19/05/2019 | 19:00
L’Ajuntament de Barcelona adjudica contractes per valor de 1.000 milions cada any. Durant el mandat actual s’han introduït modificacions importants en la contractació pública, per potenciar els criteris socials en detriment de l’oferta econòmica en els concursos. El govern d’Ada Colau ha assolit la fita de posar fi a l’oligopoli elèctric amb la creació de l’empresa municipal Barcelona Energia, ha tallat l’aportació al Circuit de Catalunya, ha reduït els diners en publicitat que s’enduen els grans mitjans de comunicació i també ha posat la lupa sobre el frau fiscal i les corrupteles d’algunes constructores, grans superfícies i empreses energètiques. Però, tot i això, algunes grans ‘contractes’ municipals no s’han pogut revertir encara: grups empresarials, com l’ACS de Florentino Pérez, el Banc Santander o la polèmica Inipro han seguit rebent adjudicacions importants del consistori, igual que passava durant l’època de Xavier Trias i de Jordi Hereu. CRÍTIC detalla en aquest reportatge els casos més significatius i polèmics.
S’ha de matisar que el govern de Xavier Trias a l’Ajuntament de Barcelona va comprometre en les seves darreres setmanes tot un seguit de contractes públics milionaris fins a l’any 2023 amb La Caixa, el BBVA, FCC, el torneig de tennis Comte de Godó, l’escola de negocis ESADE o una empresa de neteja de Florentino Pérez. CRÍTIC, fa 4 anys, va revelar com CiU havia tancat en els últims dos mesos de mandat una vintena d’adjudicacions municipals en qüestions bàsiques com el clavegueram, comunicacions telefòniques, serveis informàtics i vehicles de la Guàrdia Urbana, però també en aspectes ‘a priori’ menys urgents com la compra de flors de tot l’any 2016, la gestió del Twitter i del Facebook municipals o l’adquisició d’impressores noves per als pròxims 4 anys. Per tant, en aquest terreny, Barcelona en Comú tenia molt complicat entrar-hi per desfer contractes ja firmats.
Els darrers anys, però, diverses administracions han introduït canvis en la normativa de contractació. Un dels casos més significatius és, precisament, el consistori de la capital catalana, que a l’abril del 2017 va aprovar el nou decret que regula la contractació municipal. La contractació pública és una de les principals eines de política econòmica que tenen les administracions. En el cas de l’Ajuntament de Barcelona, suposa més de 10.000 contractes cada any, sumant-hi totes les empreses que formen part del grup municipal.
Quines modificacions implica la nova normativa municipal? Per començar, “clàusules que inclouen requisits per reduir la importància de l’oferta econòmica en els concursos públics per potenciar els drets socials i laborals”. A més a més, estableix que la contractació municipal “s’ha de fer amb ple reconeixement dels drets laborals i socials” dels treballadors, de manera que s’incentiva la “contractació laboral estable i indefinida, l’establiment de salaris dignes i valorant les empreses que incorporin millores en els salaris amb relació al conveni laboral de referència”. El decret va presentar-se també amb la voluntat de ser una eina per avançar cap a un “nou model d’economia”, amb l'”impuls de l’economia cooperativa, social i solidària” o la “compra pública ètica”.
CRÍTIC, tal com ja va fiscalitzar els grans contractes polèmics del mandat de l’alcalde de CiU, Xavier Trias, ara ha fet una recerca a fons sobre la contractació pública dels 4 anys de govern de Barcelona en Comú.
El pes de la neteja i la recollida de residus
Tot i els canvis en la normativa, però, el cert és que els quatre contractistes que han rebut més diners de l’Ajuntament de Barcelona en els anys 2016 i 2017 segueixen sent grans grups empresarials. Els quatre primers –FCC Fomento de Construcciones y Contratas, Cespa, Urbaser i Corporación CLD– són les concessionàries del contracte de neteja i recollida de residus, adjudicat el 2009 –amb el socialista Jordi Hereu d’alcalde– per 8 anys i prorrogat durant dos més pel govern de Xavier Trias. En total, i només en aquests 2 anys, els quatre grups van ingressar més de 560 milions –242 per a FCC; 130 per a Cespa, filial de Ferrovial; 108,3 per a Urbaser, i 80,3 per a CLD.
Creació de Barcelona Energia i retallada a Endesa
Ara mateix, està en marxa el concurs per a l’adjudicació del nou contracte de neteja, al qual s’han presentat aquests quatre mateixos grups i tres grans empreses més: una unió temporal d’empreses (UTE) amb la presència de la constructora Rubau; Valoriza, filial del gegant Sacyr, i una altra UTE amb la constructora lleidatana Romero Polo, el grup OHL i Acciona. Cal tenir en compte que FCC ha estat sancionada per l’Ajuntament durant el mandat actual amb 7 milions d’euros per “incompliment del contracte”. El nou contracte, que es divideix en quatre lots, tindrà una durada de 8 anys prorrogables a 2 més i tindrà la novetat que el sistema de control es portarà a terme directament des de l’Ajuntament. Ara bé, tornarà a recaure en grans grups empresarials, en diversos casos amb presència transnacional.
Un dels canvis remarcables pel que fa a les grans contractistes afecta l’empresa energètica Endesa. La raó és que a partir del juliol de l’any passat el proveïment de tots els edificis municipals està en mans de Barcelona Energia, l’elèctrica pública, 100% propietat del consistori. La creació d’aquesta companyia ha estat un dels grans èxits del govern de Barcelona en Comú en la seva batalla amb l”establishment’ econòmic, i en la campanya actual per a les municipals els seus candidats no deixen de mencionar-la com a mostra que han “plantat cara” a l'”oligopoli elèctric”. Endesa ha estat durant els últims 3 anys el cinquè contractista principal de l’era Colau, i en el trienni 2016-2018 ha rebut uns 56 milions d’euros. Ara bé, va passar de superar els 20 milions anuals tant el 2016 com el 2017 a quedar-se per sota el 2018, com a conseqüència de la creació de Barcelona Energia.
El servei d’atenció domiciliària, per a Florentino Pérez
Un dels contractes del govern de Colau que han aixecat més polseguera és el del servei d’atenció domiciliària (SAD), que a l’abril del 2016 va anar a parar a les mans de Clece –del grup ACS, que presideix Florentino Pérez– i de Valoriza –filial de la constructora Sacyr. En canvi, se’n va quedar fora l’entitat Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), malgrat rebre una millor valoració tècnica en el concurs. L’adjudicació va provocar crítiques del sector social, sobretot perquè durant la campanya per a les eleccions del 2015 Barcelona en Comú havia promès municipalitzar el SAD i, en canvi, finalment va recaure en dos grans grups transnacionals de serveis. La tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, va afirmar que les “dificultats legals” ho havien fet impossible, al mateix temps que anunciava un increment del pressupost en l’atenció social i encarregava informes jurídics per modificar la normativa.
Només entre el 2016 i el 2017, Valoriza i Clece han rebut més de 50 milions del consistori, fonamentalment per aquest contracte. L’altra empresa que participa en el SAD a la ciutat és Suara Cooperativa, que en total va cobrar més de 70 milions entre el 2016 i el 2017 pels diversos contractes que té amb l’Administració barcelonina.
La gestió de l’allotjament temporal, en mans d’una agència de viatges
Snow Travel, una agència de viatges, s’encarrega des del 2017 de la gestió de l’allotjament temporal i manutenció de persones i famílies en situació d’emergència habitacional. El contracte, per un import de 5,3 milions d’euros, va motivar crítiques de l’oposició, fonamentalment d’ERC, si bé la realitat és que només s’hi van presentar dues empreses i l’altra també era una agència, Viatges Barceló. Prèviament, aquest tipus de tasca requeia en diversos serveis municipals, que s’encarregaven de buscar l’allotjament. És a dir, que es pot afirmar que l’atenció s’ha externalitzat, si bé l’argument municipal és que l’operació va permetre centralitzar el servei en un únic operador. Durant el 2018, Snow Travel va cobrar gairebé 3,9 milions de l’Ajuntament.
Els ‘favors’ a la Fira de Barcelona
Al febrer passat, l’Ajuntament va ser un dels signants del protocol que preveu la renovació del recinte de Montjuïc de la Fira de Barcelona, que a la pràctica suposarà allargar la cessió dels terrenys –de propietat municipal– a l’entitat –un consorci format pel mateix consistori, la Generalitat i la Cambra de Comerç. El projecte, que té per nom Fira Univers, estaria enllestit el 2029, quan inicialment el consorci tenia cedits els terrenys fins al 2025, a un preu simbòlic de 25 cèntims el metre quadrat. La signatura de l’acord, sense que existís un debat ciutadà al voltant del projecte ni de l’ús dels terrenys, va provocar algunes crítiques, com ara les de l’arquitecte David Bravo, per a qui aquesta àrea podria destinar-se a “construir habitatge social i assequible”. No és l’únic ‘favor’ de l’Ajuntament a la Fira de Barcelona, ja que l’any passat va decidir cedir-li la gestió del Centre de Convencions Internacional (CCIB), un recinte de 75.000 metres quadrats ubicat al Fòrum, durant 50 anys. La Fira pagarà un cànon per la cessió, que serà efectiva a partir del 2021, l’import del qual no va especificar-se.
Contractes a Inipro, un grup sota sospita a Tarragona
Durant el 2018, l’empresa Iniciatives i Programes (Inipro) va rebre 14 contractes de l’Ajuntament de la ciutat, per un import total de gairebé 1,8 milions. El 2016, la companyia va ingressar 1,5 milions d’euros del consistori, mentre que el 2017 la quantitat va apropar-se als 1,7 milions. Tot i tractar-se de xifres importants, no situen Inipro ni de bon tros entre els proveïdors principals –de serveis, en aquest cas– de l’Administració local, però seva la contractació –que des de fa més d’una dècada rep encàrrecs de l’Ajuntament– ha provocat crítiques de la CUP. I és que parlem d’una empresa que està sota sospita judicial des de fa diversos anys, arran d’una denúncia de la CUP de Tarragona per diverses adjudicacions presumptament irregulars per part de l’Ajuntament de la capital provincial.
En el cas de Barcelona, en concret, la formació anticapitalista va criticar-ne la contractació per gestionar La Fàbrica d’Innovació de la Fabra i Coats. Més enllà de l’oposició a l’externalització de serveis, la CUP va argumentar que Inipro “forma part de la xarxa clientelar del PSC”. Com va retratar CRÍTIC el 2016, el grup empresarial ha obtingut desenes de milions en adjudicacions públiques sobretot de consistoris governats pel PSC. En el cas de Tarragona, segons consta al sumari, l’Ajuntament va contractar la companyia mitjançant un procediment negociat sense publicitat en el qual no va existir una competència real entre diverses empreses. A més a més, el contracte no podia prorrogar-se durant els anys 2011 i 2012 com es va fer, i en el projecte es van contractar militants del PSC sense que es respectés el que especificava el projecte presentat a la licitació.
El cas, que arrenca el 2013 amb una denúncia de la CUP, ha arribat als tribunals i està pendent que es fixi la data de judici. L’imputat principal és l’alcalde, el socialista Josep Fèlix Ballesteros, per a qui la CUP, que exerceix d’acusació popular, en demana 13 anys de presó pels presumptes delictes de prevaricació, suborn, tràfic d’influències o falsedat documental, entre d’altres.
‘La Vanguardia’ i ‘El Periódico’, els reis de la publicitat institucional
L’arribada a l’alcaldia d’Ada Colau va suposar un descens en els recursos destinats a la publicitat institucional, que durant el trienni 2016-2018 s’han situat lleugerament per sota dels 10 milions anuals, per sota dels 15 que aproximadament s’hi abocaven durant l’Administració de Xavier Trias. Ara bé, el que no ha canviat excessivament és la distribució per mitjans d’aquesta publicitat, que ha seguit tenint els dos diaris principals editats a la ciutat (‘La Vanguardia’ i ‘El Periódico’, i els seus grups mediàtics respectius, Godó i Zeta) com a destinataris principals. El 2015, amb mig mandat de Trias, Godó i Zeta acaparaven gairebé 7 milions en publicitat institucional d’un total de 14,7, amb ‘La Vanguardia’ (3,54 M€) i ‘El Periódico’ (2,63 M€) com a grans beneficiats. El 2016, els dos grups es van repartir més de 5 dels gairebé 9,6 milions dedicats a la publicitat. El 2017, van rebre més de 5,6 milions d’un total de 9,8, i, el 2018, Godó i Zeta també van superar més de la meitat del global, amb gairebé 5 milions sobre 9,65. Cal matisar, però, que la publicitat institucional que rep el Grup Godó inclou els anuncis que reben 8TV, Rac1 i ‘La Vanguardia’.
Gairebé 12 milions al Banc Santander
Un dels àmbits on més ha canviat la política de contractació de l’Ajuntament de Barcelona és el de les entitats financeres, on s’ha apostat clarament per prioritzar la banca ètica. Segons les dades del deute municipal al tancament del 2017, el 54% del passiu requeia en entitats ètiques, públiques o en bons sostenibles, mentre que el 46% restant estava en mans de la banca tradicional, que va rebre el 22% de les operacions de finançament del consistori d’aquell any. Tot i la pèrdua de pes evident, grans grups financers, com el Banc Santander, encara fan negoci amb l’Ajuntament de Barcelona. Al gener del 2018, per exemple, va ser el beneficiari d’un contracte de subministrament, en la modalitat d’arrendament durant 5 anys, de 145 cotxes híbrids per a la Guàrdia Urbana. L’import del contracte va ascendir a més d’11,8 milions.
