama de suposada corrupció. Per aquesta raó, considera que la seva conducta seria constitutiva d’un delicte d’organització criminal, de frau a les administracions públiques, d’un delicte continuat de tràfic d’influències i de prevaricació. El fiscal li demana un total de 6 anys de presó i 15 anys d’inhabilitació. La petició de l’Ajuntament és més moderada: un any i tres mesos de presó i sis anys d’inhabilitació, per la seva actuació en l’adjudicació del contracte dels túnels de les Glòries.
Vives està avui retirat de la vida política: en l’actualitat, treballa en el projecte d’una consultoria del príncep saudita Mohamed bin Salman. L’extinent d’alcaldia, de fet, ja va ser condemnat per un altre cas, del qual va admetre la seva culpabilitat: va contractar a l’empresa Barcelona Regional el militant d’Unió i alcalde de Cervelló Jesús Arévalo, que cobrava de l’empresa pública sense fer-hi cap feina.
115.000 euros en comissions de Copisa per l’adjudicació dels túnels de la plaça de les Glòries
El Jutjat Central núm. 5 de l’Audiència Nacional de Madrid es refereix a les obres dels túnels de les Glòries com un dels casos en els quals l’antiga Convergència hauria incorregut en un delicte de tràfic d’influències. El pressupost de licitació del contracte s’elevava fins als 60,1 milions d’euros.
Segons consta en la interlocutòria, “és rellevant destacar que el concurs es va anunciar al BOE el dia 10.12.2014 i que el 22.12.2014 s’ingressen 40.000 euros en un compte corrent de CatDem [fundació vinculada a CDC]”. L’autor de l’ingrés va ser l’empresa Copisa, adjudicatària de l’obra dins d’una unió temporal d’empreses (UTE) amb Comsa, Benito Arnó i Romero Gamero.
Així mateix, el dia 15 de gener de 2015, tres dies després que s’acabés el termini per presentar-se a la licitació, Copisa va donar 25.000 euros addicionals a aquesta fundació. Quatre mesos més tard, després que es realitzés aquesta adjudicació, Copisa va ingressar 50.000 euros més a CatDem. En total, 115.000 euros en donacions que la Fiscalia considera que, en realitat, són comissions encobertes per l’adjudicació. L’escrit d’acusació de l’Ajuntament apunta en la mateixa direcció.
Antoni Vives, sobre les obres de Glòries: “No interferències tècniques. Control polític de l’operació”
L’empresa contractant va ser BIMSA, presidida per Antoni Vives. Segons la Fiscalia, Vives, juntament, amb Germà Gordó, “van decidir l’adjudicació del concurs a l’UTE, que en absolut tenia capacitat tècnica”. En conseqüència, segons l’escrit del cas que va fer la Fiscalia Anticorrupció, “es van produir retards en l’execució de l’obra i un desviament en la seva execució superior, fins i tot, al 50% del que s’havia pressupostat”.
L’escrit d’acusació de l’Ajuntament de Barcelona dona més detalls de l’operació. Recull un intercanvi de missatges entre Felip Puig, llavors diputat de CDC, i Antoni Vives, en què el primer li demana que rebi l’empresari Cornadó, de Copisa, a qui defineix com a “bon amic i company de viatge”. Vives respon que “ja està fet”. Segons l’escrit d’acusació, en data 23 de desembre de 2013, consta una reunió entre Vives i el gerent d’urbanisme de l’Ajuntament en què Vives anota: “Glòries: No interferències tècniques. Control polític de l’operació”.
Segons la Fiscalia, l’UTE adjudicatària del contracte inicialment no estava integrada per la societat Romero Gamero. La seva inclusió “es va produir immediatament després d’un seguit de reunions que va mantenir l’acusat Romero Gamero amb membres de l’Administració pública licitadora, de CDC i de la Fundació CatDem”. De fet, l’escrit detalla una vintena de reunions que “van ser realitzades amb l’únic objectiu d’adjudicar el concurs” a aquestes empreses.
Comissió de 50.000 euros per l’adjudicació de la remodelació de l’avinguda del Paral·lel
Una altra de les obres del mandat de Trias que està sota la lupa de la Fiscalia Anticorrupció és la remodelació de l’avinguda del Paral·lel de Barcelona. Igual que a la plaça de les Glòries, l’obra va ser licitada per BIMSA i l’adjudicatària va ser Copisa. El contracte es va adjudicar poc abans de les eleccions municipals, el 8 de maig de 2014, per un valor de 5,7 milions d’euros.
L’escrit de la Fiscalia assenyala que el dia 16 de desembre de 2013 es va produir una reunió entre Francesc Xavier Tauler, director general de Copisa, i Andreu Viloca, tresorer de CDC. L’endemà, Copisa va ingressar 25.000 euros en un compte corrent de la Fundació CatDem i 25.000 més en un compte corrent de la Fundació Fòrum Barcelona. Tres dies després es va publicar en la pàgina oficial de BIMSA l’anunci previ de la licitació. L’adjudicació es va produir el 31 de març de 2014. Segons la Fiscalia, aquestes donacions van “determinar l’adjudicació”, funcionant la “influència decisiva dels òrgans directors de CDC en els responsables de BIMSA”.
Desenes de reunions entre empresaris de la construcció i alts directius públics
La Fiscalia ha posat la lupa també sobre tres adjudicacions més de pressupost més reduït: la remodelació del Mirador de les Aigües de Collserola, la construcció de diversos trams de carril bici i una reurbanització al carrer de Lucà. En aquests tres casos, no ha detectat el pagament de comissions, però sí una dinàmica de relacions entre empresaris, alts càrrecs directius i polítics enfocada a aconseguir l’adjudicació d’obres.
A l’agost del 2012, BIMSA va adjudicar a una UTE formada per la constructora madrilenya Oproler i l’empresa Rubau Tarrés la remodelació de les obres del Mirador de les Aigües, per un valor de 383.491 euros. Segons la informació recopilada per la Fiscalia, entre el gener i el juliol del 2012, mentre l’obra s’estava licitant, es van produir un total de 17 reunions i trobades entre els directius de les empreses i els responsables de CDC i BIMSA.
Segons la Fiscalia, directius de BIMSA van rebre regals per un valor estimat de 3.000 euros per part d’empresaris de la construcció
El mateix va passar amb l’adjudicació de diversos trams de carril bici per un valor de 854.579 euros. La licitació es va publicitar el 23 de juliol de 2013 i la guanyadora del concurs va ser de nou Oproler i Rubau Tarrés. En aquest cas, la Fiscalia ha documentat una vintena de reunions entre els empresaris, els responsables econòmics Andreu Viloca i Francesc Sánchez i els màxims responsables de BIMSA, incloent-hi Constantí Serrallonga, gerent municipal durant l’etapa de Trias, avui màxim responsable de la Fira de Barcelona.
‘Pack’ de regal “Mil noches inolvidables” a dos directius de BIMSA
L’escrit de la Fiscalia també assenyala com directius de BIMSA van rebre obsequis i regals per afavorir Oproler. Aquests regals anaven dirigits a Ángel Sánchez Rubio, director general de la companyia, i Ernest Santolaria, director d’obra civil. Segons la Fiscalia, Sánchez Rubio i Santolaria van rebre regals per un valor aproximat de 3.000 euros cadascun.
Entre els missatges interceptats als empresaris, n’hi ha un del 18 de desembre de 2012 on José María Zaragoza de Pedro, director de contractació d’Oproler, comenta a Josep Maria Bassols, director de negoci de la companyia a Catalunya: “Per cert, ens convindria fer un regal a Ángel Sánchez, Dtor. de Bimsa”. Una de les despeses per un valor de 579 euros reflectida a la targeta Visa de l’empresa té com a concepte “Factura UTE carril bici, Obsequis BIMSA”. Es tracta d’un pack d’El Corte Inglés que du per títol “Tres días de ensueño gourmet”.
El 15 de gener de 2014, Sergio Lerma, màxim accionista d’Oproler, i Bassols van convidar a un dinar Ángel Sánchez i Ernest Santolaria, la factura del qual va ser anotada com a “Obsequio navideño UTE y perspectivas 2014”.
Un altre exemple d’aquesta mena de relacions es dona amb la licitació de la reurbanització del carrer de Lucà, licitada per BIMSA el 30 de gener de 2015. Un cop obert el concurs, Ángel Sánchez va rebre un altre pack de “Mil noches inoblidables” en un dinar amb Bassols el 19 de febrer. Més tard, rep un altre regal, consistent en un pernil, quan es liciten les obres de la carretera de les Aigües, entre el 7 de maig de 2012 i el 3 de gener de 2013. Així queda reflectit en un correu electrònic.
