10/03/2025 | 06:00
El 12 de març de 2020, el Govern espanyol va declarar l’estat d’alarma per fer front a l’impacte de la Covid-19. Començava així una cursa per aconseguir mascaretes i equips de protecció en un mercat fortament tensionat. Cinc anys després de la crisi sanitària… qui són els empresaris que més es van beneficiar d’aquesta situació? Quins negocis han continuat fent? I què se n’ha fet d’aquelles empreses d’importació de productes del mercat xinès que van proliferar durant la pandèmia?
A Catalunya, la Generalitat va destinar un total de 790 milions d’euros a la contractació per via d’emergència en el marc de la Covid-19. En total, els diferents departaments van adjudicar 6.375 contractes d’emergència relacionats amb la pandèmia entre el 2020 i el 2021.
La contractació d’emergència permet agilitzar els tràmits i eludir els concursos públics
Aquest tipus de contractació permet agilitzar els tràmits i adjudicar de forma directa una compra o un servei, eludint els mecanismes habituals del concurs públic. En total, 20 empreses van acumular 350 milions d’euros en contractes d’emergència Covid, cosa que representa gairebé la meitat del global (un 44%).
Aquests 790 milions no incorporen altra contractació que s’hagi pogut fer per la vida ordinària relacionada amb la Covid, però permet fer-se una composició de lloc prou acurada de quines van ser les empreses (i empresaris) que més es van beneficiar de la contractació pública de crisi.
Els amos de Bimedica, del material farmacèutic al negoci immobiliari
La companyia més beneficiada pels contractes d’emergència de la Generalitat va ser Barna Import Mèdica (Bimedica), una empresa de material sanitari de Molins de Rei. Aquesta companyia va rebre 62,7 milions d’euros en 110 contractes diferents.
Bimedica va ser fundada l’any 1986 per tres amics, Joan Teichenné, empresari industrial, Joan Duran i Joan Parés Lucini, farmacèutics i vinculats professionalment al món sanitari. Aquella experiència va donar peu a la societat actual, propietat de la família Parés. L’empresa va multiplicar els seus beneficis durant els anys de la Covid: el 2021 va tenir una facturació global de 190 milions d’euros.
Aquests beneficis extraordinaris han tingut una translació directa en les activitats de la família Parés. El grup ha obert una nova planta a Molins de Rei. I el febrer de 2022, Joan Parés Rivero, fill del fundador i administrador solidari de Bimedica juntament amb el seu pare, va entrar també al Consell d’Administració de Metrópolis. Aquesta societat és la immobiliària de les grans nissagues catalanes, i hi prenen part les famílies Carulla, Suqué, Rodés o Godia.
La cartera de Metrópolis, segons informa On Economia, és formada en aquests moments per 11 edificis d’oficines situats a Barcelona, a Madrid i en altres ciutats europees. Des del 2024, Parés Rivero també forma part del Consell d’Administració de Terra Green Living, una promotora d’habitatge sostenible presidida per Antonio Ferrero Jordi, president d’Idilia Foods, el fabricant de marques com Nocilla o ColaCao.
La caiguda en desgràcia d’Innjoo Technology
La segona empresa que més contractació d’emergència va rebre de part de la Generalitat va ser Innjoo Technology. Encapçalada per l’empresari d’origen xinès Chen Shouting, va rebre un total de 33,2 milions d’euros a través de 9 contractes diferents.
Tal com va publicar CRÍTIC el maig de 2020, Innjoo no era una empresa del sector de la salut, sinó que es dedicava al camp de la tecnologia i, en concret, a la distribució de telèfons mòbils, de tauletes, d’ordinadors i de patinets elèctrics. Això sí: era una empresa de capital xinès amb els contactes necessaris per aconseguir importar aquest tipus de material des del gegant asiàtic. Innjoo, segons va publicar El Confidencial, va arribar a facturar més de 70 milions d’euros no només a la Generalitat, sinó a institucions com ADIF o el Servei Canari de Salut. Tot i la seva activitat lucrativa durant la pandèmia, Innjoo va entrar en concurs de creditors el 2023.
Basic Devices, condemnada per frau fiscal
La tercera empresa amb més volum adjudicat és Basic Devices (BD), amb 31 milions d’euros en quatre contractes d’emergència. Es tracta de les adjudicacions més polèmiques de tota la gestió catalana de la Covid. La compra per part de l’Institut Català de la Salut de cinc milions d’unitats sanitàries (mascaretes i equips de protecció) a aquesta societat durant els primers compassos de la pandèmia ha estat sota el focus tant de l’Oficina Antifrau com de la Fiscalia Anticorrupció.
En un primer moment, va ser la mateixa Generalitat qui va presentar una denúncia contra l’empresa davant dels Mossos d’Esquadra en ser alertada d’una possible estafa per l’entitat bancària que va vehicular la transferència. Segons va publicar el diari El País, Roger Parellada, administrador de BD, va acreditar la solvència de l’empresa basant-se en la capacitat econòmica d’altres companyies a nom seu i va arribar a contactar telefònicament amb la dona del president Quim Torra, Carola Miró, per intermediar en l’operació.
Després d’una investigació de l’Oficina Antifrau, el cas va acabar als jutjats i l’empresari va acabar admetent davant del jutge que havia defraudat a Hisenda l’IVA de l’operació, i va acceptar una condemna de quatre mesos de presó. No es va determinar, però, que la Generalitat hagués incorregut en cap irregularitat contractual.
Iturri, Abbott o Grifols, entre les empreses més contractades
La quarta empresa més beneficiada és Iturri (30 milions d’euros). Aquesta multinacional amb seu a Sevilla ha estat investigada per un presumpte frau en la reparació de camions de Bombers de la Generalitat. Tot i això, va aconseguir l’adjudicació de més de 60 contractes al llarg de la pandèmia.
Altres empreses del sector sanitari beneficiades per la contractació d’emergència són la multinacional nord-americana Abbott (17 milions) o la catalana Grifols (16 milions). En el cas d’aquesta companyia, destaquen dos contractes per un valor global de 9,1 milions d’euros entre el 2020 i el 2021 per a la compra de PCR pel Banc de Sang i Teixits.
També destaquen companyies sense experiència en el sector de la salut, com Puente China España Comercio. Aquesta empresa va acumular 24 contractes, per un valor de 19,3 milions d’euros per importar material sanitari de diversa índole.
Adjudicacions milionàries a les grans constructores
També les grans constructores van acumular contractes d’emergència per executar obres d’ampliació i d’adaptació dels espais hospitalaris per fer front a la Covid. El contracte més voluminós el va rebre una unió temporal d’empreses (UTE) formada per ACSA, Construcciones Bosch Pascual i Sogesa, per un valor d’11,5 milions el setembre de 2020. L’objecte eren les obres de construcció d’un espai polivalent a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. Una altra UTE formada per Constructora de Calaf, Serveis d’Obres i Manteniment i CIMELSA va rebre 1,4 milions el setembre de 2020. L’objectiu: construir un espai hospitalari polivalent al Parc Sanitari Pere Virgili de Barcelona.
Contractes Covid que no tenien a veure amb la Covid
El Govern català també ha fet servir la contractació d’emergència de la Covid per necessitats que no tenien a veure directament amb la pandèmia. Així ho va constatar la Sindicatura de Comptes, que va fiscalitzar en un informe la contractació d’emergència durant l’any 2020. En total, segons la Sindicatura, l’executiu català va destinar 31,6 milions d’euros en set contractes que no s’haurien d’haver tramitat per la via d’emergència.
Un dels contractes que la Sindicatura considera que “s’allunya de les necessitats destinades a la protecció de la Covid” fa referència a la subscripció i al suport tècnic per a les llicències de Microsoft de la Generalitat. Va ser adjudicat a SEIDOR pel Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) per un valor de 9,1 milions d’euros. També es va endur un altre contracte d’emergència que, segons la Sindicatura, s’hauria d’haver tramitat per la via ordinària: l’adaptació de diversos sistemes tributaris per implementar l’impost del CO2, per un valor de 477.482 euros.
Aquesta companyia va estar sota la lupa de l’Oficina Antifrau durant la dècada passada, ja que hi havia treballat Joan Antoni Rakosnik, cunyat d’Artur Mas. SEIDOR va multiplicar la facturació amb la Generalitat amb els governs de CiU.
La Sindicatura també qüestiona contractes d’emergència del CTTI amb Viewnext, Oracle o Telefónica. Unes adjudicacions que, segons diu, corresponen a serveis periòdics i no s’haurien d’haver licitat per la via d’emergència.
