13/02/2023 | 06:00
Entre els anys 2015 i 2021, la Generalitat de Catalunya ha adjudicat un total de 827.173 contractes menors, per un valor de 1.834 milions d’euros, que han beneficiat al voltant de 100.000 empreses. Així es desprèn de les dades que ha buidat i sistematitzat CRÍTIC del portal de dades obertes de la Generalitat catalana. L’empresa a la qual el Govern català ha adjudicat més contractes menors és la filial espanyola del gegant de tecnologia sanitària Medtronic, que ha cobrat 10,2 milions d’euros en més de 4.160 contractes menors.
Medtronic va ser a l’ull de l’huracà el 2018 arran d’una investigació del Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ), “The implant files”, que posava en qüestió les pràctiques i els productes de la companyia. L’informe denuncia la xifra de 9.300 morts i 292.000 lesions els últims 10 anys als Estats Units a causa de dispositius mèdics de Medtronic, especialment en malalts de diabetis.
El 44% dels contractes menors han anat a càrrec del Departament de Salut i dels seus organismes
El lideratge de Medtronic en la contractació menor no és casual. De l’anàlisi de les dades se’n desprèn que el 44% dels contractes adjudicats per aquesta via els ha signat el Departament de Salut i els seus organismes, un fet que té una relació estreta amb la irrupció de la Covid-19, l’any 2020. Però més enllà de la pandèmia, Salut ha establert com a pràctica habitual l’ús dels contractes menors per a compres de farmàcia i de tecnologia i material sanitaris. També és el Departament que hi ha destinat un volum més gran de recursos: al voltant de 706 milions d’euros del 2015 al 2021. Per contra, Igualtat i Feminismes —conselleria de nova creació en aquesta legislatura— és la que menys diners ha invertit en contractes menors: el 2021 en va subscriure 268, per un import de 783.723 euros.
Aquest reportatge forma part d’un projecte d’investigació periodística, del qual avui presentem la primera entrega, que ha analitzat al detall la contractació menor de la Generalitat de Catalunya i de tots els seus organismes adscrits. Per a la seva elaboració, CRÍTIC ha comptat amb el suport de l’analista de dades Roger Sanjaume, que ha fet el buidatge i tractament de la informació. Hem partit del conjunt de dades Contractació de la Generalitat de Catalunya: menors, que conté tots els contractes menors adjudicats entre el 2015 i el 2021, ambdós inclosos, i que està disponible al portal de dades obertes de la Generalitat. Tota la informació s’ha descarregat de manera automatitzada per calcular l’import i el nombre de contractes de cada òrgan. Aquest mitjà també ha creat una programació específica a causa del volum de files del conjunt de dades.
Què és un contracte menor i com funciona
Els contractes menors són al centre del debat públic arran del cas de Laura Borràs. La presidenta del Parlament suspesa de funcions ha estat investigada per un presumpte fraccionament en què, mitjançant aquesta fórmula contractual, hauria afavorit un amic i col·laborador.
L’Administració fa servir la contractació menor per agilitar els tràmits burocràtics implícits en qualsevol concurs públic i adjudicar un encàrrec a qualsevol empresa o professional autònom. El nombre d’encàrrecs menors que signen cada any presenta força variacions, i des del 2018 s’ha situat en un llindar d’entre els 150.000 i els 190.000 contractes anuals, segons les dades que fa públiques la Generalitat.
Des del 2015 hi ha hagut 1.179 contractes menors que han superat el llindar dels 18.000 euros
Des del març de 2018, els contractes menors no poden superar els 15.000 euros (40.000 euros, en el cas d’obres públiques). Abans d’aquesta data, la xifra era de 18.000 i 50.000 euros, respectivament. La llei, però, també té excepcions pel que fa a les quantitats: la contractació d’accés a bases de dades i subscripció de publicacions pot elevar-se fins als 215.000 euros mitjançant contractes menors. Així mateix, els de subministraments i serveis dels agents públics inclosos al sistema espanyol de ciència, tecnologia i innovació poden elevar-se fins als 50.000 euros. Això inclou universitats públiques i totes les institucions i consorcis de salut, entre d’altres. Segons les dades analitzades per CRÍTIC, des del 2015 hi ha hagut només 1.179 contractes menors que han superat el llindar dels 18.000 euros, la qual cosa representa només un 0,14% del total de la contractació menor.
El gegant sanitari Medtronic encapçala el rànquing dels contractes menors
Vuit de les deu empreses que han rebut un major import a través de la contractació pública menor operen en el sector sanitari, i la que encapçala el rànquing és Medtronic Ibérica. Al llarg d’aquest període, se li han adjudicat un total de 10,2 milions d’euros en contractes subscrits amb l’Institut Català de la Salut (ICS), amb el Servei Català de la Salut, amb consorcis com el del Mar, Terrassa o l’Anoia, la Corporació Sanitària Parc Taulí o l’Hospital Clínic, entre altres organismes.
Medtronic és líder mundial en el sector de la tecnologia mèdica i també lidera, segons una investigació de l’ICIJ, el camp dels incidents amb implants: l’any 2017, un de cada cinc casos a tot el món va ser degut als seus productes. La investigació d’aquest consorci de periodistes, que a l’Estat espanyol va estar pilotada per El Confidencial i La Sexta, ressenyava episodis com aquest d’Alacant, en què un neurocirurgià va operar una pacient de columna amb un implant no autoritzat de Medtronic.
Medtronic ha estat investigada als EUA per suposats suborns a Alemanya, França, Grècia, Turquia i Malàisia
Segons la informació feta pública per l’ICIJ, la Comissió de Borsa i Valors dels EUA va investigar la companyia per suposats suborns a Alemanya, França, Grècia, Turquia i Malàisia. L’empresa hauria promogut l’ús no autoritzat dels seus productes i remunerat metges perquè elaboressin estudis a favor seu. Medtronic ho nega tot i afirma que compleix les lleis que combaten la corrupció.
A Catalunya, la multinacional nord-americana ha estat contractada per efectuar serveis diversos, des del manteniment de respiradors de les unitats de cures intensives (UCI), les reparacions puntuals d’equips mèdics o el lloguer d’accessoris per a quiròfan, així com pel subministrament de desfibril·ladors, vàlvules cardíaques, pròtesis i altre material sanitari. Els cinc contractes més elevats es van subscriure per part de l’Institut Català de la Salut l’any 2018 per la compra d’un motor per a quiròfan (24.052 euros), de fundes per a les cuixes (30.550 euros) o de dispositius de revascularització (46.920 euros). Els dos contractes que van generar una despesa més gran per part del Departament de Salut, de 49.680 euros cadascun, van servir per adquirir dispositius de revascularització i d’aneurismes en les artèries intracranials.
Un ‘top 10’ copat pel sector sanitari
El rànquing de les societats més contractades està copat pel sector sanitari. En el top 5 destaquen Johnson & Johnson, Palex Medical, Stryker Iberia i Grífols, que proveeixen productes, sistemes i serveis sanitaris. Totes aquestes empreses en conjunt acumulen un import total de 31,9 milions d’euros.
La contractació menor no és l’única font d’ingressos de Grífols per part del sector sanitari català. L’any 2020, CRÍTIC va publicar que la Generalitat havia adjudicat a la companyia, per la via del contracte negociat sense publicitat, un total de 33 milions d’euros per subministrar hemoderivats del plasma i reactius.
En el conjunt de societats més beneficiades també hi consta el Grup Prim, que es dedica al subministrament de productes hospitalaris i ortopèdics; Olympus Iberia, que ofereix serveis i materials dirigits als equips mèdics, industrials i de ciències de la vida, i General Electric Healthcare, orientada a les proves diagnòstiques i a la tecnologia mèdica.
Només dues de les companyies que apareixen al pòdium no formen part del sector sanitari: es tracta de multiAnau, que es dedica a la neteja, als serveis auxiliars, a la jardineria i al manteniment, i de la Fundació Bosch i Gimpera. Aquesta fundació privada sense ànim de lucre del Grup Universitat de Barcelona “centra la seva activitat en la promoció i gestió de la transferència de coneixement i tecnologia que es genera en el conjunt de la UB”. En aquests set anys, els objectes dels contractes que li han adjudicat diferents departaments a la fundació englobaven des de l’avaluació del desplegament del Pla d’infraestructures digitals a Catalunya fins a l’anàlisi de mostres biològiques, passant pels estudis de l’impacte econòmic dels ports, de l’educació no formal en l’àmbit artístic o la predicció estacional dels incendis forestals. A les dues empreses – multiAnau i Bosch i Gimpera– se’ls ha beneficiat amb un total de 9,5 milions d’euros.
Fraccionament i reiteració en els contractes de serveis: els casos de multiAnau i de Clece
Excepte en tres casos, les empreses més beneficiades dels darrers set anys coincideixen amb les del top 10 de les més contractades pel tipus “Subministraments”. Un altre àmbit en què la contractació menor és a l’ordre del dia són els serveis. Aquí s’hi inclouen des de la neteja fins a la seguretat d’edificis públics, passant per la missatgeria o altres encàrrecs. Les 10 companyies que lideren el rànquing de serveis han sumat juntes un import de 28,9 milions d’euros. Es dona la circumstància que, a algunes d’aquestes societats se’ls han adjudicat contractes, de manera reiterada, per un mateix objecte. És el cas de multiAnau, SL, i Clece, les dues primeres del rànquing de contractistes de serveis.
MultiAnau va rebre 5 milions d’euros i 428 contractes menors del 2015 al 2021. El suposat fraccionament de contractes a aquesta companyia familiar amb seu a Saragossa va ser detectat per la Sindicatura de Comptes. En un informe del 2020, la Sindicatura va detectar que, entre els anys 2015 i 2016, el Departament de Justícia va efectuar un “fraccionament indegut” de 829 contractes per un valor de 9,5 milions d’euros a diverses empreses, entre les quals multiAnau. La pràctica de dividir contractes menors vulnera la Llei de contractes del sector públic, que especifica que “no podrà fraccionar-se un contracte amb la finalitat de disminuir el seu import i eludir així els requisits de publicitat o aquells relatius al procediment d’adjudicació que correspongui”.
La Sindicatura va detectar que multiAnau va ser contractada 296 vegades el 2015, en molts casos, per un mateix objecte i en mesos consecutius. En aquell moment, la conselleria estava en mans de Convergència i el seu conseller era Germà Gordó. Segons l’informe, tant el nombre com l’import de les contractacions analitzades va caure quan Carles Mundó, d’ERC, va rellevar l’antic titular de Justícia, també l’any 2016.
Salut va fer en un any 20 contractes menors, per un valor de 109.000 euros, a Clece amb el mateix concepte: “neteja d’edificis”
La segona empresa més beneficiada per la contractació menor en l’àmbit dels serveis és l’empresa de multiserveis Clece, propietat de l’empresari Florentino Pérez, que ha rebut un total de 615 contractes menors, per un valor de 2,7 milions d’euros. CRÍTIC ha detectat que, en el cas de Clece, també s’esdevé la contractació successiva en un mateix any de conceptes molt similars per part d’un mateix departament. Destaca el cas del Departament de Salut, que l’any 2016 va realitzar 20 contractes menors a Clece amb el mateix concepte: “Neteja d’edificis”. Els contractes van sumar en total 109.000 euros. El 2016, la conselleria de Salut estava en mans de Toni Comín, llavors en l’òrbita d’ERC.
Però no només Salut ha encarregat contractes amb objectes similars o reiterats a Clece; també ho ha fet el Departament de Justícia. El 2015, va adjudicar set contractes l’objecte dels quals comença per l’epígraf “Ho”, i fan referència al “manteniment integral” o “manteniment” en mesos consecutius, de l’abril al setembre. El seu valor és sempre idèntic: 17.417,33 euros, molt pròxim al topall legal. El mateix passa amb set contractes que fan referència al Centre Penitenciari de Dones, i set contractes més amb el concepte “OB2”, que fa referència al Centre Penitenciari Obert 2 de Barcelona. En la informació analitzada també hi ha reiteració de conceptes a Clece en el cas del manteniment multitècnic dels edificis del Departament de Cultura durant tres mesos del 2016.
El contracte menor més elevat a Clece té per objecte la substitució de canonades —49.942 euros—, però també se li han encarregat obres de millora d’instal·lacions del bloc quirúrgic de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, la reforma de banys públics a Lleida, la instal·lació i substitució de centrals de seguretat als jutjats de Tarragona o el manteniment i la neteja en àmbits diversos.
Pel que fa a les empreses més beneficiades pel tipus “Obres”, les 10 que van liderar el rànquing van cobrar un import total de 16,7 milions d’euros. El grup Fomento de Construcciones y Contratas va encapçalar aquest top 10 i va percebre una quantitat de 2,8 milions d’euros. En la llista, però, també hi destaquen la companyia Serveis, Obres i Manteniment, SL (2,4 milions), Serpa (2 milions d’euros), Comsa Service Facility Management (1,9 milions) o Loal (1,6 milions). Els altres sectors en què està segmentada la contractació menor són la gestió de serveis públics i els contractes administratius especials. Les 10 companyies més beneficiades en aquests dos àmbits van percebre 296.515 euros i 74.203 euros, respectivament.
