Crític Cerca

Un habitatge de Barcelona / MIQUEL VERA – ACN

Investigació

La província de Barcelona perdrà 53.000 pisos protegits abans del 2040

Un informe de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge afirma que la meitat dels immobles de protecció oficial que tenien aquesta qualificació a desembre de 2021 haurà passat al mercat lliure en acabar la dècada

28/02/2023 | 09:00

Al desembre del 2021 hi havia a la província de Barcelona 75.501 habitatges de protecció oficial (HPO). Però 53.671 d’aquests habitatges perdran la seva qualificació d’habitatge protegit abans del 2040. El 2030, ja se n’hauran perdut 36.031. Així ho afirma un informe elaborat per l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (OMH), que detalla per primer cop quants pisos perdran el seu règim de protecció durant els pròxims anys a la ciutat, a l’àrea metropolitana i al conjunt de la demarcació.

L’informe, titulat El parc d’habitatge protegit a la metròpoli de Barcelona: estoc existent i la seva evolució, ha estat una iniciativa coordinada per l’Observatori DESC. El document ha estat elaborat amb dades recopilades pel Servei d’Estudis i Documentació d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya i analitza cas per cas quin és el termini de protecció del qual disposa cada habitatge, una dada que depèn d’on, com i sota quina llei es va crear l’immoble.

De l’anàlisi de la informació se’n desprèn que la meitat de l’habitatge protegit de la província que tenia aquesta qualificació a desembre de 2021 haurà passat al mercat lliure en acabar la dècada, i un 74% ho haurà fet el 2040. A la ciutat de Barcelona en concret, la pèrdua serà lleugerament menor: dos de cada tres habitatges (un 68,6%) seran de mercat lliure el 2040.

Segons l’Observatori DESC, és “pràcticament impossible” que el nou habitatge protegit pugui igualar el ritme de desqualificacions

L’informe de l’OMH recopila dades fins al 2021 i no considera, per tant, l’habitatge de protecció oficial que les diferents administracions hagin pogut construir o adquirir del 2022 endavant. Cal tenir en compte que una reforma legal aprovada pel Parlament català l’any 2019 prohibeix la desqualificació en gairebé totes les noves promocions, i, per tant, el ritme de desqualificacions serà menor en tots els habitatges construïts amb posterioritat a aquesta data. Però desenes de milers d’habitatges edificats prèviament ja tenien una data de caducitat.

Per a la directora de l’Observatori DESC, Irene Escorihuela, és molt complicat que un canvi legal pugui fer revertir “la mercantilització absoluta i la pèrdua dels diners públics que s’han invertit” en aquests pisos més antics. Escorihuela veu “pràcticament impossible” que l’habitatge protegit que sorgeixi els propers anys pugui igualar la pèrdua. “Cal més habitatge públic; però, per molt que es construeixi, també caldrà regular el mercat privat“, conclou la directora de l’Observatori.

La Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, però, afirmen que la construcció i compra de pisos assequibles és una de les principals polítiques d’habitatge. En total, el 2022 se’n van acabar 1.642, i 10.279 en els darrers 10 anys a la demarcació de Barcelona. Alguns dels habitatges de lloguer social que fan les administracions no es consideren legalment de protecció oficial, que és una figura jurídica concreta. En conjunt, l’Ajuntament de Barcelona ha sumat 4.600 habitatges al seu parc públic des del 2015, i en té 2.500 més en construcció. El pla de Govern de Pere Aragonès inclou la creació de 5.000 nous habitatges de lloguer social cada any a tot Catalunya.

Es desqualifica més habitatge del que es crea

De l’anàlisi de les dades també se’n conclou que el ritme de construcció i d’adquisició de nous pisos protegits no compensarà les pèrdues. L’any 2022, per exemple, es van construir, segons les dades disponibles al web de la Generalitat,1.642 habitatges protegits a la demarcació de Barcelona. Segons l’estudi de l’OMH, en l’exercici passat 2.520 immobles van perdre aquesta catalogació només a la província de Barcelona.

En només quatre anys, es perdrà tant habitatge protegit com el que s’ha acabat en la darrera dècada

L’esquema es repeteix si s’amplia la mirada cap al conjunt de la darrera dècada, entre el 2013 i el 2022. Les dades de la Generalitat recullen que a la demarcació de Barcelona es va fer un total de 10.279 pisos d’aquest tipus. Però, segons els càlculs de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge publicats avui, en només quatre anys ja haurà quedat desprotegida la mateixa quantitat.

El treball constata que l’esforç de les institucions per augmentar el parc protegit d’habitatge haurà de superar el hàndicap que, de mitjana, hi haurà una pèrdua de 2.683 pisos anuals. Tot plegat allunya els objectius marcats pel Govern i pel Parlament en aquest àmbit. Segons la llei catalana d’habitatge, del 2007, cal “un parc mínim d’habitatges destinats a polítiques socials del 15% respecte del total d’habitatges principals existents” a les ciutats i zones de demanda forta. Actualment, el percentatge de lloguers socials a Catalunya és de l’1,7%, mentre que la mitjana europea és del 9%. No tots els habitatges protegits són lloguers socials, ni viceversa, però la comparació permet dimensionar el pes de l’habitatge assequible al mercat.

Promoció d’habitatge de la Generalitat a Molins de Rei / DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT

Mig milió de pisos eren protegits i ja no ho són

A banda de la mirada al futur, l’informe detalla que la política de protecció temporal ve de lluny i ha reduït un parc d’habitatge protegit que podria ser un dels més forts d’Europa si no hagués caducat. Es calcula que, entre el 1960  i el 2021, es van construir 582.517 habitatges protegits a la demarcació de Barcelona. La xifra parteix, en aquest cas, de combinar els registres recents de la Generalitat de Catalunya amb les dades prèvies del Consell de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya. La major part de l’habitatge protegit es va edificar entre els anys seixanta i noranta del segle passat. De fet, segons estudis previs d’experts en la matèria com Carme Trilla o Jordi Bosch, a Espanya hi hauria un parc d’habitatges protegits de set milions de pisos si no s’hagués desqualificat progressivament amb els anys. En cas de mantenir la protecció, un 40% dels habitatges principals a Espanya serien HPO avui en dia.

La desqualificació dels habitatges protegits és prevista en els plans d’habitatge estatals i autonòmics que han regulat la construcció des del tardofranquisme. Sovint, la promoció d’aquests habitatges és privada. En la major part dels casos, les constructores fan aquest tipus d’obres a canvi de permisos per construir altres habitatges de lliure mercat en una mateixa zona. Aquestes mateixes empreses poden rebre diferents tipus d’ajudes, com ara rebaixes fiscals, subvencions directes, reserves de sòl o accés a crèdits, per les promocions d’habitatge protegit. Tot plegat s’ha regulat en diferents normatives urbanístiques, i durant dècades s’ha establert que la qualificació d’habitatge protegit no era permanent, sinó que caducava al cap de 5, 10, 20 o 30 anys.

Fins al 2019, quasi tot aquest habitatge protegit tenia una data de caducitat

El rerefons legal de la desprotecció

El problema és que, fins al 2019, quasi tot aquest habitatge protegit tenia una data de caducitat. A partir d’un cert temps, que podia anar des dels 5 fins als 30 anys, en funció de cada cas, l’habitatge en qüestió deixava de ser HPO i passava a formar part del mercat lliure. Per tant, les persones o empreses propietàries ja no tenen cap obligació de fer-hi lloguers socials o vendre per sota el preu de mercat.

Els darrers anys, s’han fet diversos canvis legals per corregir la situació. A Catalunya, ho ha regulat el Decret llei de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge del 2019. Des de llavors, si el sòl on es construeix és públic, els habitatges que s’hi facin hauran de mantenir-se com a HPO a perpetuïtat (encara que l’operador sigui privat). Només si el terreny és privat i tampoc no forma part d’una reserva de sòl (les terres que s’han de cedir obligatòriament a l’Administració quan es fa un planejament urbanístic), es podrà posar una data límit de 5 a 20 anys. En qualsevol cas, la reforma no és aplicable a tot l’habitatge protegit que es va construir abans d’aquest canvi legal.

La Generalitat nega a CRÍTIC informació sobre les empreses promotores

L’informe de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge és el primer treball amb dades quantificables sobre la pèrdua d’HPO a Catalunya. Al juny del 2022, CRÍTIC va sol·licitar a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya accedir a “la relació de promocions d’habitatge protegit (HPO) extingides des de l’any 2000, i pendents d’extingir en els propers 10 anys”. Es tractava d’una petició del dret d’accés a la informació pública. CRÍTIC també sol·licitava que es concretessin elements com el tipus d’HPO, el municipi, les administracions implicades, el tipus d’ajudes o les empreses promotores d’aquests habitatges.

L’Agència de l’Habitatge va inadmetre la sol·licitud argumentant que comportava “una complexa tasca de recopilació” i, per tant, “una càrrega de treball inassumible per a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, la qual no disposa en l’actualitat dels recursos humans i materials necessaris”. Mesos més tard, després del recurs d’aquest mitjà contra la resolució, la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) va resoldre que l’Agència havia de transmetre “les dades desagregades sol·licitades sobre promocions d’habitatges”. La GAIP matisava, per contra, que aquesta comunicació es faria “sempre que la recerca, l’extracció i la preparació de la informació es pugui fer amb mitjans automatitzats”. El termini per fer aquesta comunicació va caducar el 19 d’agost de 2022, però l’Agència encara no ha facilitat les dades requerides a aquest mitjà.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'No puc més' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies