Crític Cerca

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Foto: ACN

Investigació

Els contractes de l’Ajuntament de Barcelona per la crisi del coronavirus

El consistori encapçalat per Ada Colau paga 60.000 euros a Quirón per fer informes de prevenció de personal sensible i proves PCR a la Guàrdia Urbana

28/05/2020 | 07:00

No solament l’Estat i la Generalitat han realitzat compra pública d’emergència per fer front a la crisi del coronavirus; també n’ha realitzat l’Ajuntament de Barcelona. El consistori que encapçala Ada Colau ha realitzat una despesa de 6,7 milions d’euros per procediment d’emergència. L’Ajuntament no té pràcticament competències en l’àmbit sanitari, a diferència de l’Estat espanyol (que ha invertit més de 1.000 milions d’euros en contractes d’emergència en sanitat) o de la Generalitat de Catalunya (que, segons les dades que ha fet públiques fins ara, encara incompletes, hauria invertit 108 milions d’euros, tot i que la xifra podria elevar-se als 200 milions).

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha explicat al programa ‘Planta baixa’, de TV3, que en realitat la despesa ha estat molt més elevada: “Només en serveis socials hem incrementat 15 milions d’euros a partir d’ampliar contractes que ja teníem vigents. Aquests 6 milions són només contractació feta per la via d’emergència, però la despesa extraordinària en l’àmbit social ha sigut moltíssima més”.

Com s’ha gestionat la contractació d’emergència de l’Ajuntament? Fonts municipals expliquen a CRÍTIC que el consistori va organitzar una central de compres per abastir-se d’equips de protecció individual (EPI) en els mercats espanyol i internacional en un moment de “col·lapse”. “Calia garantir que el personal municipal que prestava serveis essencials tenia accés a EPI. Guàrdia Urbana, treballadors del servei de neteja o dels cementiris”, expliquen. Pel que fa a serveis socials, des de l’Ajuntament recalquen que “hem sigut de les poques administracions de l’Estat que han mantingut tots els serveis oberts a ple funcionament, tant en l’àmbit presencial com virtual”. Això, segons el consistori, s’ha fet en alguns casos aportant més dotació a contractes ja existents, i en d’altres amb contractació d’emergència.

Hospital Quirón, al barri de Vallcarca de Barcelona / JORDI BORRÀS

Contracte de 60.000 euros amb Quirón per fer PCR a la Guàrdia Urbana

Els Comuns han criticat durament la Generalitat per haver efectuat pagaments a la sanitat privada durant la crisi del coronavirus per fer ús de llits i d’UCI d’hospitals. Però, tot i això, l’Ajuntament de Barcelona també ha recorregut a un gran grup privat de salut durant l’estat d’alarma. L’empresa Quirón Prevención va rebre el 5 de maig passat un contracte per un valor de 60.000 euros de la gerència de persones i desenvolupament organitzatiu, l’àrea del consistori que s’encarrega de la gestió de recursos humans de l’Ajuntament. Quirón, ara propietat del grup alemany Fresenius, és la gran corporació privada de salut a l’Estat espanyol.

A preguntes de CRÍTIC, fonts municipals expliquen que aquest contracte ha tingut dos objectius: en un primer moment, “garantir l’accés de proves PCR de personal de l’Ajuntament que prestava serveis essencials durant l’estat d’alarma, bàsicament agents de la Guàrdia Urbana”. Segons explica el consistori, “a través d’aquest contracte vam tenir accés a entre 200 i 300 proves que vam utilitzar per atendre personal amb símptomes o que havia estat en contacte amb positius de la Covid-19, per determinar si se n’havien infectat o no”.

Per quin motiu es va optar per contractar Quirón? Tot i que el contracte es va formalitzar el 5 de maig, des de l’Ajuntament es detalla que el servei “es va començar a prestar abans”, en un moment en què “el sector públic no podria donar resposta a aquesta necessitat”. “En l’actualitat hem arribat a un conveni amb el Consorci Sanitari de Barcelona per a la realització de tests a aquest tipus de personal”. En aquell moment, segons el consistori, “hi havia personal aïllat que estava prestant serveis essencials, i havíem de determinar amb rapidesa si es podien reincorporar a la feina o no”.

Cal tenir en compte que el 14 d’abril el Ministeri de Sanitat va intervenir els laboratoris privats per regular els preus dels tests i “evitar abusos”. En aquell moment, la consellera de Salut, Alba Vergés, va afirmar que els laboratoris privats “no havien d’oferir proves PCR ni de cap tipus de test absolutament a ningú. La seva capacitat diagnòstica ha de passar a la disposició del sistema públic de salut”. El 5 de maig, el Govern va regular que els laboratoris privats poguessin fer tests de coronavirus “sempre que comptessin amb l’autorització del Departament de Salut”. La consellera va recordar que les PCR “no estan indicades per a la població general ni tampoc per a l’entorn laboral“. Des d’aquell moment, qualsevol empresa que pretengués fer una prova als seus treballadors havia de comptar amb l’autorització expressa de Salut.

L’altra vessant del contracte amb Quirón, segons expliquen fonts municipals, preveu “ampliar el servei de vigilància de salut, per preparar el retorn a la feina presencial del personal de l’Ajuntament”. Al consistori hi treballen 16.500 persones. “Estem fent informes de vigilància a entre 1.000 i 2.000 persones que poden ser grup de risc. Hem estat molt contundents des de l’Ajuntament en el fet que cap persona amb factors de risc es reincorpori a la feina de forma presencial si això no està avalat per un informe mèdic i es compleixen una sèrie de mesures”. Els treballadors municipals comuniquen al servei de prevenció de riscos del consistori la problemàtica concreta que els podria afectar, i és el personal mèdic de Quirón qui desenvolupa “un informe personalitzat sobre les condicions de cadascú” i determina “si cal emprendre mesures específiques en cada cas per a la reincorporació”. “És un servei que han de prestar metges”, expliquen aquestes fonts.

Eladio Rodríguez, metge d'un equip d'ADC (atenció domiciliària continuada), observa el telèfon mòbil en una visita a casa d'una pacient, l'1 de maig de 2020 / XAVI HERRERO

218.000 euros en EPI a l’empresa d’un excandidat de C’s

En matèria d’equips de protecció, la despesa més rellevant del consistori s’ha vehiculat a través d’Original Stock Barcelona SL, que s’ha endut un total de vuit contractes per un valor de 218.806 euros per subministrar mascaretes, guants i granotes de protecció. Aquesta empresa amb la seu Ripollet, amb experiència en importacions al mercat asiàtic però sense tradició en el món de la salut o dels productes farmacèutics, es dedica a la venda majorista de roba i de calçat. Arran de la crisi de la Covid-19 ha rebut contractes de diverses administracions per importar material de protecció des de la Xina: tal com va revelar CRÍTIC, la Generalitat li ha contractat la compra d’EPI per 1,8 milions.

Original Stock va tenir el 2018 uns ingressos d’un milió d’euros i un benefici de 8.000 euros, però amb la crisi de la Covid-19 ha vist multiplicades les seves vendes. No és l’única empresa que ha subministrat EPI a l’Ajuntament. Palex Medical també s’ha endut un contracte de 123.000 euros per la compra de mascaretes i d’ulleres de protecció, Distriairsoft SL s’ha endut un contracte per un valor de 57.455 euros per facilitar gel antisèptic. Metalco, 46.000 euros per facilitar material de protecció per a la Guàrdia Urbana.

A preguntes de CRÍTIC, fonts municipals expliquen que tot el material que s’ha adquirit ha arribat en condicions òptimes. “Per sort, totes les compres que hem realitzat han anat bé. Però vam detectar moviments especulatius i picaresca en els mercats, i davant d’això hem tingut una posició defensiva i ens hem volgut blindar davant del que ha passat a altres comunitats autònomes o amb el Govern de l’Estat“, expliquen. “Hem rebut entre 200 i 300 propostes de persones o d’empreses que podien servir EPI, i finalment només hem treballat amb 3 o 4 que podien donar garanties”. L’Ajuntament també ha iniciat una línia de producció pròpia de mascaretes que ha produït 300.000 unitats i ha vehiculat nombroses donacions de la comunitat xinesa.

Des del consistori expliquen que des del primer moment van veure clar que haurien de proveir-se d’EPI de manera autònoma. “Des de la Generalitat i l’Estat se’ns han facilitat equips, però no el gruix que nosaltres necessitàvem ni tampoc a temps, sinó en un moment en què la crisi ja estava més controlada. Es pot entendre, tenint en compte que fins i tot als hospitals hi havia escassedat”. Tot i això, la coordinació amb la Generalitat “ha estat molt bona, en especial en el procés de posada en marxa dels pavellons Salut”.

El personal del Centre de Serveis Socials del Poble-sec atén una usuària. ACN

Contracte d’atenció telemàtica amb Inipro, investigada per corrupció

En l’àmbit dels serveis socials i de l’atenció a la ciutadania, l’Ajuntament ha adjudicat el servei d’atenció telemàtica a famílies i adolescents durant el confinament a Iniciatives i Programes SL (Inipro), que ha rebut 77.277 euros. Inipro, que gestiona tota mena d’equipaments culturals i socials, té una llarga trajectòria de vinculació amb ajuntaments catalans, en especial del PSC. L’empresa està investigada en una branca de suposada corrupció que té l’epicentre a Tarragona durant el mandat de l’alcalde socialista Josep Fèlix Ballesteros. De fet, just ahir va transcendir que el jutge havia decidit enviar a judici l’exalcalde tarragoní per aquesta causa.

Tal com va publicar CRÍTIC, ajuntaments del PSC havien adjudicat contractes milionaris a la societat dirigida per Ricard Campàs, un militant del partit. L’Ajuntament de Barcelona ha comptat amb els serveis d’Inipro tant en el mandat actual de Colau com en els de Xavier Trias i Jordi Hereu. En el cas del contracte d’emergència adjudicat a Inipro, fonts municipals expliquen que l’empresa “estava prestant aquest servei de forma presencial des del 2017, a través d’un contracte que va guanyar amb un concurs públic obert”. Amb l’estat d’alarma, segons expliquen aquestes fonts, el consistori va haver d’adjudicar un contracte d’emergència perquè pogués seguir prestant l’activitat de manera telemàtica.

El contracte més potent en matèria de serveis socials ha estat adjudicat a Progess per part del Districte de Ciutat Vella: 223.723 euros en concepte d’intervenció de suport a persones vulnerables en risc. Pogess té una llarga trajectòria de relació amb l’Ajuntament en la gestió de serveis socials. La relació de l’empresa amb l’Ajuntament no ha estat exempta de polèmica. Alguns dels treballadors de Progess que duien a terme tasques per a l’Ajuntament subcontractats a través d’aquesta societat, com els educadors d’adolescents de carrer, van demanar la municipalització del servei. El 2017, una vintena de treballadors subcontractats de Progess al Patronat Municipal de l’Habitatge van ser internalitzats per l’Ajuntament. Progess es dedica a la gestió d’iniciatives socials, educatives, d’oci o de cultura. Gestiona equipaments i serveis per a diversos ajuntaments i és presidida per José Giménez Castillo.

Pla general d'una secció del pavelló 7 de la Fira de Barcelona, habilitat perquè s'hi puguin confinar persones vulnerables. ACN

Desinfecció de contenidors, neteja de Fira BCN i contractes amb agències de mitjans

Altres contractes rellevants han estat en matèria de desinfecció: l’empresa CLD, del grup Sorigué, ha rebut un contracte de 218.000 euros per desinfectar contenidors de residus. Sorigué, amb la seu a Lleida, és una de les grans constructores de Catalunya. Servicios Operativos Internos, empresa del propietari del grup Optima, s’ha endut 170.000 euros per netejar el pavelló de la Fira de Barcelona que va ser habilitat per acollir persones vulnerables.

Els contractes més rellevants adjudicats d’emergència són els que s’han endut les agències de mitjans que treballen habitualment amb l’Ajuntament de Barcelona a partir d’un acord marc: Zenith, Carat i Havas. En total, 2,9 milions d’euros que s’han adjudicat d’emergència per la impossibilitat de realitzar un concurs obert com es fa habitualment, a causa de l’estat d’alarma. Cal tenir en compte que els destinataris finals d’aquests recursos no són les agències, sinó els mitjans de comunicació als quals l’Ajuntament realitza insercions. La Generalitat de Catalunya, en la contractació d’emergència que ha fet pública fins ara, ha adjudicat contractes a Carat, Havas, NothingAD i Wavemaker per un valor de 2 milions d’euros. L’Estat, a través de Wavemaker, 4,5 milions.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena pandèmia, volem continuar fent un periodisme rigorós i que aposti per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu els podcasts de '5 dies de fúria' i el pròxim Dossier CRÍTIC 'Crisi o vida'

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les cookies. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies