Crític Cerca

Floretino Pérez, president d’ACS / ACN

Reportatges

Nou empreses denunciades per vulnerar drets humans acumulen el 21% dels contractes públics

FCC, ACS i Telefónica encapçalen el rànquing de les multinacionals amb més adjudicacions de la Generalitat, de les diputacions i de l'Ajuntament de Barcelona entre el 2016 i el 2019

20/12/2021 | 06:00

Deu grans empreses acumulen gairebé una quarta part dels contractes que realitzen les administracions públiques a Catalunya. Un top 10 de companyies encapçalades per Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), ACS i Telefónica han acaparat el 21% del total d’adjudicacions de la Generalitat, de les diputacions, dels consells comarcals, de l’Ajuntament de Barcelona i les inversions dels diferents organismes de l’Estat que operen a Catalunya, com Adif, Aena o el Port de Barcelona. Un informe de l’Observatori DESC, que recull i analitza per primer cop aquestes dades, concreta que 9 d’aquestes 10 empreses acumulen denúncies per la vulneració dels drets humans arreu del món.

A la cúspide del rànquing hi ha FCC, propietat dels multimilionaris Carlos Slim i Esther Koplowitz, que ha rebut un total de 2.759 milions d’euros i més del 7% del volum global de contractació. Les empreses vinculades al grup ACS de Florentino Pérez han aconseguit contractes per un valor de 2.340 milions d’euros, que representen el 6% del total.

Les conclusions de l’informe Radiografia i impacte de la contractació pública catalana en els drets humans, de l’Observatori DESC, apunten que, si bé el desenvolupament de polítiques de “responsabilitat social corporativa” d’aquestes empreses ha estat “positiu” al llarg de la darrera dècada, l’anàlisi demostra que “a les empreses de l’Estat espanyol encara els queda un camí llarg per recórrer”. De fet, en l’anàlisi de casos, el DESC apunta que ENEL i ISS, les dues empreses del rànquing que no són espanyoles, són les que tenen les polítiques de drets humans més desenvolupades. Només hi ha un cas en què no s’han constatat vulneracions de drets humans: el del grup cooperatiu Suara, al qual se li adjudica el 0,59% de la contractació.

FCC, Ferrovial i ACS: entre les més contractades per l’Ajuntament de Barcelona i les administracions catalanes i espanyoles

Entre el 2016 i el 2019, Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), Ferrovial i Actividades de Construcción y Servicios (ACS) són les empreses que es repeteixen en els tres nivells administratius.

Infografia: HELENA OLCINA

El grup ACS, del qual Florentino Pérez és el màxim accionista, és el contractista principal de l’Ajuntament de Barcelona, que li adjudica el 7% dels contractes públics. La segueixen Ferrovial (5%), Suara (4%), Sacyr (2%), ENEL i FCC (ambdues amb l’1%).

Infografia: HELENA OLCINA

Pel que fa a les administracions catalanes, les adjudicatàries principals al llarg d’aquest període han estat FCC i ACS, amb el 8% i el 6% del total de la contractació. Telefónica i ENEL s’han endut el 2% dels contractes cada una, mentre que a Indra i a Ferrovial se’ls han adjudicat l’1%, respectivament.

Infografia: HELENA OLCINA

Les contractistes amb més volum adjudicat per les administracions estatals són ACS (6%), FCC (6%), Ferrovial (4%) i Acciona (4%). Juntament amb Sacyr, Indra i Telefónica –3%, la primera, i 1%, les altres dues–, aquests set grups empresarials s’enduen el 25% dels contractes adjudicats per l’Estat i executats a Catalunya.

Però què hi ha darrere d’aquests conglomerats empresarials? Quines són les companyies que configuren el top 5 de la contractació pública a Catalunya? En quins casos de vulneracions de drets humans han estat involucrades?

Carlos Slim / Foto: SECRETARÍA DE CULTURA CIUDAD DE MÉXICO

FCC: 2.759 milions d’euros i el 7% de la contractació

De l’any 2016 al 2020, el gegant empresarial espanyol Fomento de Construcciones y Contratas SA (FCC) s’emporta el volum més gran de la contractació pública. Les tres administracions li han adjudicat 1.837 contractes, per un valor superior als 2.759 milions d’euros. Això representa el 7,1% de la contractació total. FCC cotitzava a l’Ibex-35 fins a l’any 2016, i actualment, està en mans dels multimilionaris Carlos Slim i Esther Koplowitz.

Durant tot el període, la major part dels contractes amb l’empresa els han signat administracions catalanes o espanyoles. Prèviament, l’Ajuntament de Barcelona també havia adjudicat els serveis de neteja i de recollida de residus a una de les seves filials, FCC Servicios Ciudadanos, però l’any 2017 va sortir a la llum el frau que va cometre la societat en alterar el preu d’aquest contracte. Des de llavors, la relació del consistori amb les empreses del grup va esdevenir residual.

FCC es renta les mans davant de possibles vulneracions de drets que cometin els seus clients

Fomento de Construcciones y Contratas ha estat involucrada en vulneracions de drets humans al Sud global. La Comisión Nacional del Agua (CONAGUA) havia contractat l’empresa per construir la presa hidroelèctrica d’El Zapotillo, a Mèxic, quan, l’any 2012, els opositors al projecte van acusar el Govern i la comissió d’haver rebut amenaces. També van denunciar que la construcció violava el dret d’informació i la llibertat de les comunitats afectades d’escollir lliurement la seva residència. FCC se’n va desvincular i va deixar en mans de la CONAGUA la gestió dels incompliments legals.

El Codi ètic de la companyia es va aprovar després que aquestes denúncies es fessin públiques. Malgrat que és aplicable a totes les persones vinculades a les empreses del grup, FCC es renta les mans davant de possibles vulneracions que cometin els contractistes o els clients com la CONAGUA. De la mateixa manera, en la seva política de drets humans s’hi estableix “el compromís” amb les comunitats locals on exerceix les seves activitats. Així i tot, l’empresa ha seguit vinculada a la construcció de la presa hidroelèctrica, que actualment està paralitzada, i ha duplicat els ingressos inicials previstos. Malgrat haver impulsat una publicació de responsabilitat social corporativa que avalua l’impacte de la construcció en els drets humans i explicita mesures de cooperació, no s’ha pronunciat sobre les vulneracions denunciades per les comunitats afectades.

ACS: 2.341 milions d’euros i el 6% de la contractació

El grup ACS, del qual l’empresa principal és ACS SA, s’endú el segon volum més gran de contractació, amb més de 2.341 milions d’euros adjudicats. Això correspon al 6% dels contractes subscrits amb les administracions barcelonina, catalana i espanyola del 2016 al 2019.

L’any 2010, Infraestructures Ferroviàries de la Generalitat va adjudicar a l’empresa Línia Nou Tram Dos SA un dels contractes més voluminosos que s’han adjudicat mai a Catalunya, per un valor superior als 1.216 milions d’euros. Té una durada de 31 anys i la filial que l’executa, de la qual ACS és accionista al 50%, va ser creada expressament per a l’adjudicació.

Al marge d’aquest contracte, entre el 2016 i el 2019 s’han adjudicat més de 615 milions d’euros a les empreses del grup que s’autodenominen “multiservei”. És el cas, per exemple, de CLECE i de Multiserveis Ndavant, les adjudicatàries principals de les quals han estat les administracions catalanes. Pel que fa a l’Ajuntament de Barcelona, destaquen les adjudicacions fetes a Accent Social, filial d’ACS orientada a oferir serveis de gestió de residències a la tercera edat i atencions a domicili. Dels 70 milions d’euros que ha rebut l’empresa per part de les tres administracions, 64 corresponen al consistori, amb qui ha subscrit 28 contractes entre el 2016 i el 2019.

Dels 70 milions d’euros que ha rebut Accent Social de les tres administracions, 64 corresponen a l’Ajuntament

Al marge del sector de serveis, al conglomerat empresarial de Florentino Pérez hi ha diverses filials vinculades a la construcció, com Dragados o Vías y Construcciones. En aquest cas, són les administracions estatals les que han requerit els seus serveis amb major freqüència, i les que han desemborsat la meitat dels recursos que aquestes empreses han percebut: 168 i 139 milions d’euros, respectivament.

El Grupo COBRA, integrat dins del grup ACS, va ser l’encarregat de construir els complexos hidroelèctrics RENACE, a Guatemala. El projecte, que s’ha dut a terme “sense la correcta consulta a les comunitats indígenes q’eqch’”, ha incorregut en “violacions dels drets humans” i ha causat un “greu perjudici al medi ambient a causa de la contaminació de les aigües i de la desforestació”. Així ho determina l’informe elaborat per l’Observatori DESC.

El codi de conducta i la política de drets humans de COBRA inclouen el respecte pels drets dels pobles indígenes “més enllà del que és exigible per part de les legislacions locals”, i el compromís de realitzar avaluacions per minimitzar els riscos socials i mediambientals de la seva actuació. Tanmateix, aquests principis són aplicables només a les activitats i als treballadors de les empreses del grup; un fet que esdevé l’excusa perfecta perquè COBRA eludeixi la seva responsabilitat en les vulneracions de drets, ja que es considera una empresa contractada per una promotora.

L’anàlisi que l’Observatori per la Responsabilitat Social Corporativa fa anualment de les empreses que cotitzen a l’Ibex reflecteix el baix compromís d’ACS en les seves polítiques de drets humans: el grup es posiciona en el 29è lloc de 33.

El president executiu de Telefónica, José María Álvarez-Pallete, al Mobile World Congress. ACN

Telefónica: 731 milions d’euros i el 2% de la contractació

La multinacional de comunicacions Telefónica, que també cotitza a l’Ibex-35, és la tercera amb un valor total adjudicat més alt: uns 731 milions d’euros. La major part d’aquest volum correspon a contractes adjudicats pel Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), l’any 2012. Aquestes adjudicacions representen el 2% de les impulsades per les administracions catalanes, i el 22% de les que ha realitzat el CTTI.

Telefónica ha estat acusada de “discriminar” els barris més vulnerables de Buenos Aires

L’any passat, l’Associació Civil per la Igualtat i la Justícia, de l’Argentina, va acusar la companyia de “discriminar” els barris més vulnerables de Buenos Aires i “d’ocultar informació” sobre el subministrament de serveis de telefonia i d’Internet. El cas va arribar a la justícia i l’empresa va negar les acusacions.

La política de drets humans de Telefónica estableix el compromís d’inclusió digital, que consisteix a impulsar la connectivitat en zones on es detectin mancances, i la contribució en iniciatives relacionades amb l’accés a la tecnologia per part dels col·lectius en risc d’exclusió social. Així i tot, segons l’associació argentina, la companyia incompleix els seus propis acords en tant que no integra la provisió de serveis d’Internet sense discriminació i no el concep com un servei públic.

ENEL: 537 milions d’euros i l’1,4% de la contractació

En aquest període, les tres administracions han adjudicat 1.773 contractes a la multinacional italiana ENEL, per un valor total de més de 537 milions d’euros. Això suposa l’1,38% de la contractació total. Tanmateix, tots els contractes han anat a parar a una única empresa del grup: Endesa. Les administracions catalanes han abonat 482 milions d’euros pels seus serveis, i l’Ajuntament de Barcelona, 50 milions addicionals.

Fins a finals dels anys vuitanta, aquesta companyia va acumular les concessions de més de 400 centrals hidroelèctriques a Catalunya, moltes de les quals tenen desenes d’anys de durada i s’han prorrogat per mitjà de la Llei d’aigües del 1985. D’aquesta manera, Endesa “continua explotant centrals que suposen facturacions anuals de milions d’euros per concessions fetes fa desenes o un centenar d’anys”, conclou l’informe del DESC, i seguirà fent-ho fins al 2061, quan caduqui l’ampliació del 1985.

La política d’ENEL en relació amb els drets humans també és aplicable als seus contractistes, proveïdors i socis

L’any 2014 es va fer pública la vinculació del grup amb les cadenes de subministrament de carbó associades amb les mines de la companyia americana Drummond Ltd., a Colòmbia. Es van destapar, també, violacions mediambientals, relacions amb grups paramilitars i assassinats de líders sindicals. El 2017, ENEL va decidir no renovar els contractes de compra de carbó amb Drummond, malgrat que va fer servir l’estratègia de descarbonització de la companyia com a justificació. I és que l’aplicabilitat de la política d’ENEL en relació amb els drets humans, de la qual Endesa se n’ha vist beneficiada, s’amplia també als seus contractistes, proveïdors i socis.

Ferrovial: 527 milions d’euros i l’1,4% de la contractació

Les empreses associades a Ferrovial aglutinen 611 contractes, per un valor de quasi 527 milions d’euros. La multinacional, especialitzada en gestió d’infraestructures, transport i serveis, s’endú el cinquè major volum de contractació: l’1,4% del total. Entre el 2016 i el 2019, el contracte principal el va adjudicar l’Ajuntament de Barcelona al servei de Bicing per un import de gairebé 163 milions d’euros. Es va subscriure l’any 2018, tenia una durada de 10 anys i l’oferta guanyadora va ser “Pedalem Barcelona”, formada per Cespa i PBSC, totes dues vinculades a Ferrovial. Al marge d’aquest contracte, la suma dels que el consistori ha adjudicat a la multinacional representa el 5,5% de la contractació feta per aquesta institució. Pel que fa a les administracions estatals, han contractat gairebé el 4% del seu volum a societats associades a la multinacional.

A finals del 2016, Amnistia Internacional i l’Australian Institute van denunciar el Govern australià i l’empresa Broadspectrum per detencions arbitràries i exposició a tractes inhumans contra migrants i demandants d’asil. La denúncia es basava en les instal·lacions inadequades, la denegació d’assistència sanitària o les agressions perpetrades per part dels locals contra aquestes persones. Broadspectrum, empresa adquirida per Ferrovial l’any 2016, era l’encarregada de gestionar els centres de detenció de migrants.

La multinacional va decidir que no es tornaria a presentar al procés d’adjudicació del contracte, però es va rentar les mans respecte a les denúncies prèvies, al·ludint que Broadspectrum es limitava a prestar serveis de càtering, seguretat, logística, transport, neteja i gestió d’actius. D’aquesta manera, Ferrovial va incomplir els seus compromisos en relació amb els drets humans, perquè es va negar a investigar les vulneracions que s’havien produït mentre Broadspectrum s’ocupava del servei. 

La seu d'Indra al parc empresarial Arroyo de la Vega, d'Alcobendas (Madrid). Foto: Zarateman

Indra i Acciona, al ‘top 10’ de les empreses amb més contractes públics

Completen el top 10 de les empreses més contractades la multinacional Indra Sistemas SA, Sacyr SA, Acciona, Suara Cooperativa i la multiserveis danesa International Service System.

La companyia espanyola Indra, coneguda per oferir consultoria en serveis de transport, armamentístics i d’energia, també està especialitzada en la provisió de serveis a les administracions públiques. Amb una participació estatal de gairebé el 19%, ha aglutinat més de 422 milions d’euros en contractació pública entre el 2016 i el 2019. Les administracions catalanes han estat les seves adjudicatàries principals. La segueixen el grup Sacyr i les seves filials i empreses associades –amb un volum de contractes adjudicats que supera els 275 milions–, i la multinacional espanyola Acciona, amb adjudicacions per damunt dels 267 milions d’euros.

Tanquen el rànquing la cooperativa catalana Suara, orientada a la provisió de serveis socials, a la qual  l’Ajuntament de Barcelona i les administracions catalanes han adjudicat contractes per un valor total de 228 milions d’euros, i l’empresa International Service System (ISS). Aquesta darrera ha rebut un volum de contractació equivalent als 135 milions provinents, en bona part, de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, i del Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona. 

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

Quan poses diners a CRÍTIC, passen coses

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu les revistes 'Temps' i 'Emergència' i un pack de marxandatge.

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies