Quants diners públics reben els grups antiavortistes?

51 institucions públiques d’arreu de l’Estat espanyol han destinat 7,8 milions d’euros entre el 2020 i el 2024 a subvencionar una xarxa de 50 entitats contràries al dret a l’avortament. Les tres administracions que hi han destinat més recursos estan governades pel Partit Popular. La primera és la Comunitat de Madrid, que hi ha destinat una tercera part del finançament global: 2,7 milions d’euros. Andalusia hi ha aportat 1,1 milions, i l’Ajuntament de Madrid, un milió. També han concedit recursos públics a aquestes entitats el Govern espanyol del PSOE, de Podem i de Sumar i el Govern català de Junts i d’ERC.

CRÍTIC, amb el suport de l’Associació Drets Sexuals i Reproductius (ADSR), s’ha submergit en la base de dades del Ministeri d’Hisenda per identificar quines organitzacions antiavortistes reben finançament públic. La recerca abraça des del març de 2020 a l’abril de 2024. Inclou tota mena d’administracions, des del Govern de l’Estat fins a ajuntaments petits. En total, aquest mitjà ha localitzat 309 ajuts al llarg dels darrers quatre anys.

La xarxa d’entitats Red Madre ha rebut 2,48 milions d’euros en ajuts públics

En aquest reportatge, publiquem una taula interactiva elaborada per Storydata on es pot consultar el total d’ajuts, així com la seva distribució territorial. Encapçalen el rànquing la xarxa d’entitats agrupades sota la marca Red Madre. Sota aquesta marca s’hi agrupa una xarxa de 40 entitats, que han sumat 2,48 milions d’euros, repartits en desenes de subvencions d’administracions d’arreu de l’Estat.

Ajuts públics que entren en contradicció amb la llei

Segons denuncia l’ADSR, destinar diners públics a entitats antielecció contradiu la modificació de la Llei orgànica de salut sexual i reproductiva de l’any 2023. La Llei diu que les administracions públiques promouran les entitats sense ànim de lucre que, des del moviment feminista i la societat civil, actuïn en l’àmbit de la salut i dels drets sexuals i reproductius. Quedaran excloses d’ajuts “aquelles organitzacions contràries al dret de la interrupció voluntària de l’embaràs”.

L’Estat espanyol va regular l’avortament l’any 1985, va actualitzar la normativa el 2010 i el 2022 va donar llum verda a la nova llei. La nova norma preveu més mesures, com que les joves a partir de 16 anys puguin decidir sobre l’embaràs sense consentiment patern. Però l’accés a l’avortament, segons denuncia l’ADSR, no està garantit en totes les comunitats autònomes.

Ayuso lidera el rànquing d’institucions que més subvencionen

Entre el març de 2020 i l’abril de 2024, la Comunitat de Madrid lidera el rànquing de les institucions que han invertit més recursos a finançar entitats antiavortistes. Hi ha destinat 2.734.683 euros, més que qualsevol altra, incloent-hi el Govern espanyol. La segona institució és el Govern d’Andalusia, també sota control del PP. I, pel que fa a comunitats autònomes, Galícia, també del PP, és la tercera, amb 657.113 euros.

Si mirem al detall, la Conselleria de Família i Afers Socials de la Comunitat de Madrid és l’administració que més ha finançat les entitats antielecció. Tot seguit hi ha l’Àrea de Govern de Polítiques Socials, Família i Igualtat de l’Ajuntament de Madrid, amb José Luis Martínez-Almeida (PP) d’alcalde.

La Junta d’Andalusia i la Xunta de Galícia, ambdues del PP, figuren entre les administracions que més subvencionen

Però el suport del PP a les entitats antielecció no es limita a Madrid. La Conselleria d’Inclusió Social, Joventut, Famílies i Igualtat de la Junta d’Andalusia, presidida pel també popular Juan Manuel Moreno Bonilla, ocupa el tercer lloc. La Conselleria de Salut i Consum de la mateixa Junta d’Andalusia figura en el quart lloc. I, en el cinquè, la Conselleria de Promoció d’Ocupació i Igualtat de la Xunta de Galícia, amb la presidència d’Alfonso Rueda Valenzuela del PP.

El conjunt d’associacions entorn de la Fundación Red Madre són les que ha rebut més finançament i més nombre de subvencions. En total, 2.485.188 d’euros en 146 ajuts diferents. La seu central de la Fundació és a Madrid, però existeix una xarxa de 40 associacions Red Madre locals arreu d’Espanya, cadascuna amb el seu propi NIF. Això els permet acollir-se a convocatòries locals o autonòmiques. Així, han rebut finançament públic tant autonòmic com local de municipis com Sevilla, Madrid, Alacant, A Coruña, Saragossa, Múrcia, Salamanca, Toledo, Valladolid o Ourense, entre d’altres.

Antiavortament a Catalunya: el paper de la Fundació Pro Vida

Tal com ja va assenyalar una investigació de CRÍTIC sobre el lobby contra l’avortament a Catalunya, l’entitat de referència catalana antielecció és la Fundació Pro Vida de Catalunya. Aquesta Fundació ha rebut any rere any finançament públic per part del Departament de Drets Socials de la Generalitat. Entre el 2020 i el 2023, ha rebut 71.906 euros, amb Chakir El Homrani (ERC), Violant Cervera (Junts) i Carles Campuzano (independent nomenat per ERC), consecutivament, al capdavant de la conselleria.

Pro Vida Catalunya, fundada el 1987, segueix les mateixes lògiques. Amb un discurs de suport a les dones embarassades amb falta de recursos, difon un ideari antiavortista i de “planificació familiar natural”. Un dels vocals del patronat, Jordi Soley Climent, va ser part de l’equip fundador de Societat Civil Catalana.

La Fundació Pro Vida Catalunya forma part del Foro Español de la Familia i de la Plataforma Sí a la Vida. També de One of Us, una federació que uneix vora 40 organitzacions antiavortistes i conservadores de la Unió Europea. Va ser una de les tres entitats que van finançar la creació d’aquesta organització europea l’any 2012. El director general de One of Us és Jaime Mayor Oreja, exministre de l’Interior espanyol amb el Govern d’Aznar, entre altres càrrecs polítics. Algunes organitzacions que formen part de la federació són el Foro Español de la Familia, Hazte Oír, Citizens Go i també la Fundación Red Madre.

Ajuts del Govern espanyol, incloent-hi ministeris de Podem

Les institucions que han finançat aquestes entitats no només estan governades per la dreta. També els ha donat ajuts el Govern espanyol, presidit durant aquest període per Pedro Sánchez (PSOE) en coalició amb Unidas Podemos primer i després amb Sumar. Ho ha fet, però, en una proporció molt menor. En total, els governs de Sánchez han destinat 588.516 euros del seu pressupost a finançar sis entitats antielecció: la Fundación Red Madre, la Fundación Madrina, l’Asociación Marillac – Hijas de la Caridad, l’Instituto Internacional de Estudios sobre la Familia – The Family Watch, l’Asociación Salvadoreña de Ayuda Humanitaria – ProVida, i l’Asociación ProVida Alcalá de Henares.

El finançament ha provingut també de ministeris controlats per l’espai de Podem. El Ministeri d’Igualtat, encapçalat per Irene Montero, va donar l’octubre de 2023 una subvenció de 54.824 euros a la Fundación Red Madre. També han donat subvencions el Ministeri de Drets Socials, que en el període analitzat van encapçalar Pablo Iglesias i Ione Belarra, de Podem. Així mateix, han destinat recursos el Ministeri d’Afers Exteriors i el Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, sota control del PSOE.

Com funciona l’entramat de la Red Madre?

Les entitats agrupades sota la marca Red Madre són les que han rebut més diners públics en global: 2,48 milions en total. Com funciona, però, aquest entramat?

La Fundación Red Madre es va constituir l’any 2007 per impulsar una sèrie d’iniciatives legislatives populars (ILP) arreu de l’Estat. Hi ha set comunitats autònomes que tenen aprovades les anomenades lleis Red Madre, en el marc de les quals encara és més senzill aconseguir finançament públic. Són Castella i Lleó, des de l’any 2008; la Regió de Múrcia, des del 2009; Canàries, Castella – la Manxa i Galícia, des del 2010; la Comunitat de Madrid, des del 2011, i La Rioja, des del 2012. Les entitats Red Madre presenten projectes de llei on afirmen que “Espanya, com a Estat social, ha de contribuir a través de mesures actives a fer que l’avortament desaparegui”.

Sílvia Aldavert, directora de l’Associació Drets Sexuals i Reproductius, explica que “les organitzacions antielecció, anomenades tradicionalment provida, estan molt significades. Se situa ràpidament quins són realment els seus àmbits d’actuació. En canvi, amb la Red Madre això no passa perquè es coneix menys, però el nivell d’incidència local que tenen és molt gran”. Segons Aldavert, “segueixen una lògica d’incidència política bàsica, però la qüestió és que treballen en contra dels drets fonamentals”.

Per què reben diners públics les entitats antiavortistes? “El motiu és que no totes les convocatòries de subvencions públiques recullen a les seves bases el requisit de tenir una perspectiva de drets humans. Rere els discursos oficials d’aquestes entitats de protegir i acompanyar les maternitats, compleixen els requisits legals per aplicar-hi”, explica Aldavert.

Patronat vinculat a la dreta i l’extrema dreta

Les lleis Red Madre van ser una iniciativa l’any 2006 del Foro Español de la Familia (FEF). Aquesta xarxa d’entitats organitza mobilitzacions per exigir la derogació de la llei de l’avortament i també de la llei de l’eutanàsia. El director general del Foro és Ignacio García-Juliá, que va ser membre de l’executiu de l’organització d’extrema dreta Hazte Oír.

La Fundació forma part de la Plataforma Sí a la Vida, una xarxa d’entitats que organitzen anualment la Marxa Sí a la Vida. “Celebrem no només el dret a néixer dels concebuts, sinó també el respecte a la vida de tot ésser humà des de la seva concepció”, exposen.

Al patronat de Red Madre hi participen noms significats associats amb la dreta i l’extrema dreta. Benigno Blanco Rodríguez, que forma part del patronat de la Red Madre, és expresident del Foro Español de la Familia. Durant vuit anys va ser secretari d’Estat als governs de José María Aznar. El secretari de la Fundació és Gonzalo Castañeda Pérez, que va ser vocal del primer directori del Partido Familia y Vida (PFyV). Aquest partit polític, fundat el 2002, d’inspiració cristiana, conservadora i antiavortista, es va presentar en coalició amb Vox el 2015 a les eleccions municipals.

Qui és qui en l’entramat d’entitats contra l’avortament

Més enllà de la Red Madre, la Fundación Madrina ha rebut 2,2 milions d’euros, provinents de la Comunitat i l’Ajuntament de Madrid, i també per part del Ministeri per a la Transformació Digital. Es defineix com una organització dedicada “a l’assistència i ajuda a col·lectius en risc d’exclusió social en l’àmbit de la infància, dona i maternitat”. Però el fundador i president de l’entitat, Conrado Giménez Agrela, participa en les concentracions antiavortistes Ambulancia Vida davant de la Clínica Dator de Madrid. Aquest centre és la primera clínica espanyola que va rebre l’autorització per practicar interrupcions voluntàries de l’embaràs.

L’Asociación Marillac – Hijas de la Caridad, dirigida i coordinada per la Compañía de las Hijas de la Caridad, ha rebut 1.075.615 euros. Els recursos provenen del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, de la Comunitat i l’Ajuntament de Madrid, de la Comunitat de Castella – la Manxa, de l’Ajuntament i la Diputació de Salamanca i de la Diputació de Toledo.

El Centro de Orientación Familiar (COF) de la Diòcesi de Lleó ha estat subvencionat amb 318.764 euros, repartits entre la Comunitat de Castella i Lleó, i la Diputació Provincial i l’Ajuntament de Lleó. L’Asociación Ayuda a la Vida – AYUVI, sota el lema “La maternitat és un bé universal”, ha rebut 224.563 euros per part de l’Ajuntament de Vigo, de la Diputació de Pontevedra i de la Xunta de Galícia. AYUVI pertany a la Federación Española de Asociaciones Provida i forma part de la Plataforma Sí a la Vida.

Buidatge i metodologia de treball

Per elaborar aquest reportatge, s’ha dut a terme un buidatge manual de la base de dades del Sistema Nacional de Publicitat de Subvencions i Ajudes Públiques del Ministeri d’Hisenda espanyol. Només s’hi han tingut en compte entitats que, segons la recerca de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius i CRÍTIC a partir de la informació pública disponible, tenen entre els seus objectius centrals fer proselitisme en contra del dret a l’avortament. No s’hi considera aquell finançament que han rebut altres organitzacions, centres educatius o de recerca que col·laboren amb les autodenominades entitats “provida”, però l’àmbit d’actuació dels quals és més ampli. La major part dels ajuts han estat concedits en el marc de convocatòries ordinàries, tot i que algunes entitats també han rebut subvencions directes o fetes a mida.