25/04/2022 | 06:00
Només hi ha una persona a l’Estat espanyol que sigui tan intocable com ho és Joan Carles I: Florentino Pérez. El seu estatus d’inviolabilitat “l’ha aconseguit a costa d’haver forjat vincles amb els partits polítics de dretes i d’esquerres, els quals ha finançat, i d’haver utilitzat la llotja del Santiago Bernabéu per controlar totes les esferes de poder”. Així ho resumeix Fonsi Loaiza, periodista i autor del llibre Florentino Pérez. El poder del palco (Akal, 2022).
El president del Reial Madrid ha sabut connectar-se amb els aparells principals de l’Estat: “Si el director d’un mitjà és a la llotja del Bernabéu fent conya amb Florentino, quin missatge envia als periodistes que treballen per a ell? Si la fiscal general de l’Estat es reuneix amb Florentino, està dient a tots els fiscals que van darrere d’ell que aquest tio no es toca. Si representants polítics veuen el màxim dirigent del seu partit en una conversa distesa amb Florentino, doncs mai no es plantejaran anar contra ell”, exemplifica Loaiza. El periodista explica que, tot i que el llibre ja va per la tercera edició, cap mitjà de comunicació imprès no n’ha volgut fer una ressenya.
L’empresari és el màxim exponent del poder econòmic radicat a la capital de l’Estat. Tanmateix, els seus tentacles van molt més enllà: es van estendre per Catalunya durant l’època pujolista i encara avui perduren. “Als anys vuitanta, Florentino anava i venia setmanalment de Madrid a Barcelona per cultivar els tractes personals amb els polítics convergents”, explica Loaiza. “Va establir vincles amb la burgesia catalana i hi segueix tenint molta amistat”. Però el poder del magnat també va aterrar a Barcelona, i s’ha mantingut fins i tot durant l’era dels Comuns i Ada Colau.
Com de gran és la petjada de Florentino a Catalunya? Resseguim la seva ombra des de l’Operació Reformista, encapçalada per Miquel Roca, en què va participar-hi activament, fins a l’hegemonia de les seves empreses en la contractació pública per part de les administracions catalanes, passant per l’estafa del Castor i la trama del 3%.
La frustrada ‘Operació Roca’
En l’àmbit polític, Florentino Pérez va ser un dels pesos pesants darrere de l’operació frustrada que va suposar el Partit Reformista Democràtic (PRD). Aquesta formació d’ideologia liberal i centrista sorgida el 1983 va ser una maniobra impulsada per polítics de l’antiga CiU amb la vista posada en les eleccions generals del 1986. Es va conèixer per Operació Roca, amb referència a Miquel Roca, que es va postular com a candidat a la presidència del Govern espanyol encapçalant el partit.
Tanmateix, aquesta no va ser, ni de bon tros, l’única incursió del magnat en la política. “Des del tardofranquisme fins a la segona majoria absoluta de Felipe González, va encadenar una infinitat de càrrecs a l’Administració pública com a cursus honorum de l’Estat“, destaca Fonsi Loaiza a l’obra Florentino Pérez. El poder del palco. Entre d’altres, va ser director general de l’Associació Espanyola de la Carretera, delegat de Sanejament i Medi Ambient, regidor d’UCD a l’Ajuntament de Madrid, director general d’Infraestructures i Transports, i membre del Consell d’Administració de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO).
De fet, la conquesta de la presidència del Reial Madrid té molt a veure amb la seva concepció de la política i del poder. “Jo he estat en el món de la política, de l’empresa i del futbol. I el poder de veritat es té en la política”. “Soc president del Reial Madrid perquè és el més similar que he trobat a la política“. “Soc poderós en la mesura que en soc el president”. Florentino Pérez dixit.
En l’estructura del Partit Reformista Democràtic, l’empresari va ocupar el càrrec de secretari general. Malgrat que aquesta operació va comptar amb suports des del món periodístic, com el de Diario 16 i el que era llavors el seu director, Pedro J. Ramírez, el partit no va obtenir ni l’1% dels vots. Aquests resultats van suposar un fracàs absolut per a la formació, que es va dissoldre pràcticament la nit dels comicis, però també per la temptativa de CiU de tenir una referència política a la resta de l’Estat espanyol. Tanmateix, per Florentino Pérez, aquell moviment estava ben calculat i li va servir per treure’n rèdit econòmic. “Ell organitzava el PRD i la candidatura de Miquel Roca, que era secretari general de Convergència, i a la vegada va comprar Construccions Padrós, a la qual Convergència adjudicava obra pública”, explica Loaiza. “Aquesta coincidència no és casual; diu molt del que realment anava buscant Florentino”.
Construccions Padrós: la primera pedra de l’imperi
L’imperi Florentino va arrancar amb la voluntat d’absorbir contractes públics. Va ser precisament des de Catalunya que el president del Reial Madrid es va obrir camí cap al lideratge de la construcció al mercat espanyol. L’any 1983 va adquirir l’empresa catalana Construccions Padrós per 5 milions de pessetes (l’equivalent a 30.000 euros). L’empresa, segons Loaiza, estava “molt vinculada” a Banca Catalana. Aquest grup financer va ser fundat el 1959 per Jordi Pujol, l’avi Florenci i Francesc Cabana, pare i cunyat de l’expresident, respectivament, i el seu modus operandi va ser “el saqueig sistemàtic”.
El llibre de Loaiza explica que l’entitat “va concedir nombrosos crèdits a Construccions Padrós per les adjudicacions assignades per part de la Generalitat”. En una societat on “corria el diner fàcil, es feien els ulls grossos i no hi havia legislació al respecte”, aquesta constructora va arribar a facturar 1.000 milions de pessetes i es va convertir en una de les principals contractistes de l’obra pública licitada per la Generalitat. Aquí rau l’interès de Florentino d’estrènyer vincles amb els polítics convergents. “De les concessions del partit de Pujol en depenia el negoci de la constructora”, rebla el periodista.
‘Fent negoci’ a la Catalunya pujolista
Diu el periodista que a mitjan anys vuitanta “l’oligarca Pérez” visitava freqüentment Barcelona, i que les seves estades a la capital catalana li van permetre “conèixer in situ l’alta burgesia”. S’allotjava en el luxós hotel Majestic del passeig de Gràcia i es dedicava a fer negoci “amb la classe dominant de la Casa Nostra dels Pujol”. “Va erigir-se en soci de les selectes famílies de l’elit que dominaven la Ciutat Comtal”, apunta Loaiza.
Després de la brutal ensopegada del Partit Reformista, Florentino “no es va separar de l’oasi del pujolisme de CiU que tants rèdits proporcionava a alguns empresaris”. De fet, el president del Reial Madrid es va expressar en aquests termes sobre la seva relació amb el partit de Jordi Pujol: “Jo he anat a tots els mítings de Convergència fins que em van fer president del Reial Madrid l’any 2000. Vaig lluitar perquè un català fos president del Govern espanyol”. Ho va dir l’any 2019 quan va comparèixer al Parlament de Catalunya en el marc de la comissió d’investigació del projecte Castor.
Les empreses de Florentino estan esquitxades per l’ombra de la corrupció vinculada amb el partit de Jordi Pujol. La interlocutòria sobre el cas del 3% que va elaborar el jutge José de la Mata establia que la Fundació ACS, que presideix Florentino Pérez, va donar 390.000 euros a les fundacions CatDem i Fòrum Barcelona, ambdues vinculades a Convergència. El magistrat acusava la fundació dels delictes de blanqueig de capitals i tràfic d’influències després d’investigar diverses adjudicacions per part de l’Ajuntament d’Olot a Urbaser, filial del grup ACS. Loaiza recorda al seu llibre que, quan va finalitzar la instrucció, el jutge De la Mata sostenia que ACS havia fet donacions al partit “per aconseguir contractes públics, amb un patró sistèmic de funcionament implantat durant anys”.
Malgrat que les seves empreses han estat a l’ull de l’huracà, empantanegades en múltiples casos de corrupció, Florentino sempre n’ha sortit airós. El cas més paradigmàtic, diu Fonsi Loaiza, és la seva declaració en el marc de l’Operació Púnica. “Quan el jutge li pregunta si ha finançat el PP, ell li respon dient-li que la pregunta el molesta”, rebla. “Talment com si fos el cap d’una màfia”.
El projecte Castor: indemnització de 1.350 milions per a una empresa d’ACS
Un dels projectes empresarials de més volum impulsats mai per Florentino Pérez a Catalunya és el magatzem fallit de gas conegut per Castor. El Castor havia de ser un dipòsit estratègic de gas natural, construït davant de les costes del Montsià i del Baix Maestrat. L’impulsava l’empresa Escal UGS, participada en un 66% per ACS. Però, abans d’entrar en funcionament, la instal·lació va provocar terratrèmols a les poblacions pròximes i va haver de ser clausurada.
El projecte Castor va ser un fracàs absolut que va costar 3.400 milions d’euros a les arques públiques
El projecte, encarregat inicialment pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero i continuat pels governs de Mariano Rajoy, va acabar en un fracàs absolut que va costar 3.400 milions a les arques públiques. Segons el contracte firmat, l’Estat espanyol haurà de pagar a l’empresa concessionària, Escal UGS, una indemnització de 1.350 milions més interessos, que s’havien de carregar en 30 anys al rebut dels consumidors. Tot i que al desembre del 2017 el Tribunal Constitucional va declarar la indemnització anul·lada, el 2020 el Tribunal Suprem ordenà a l’Estat pagar als bancs els 1.350 milions de la indemnització del projecte Castor, atenent la demanda de CaixaBank, de Bankia i del Banc Santander, que havien avançat els diners de la indemnització a la constructora ACS.
Com explica aquest reportatge del periodista Jordi Marsal a CRÍTIC, el fallit projecte Castor va inaugurar l’era dels magatzems que mai no podran albergar ni dispensar gas, però les conseqüències energètiques, ambientals i polítiques que ha provocat s’arrossegaran durant dècades.
L’hegemonia d’ACS en la contractació pública
La marca ACS (Actividades de Construcción y Servicios SA), de la qual Florentino n’és el màxim accionista, es va oficialitzar l’any 1997. Des de llavors, s’ha convertit en una de les 20 empreses més importants de l’Estat espanyol i la primera constructora del món per facturació exterior. El 2021, va tancar l’any amb una xifra de negoci de 27.837 milions d’euros i un benefici net de 3.045 milions; el més elevat, amb molta diferència, des que es disposa de dades.
El seu nivell d’internacionalització és molt elevat: el 86% del seu negoci procedeix de les activitats que desenvolupa a l’estranger. “Les gires que ha fet Florentino com a president del Reial Madrid li han obert les portes per fortificar relacions amb polítics a tot el món”, explica Fonsi Loaiza. “Avui, la majoria dels seus contractes són als Estats Units, on ha construït l’estadi més gran del món”.
L’any 2020, ACS va tornar a encapçalar el rànquing de la contractació pública a l’Estat espanyol
Tanmateix, Pérez segueix sent el rei de la contractació pública a l’Estat espanyol. L’any 2020, en plena pandèmia i quan el volum d’adjudicacions globals es va contraure més d’un terç a causa de la paralització de les administracions, ACS va tornar a encapçalar el rànquing: a través de les seves múltiples filials, va aconseguir projectes per part de l’Estat, de les comunitats autònomes i de les administracions locals per un valor total de 449 milions d’euros.
Els tentacles de Florentino a la Generalitat i a l’Ajuntament de Barcelona
Pel que fa a la Generalitat de Catalunya i a l’Ajuntament de Barcelona, l’imperi ACS lidera des de fa anys l’adjudicació d’obra pública. Només entre el 2009 i el 2019, el grup va ingressar 755 milions d’euros gràcies als 2.628 contractes que les dues administracions li van adjudicar, principalment en els camps de la construcció, dels serveis a les persones i del manteniment.
“El valor de les adjudicacions indica l’alt grau de dependència amb Florentino, particularment de l’Ajuntament de Barcelona”
És el contractista principal de l’Ajuntament de Barcelona i el segon més important en el cas de la Generalitat de Catalunya. Les dues administracions li adjudiquen el 7% i el 6% dels contractes públics, respectivament. Així es desprèn de l’informe Radiografia i impacte de la contractació pública catalana en drets humans, de l’Observatori DESC, que conclou que “l’alt valor total de les adjudicacions indica l’alt grau de dependència amb el gegant de Florentino Pérez, particularment de l’Ajuntament de Barcelona”.
D’entre els contractes més voluminosos de la Generalitat en destaca el subscrit amb l’empresa Línia Nou Tram Dos SA, per un valor superior als 1.216 milions d’euros. L’executa una societat de la qual ACS és accionista al 50% i que va ser creada expressament per a l’adjudicació. Pel que fa al consistori, destaquen les adjudicacions fetes a Accent Social, filial del grup orientada a oferir serveis de gestió de residències a la tercera edat i atencions a domicili. Dels 70 milions d’euros que ha rebut l’empresa per part de les tres administracions, 64 corresponen a l’Ajuntament barceloní, amb el qual ha subscrit 28 contractes entre el 2016 i el 2019. El fet que el govern d’Ada Colau donés a Florentino el servei d’atenció domiciliària, a l’abril del 2016, va aixecar polseguera, ja que durant la campanya electoral Barcelona en Comú s’havia compromès a remunicipalitzar aquest servei.
El poder de la llotja
“A la llotja és on es fan els negocis. Durant la dictadura de Franco, es feien a les caceres, i en democràcia, es fan a la llotja del Santiago Bernabéu”, rebla Fonsi Loaiza. Segons el periodista, després que es frustrés l’Operació Roca, Florentino va prendre consciència que “els ressorts de poder els controlen els bancs, les famílies franquistes que segueixen dominant Espanya, com la família March o Los Albertos, de les quals ell n’era un empleat al principi, però les utilitza per anar ascendint”.
Amb l’estatus que li dona el fet de presidir el Reial Madrid, Florentino intensifica els seus vincles amb els partits polítics, en particular amb el PP. “La famiglia del PP va enlairar Florentino com un ‘ésser superior’, que consistia a formar part de la casta de capos intocables del règim capitalista espanyol que mouen els fils de poder real a l’ombra“. No són poques les trames –Púnica, Gürtel, Bárcenas, Lezo, Castor o Terra Mítica, entre d’altres– vinculades al PP i en les quals sobrevola l’empresa ACS. Però el magnat les ha surfejat totes. “Han caigut figures de pa sucat amb oli, bocs expiatoris perquè a algun corrupte de segona fila li han de tallar el cap, però als grans noms a Espanya no els passa mai res”, sentencia Loaiza.
“Cauen figures de pa sucat amb oli, algun corrupte de segona fila, però als grans noms a Espanya no els passa mai res”
Florentino també ha cultivat bones relacions amb l’esquerra. El periodista recorda que l’empresari va finançar la Fundació Pablo Iglesias, del PSOE, i que el Partit Socialista ha impedit activament que comparegui a les comissions d’investigació del Congrés dels Diputats. Fins i tot ha sabut seduir la “suposada esquerra transformadora”, diu Loaiza. “L’exalcaldessa de Madrid Manuela Carmena va arribar al poder dient que mai no aniria a la llotja del Bernabéu, i no només acaba anant-hi, sinó que també dona suport a l’operació urbanística especuladora de Chamartín i al pelotazo del nou estadi del Reial Madrid”, comenta. “L’empresa de Florentino, de fet, va ser la que més adjudicacions es va endur en l’era de Carmena”.
En la condició d’inviolabilitat de què gaudeix Pérez hi han tingut una gran responsabilitat els mitjans de comunicació. “No només compra periodistes amb entrades o col·locant familiars a les seves empreses; també ho fa amb propietaris i accionistes”. Loaiza explica que el cas més paradigmàtic és el d’Antonio García Ferreras, exdirector de Cadena Ser i actual directiu de La Sexta “però que també va ocupar el càrrec de director de comunicació i continguts del Reial Madrid, feina que li va oferir el mateix Florentino”.
