12/12/2022 | 06:30
L’òrgan de govern dels jutges a Catalunya té una majoria conservadora: almenys 8 dels 15 magistrats que integren la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) són membres de l’Associació Professional de la Magistratura (APM), la més dretana de les organitzacions judicials. El president del Tribunal, Jesús María Barrientos, forma part de l’associació Francisco de Vitoria, que està considerada en entorns judicials més moderada. Sigui com sigui, Barrientos ha estat una figura clau en les inhabilitacions de diversos polítics independentistes, i ha arribat a estar apartat del judici a l’expresident de la Mesa del Parlament Roger Torrent per manca d’aparença d’imparcialitat.
Només 1 dels 15 membres de la Sala de Govern és de caràcter marcadament progressista
Només 1 dels 15 membres de la Sala de Govern és de caràcter marcadament progressista. Als 5 magistrats restants no se’ls coneix públicament cap afiliació. Aquests càrrecs han estat escollits pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que acumula gairebé una dècada de majoria conservadora, i algunes de les seves decisions, com ara rebutjar una investigació de l’actuació policial de l’1 d’octubre, tenen un rerefons inevitablement polític. CRÍTIC repassa en aquest reportatge la trajectòria dels membres més destacats del govern dels jutges a Catalunya.
El Poder Judicial no fa públic quant cobra cada un d’ells. Tanmateix, segons es desprèn de la Llei reguladora del règim retributiu de la carrera judicial, de 2003, el gruix del seu sou es basa en complements. Segons càlculs d’aquest mitjà, la suma del salari bàsic i d’aquests extres situaria la retribució de Jesús María Barrientos en un mínim de 82.645 euros anuals.
Els noms de la cúpula judicial
El govern català dels jutges té 15 membres, dels quals 8 són membres nats. És a dir, 8 magistrats formen part d’aquest govern pel càrrec que tenen, com ara el president del mateix TSJC o els quatre presidents de les audiències provincials. Les persones que ocupen aquests càrrecs, per tant, van ser escollides directament pel Consell General del Poder Judicial, d’orientació conservadora, fa nou anys, i tenen el mandat caducat des de fa més de quatre.
Cinc dels magistrats no tenen afiliació coneguda, però han estat escollits pel CGPJ, que té majoria conservadora
Ara bé, el caràcter conservador de la judicatura catalana es va fer més visible en l’elecció dels set membres restants. Aquests són escollits en eleccions obertes on poden votar tots els jutges i magistrats catalans. En l’última convocatòria, el 2019, sis dels set jutges escollits es presentaven per la llista de l’associació més conservadora, l’Associació Professional de la Magistratura (APM). L’única nota discordant va ser Montserrat Comas d’Argemir Cendra, magistrada progressista que integrava la llista de Juezas y Jueces para la Democracia.
Barrientos, el motor de les inhabilitacions a independentistes
Jesús María Barrientos Pacho és president del TSJC i, en conseqüència, també president de la Sala de Govern del Tribunal. Barrientos és originari de Lleó, i va començar a exercir de jutge fa 37 anys a la localitat d’Astorga. Va ser designat per la majoria conservadora del CGPJ com a president a inicis del 2016, enmig d’un context polític en què es començaven a judicialitzar casos relacionats amb el procés sobiranista. El seu mandat, per tant, hauria d’haver acabat l’any passat, però el bloqueig del CGPJ impedeix la seva substitució o renovació.
En els darrers anys, Barrientos ha estat ponent de sentències molt rellevants políticament. Barrientos va ser ponent de la sentència que va inhabilitar Artur Mas per haver organitzat la consulta del 9-N l’any 2014 i va presidir el tribunal que va inhabilitar Quim Torra. També va signar la sentència condemnatòria que inhabilitava el diputat de la CUP Pau Juvillà. A banda de les decisions judicials, també ha fet declaracions significatives, com ara considerar que l’aplicació de l’article 155 de la Constitució va ser “un èxit” que va generar “un efecte inoculador davant dels intents unilaterals de ruptura de la convivència”.
El cas de Roger Torrent, expresident del Parlament i actual conseller d’Empresa i Treball, és clau per entendre la posició de Barrientos. Tots dos van coincidir en un acte al Col·legi d’Advocats l’any 2018, i, durant el seu discurs, Torrent va dir que “calia denunciar l’existència de presos polítics”. Això va provocar la protesta de Barrientos, que va abandonar la sala. Anys més tard, el mateix Roger Torrent i la Mesa del Parlament eren acusats de desobediència, i calia jutjar-los al TSJC. En principi, Barrientos havia de formar part del tribunal. Però aquell gest del 2018 va fer que quedés apartat pels seus propis companys del TSJC pels “dubtes” en “aparença d’imparcialitat” que podia generar la seva participació en la sentència. El resultat del judici, ara sense Barrientos i en contra del que ha passat en altres casos d’inhabilitacions pel Procés, és que la Mesa va quedar absolta.
Barrientos sí que havia participat en el judici a una altra Mesa del Parlament: la vigent durant el 2017 i liderada per Carme Forcadell. En aquest cas, la Mesa va ser condemnada per desobediència. Però una sentència recent del Tribunal Suprem ha dictaminat que el judici s’haurà de repetir. El motiu, segons el Suprem, és que hi havia manca d’imparcialitat en dos dels tres magistrats: un era Barrientos, i l’altre, Carlos Ramos Rubio, ponent de la sentència.
Alegret Burgués, jutgessa contra els casaments homosexuals internacionals
Maria Eugènia Alegret Burgués és magistrada de la Sala Civil i Penal del TSJC, i també forma part de la Junta de Govern. Va accedir a la carrera judicial l’any 1980, i entre el 2004 i el 2010 ocupava la posició de presidenta del Tribunal que avui té Jesús María Barrientos. Alegret Burgués és conservadora i membre de l’Associació Professional de la Magistratura (APM).
Entre les seves decisions més rellevants destaca la d’haver avalat, l’any 2005, que un jutge de pau de Canet de Mar es negués a casar una parella d’homosexuals. En aquell moment, la legalització del matrimoni igualitari ja era un fet, però Alegret va considerar que en aquest cas no era aplicable perquè un dels membres de la parella era d’origen indi, i a l’Índia les lleis no permeten els casaments entre persones del mateix sexe. Al cap d’alguns mesos, la direcció del Registre Civil, dependent del Govern espanyol, va resoldre que en aquests casos el casament és vàlid.
Alegret tampoc no ha estat aliena a la judicialització de la política catalana. De fet, va ser ella qui va decidir enviar Roger Torrent a judici per desobediència, qui va admetre a tràmit la querella de l’associació Manos Limpias contra Artur Mas pel 9-N i qui va confirmar el processament de Josep Maria Jové i de Lluís Salvadó per quatre delictes relacionats amb el referèndum. Més enllà de les sentències, un dels pocs posicionaments públics va ser el 2010, quan va coincidir en un acte amb la llavors consellera d’Interior Montserrat Tura i va demanar-li més eines jurídiques per “combatre millor” el moviment okupa.
La jutgessa contrària a investigar l’actuació policial de l’1-O
Un altre nom clau en la judicatura catalana és María Lucía Jiménez Márquez. El CGPJ la va nomenar presidenta de l’Audiència Provincial de Lleida l’any 2019, i forma part del govern català dels jutges pel fet de tenir aquest càrrec. Prèviament, havia estat titular als jutjats de Primera Instància i d’Instrucció de Cervera i de Figueres, i havia format part de la comissió de servei als jutjats d’Instrucció 1 i 3 de Lleida.
La seva trajectòria professional inclou episodis com la inadmissió de la querella que va presentar l’associació Jutges per la Democràcia contra el coronel Diego Pérez de los Cobos i altres comandaments policials pels fets de l’1 d’octubre de 2017. Consideraven que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van actuar “en termes violents, de manera desproporcionada” i que es van produir càrregues policials “injustificades”. Tanmateix, Jiménez Márquez, juntament amb els altres dos magistrats que també integraven el Jutjat d’Instrucció núm. 1 de Lleida en aquell moment, van decidir estimar el recurs d’apel·lació que va presentar la Fiscalia en contra d’aquesta querella. El Ministeri Fiscal argumentava que els fets denunciats no són constitutius de delicte.
Ferrando, crítica amb Bèlgica pel fet de bloquejar les extradicions
L’any passat, la ministra de Justícia, Pilar Llop, va nomenar Cristina Ferrando Montalvá jutgessa degana dels Jutjats de Barcelona. Ferrando Montalvá, però, havia estat escollida per a aquest càrrec en les eleccions celebrades prèviament a la Ciutat de la Justícia, en les quals votaven els jutges. També ha format part del Deganat del Prat i de la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya durant tres mandats, incloent-hi l’actual, i és membre de l’Associació Professional de la Magistratura, de tarannà conservador.
Ferrando va reclamar un canvi legislatiu per prevenir els furts argumentant que el 80% de les víctimes són turistes
L’any 2018, després que la justícia belga rebutgés l’euroordre dictada per Pablo Llarena i decidís no entregar els exconsellers Antoni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret, la magistrada va fer un escrit molt crític amb aquesta resolució. Considerava que la decisió dels jutges “contenia una errònia aplicació de la doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió Europea”. “Resulta frustrant i és poc motivador, per als que treballem per una cooperació més àgil i eficaç entre òrgans judicials europeus i per la construcció de l’espai de llibertat, seguretat i justícia de la UE, observar la forma com s’aplica, per part d’alguns tribunals europeus, la doctrina del TJUE, allunyant-nos cada vegada més d’un espai basat en la confiança mútua entre estats”, reblava Ferrando Montalvá.
Al llarg de la seva carrera, la degana dels Jutjats de Barcelona també ha reclamat la “reforma urgent” de la Llei d’enjudiciament criminal, argumentant que “entre un 80% i un 85% de les víctimes de furts a Barcelona són turistes” i que això “afecta la imatge de la ciutat, amb greus conseqüències empresarials i per als esdeveniments”. En un acte a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), considerada propera a l’Opus Dei, la magistrada es va referir als judicis per furts i va destacar que s’acostumen a celebrar “sense la presència dels acusats”. “No venen perquè estan cometent nous furts per pagar les multes”, va concloure.
Montserrat Comas, la nota discordant progressista
Montserrat Comas és membre i portaveu de l’associació Jutges i Jutgesses per la Democràcia, considerada de caràcter progressista. A més, és també una de les magistrades que l’any 2014 va signar el manifest Jutges pel dret a decidir, que considerava que rebutjar aquest dret “només es pot entendre i sostenir per un criteri estrictament ideològic i polític de negar la realitat nacional de Catalunya”. “En contra del que s’afirma des de determinats sectors i com a juristes”, reblava el document, el dret a decidir “es pot exercir en l’actual marc constitucional, des d’una perspectiva dinàmica i viva, no sacramental, de la Constitució”. Per aquest fet, Comas va ser assenyalada pel diari La Razón en un article titulat “La conspiración de los 33 jueces soberanistas”, en què es difonien les fotografies i el DNI dels magistrats. Enguany, el Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat l’Estat espanyol per una violació del respecte a la vida privada i familiar del Conveni europeu sobre drets humans.
Comas va signar un manifest a favor del dret a decidir i va presidir el tribunal del ‘cas Palau’
L’any 2017, Montserrat Comas va presidir el tribunal del cas Palau. La sentència que va redactar establia que el decomís dels béns de CDC per un import de més de 6,6 milions d’euros s’havia de destinar al pagament de les responsabilitats civils a les entitats perjudicades i a l’Estat. El 2018, va ser una de les magistrades que van redactar la interlocutòria que desestimava el recurs contrari a la pena de presó provisional imposada a un vigilant de seguretat privada que volia atemptar contra el president espanyol, Pedro Sánchez.
Aquesta jutgessa forma part de la Sala de Govern del TSJC des del 2019. Abans havia exercit als jutjats d’Instrucció d’Arenys de Mar i de Barcelona, i l’any 2001 va ser nomenada vocal del Consell General del Poder Judicial. Fins al 2008, va presidir l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere en aquest mateix organisme.
Columnistes de ‘La Razón’ i sentències favorables a Vox
Entre les places de la Sala de Govern escollides en eleccions pels jutges catalans, destaquen Patricia Brotons i Patricia Batlle. Totes dues lideraven la llista més conservadora, la de l’Associació Professional de la Magistratura, i la seva activitat diària no és al TSJC, sinó als jutjats de Primera Instància a Gavà i a Barcelona. D’elles dues, Brotons és la que té un perfil més públic com a columnista habitual del diari La Razón. En un dels seus textos publicats hi ha crítiques al documental sobre la violència masclista que va patir Rocío Carrasco pel fet de no respectar la presumpció d’innocència de l’agressor denunciat. Com a portaveu de l’APM, Brotons també va criticar el Govern espanyol després que el rei Felip decidís no assistir a un acte judicial de Barcelona on s’esperava la seva presència. Brotons creia que l’absència del monarca era conseqüència d’una ingerència del Govern de Pedro Sánchez.
Huerta va acceptar un recurs de Vox per reobrir un judici per delicte d’odi contra Jair Domínguez
A banda, entre els jutges electes hi ha també Pablo Huerta Climent. Aquest magistrat va decidir acceptar un recurs de Vox i reobrir una investigació contra el presentador de TV3 Jair Domínguez per un suposat delicte d’odi. Domínguez havia dit públicament que “el feixisme, els nazis, es combaten amb un cop de puny a la boca”, i un jutjat havia descartat inicialment que fos delicte d’odi, però Pablo Huerta i dos membres més del tribunal van donar la raó a Vox en valorar que la frase “no s’acomoda aparentment en l’exercici de la llibertat d’expressió”.
Quant cobra la cúpula judicial catalana?
El CGPJ no fa públic el salari individualitzat de cada jutge. Tanmateix, segons estableix la Llei reguladora del règim retributiu de la carrera judicial, del 2003, el seu sou consta de retribucions fixes i variables. Les fixes inclouen una remuneració bàsica –el salari i l’antiguitat–, i una de complementària –que inclou un complement de destinació i un complement específic associat a “l’especial responsabilitat, formació, complexitat o penositat” d’algunes places. Les retribucions variables, en canvi, estan vinculades als objectius; és a dir, “al rendiment individual acreditat pel jutge en l’exercici de les seves funcions”.
El salari individualitzat de cada jutge no és públic, i les retribucions reals s’allunyen molt del sou base establert
Tal com estableixen els pressupostos generals de l’Estat del 2022, el sou base anual –12 mensualitats– que perceben els membres del TSJC és de 20.074 euros per als jutges, 22.942 per als magistrats (que tenen més antiguitat dins la carrera judicial que els primers) i 25.809 per al president del Tribunal. Aquests sous també preveuen un increment del 5% per trienni d’antiguitat, a més de dues pagues extraordinàries cada any per un import equivalent a una mensualitat del salari.
La darrera modificació de la Llei, que es va fer l’any 2020, determina que el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya percep, a banda del seu sou base, 3.755 euros addicionals cada mes. Aquesta és la quantitat que se li assigna com a complement de destinació, i inclou un complement “per grup de població” i un altre “per representació”. És la mateixa xifra que també s’ha de sumar al salari bàsic que reben els presidents de sala i els magistrats del TSJC. A banda, els membres d’aquest Tribunal també cobren un complement específic “per responsabilitat”, que, en el cas del president, ascendeix als 312 euros mensuals, i, en el cas dels presidents de sala, equival als 186 euros el mes.
Pel que fa a les retribucions variables, la Llei estableix que els jutges i els magistrats que superin en un 20% els objectius corresponents a la seva destinació, que els determina el CGPJ, “tindran dret a percebre un increment no inferior al 5% ni superior al 10% de les seves retribucions fixes”. Per contra, a aquells que no assoleixin el 80% d’aquests objectius se’ls restarà un 5% del seu sou.
L’import exacte que perceben enguany els membres del TSJC en concepte de retribucions complementàries i variables no està actualitzat als pressupostos generals de l’Estat del 2022. Tanmateix, sí que s’hi especifica que no podran augmentar més d’un 2% respecte a les que estaven establertes a 31 de desembre de 2021, i que són les que preveu la Llei reguladora del règim retributiu de la carrera judicial.
Però quant cobra en total el president del TSJC, Jesús María Barrientos? Sumant el seu salari bàsic, les pagues extres, els complements i les retribucions variables, i sense tenir-hi en compte l’antiguitat ni aquest eventual increment del 2%, el seu sou podria ascendir fins als 82.645 euros com a mínim. Per la seva banda, els presidents de sala i els magistrats del tribunal percebrien, pel cap baix, un total de 77.572 euros anuals.
