Crític Cerca

HELENA OLCINA

Investigació

La trama digital ‘ultra’ contra el dret a l’avortament

CRÍTIC i Storydata analitzen 125.000 publicacions de 43 comptes de Twitter que difonen discursos d'odi contra el feminisme, els drets sexuals i reproductius i el col·lectiu LGTBIQ+

03/07/2023 | 06:00

L’extrema dreta no només utilitza les institucions per estendre el seu discurs d’odi contra l’avortament, el feminisme i el col·lectiu LGTBIQ+. Les xarxes socials han esdevingut un terreny molt fèrtil a través del qual propaga els seus missatges. De fet, segons l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius (ADSR), la difusió d’aquestes idees és la via a partir de la qual aconsegueix arribar al poder. Però quins són els perfils antigènere més actius? Com interactuen entre ells? Quins es retroalimenten per tal que els continguts que elaboren tinguin més difusió? Quines etiquetes fan servir?

En el context actual, marcat per l’auge de l’extrema dreta a escala global, els seus postulats proliferen arreu, però a Twitter es propaguen “amb total impunitat”. “Existeix una ofensiva fonamentalista a les democràcies i als estats de dret que s’articula a través d’atacs a la població LGTBIQ+, a l’avortament, a l’educació sexual i al moviment feminista transformador i rupturista”, explica Almudena Rodríguez, responsable d’incidència política a l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius. “A través d’aquests discursos arriben a les institucions i obren un escenari de violència molt preocupant”. 

El 24% de les piulades més recents dels perfils antigènere inclouen conceptes com “aborto”, “feminazis” o “trans”

Per saber com interactuen els perfils de la ultradreta a les xarxes socials, els periodistes de Storydata han elaborat un informe per encàrrec de CRÍTIC i l’ADSR, en què han analitzat els 3.200 últims tuits publicats per 43 comptes amb molta incidència a Twitter. En total, han descarregat més de 125.000 publicacions, que s’han filtrat per les paraules clau següents: “respetamife”, “aborto”, “parental”, “pinparental”, “familia”, “feminismo”, “feminazis”, “Montero”, “trans”, “género”, “madre”, ”vivir”, “derechoavivir”, “bebés”, “provida”,” vida”, “feto”, “adoctrinamiento”, “niños”, “hijos”, “lgtbi”, “gay”, “lesbiana” i “sialavida”. Els usuaris rastrejats han fet 30.186 publicacions que incloïen algun d’aquests conceptes; una xifra que representa el 24% de totes les seves piulades recents.

La llista de perfils analitzats inclou organitzacions com Vox, Abogados Cristianos, CitizenGo o Hazte Oír; representants, influencers o personalitats de l’extrema dreta, com Santiago Abascal, Jorge Buxadé, Javier Negre, Ignacio Garriga, Javier Ortega Smith, Roma Gallardo o  Hermann Tertsch, i també mitjans de comunicació que fan d’altaveu d’aquesta ideologia, entre els quals OK Diario, Mediterráneo Digital o La Gaceta de la Iberosfera. En total, els 43 comptes acumulen al voltant de cinc milions de seguidors.

Aquest reportatge forma part d’una investigació més àmplia que va elaborar CRÍTIC a partir de les dades recopilades per l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius sobre l’enxarxament transnacional entre col·lectius antiavortistes. Per mitjà d’un mapa digital, vam mostrar les connexions entre grups que s’autodenominen “provida” o que, en la seva praxi i en el seu ideari, neguen el dret a l’avortament. Aquestes entitats tenen incidència en diferents esferes: orquestren campanyes de comunicació; distribueixen llibrets i manuals amb “informació” i consideracions bioètiques sobre l’avortament , i fan cursos, simposis i xerrades en universitats catòliques. Algunes d’elles també impulsen escraches contra les dones embarassades davant les clíniques que practiquen les interrupcions de l’embaràs. I, en el camp jurídic, lideren una ofensiva als tribunals contra els centres mèdics que duen a terme aquesta pràctica.

Quins són els perfils més actius en contra de l’avortament?

Els 10 usuaris que més vegades han publicat continguts amb aquestes paraules clau són, per ordre, Hazte Oír; Abogados Cristianos; la plataforma “provida” Actúa Familia; el lobby conservador CitizenGo; la plataforma ciutadana Derecho a Vivir; el mitjà “provida i profamília” Actuall; l’Institut de Política Social (entitat sense ànim de lucre que denuncia “la transgressió que pateix la família” i defensa “el dret a la vida, des de la concepció fins a la mort natural”); el president d’Hazte Oír i CitizenGo, Ignacio Arsuaga; l’associació civil Profesionales por la Ética, i el col·lectiu ultracatòlic Asociación Enraizados en Cristo y en la Sociedad

Les publicacions contra l’avortament representen el 43% dels tuits propis d’Hazte Oír

De les piulades més recents que han escrit cada un d’aquests perfils, en total n’han publicat 10.573 contràries als drets sexuals i reproductius de les dones. I la xifra s’enfila fins a les 19.013 si es comptabilitzen tots els tuits antiavortament dels 43 comptes analitzats. De fet, aquest missatge representa el 43% dels tuits propis d’Hazte Oír, i entre el 34% i el 40% dels que han publicat els següents sis perfils que divulguen més contingut que criminalitza la interrupció voluntària de l’embaràs. 

L’ombra allargada d’Hazte Oír

Des de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius apunten que els perfils més actius a les xarxes en contra del dret a l’avortament i que més influència tenen comparteixen un mateix fet: són iniciatives fundades, finançades i liderades per Hazte Oír. L’entitat es va donar a conèixer el 2017 a partir del bus que circulava amb el missatge transfòbic “Los niños tienen pene. Las niñas tienen vulva. Que no te engañen”. 

Aquesta associació és la impulsora del lobby ultraconservador internacional CitizenGo, que opera a escala global. Segons OpenDemocracy, el líder de l’ActRight (una organització estatunidenca d’extrema dreta), Darian Rafie, és un dels consellers de CitizenGo i ajuda a mantenir financerament aquest col·lectiu. Així mateix, Hazte Oír va crear la plataforma ciutadana Derecho a Vivir, que persegueix “la defensa i promoció del dret a la vida de tots els éssers humans des de la seva concepció fins a la seva mort natural”. En paral·lel, tal com va revelar Público per mitjà d’una macrofiltració de WikiLeaks, grans fortunes i alts executius espanyols van finançar el naixement de Vox a través, precisament, d’Hazte Oír. El partit era, per tant, una iniciativa d’aquest grup ultracatòlic. 

Aquestes organitzacions mantenen vincles a Twitter amb altres actors fonamentalistes com Actúa Familia, que es presenta com una plataforma provida; la plataforma One of Us, impulsada per europarlamentaris, que demana a les institucions comunitàries “la protecció dels éssers humans des de la seva concepció”, o l’Asociación Enraizados en Cristo y en la Sociedad, que té l’objectiu “de ser una veu catòlica en la vida pública, aportant una perspectiva cristiana a la visió de la vida i els seus esdeveniments”. També interactuen amb els mitjans catòlics Actuall i OK Diario. Dos digitals que, per cert, van néixer a iniciativa d’Hazte Oír

L’objectiu polític de la nova extrema dreta: conquerir les institucions

“Ens enfrontem a un nou fenomen liderat per nous actors que no són l’extrema dreta hereva del franquisme, ni tampoc formen part dels tradicionals grups ultracatòlics espanyols, per bé que alguns dels seus líders provinguin de famílies franquistes”, puntualitza Almudena Rodríguez. De fet, explica, “Hazte Oír es va desvincular del Foro Español de la Familia perquè els diferenciava l’objectiu: no parlem de fe ni de creences; els primers volen arribar a les institucions i governar”, rebla. D’aquesta manera, la seva finalitat és implementar “una agenda autoritària en matèria social, i neoliberal i austericida, en matèria econòmica”, exposa Rodríguez.

I estan aconseguint conquerir poder. Després de les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig, Vox ha aconseguit col·locar la diputada ultracatòlica Llanos Massó com a presidenta de les Corts Valencianes. Abans d’afiliar-se al partit, Massó havia format part d’una secció antiavortista dins la plataforma Hazte Oír. Una operació similar és la que ha tingut lloc a Aragó, on la diputada de Vox Marta Fernández s’ha erigit també en presidenta de les Corts. Quan va ser designada, Fernández va decidir esborrar diversos missatges d’odi que havia difós per xarxes socials, que incloïen comentaris transfòbics, xenòfobs, antiavortistes, ultrareligiosos i antifeministes. Així mateix, el nou president del Parlament balear, Gabriel Le Senne, també havia fet piulades contra el feminisme, l’avortament i negacionistes del canvi climàtic. 

Almudena Rodríguez: “Hi ha sinergies entre nous partits d’extrema dreta fundats i finançats per grups antigènere que estan vinculats a escala transnacional”

Segons l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, Hazte Oír i l’entramat d’organitzacions que ha creat comparteixen agenda amb l’alt-right nord-americana i amb Rússia. De fet, van ser oligarques russos propers al Kremlin els que van propulsar Vox a l’Estat espanyol per impulsar una ofensiva contra els drets del col·lectiu LGTBI o l’avortament. Ho van fer finançant, precisament, Hazte Oír. “Hi ha sinergies entre nous partits d’extrema dreta fundats i finançats pels grups antigènere que estan vinculats a escala transnacional”, matisa Rodríguez. 

“S’està escrivint el guió del que passarà a l’Estat espanyol a partir del 23 de juliol si hi ha un govern del PP i de Vox: tenim els precedents dels Estats Units, del Brasil i, a Europa, de Polònia, d’Hongria o d’Itàlia”, sentencia la responsable d’incidència política a l’Associació. Aquests països, diu, han demostrat que el discurs contra els drets sexuals i reproductius i la població LGTBIQ+, construït i difós pels nous actors de l’ecosistema de l’extrema dreta, “arriba a les institucions i governa”. 

Quins actors estan més enxarxats?

A Twitter, les connexions entre els usuaris d’extrema dreta antiavortistes es fan evidents a partir del volum d’interaccions entre uns perfils i els altres. Dels 3.200 tuits analitzats de cada un dels 43 perfils, el top 5 dels més mencionats (aplicant-hi el filtre de les paraules clau seleccionades) són Hazte Oír, Vox España, Derecho a Vivir, Irene Montero i l’Asociación Católica de Propagandistas. El rànquing dels 10 primers també inclou el mitjà de comunicació Actuall, Santiago Abascal, Ignacio Arsuaga, Rocío Monasterio i la plataforma cívica Actúa Familia. Destaca el fet que en aquesta llista hi aparegui el compte de la ministra d’Igualtat, però això és degut al fet que els perfils d’extrema dreta analitzats la situen com a blanc de les seves crítiques quan publiquen missatges en contra del feminisme, de l’avortament o de la llei trans

Vox España és l’actor que, juntament amb la seva òrbita de seguidors, tenen més èxit a l’hora de situar la conversa política en el marc de les xarxes. Les seves interaccions principals s’estableixen amb representants d’aquesta formació, sobretot amb Abascal, Buxadé, Monasterio, Gallardo i, en menor mesura, amb Ignacio Garriga i Ortega Smith.

El braç judicial i els ‘infuencers

L’ús intensiu de conceptes contraris als drets sexuals i reproductius, el feminisme o la població LGTBIQ+ a les xarxes no és innocu; de fet, es tradueix en multitud d’interaccions per part d’altres comptes que repliquen el marc discursiu instaurat per l’extrema dreta. Storydata ha calculat la capacitat que tenen aquests perfils de generar impacte dividint el nombre de likes i de retuits entre el volum total de les 3.200 piulades analitzades de cada compte.

Així, entre els usuaris que tenen més engagement (més adhesions i fidelitat per part dels comptes de Twitter de la seva òrbita) quan publiquen aquesta mena de continguts, hi destaquen principalment influencers com David Santos, InfoVlogger, Wall Street Wolverine o el capellà Juan Manuel Góngora; la plataforma internacional Political Network for Values o el perfil d’Universitarios Católicos; els dirigents de Vox Juan García Gallardo i Santiago Abascal; el compte de Vox a Catalunya i el del periodista Javier Negre. Malgrat que alguns d’aquests usuaris no són els que tenen més seguidors de tots els 43 analitzats, sí que són els més efectius a l’hora de moure els seus missatges antigènere a través d’aquesta xarxa social.  

Un dels fronts que ha desplegat l’extrema dreta en contra de la interrupció voluntària de l’embaràs és el judicial. I Abogados Cristianos s’ha erigit en la pedra angular d’aquesta estratègia a Espanya. El col·lectiu ha estat l’impulsor de diverses campanyes que tenen l’objectiu de suprimir el dret de les dones al seu propi cos, però també porta la defensa dels “joves” que es “manifesten” davant de les clíniques que practiquen avortaments i que han estat sancionats pels cossos policials. En alguns casos, aquestes conductes han comportat agressions verbals i intimidació envers les dones embarassades. A banda, ha liderat accions judicials contra la Generalitat de Catalunya pel fet de promoure l’educació afectivosexual a les aules a través del programa Coeduca’t.

El seu perfil de Twitter està ben enxarxat amb organitzacions antiavortistes que actuen en l’àmbit de l’agitació social (CitizenGo, Hazte Oír, Actúa Familia o Derecho a Vivir). També amb Neos España, una plataforma impulsada per l’activisme ultracatòlic de la Fundación Valores y Sociedad, la Fundación Villacisneros i l’Asociación Católica de Propagandistas, que té l’objectiu que els postulats contra l’avortament i l’eutanàsia i a favor de la família guanyin incidència política.   

En el filat d’organitzacions d’extrema dreta a Twitter hi tenen un rol rellevant els mitjans de comunicació

En el filat d’organitzacions d’extrema dreta amb influència a Twitter hi tenen un rol rellevant els mitjans de comunicació. El gràfic elaborat per Storydata mostra les connexions entre cadenes televisives com 7NN, diaris digitals com OK Diario, La Gaceta de la Iberosfera o EdaTV News i els actors principals de la ultradreta a escala institucional. Mantenen interaccions habituals amb els eurodiputats de Vox Jorge Buxadé i Hermann Tertsch (que també és membre del Consell Editorial de La Gaceta de la Iberosfera), amb l’exdiputada Macarena Olona, amb els diputats Abascal, Garriga, Monasterio, Gallardo i Ortega Smith, amb el grup parlamentari de Vox al Parlament de Catalunya i al Congrés, però també amb els actors principals del lobby antiavortista en l’àmbit social, com Hazte Oír, Actúa Familia o CitizenGo.

Els ‘hashtags’ més difosos

Quina és la conversa que generen els 43 perfils analitzats? Els periodistes de Storydata han creat una visualització que mostra la xarxa dels 100 hashtags de les publicacions, filtrades per les paraules clau seleccionades, que tenen més rellevància en les converses dels 43 perfils. El grup central té com a epicentre els conceptes “aborto”, “familia”, “vida i “España”. De fet, el terme avortament és el que manté més relacions amb les altres etiquetes que posen en circulació aquests usuaris. Té 82 connexions amb paraules com “8m”, “España”, “vidasí”, “provida”, “feminismo” o “ideologíadegénero”. 

En els grups que apareixen de color verd i blau hi ha reflectides campanyes com #síalavida, #autobusdelavida, #noalaborto, #pinparental o #salvarlasdosvidas. Aquestes campanyes interactuen majoritàriament entre si, i posen al centre del seu discurs, sobretot, les etiquetes “aborto”, “familia” i “vida”. En canvi, el grup verd fosc i el taronja, a la part inferior de la gràfica, estan relacionats directament amb la “ideologia de gènere” i el “feminisme”.

Suma't a CRÍTIC, suma't a la resistència!

Venen temps difícils, toca resistir. Et necessitem més que mai per donar un nou impuls al nostre mitjà de comunicació.

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa les dues últimes revistes publicades, 'Aliment' i 'No puc més'.

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies