18/10/2021 | 07:00
El Servei Català de la Salut té convenis amb 10 clíniques privades a les quals contracta la realització dels avortaments quirúrgics que no assumeixen els hospitals del SISCAT, el sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya. El Departament de Salut ha abonat 16,2 milions d’euros a aquestes clíniques des del 2015 fins al 2020 per dur a terme el servei. Així consta en la documentació a la qual ha accedit CRÍTIC a partir d’una petició de dret d’accés a la informació pública.
Set de les deu clíniques privades que han firmat convenis amb la Generalitat estan ubicades a Barcelona. Dues són a Girona i una a Tarragona. L’Administració catalana ha transferit anualment entre 2,3 i 3,1 milions d’euros als centres: 2,4 milions els anys 2015 i 2016; 2,6 el 2017 i el 2018; 3,2 el 2019 i 2,9 el 2020. A primers d’octubre, el Departament de Salut va anunciar un nou conveni amb una clínica a la província de Lleida, on fins ara no n’hi havia cap que oferís el servei. Aquest centre no apareix en la relació obtinguda per CRÍTIC, que abraça fins al 2020.
En paral·lel, hi ha 41 centres del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT) habilitats per practicar avortaments quirúrgics, però no ho fan sempre: en la documentació facilitada pel Servei Català de la Salut s’especifica que aquests establiments sanitaris “atenen tots els casos en què es confirma un diagnòstic i es donen les circumstàncies per una interrupció voluntària de l’embaràs per causes mèdiques“. Això significa que si una dona vol avortar per motius no mèdics i ho ha de fer per la via quirúrgica, el sistema públic la derivarà sempre a un centre privat, si bé finançarà el cost de la intervenció.
Salut insisteix que el dret a l’avortament “està garantit per a totes les dones”
La llei estableix que una dona pot avortar a petició pròpia i sense haver de donar explicacions dels motius fins a la setmana 14. Fins a la novena setmana, hi ha l’opció de realitzar un avortament farmacològic –mitjançant píndoles avortives– que no requereix intervenció hospitalària. Dins del sistema públic, aquesta mena d’avortaments es gestionen a través de les unitats d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR), vinculades a l’atenció primària i que són de titularitat 100% pública. A partir de la novena setmana de gestació, la interrupció de l’embaràs ha de ser necessàriament quirúrgica. Per tant, si és per causa no mèdica, la dona sempre acabarà en un centre privat.
Des del Departament de Salut, a preguntes de CRÍTIC, es posa l’accent en el fet que el dret “està garantit per a totes les dones”, encara que s’hagi d’exercir fora del sistema públic. “Per tal de garantir els drets, tant de les dones a accedir a la interrupció voluntària de l’embaràs com dels professionals mèdics a exercir l’objecció de consciència, el Servei Català de la Salut ha contractat clíniques autoritzades” perquè les dones “hi puguin tenir accés sense cost per a elles”. I és que, tal com va revelar CRÍTIC, un 42% d’aquests ginecòlegs del sistema públic es nega a practicar avortaments al·legant motius de consciència, religiosos o ètics.
Tretze centres de la xarxa pública no han realitzat cap avortament en 4 anys
Es dona el cas que hi ha centres del SISCAT (és a dir, de la xarxa pública), els quals, tot i estar habilitats per realitzar avortaments quirúrgics per causa mèdica, tampoc les realitzen en aquesta circumstància. Segons els informes estadístics sobre la interrupció voluntària de l’embaràs a Catalunya que elabora anualment el Departament de Salut, n’hi ha 13 en total que no han notificat la realització de cap avortament entre els anys 2015 i 2019.
Cal tenir en compte que el SISCAT integra els centres gestionats directament per l’Institut Català de la Salut, per entitats públiques i també els centres que són de titularitat privada però amb serveis concertats per la Generalitat. En alguna ocasió, pertanyen a entitats privades amb presència de l’Església als seus òrgans directius. Aquest és el cas, per exemple, dels hospitals de Sant Joan de Déu, gestionats per un orde religiós, o de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. Segons les dades analitzades per CRÍTIC, ni Sant Joan de Déu ni Sant Pau no han notificat la realització de cap avortament entre el 2015 i el 2019, ni tan sols per una causa mèdica.
No són els únics casos: durant aquest període, l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus i l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, tots dos de titularitat 100% pública, no han notificat haver practicat interrupcions voluntàries de l’embaràs. Tampoc ho ha fet l’Hospital de l’Esperit Sant de Santa Coloma de Gramenet ni el Sagrat Cor de Barcelona, gestionats per fundacions privades on participen tant administracions públiques com l’Arquebisbat de Barcelona. A l’Alt Pirineu i a l’Aran, cap dels quatre centres del SISCAT (públics i privats) no ha notificat avortaments. En l’estadística també hi apareix l’hospital públic Germans Trias i Pujol de Badalona, però fonts del centre expliquen que es tracta d'”un error” en el traspàs d’informació perquè sí que realitzen avortaments “quan hi ha complicacions”.
En la petició de dret d’accés a la informació pública, CRÍTIC sol·licitava a la Generalitat el nombre d’interrupcions de l’embaràs realitzades per cada centre del SISCAT, però el Departament de Salut s’ha negat a facilitar la informació al·legant que fer-ho podria afectar el dret a la intimitat: “Per garantir la confidencialitat de les dones implicades en el procediment, no seria possible facilitar les dades”, afirma en la seva resposta.
Un 42% de ginecòlegs del sistema públic són objectors
Per quin motiu hi ha centres de la xarxa pública que, tot i estar habilitats per fer-ho, no notifiquen haver realitzat cap avortament? La Generalitat, a preguntes de CRÍTIC, nega que existeixi cap “acord” amb els hospitals que els eximeixi d’oferir el servei. Ramon Escuriet, responsable de Salut Sexual i Reproductiva del Departament de Salut, explica que els 41 que formen part del llistat de centres del SISCAT que realitzen intervencions voluntàries de l’embaràs “tenen recursos i reuneixen els requeriments per fer-les”. L’única situació que es pot produir perquè no notifiquin avortaments, afegeix, és que en alguna de les clíniques “tots els professionals exerceixin l’objecció de consciència”.
Però és possible que en un hospital com Sant Joan de Déu o Sant Pau tots els ginecòlegs de la plantilla siguin objectors? El Departament de Salut es va negar a facilitar a aquest mitjà el nombre d’objectors de consciència desglossats per centres, al·legant de nou que podria afectar el dret a la intimitat dels professionals. En tot cas, les mateixes dades estadístiques de la Generalitat avalen que aquests casos d'”objecció total” són més freqüents en hospitals concertats on l’Església té presència en els òrgans directius.
Sant Joan de Déu només fa avortaments “en cas de grans malformacions”
Fonts del departament de comunicació de Sant Joan de Déu expliquen a CRÍTIC que aquest centre, propietat d’un orde religiós però amb un 85% de la seva activitat inserida en el sistema públic, només practica avortaments “en cas de grans malformacions del fetus, tal com disposa el nostre comitè d’ètica”. Tot i això, en l’estadística recopilada per Salut consta que no ha realitzat cap avortament del 2015 al 2019. De fet, no ho ha fet cap dels quatre hospitals habilitats pel SISCAT i gestionats per aquest orde arreu de Catalunya: ni el de Martorell, ni el de Manresa, ni el d’Esplugues, ni el Parc Sanitari Sant Joan de Déu.
Què passa quan una dona que vol avortar es troba que no pot fer-ho en el seu centre de referència? En aquests casos, segons Escuriet, “s’acompanya les pacients a un altre centre per tal que totes tinguin garantit el dret”. Al mateix temps, des del Departament de Salut expliquen que la Generalitat està treballant en un pla de millora de l’anticoncepció per a dones joves i en situació de vulnerabilitat. Aquest nou pla, amb una dotació pressupostària d’1 milió d’euros, facilitarà a les dones mètodes anticonceptius de llarga durada com l’implant subdèrmic o el DIU de coure a través de les ASSIR.
Quant paga la Generalitat pels avortaments a la privada?
Les 10 clíniques privades a les quals la Generalitat contracta el servei practiquen entre tres i cinc tipus d’intervencions voluntàries de l’embaràs: algunes només duen a terme avortaments fins a la dotzena setmana amb anestèsia local, amb anestèsia general i avortaments entre les setmanes 13 i 15 amb anestèsia general o sedació. D’altres, a més, també en realitzen entre les 16 i les 19 setmanes, i a partir de les 20 setmanes fins a les 22.
Els convenis més recents que va signar l’Administració amb aquests centres es van formalitzar el 2019 i eren vigents fins al febrer d’enguany. En aquests documents, que són públics, hi consten els recursos que inverteix Salut amb cada procediment: el preu dels tres primers tipus d’intervencions és de 322,25 euros, 443,16 euros i 501,40 euros, respectivament. Les interrupcions de l’embaràs fins a la setmana 19 pugen a 756,55 euros, mentre que l’avortament amb un major cost és aquell que es realitza a partir de les 20 setmanes, que ascendeix als 1.441,13 euros.
Menys de la meitat dels avortaments quirúrgics són finançats amb diners públics
Tot i que les dones que se sotmeten a un avortament quirúrgic són derivades a centres privats, en el cas de les 10 clíniques amb les quals la Generalitat ha signat els convenis, les pacients no han d’assumir el cost de la intervenció. Tanmateix, de les 21.936 interrupcions de l’embaràs que es van realitzar a Catalunya l’any 2019 en centres de la xarxa pública i en els privats autoritzats, les dones van pagar-ne el 35%. Així consta en la documentació a la qual ha tingut accés CRÍTIC.
Aquell any es van practicar 11.463 avortaments per la via quirúrgica i van ser les pacients les que, majoritàriament, van assumir-ne el cost: 6.524 dones, que representen el 57% de totes les que es van sotmetre a una intervenció d’aquest tipus, la van pagar de la seva butxaca. La resta, 4.939, es van sufragar amb diners públics.
Per contra, els avortaments farmacològics van ser els més finançats per l’administració. L’any 2019, la Generalitat va pagar 9.295 interrupcions de l’embaràs amb el mètode farmacològic, que equival el 89% de totes les que es van comptabilitzar (10.473).
