09/11/2022 | 07:00
L’Audiència Nacional ha enviat a judici els acusats per la trama del 3%. La setmana passada es va fer públic l’escrit d’acusació de la Fiscalia Anticorrupció: la investigació afecta 14 empreses d’obres i serveis contractistes de la Generalitat, dos exconsellers, dos ex-alts càrrecs d’Infraestructures.cat, un extinent d’alcaldia de Xavier Trias, l’expresident del Port de Barcelona i l’actual director de la Fira, entre d’altres. En total, 30 empresaris i responsables polítics de diferents administracions.
La Fiscalia demana penes de fins a 21 anys de presó, així com multes milionàries. El cas és rellevant per dos motius: en primer lloc, perquè afecta de ple figures notables de l’empresariat català que procuren restar sempre fora del focus mediàtic. I, en segon lloc, perquè ens mostra la cara fosca d’una Catalunya no gaire llunyana en el temps. Els fets s’esdevenen durant l’etapa de Govern d’Artur Mas a la Generalitat i de Xavier Trias a l’Ajuntament de Barcelona, uns moments en què CiU presumia de gir sobiranista i es començaven a coure els fets de la tardor del 2017.
Anticorrupció ha pogut acreditar 31 contractes d’administracions de CDC a 14 empreses a canvi de suposades comissions
CRÍTIC ha tingut accés a l’escrit de la Fiscalia Anticorrupció, de 194 pàgines, elaborat pel fiscal José Grinda González. El Ministeri Fiscal acredita en el seu escrit un total de 31 contractes d’administracions controlades per Convergència amb 14 empreses que, a canvi de les adjudicacions provinents de 20 administracions públiques, haurien pagat suposades comissions al partit.
En aquest article us presentem set claus per entendre la complexitat d’un cas que pot acabar en penes de presó elevades per als seus implicats.
L’exconseller de Justícia Germà Gordó, cap de l’“organització criminal” segons la Fiscalia
L’analista i gran coneixedor del món convergent Toni Aira escrivia el 2011 un article a El Punt Avui sobre el denominat “pinyol” del llavors flamant nou president Mas. D’aquest nucli dur en formaven part “el seu gran estrateg i expert en comunicació, David Madí, i amb ell Oriol Pujol i Ferrusola, Francesc ‘Quico’ Homs (actual secretari general de Presidència) i Germà Gordó (actual secretari del Govern)”.
Onze anys més tard, de tots ells només Quico Homs no ha estat implicat directament en cap causa de suposada corrupció. David Madí acaba de ser condemnat pel cas Triacom; Oriol Pujol va acabar a la presó pel cas ITV i figura com a investigat en el procés contra la família Pujol, i Germà Gordó és, segons Anticorrupció, el cap de “l’organització criminal” del 3%. Anticorrupció li demana 18 anys i 10 mesos de presó pels delictes d’organització criminal, frau a l’Administració pública i corrupció entre particulars.
Sota la direcció del conseller Gordó, i sempre segons el relat de la Fiscalia, els acusats adscrits a Convergència “duien el control i seguiment de les licitacions d’obra i serveis ofertes per les diferents administracions sota l’esfera de poder de CDC” i “influïen en els seus responsables per tal que els concursos fossin adjudicats a empreses connivents”. A canvi, les empreses es comprometien a fer donacions a CDC.
Gordó va ser primer secretari del Govern i després conseller entre el 2012 i el 2015, quan la trama hauria estat en ple funcionament. Va ser elegit diputat dins de la coalició Junts pel Sí en les eleccions del 27-S, tot i que acabaria al grup mixt per voluntat pròpia, després de fundar el corrent crític Nova Convergència. Avui Gordó presideix el grup Convergents. En saber-se l’acusació de la Fiscalia, va fer un tuit amb el lema “Cel serè”.
Dos polítics i set empresaris han reconegut els fets i han col·laborat per obtenir una rebaixa de penes
Les investigacions per corrupció que intenten acreditar el pagament de comissions per adjudicacions públiques són complexes i sovint no arriben a bon port. Per això és molt rellevant si, durant la instrucció, alguns dels acusats es mostren disposats a col·laborar-hi. I és el que ha passat amb el cas 3% amb dos homes de partit rellevants: l’extresorer de CDC Daniel Osàcar i l’exresponsable econòmic i jurídic Francesc Sánchez. També ho han fet, segons consta en l’escrit de la Fiscalia, vuit dels empresaris implicats.
Osàcar i Sánchez han tingut, segons la Fiscalia, “un comportament d’activa i eficaç col·laboració” en la causa
En el seu escrit, Anticorrupció diu que Osàcar i Sánchez han tingut “un comportament d’activa i eficaç col·laboració amb l’Administració de justícia”: “No només reconeixen els fets que s’han descrit, sinó que han aportat dades que han determinat esclarir també altres fets investigats en les peces separades d’aquesta causa”. Tot plegat “ha permès simplificar la investigació de forma molt rellevant”.
En una entrevista a RAC 1, Sánchez afirmava que col·laborar amb la Fiscalia és “la millor opció personal”: “Tinc una filla de 14 anys, estic treballant i he decidit acceptar aquesta situació, però això no vol dir que estigui d’acord amb el que diu el fiscal”, explica. Sobre d’ell recau la petició d’un any de presó. En el cas d’Osàcar, la Fiscalia substitueix la petició de pena d’un any i mig de presó per treballs per a la comunitat. Per a la resta d’acusats de CDC les penes són molt més altes: el també extresorer del partit Andreu Viloca afronta una pena de 21 anys de presó.
A més d’ells dos, també han reconegut els fets els empresaris Jordi Soler, del Grup Soler; Sergio Lerma, Josep Manuel Bassols, Pedro Javier del Canto i José María Zaragoza, vinculats a Oproler; Ramon Anglada, de Rubau Tarrés; Jordi Duran Vall-llosera, d’Urbaser, i Emilio Carpintero, del Grup Ortiz.
Vint empreses públiques i institucions afectades, incloent-hi l’Ajuntament de Barcelona durant l’etapa de Trias
La presumpta trama del 3% s’estén com una taca d’oli per una gran part dels espais on CiU va acumular poder durant l’etapa d’Artur Mas, en especial la Generalitat i les seves empreses d’obres públiques, però també la Diputació de Barcelona, el Consorci d’Educació, el Departament de Territori, l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, l’INCASÒL, el Port de Barcelona o la Fundació Privada Hospital de Sant Pau, amb presència de la Generalitat i de l’Ajuntament al seu patronat. I també vuit consistoris controlats per CiU: el de Barcelona durant el mandat de Xavier Trias, però també els d’Olot, Sant Fruitós de Bages, Lloret de Mar, Figueres, Sant Celoni, Sant Cugat i Tona. Tots van adjudicar contractes ara sota el focus de la investigació.
La presència en la causa del 3% d’obres adjudicades durant el mandat de Xavier Trias serà un tema de campanya si finalment l’exalcalde decideix tornar-se a presentar per competir per l’alcaldia amb Ada Colau, que va desbancar-lo el 2015. Trias sempre ha denunciat que els Comuns van fer servir les informacions falses sobre els seus suposats comptes a Suïssa publicades per El Mundo per desgastar-lo. Ara Anticorrupció ha posat el focus sobre les obres impulsades pel seu Ajuntament, i, tot i que no apunta directament cap a l’exalcalde, sí que ho fa cap a un extinent d’alcaldia d’Urbanisme del seu govern, Antoni Vives, i contra el gerent municipal que va nomenar, Constantí Serrallonga.
Constantí Serrallonga, actual director de la Fira i gerent municipal amb Trias, afronta una petició de quatre anys i sis mesos de presó
Per a Vives, avui retirat de la vida pública però en el seu moment un valor a l’alça de la Convergència més sobiranista, la Fiscalia demana sis anys i un mes de presó. Per a Serrallonga, avui recol·locat com a director de la Fira de Barcelona, quatre anys i sis mesos. Serrallonga provenia de TMB i era un dels alts càrrecs que havien cobrat un macrosou opac de la companyia de transports municipal. Ningú ara com ara no ha qüestionat la seva continuïtat al capdavant de la Fira de Barcelona, ni tan sols quan va ser detingut el 2017 per la Guàrdia Civil en el marc de la investigació del 3%.
La Fiscalia també demana penes de presó per a dos dels màxims responsables de l’empresa Barcelona d’Infraestructures Municipals (BIMSA), per les seves adjudicacions sota el mandat de Trias.
Els grans empresaris catalans de la construcció, a l’ull de l’huracà
La Fiscalia acusa d’haver participat en la trama del 3% un total de 14 empreses, entre les quals hi ha les principals constructores de Catalunya i alguns dels empresaris més notables de l’obra pública del país. L’any 2014, aquest mitjà va publicar una llista de les 10 empreses que havien resultat més beneficades en concursos d’obra pública per la Generalitat durant el segon Govern d’Artur Mas, entre el 2012 i el 2014. Sis de les empreses de la llista de CRÍTIC figuren avui entre les 14 societats acusades de pagar comissions a CDC segons la Fiscalia durant aquell mateix període.
Un nom destacat és Teyco i també Jordi Sumarroca, segons la Fiscalia administrador únic de la societat, que afronta una petició de 10 anys de presó, la més elevada que afecta un empresari suposadament vinculat a la trama del 3%. La família Sumarroca ha estat lligada històricament amb el món convergent. El patriarca de la nissaga, Carles Sumarroca, va ser fundador de CDC amb Jordi Pujol. El 2017, els Sumarroca van demandar CRÍTIC per haver explicat els seus contractes d’obra pública amb la Generalitat, una demanda que finalment van acabar retirant abans d’arribar a judici.
Les altres empreses que, segons la Fiscalia, estarien implicades en la trama són Grup Soler, Copisa, TEC-Cuatro, Oproler, Ayesa, Impulsa Grup Ortiz, Certis Obres i Serveis, Pasquina SA, Rogasa, Benito Arnó e Hijos i Construcciones Deco. Les peticions fiscals als empresaris implicats són elevades: a Joan Albert Arqués, director general de Benito Arnó, li demanen vuit anys i mig de presó; a Francesc Xavier Taulet, expresident de Copisa, vuit; a Félix Pasquina, màxim accionista de Pasquina SA, vuit; a Juan Luis Romero, de Rogasa, vuit; a Joan Maria Pujals, del Grup Ortiz, set i mig, i a Antonio García-Bragado, de TEC-Cuatro, set.
Les donacions de Florentino Pérez a Convergència, sota la lupa d’Anticorrupció
No només hi ha empreses de matriu catalana en la trama del 3%. Una altra societat investigada és Urbaser, del grup ACS, controlat per Florentino Pérez. Urbaser va ser beneficiada amb l’adjudicació en el marc d’una unió temporal d’empreses del servei de neteja de l’Ajuntament d’Olot a l’octubre del 2011.
En aquells temps el consistori de la capital de la Garrotxa estava en mans de l’alcalde de CiU Josep Maria Corominas. Al setembre d’aquell any, la Fundació ACS va efectuar un pagament de 90.000 euros a la Fundació Catdem, que l’escrit de la Fiscalia relaciona amb aquesta adjudicació. La Fiscalia també detalla donacions del grup de Florentino Pérez a la Fundació Catdem els anys 2008 (90.000 euros) i 2009 (120.000 euros), així com a la Fundació Fòrum Barcelona, (30.000 euros el 2008 i 90.000 euros el 2009).
La presència d’una empresa de Florentino en la trama del 3% resulta significativa, sobretot si tenim en compte la importància de les empreses del grup ACS a Catalunya. Tal com va publicar CRÍTIC, només entre el 2009 i el 2019, el grup ACS ha ingressat gairebé 755 milions d’euros gràcies als 2.628 contractes que li han adjudicat la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona.
Els regals als alts càrrecs: entrades per a la Champions i “noches inolvidables”
L’escrit de la Fiscalia també afirma que diverses de les empreses afavorides “per l’organització criminal” no solament feien donacions a CDC, sinó que, a més, “van obsequiar diferents responsables d’organismes públics amb viatges, dinars o invitacions a esdeveniments esportius”, amb l’objectiu d’aplanar el camí de les adjudicacions.
Joan Antoni Rosell, màxim responsable d’Infraestructures.cat, va rebre regals en espècie per part del Grup Soler, incloent-hi diverses entrades per a partits de futbol i fins i tot la invitació per anar en un avió privat amb el seu fill a Berlín al juny del 2015 per assistir a la final de la Champions entre el Barça i la Juventus. El vol va tenir un cost total de 39.900 euros, facturats a nom de tres empreses filials de Soler. La Fiscalia calcula que el valor total dels regals rebuts en espècies per Rosell es va elevar a 8.000 euros
Oproler també va seguir la mateixa estratègia amb esdeveniments esportius. L’empresa va pagar entrades per a un partit de futbol Atlètic de Madrid-Barça del 2012 per al tresorer de CDC Andreu Viloca (cadascuna de les entrades valia 200 euros). El 2013 també li va pagar el tren, l’hotel i l’AVE per anar a l’Òpera a Madrid (en total, 600 euros).
Els responsables d’Oproler van batejar amb àlies els polítics de CDC amb qui es reunien: Gordó era “Gerardo” o “Gregorio”
Oproler, segons l’escrit d’acusació, també hauria pagat 579 euros en concepte d’un val de “3 días de ensueño Gourmet” d’El Corte Inglés per a Àngel Sánchez, gerent de BIMSA, l’empresa municipal d’obres de Barcelona, durant l’era de Trias. Sánchez i Ernest Santolaria, director d’obra tècnica de la societat municipal, també van rebre d’Oproler un pack de “mil noches inolvidables”. Al febrer del 2015. BIMSA va adjudicar a Oproler la construcció de sis carrils bici o l’adequació del mirador de les aigües.
Els responsables d’Oproler també van batejar amb noms en codi els polítics de CDC amb qui es reunien: Germà Gordó era conegut amb els àlies “Gerardo” i “Gregorio”, i Andreu Viloca, per “Antonio”. L’escrit de la Fiscalia també ressenya que en l’entrada en el domicili d’un dels empresaris detinguts es van intervenir 234.000 euros en efectiu, en una caixa forta sota el terra de l’armari de l’habitació, distribuïts en 374 bitllets de 500, 67 bitllets de 200, 282 bitllets de 100 i 2 bitllets de 50.
Implicació d’històrics de la vella CiU: Sixte Cambra i Joan Maria Pujals
A l’escrit de la Fiscalia també hi apareixen noms notables del món històric convergent que han acumulat poder i capacitat d’incidència al llarg de les últimes dècades. Un d’ells és Sixte Cambra, per a qui Anticorrupció demana quatre anys i mig de presó pels delictes d’organització criminal, frau a l’Administració pública i prevaricació.
Cambra va ser senador per CiU durant tres legislatures. Va ser designat president de l’Autoritat Portuària de Barcelona el 2011 pel Govern d’Artur Mas, i va mantenir-se en el càrrec fins al 2018, quan va decidir plegar. Va continuar en el càrrec fins i tot després de ser detingut al febrer del 2017, durant la presidència de Carles Puigdemont. Cambra està implicat com a president del Port per dues adjudicacions: l’una, per reforçar el dic est, valorada en 25 milions d’euros, i l’altra, per a l’ampliació dels accessos del sud del Port, valorada en 10,6 milions. Les constructores beneficiades van ser ACSA, Copisa, Benito Arnó i Comsa. Totes van fer donacions posteriors a CDC.
Un altre notable convergent implicat és Joan Maria Pujals, per a qui es demanen set anys i mig de presó. Durant els anys del pujolisme, Pujals va ser consecutivament alcalde de Vila-seca, president de la Diputació de Tarragona, conseller d’Educació i també de Cultura, a més de diputat al Parlament durant tres legislatures. Va deixar el seu escó el 2002 i a partir de llavors va començar a desenvolupar la seva activitat al sector privat. El 2009 va ser nomenat president de la filial catalana del Grup Ortiz, una de les empreses que haurien fet donacions a CDC. Davant del jutge instructor del cas va admetre haver efectuat donacions a Convergència per obtenir la concessió de l’empresa GISA de les obres de reforma de l’Institut La Trama de Sabadell, una adjudicació de 4,3 milions d’euros. L’any 2010, Ortiz va fer donacions per un valor de 130.000 euros a CDC.
