17/04/2023 | 06:30
El Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), l’empresa pública que gestiona els sistemes informàtics de la Generalitat, va adjudicar els anys 2015 i 2016 tres contractes menors a la consultoria nord-americana Gartner, per un valor de 495.845 euros. El màxim responsable del CTTI en aquell període era Jordi Escalé, que al juny del 2016 va cessar en el seu càrrec públic i va fitxar precisament per Gartner. Escalé encara està vinculat a aquesta multinacional tecnològica, com a vicepresident de programes executius a Espanya.
La llei d’incompatibilitat d’alts càrrecs estableix que els directius públics han d’esperar dos anys abans de treballar per a empreses privades relacionades amb expedients de contractació en els quals han participat. Escalé va exercir de director del CTTI entre el 2011 i el 2016, durant el mandat d’Artur Mas. Segons consta a la seva pàgina de LinkedIn, l’etapa a Gartner va començar al juny del 2016, el mateix mes en què va deixar de dirigir el CTTI. La seva pàgina personal al web de l’empresa tecnològica confirma que Escalé té set anys d’experiència a la companyia, i, per tant, que s’hi va incorporar el 2016.
El CTTI diu que tots els contractes “són regulars”, però declina fer cap comentari sobre el seu exdirector
CRÍTIC ha tingut accés a tota la contractació del CTTI amb Gartner entre els anys 2011 i 2023 mitjançant una petició de dret d’accés a la informació pública. Els contractes amb aquesta companyia tenen per objecte que la Generalitat pugui accedir a unes bases de dades que elabora l’empresa. Durant el mandat d’Escalé consten dos contractes el 2015 i un més el 2016, i tots tenen per títol “Servei accés” o “subscripció” a les bases de dades esmentades. La suma dels contractes és de 495.845 euros, incloent-hi l’IVA.
Amb posterioritat al fitxatge d’Escalé per Gartner, el CTTI ha continuat contractant aquesta companyia. Entre el 2017 i el 2022 li ha adjudicat 10 contractes menors per accedir a diferents bases de dades de l’empresa nord-americana, per un total d’1,78 milions d’euros. En canvi, no consta cap contracte amb l’empresa en els quatre primers anys de mandat d’Escalé, del 2011 al 2014.
La llei d’incompatibilitats dels alts càrrecs de la Generalitat, aprovada el 2005, especifica que els directius de les empreses públiques no poden fer “activitats privades relacionades amb els expedients en la resolució dels quals hagin intervingut directament” durant dos anys després del seu cessament. A preguntes d’aquest mitjà, el CTTI remarca que tots els contractes “són regulars”, però ha declinat fer cap comentari sobre la trajectòria laboral posterior del seu exdirector.
CRÍTIC ha contactat amb Gartner per recollir les impressions de Jordi Escalé en aquest reportatge, però no n’ha obtingut resposta. Gartner és una consultoria tecnològica multinacional amb seu als Estats Units. L’empresa té un volum de negoci anual de més de 4.000 milions de dòlars, i està especialitzada a oferir assessoria i serveis tecnològics a empreses d’arreu del món. Altres organismes públics, com la Universitat Oberta de Catalunya, també li han adjudicat contractes menors per tal d’accedir a les seves bases de dades.
Dos contractes en un any amb el mateix concepte i al límit del topall legal
Més enllà del moviment laboral d’Escalé, els dos contractes del CTTI amb Gartner del 2016 tenen una particularitat: coincideixen exactament en el concepte i el preu. En tots dos casos, es contracta una “subscripció a les bases de dades de coneixement de Gartner per al CTTI” per 250.457 euros (206.990 més IVA). Un dels dos contractes es fa al mes de gener, sota la direcció d’Escalé, però l’altre és del mes d’octubre, quan ja treballa per a l’empresa privada. Fonts del CTTI expliquen que la coincidència en el mateix any d’aquests dos contractes es justifica perquè “donaven serveis a anys diferents: un era per accedir-hi de l’octubre del 2015 al setembre del 2016, i l’altre, per al curs següent, fins al setembre del 2017”.
En condicions habituals, els contractes menors de serveis poden ser de 15.000 euros més IVA com a màxim. Aquest tipus de contractes existeix per permetre contractar una empresa sense un concurs públic. El límit dels 15.000 euros, per contra, serveix per controlar millor les grans despeses. Ara bé, hi ha una excepció en el topall quan l’objectiu del contracte és la subscripció a publicacions periòdiques o bases de dades, que poden arribar a sumes molt més grans.
Els dos contractes del 2016 entre Gartner i el CTTI es quedaven a només 10 euros del topall: 206.990 €
L’any 2015, aquest tipus de contractes menors per a bases de dades podien arribar als 207.000 euros més IVA. Els contractes de 2016 entre Gartner i el CTTI es quedaven, per tant, a només 10 euros d’aquest límit cada un. El 2016, el topall va augmentar fins als 209.000 euros, però cal tenir en compte que el primer dels dos encàrrecs ja s’hauria començat a tramitar el 2015, tal com consta al seu codi d’expedient: CTTI-2015-343.
La Sindicatura de Comptes posa el focus sobre la contractació menor del CTTI
La contractació menor del CTTI ha cridat l’atenció de la Sindicatura de Comptes. En un informe d’aquest organisme publicat l’any 2022, i que fiscalitza la contractació de l’exercici del 2019, la Sindicatura destaca que “en alguns expedients, el CTTI va contractar els mateixos serveis o subministraments amb els mateixos proveïdors i amb els mateixos objectes contractuals, mitjançant contractació menor, de manera recurrent”. La Sindicatura valora que això implica “un fraccionament indegut del contracte i, en conseqüència, un incompliment dels articles 99.2 i 118.3 de la Llei de contractes del sector públic”. La Sindicatura, però, no detecta cap irregularitat relacionada amb expedients de contractació a Gartner.
Aquest reportatge és la segona entrega d’una línia d’investigació de CRÍTIC sobre la contractació menor de la Generalitat i el seu sector públic. La informació prové del buidatge i tractament del conjunt de dades Contractació de la Generalitat de Catalunya: menors, treballada amb el suport de l’analista de dades Roger Sanjaume, i d’una petició d’accés a la informació pública d’aquest mitjà. En total, la Generalitat ha invertit 1.800 milions d’euros en contractes sense concurs en set anys, i l’empresa més beneficiada ha estat el gegant de tecnologia sanitària Medtronic. La funció del CTTI és integrar els serveis informàtics de l’Administració en una única estructura, i això fa que gestioni un gran pressupost: entre el 2010 i el 2020 va adjudicar fins a 3.000 milions d’euros a 300 empreses diferents.
