La Generalitat també ha comprat material policial a una empresa militar israeliana

La Generalitat de Catalunya, a través del Departament d’Interior, ha contractat reiteradament una de les polèmiques empreses israelianes de seguretat i d’armament. Des del 2020, els Mossos d’Esquadra han fet almenys cinc compres a través de Guardian Homeland Security SA per un valor global de 70.682 euros. Dos d’aquests contractes, per adquirir “elements de cobertura” i “panells modulars especials” per a pràctiques de tir policial, es van fer efectius el febrer de 2024, sis mesos després de l’inici de la invasió d’Israel a la Franja, ja amb milers de palestins morts i amb acusacions de genocidi contra l’exèrcit israelià. La Generalitat estava governada, aleshores, per ERC.

Precisament, la contractació de Guardian Homeland Security per part del Ministeri de l’Interior va provocar fa unes setmanes una crisi enorme al Govern espanyol, entre el PSOE i Sumar, i, finalment, l’executiu de Pedro Sánchez va anul·lar els contractes firmats. De fet, ERC, a través del seu president, Oriol Junqueras, va demanar la compareixença urgent del ministre Fernando Grande-Marlaska per donar explicacions per la compra a aquesta mateixa empresa israeliana de 15 milions de bales per més de 6 milions d’euros.

Les dades del Registre de contractació pública mostren com la Generalitat, sempre a través del Departament d’Interior i per compres dels Mossos d’Esquadra, fa anys que realitza contractes amb aquesta empresa militar israeliana. Les compres, adjudicades tant per governs de Junts per Catalunya com d’ERC, s’han tramitat sempre per la via dels contractes menors, amb imports propers al límit legal de 15.000 euros, i sempre relacionades amb àmbits de formació dels agents. Les últimes dues adjudicacions són del 16 i el 27 de febrer de 2024, dos contractes pràcticament seguits per a compres relacionades amb les pràctiques de tir dels Mossos d’Esquadra.

Pràctiques de tir per als Mossos

Què ha comprat el Departament d’Interior a Guardian Homeland Security? Una mica de tot: equips de protecció auditiva amb comunicació, plafons de suport per a siluetes de tir o material de cobertura per a simuladors. Per tant, almenys en les últimes cinc compres, no hi apareix cap compra d’armament, ni munició, i els preus desemborsats no passen mai dels 15.000 euros per cada compra. La pregunta, però, és si, com va justificar el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, aquest tipus de contractes són “projectes no substituïbles” per material d’altres empreses o són per raons de “manteniment”.

Com a dada curiosa, al Registre de contractació hi apareix també una compra efectuada per l’Ajuntament de Calafell (Baix Penedès) l’any 2022  a Guardian Homeland Security per un valor de 14.697 euros pel subministrament de vestuari per a la Policia Local.

Qui és Guardian Homeland Security?

A la seva web, Guardian Defense and Homeland Security s’autodefineix com el representant oficial a Espanya dels principals fabricants israelians de material policial i militar. Sovint, es presenten com a “testats en combat”. L’empresa té la seu a Madrid, però només fa de mitjancer entre policies i l’exèrcit espanyol i el complex militar industrial israelià. La matriu, Guardian Holdings LTD, té la seu a Tzur Yigal, una localitat pròxima a Tel-Aviv.

En el passat, la mateixa empresa ha fet vídeos promocionals dels seus cursos per a policies en el que anomenen “batalles urbanes” o “control antiterrorista” on sortien imatges de persones amb samarretes i vestuari dels Mossos d’Esquadra fent entrenaments policials a Israel.

Crisi del Govern espanyol per les compres militars a Israel

Homeland Security ha estat a l’ull de l’huracà polític i mediàtic a Espanya després que el Centre Delàs d’Estudis per la Pau i mitjans com elDiario.es destapessin que el Ministeri de l’Interior seguia comprant material militar a Israel, tot i que havia anunciat que cancel·laria totes les compres arran de la invasió d’Israel contra la Franja de Gaza a partir de l’octubre de 2023. Un dels contractes del Govern espanyol amb empreses militars israelianes que va aixecar més polseguera va ser precisament el que pretenia comprar 15 milions de bales per un valor de 6,6 milions d’euros a Homeland Security, que representa a Espanya la companyia israeliana IMI Systems. Finalment, en veure que la compra posava en risc la coalició de govern entre el PSOE i Sumar, el contracte va ser rescindit aquest mes d’abril unilateralment, pagant, això sí, una indemnització a l’empresa.

Posteriorment, el Ministeri de Grande-Marlaska va tornar a insistir en l’adquisició de mig miler d’armilles antibales a Homeland Security perquè, segons va justificar, es tractava només de material defensiu i de protecció i, segons ells, no els afectava la prohibició recent impulsada pel Govern de Pedro Sánchez. Un portaveu del Ministeri justificava, en declaracions al diari El País, que, al contrari de la munició, les armilles i altres materials policials “no es consideraven armament”, sinó “material de protecció” i, per això, no els afectaria el veto contra el material de defensa procedent d’Israel anunciat a l’abril per l’executiu del PSOE.

La polèmica política rau en el fet que, a l’abril de 2024, el mateix president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va assegurar al ple del Congrés, a preguntes del portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, que “des del 7 d’octubre, Espanya no fa cap operació de compravenda d’armes amb Israel, cap ni una”.

“Mai hi havia hagut tants contractes amb Israel”

Tanmateix, la cosa va molt més enllà d’aquest contracte a Homeland Security. Segons un estudi del Centre Delàs d’Estudis per la Pau basat en les dades publicades al Registre de contractació, l’Estat espanyol ha adjudicat 46 contractes a la indústria militar israeliana per un valor global de 1.044.558.955 euros des del 7 d’octubre de 2023, quan es va produir l’atac de Hamàs i la invasió posterior i el genocidi sobre Gaza.

Els investigadors del Centre Delàs asseguren que, “lluny de contenir-se, les relacions entre l’Estat i empreses militars israelianes són pròsperes, amb més adjudicacions de contractes, per major suma econòmica i amb més col·laboració empresarial entre els dos països”. La conclusió és rotunda: “Mai la indústria israeliana havia estat adjudicatària de tants contractes del Ministeri de Defensa espanyol en quantitat (nombre de contractes) i volum econòmic”.