16/12/2024 | 06:00
A Catalunya hi ha més d’una quarantena d’alts càrrecs i directius d’empreses públiques que cobren un salari superior a les retribucions d’un conseller de la Generalitat, fixades en 124.392 euros bruts anuals. Novament és Pere Navarro, vicepresident i delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca, qui lidera aquest rànquing, amb un sou de 180.048 euros. El segueixen els màxims responsables de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), de l’Oficina Antifrau, del Port de Barcelona o de l’empresa Barcelona Serveis Municipals, entre d’altres. Dotze d’aquests supersous estan també per sobre dels 140.257 euros que percep el president del Govern, Salvador Illa.
CRÍTIC ha escrutat els salaris dels dirigents de 30 institucions, ens, consorcis i empreses públiques de Catalunya, incloent-hi també els càrrecs electes. Però quins són aquests alts càrrecs? Quins relleus s’han produït al capdavant dels organismes principals de Catalunya d’ençà de l’arribada d’Illa a la presidència de la Generalitat? Quant cobren aquests directius?
Quins directius han saltat amb l’arribada d’Illa?
Després de les eleccions del 12 de maig passat al Parlament de Catalunya, Oriol Junqueras va demanar al nou president de la Generalitat, Salvador Illa, que mantingués alts càrrecs d’ERC al capdavant d’empreses públiques. I, de fet, l’arribada del PSC a les institucions principals de Catalunya ha representat pocs canvis en aquest sentit: CRÍTIC ha analitzat el perfil de 205 alts càrrecs, i, en l’últim any, només s’han produït una quarantena de relleus.
Destaca la recent substitució de José Alberto Carbonell, director general del Port de Barcelona durant els darrers 16 anys. Àlex Garcia i Formatjé, que fins al novembre passat era el subdirector general d’Explotació i Planificació Portuària, n’ha agafat el relleu. El salari que Garcia percebrà a partir d’ara és de 151.732 euros anuals, el quart més elevat de la llista elaborada per aquest mitjà. La quantitat total que cobrarà inclou una retribució bàsica de 93.246,21 euros, una retribució fixa de 17.716,78 euros i dues retribucions variables addicionals per un valor de 2.797,39 euros i 37.971,50 euros, respectivament.
Alguns dels relleus principals han tingut lloc al Port de Barcelona, a l’ICS i a l’Hospital del Mar
Tanmateix, José Alberto Carbonell no ha marxat d’aquesta institució. Fa unes setmanes, Illa va presentar-lo com a nou president de l’Autoritat Portuària. D’aquesta manera, substituïa Lluís Salvadó, exdiputat d’ERC, que presidia el Port de Barcelona des del 2022 i que ja havia anunciat que deixaria el càrrec quan finalitzés la Copa Amèrica. El nou càrrec que ocuparà Carbonell comporta una remuneració de 125.614,33 euros bruts anuals, entre la retribució bàsica anual, dues pagues extraordinàries i una retribució variable.
El Govern de Salvador Illa també ha col·locat Josep Pomar Reynés com a nou director gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS), després que el Consell d’Administració d’aquesta empresa, la més gran de Catalunya, destituís Xavier Pérez Berruezo. El director anterior havia estat nomenat pel govern d’ERC l’any passat i substituïa així Yolanda Lejardi, que havia estat designada pel conseller anterior, Josep Maria Argimon, de Junts. Un altre dels canvis que s’han produït a l’ICS ha estat el nomenament recent de Montserrat Figuerola com a nova presidenta.
En l’àmbit de la salut, Jaume Raventós Monjo ha agafat el relleu d’Olga Pané, consellera de Salut actual, al capdavant del Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona, per una retribució de 126.270,78 euros anuals. Raventós també havia exercit de director gerent als hospitals de Berga, al Josep Trueta de Girona, al de la Vall d’Hebron i al Consorci Hospitalari de Catalunya. El 2008, durant el Govern de José Montilla, va ser l’encarregat de crear l’actual consorci de l’Hospital del Mar entre la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona.
Nomenament d’alts càrrecs vinculats al PSC
També hi ha hagut canvis al capdavant d’algunes de les àrees de l’empresa pública Transports Metropolitans de Barcelona, de l’Oficina Antifrau, a les gerències de l’Ajuntament de Barcelona i en el sector públic de la Generalitat de Catalunya. Un dels més recents es va produir al mes d’octubre, amb el nomenament d’Isaías Táboas, expresident de Renfe i exsecretari d’Estat de Transports, com a nou president d’Infraestructures de la Generalitat de Catalunya. Táboas assumia el càrrec en substitució d’Oriol Güell, que havia estat al capdavant d’aquesta societat pública des del 2022 i cobrava una retribució de 121.948,88 euros.
El nou president d’Infraestructures.cat va haver de dimitir de l’empresa ferroviària el 2023, després de la polèmica per la compra de trens que no cabien als túnels de Rodalies a Cantàbria i a Astúries. Des del mes de juny passat, exercia de secretari general del Consorci de la Zona Franca de Barcelona, que dirigeix l’exprimer secretari del PSC, Pere Navarro. De fet, la relació d’Isaías Táboas amb els socialistes ve de lluny: va ser el cap de gabinet de José Montilla durant l’etapa de l’expresident català com a ministre d’Indústria. A més, el president actual d’Infraestructures.cat va ser secretari d’Estat de Transports i secretari general de la Presidència de la Generalitat, també sota el mandat de Montilla.
Així mateix, Carles Ruiz Novella, alcalde del PSC a Viladecans del 2005 al 2014, ha substituït Antoni Segarra al capdavant de l’empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). El president actual també ha estat secretari d’Urbanisme, Territori i Regeneració Urbana del Partit dels Socialistes de Catalunya, president de l’Àrea d’Urbanisme, Habitatge i Regeneració Urbana de la Diputació de Barcelona i diputat provincial de la Diputació de Barcelona del 2004 fins aquest octubre. Per presidir FGC, percebrà unes retribucions que pugen fins als 120.774 euros anuals.
Al marge dels directius de les empreses públiques, el retorn del PSC a la Generalitat també ha implicat la restitució de Josep Lluís Trapero, ara com a director general de la Policia en substitució de Pere Ferrer, per una retribució anual de 97.192 euros. En paral·lel, Laura Freixas ha estat designada directora general de la Inspecció de Treball i Xavier Fina és el nou director general de Promoció Cultural i Biblioteques.
El ‘top 10’ dels ‘supersous’
Més enllà de la retribució de Pere Navarro, el segon càrrec que té un major sou de la llista és el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Miguel Ángel Gimeno Cubero, que percep uns honoraris equivalents a 161.701 euros bruts anuals. En l’organigrama d’aquest ens, que controla el Parlament de Catalunya, hi ha tres alts càrrecs més que perceben una retribució superior a la que cobra un conseller. Es tracta, d’una banda, de l’actual directora adjunta, Olinda Anía Lafuente, que ha substituït Joan Xirau al càrrec, i que té un salari de 137.593 euros; de l’altra, del director d’Anàlisi i Investigacions, Manel Díaz, i del director de Prevenció, Òscar Roca. Els dos darrers perceben un salari de 125.987 euros anuals.
En el rànquing dels 10 més ben pagats, hi ha dos alts càrrecs de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)
En el tercer lloc del rànquing se situa Xavier Flores, conseller delegat de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). Aquest grup és format per Ferrocarril Metropolità de Barcelona (FMB), que gestiona la xarxa del metro, i Transports de Barcelona (TB), que gestiona la xarxa d’autobusos, i els honoraris de Flores són la suma del que cobra pel fet d’encapçalar les dues societats: un total de 158.476 euros, que són el resultat dels 79.238 euros que percep a FMB i dels 79.238 que percep a TB, entre el sou fix i les variables. De fet, a la llista dels 10 més ben pagats l’any 2024, s’hi inclou un altre directiu de TMB: la directora d’Organització i Persones, Inés Nazaret González Rosa, amb un salari que equival a 146.203 euros i que inclou una retribució fixa, variables i 10.532 euros en concepte de “benefici social”.
També apareixen en el top 10 dels alts càrrecs d’organismes catalans més ben pagats el president i el secretari general del Parlament, Josep Rull i Albert Capelleras. Rull va substituir Anna Erra després de les eleccions al Parlament del 12 de maig passat, quan ERC, Junts i la CUP van subscriure un acord per tal que la presidència de la segona institució del país es mantingués en mans dels de Puigdemont. Com a màxim representant del Parlament, l’assignació fixada per al 2024 és de 143.764,00 euros, complements inclosos. Per la seva banda, el salari de Capelleras, que va ser nomenat secretari general del Parlament al setembre de l’any passat, equival a 145.855 euros anuals, triennis a banda.
Així mateix, el president, el vicepresident i la consellera secretària del Consell de Garanties Estatutàries –Joan Vintró, Maria Jesús Larios i Margarida Gil, respectivament– també s’inclouen en el rànquing dels 10 alts càrrecs amb els sous públics més alts: cobren 145.263 euros, el primer, i 143.312 euros, els altres dos. A molt poca distància s’ubica la retribució que percep Miguel Salazar, el síndic major de la Sindicatura de Comptes, que equival a 142.691 euros anuals. Aquesta quantitat és producte de la suma del seu sou, d’un complement de representativitat de 963,55 euros el mes i de 408,35 euros mensuals per formar part de la Comissió de Govern de la Sindicatura. A més, el síndic major també rep “retribucions en espècie” que equivalen als imports corresponents al lloguer d’una plaça d’aparcament, una revisió mèdica anual i una assegurança de vida.
Entre els organismes, ens i empreses públiques analitzats per CRÍTIC s’hi inclouen el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Els salaris dels directius del CAC es mouen en una forquilla dels 109.925 euros que rep la secretària general, Núria Llorach Boladeras, als 124.392 del seu president, Xevi Xirgo i Teixidor. Pel que fa a la CCMA, la presidenta, Rosa Romà Monfà, té assignats uns honoraris de 121.952 euros, mentre que els diferents directors d’àrea tenen un sou que supera els 110.000 euros anuals. Aquest mitjà també ha escrutat quant cobren els màxims responsables de l’Àrea Metropolitana de Barcelona –l’import major dels quals és el del gerent, Ramon Torra Xicoy (123.430 euros)– i de la Diputació de Barcelona –que lidera el coordinador general, Daniel Fernández González (131.885 euros).
B:SM, la Fundació Barcelona Mobile World Capital i Mercabarna, per sobre de Collboni
Al sector públic de l’Ajuntament de Barcelona hi ha una vintena de càrrecs que cobren més dels 104.000 euros anuals que percep l’alcalde, Jaume Collboni. No es tracta de cap càrrec electe: els quatre tinents d’alcaldia reben uns honoraris equivalents als 102.120 euros, i el sou per la dedicació exclusiva dels regidors es mou en una forquilla de 58.643 a 96.304 euros. Són les gerències i les direccions generals de les empreses públiques associades les que ocupen la majoria d’aquesta vintena de posicions.
La més ben pagada és Marta Labata Salvador, directora de Barcelona Serveis Municipals, SA (B:SM), l’empresa pública que gestiona el Bicing i els pàrquings municipals. Labata cobra 140.000 euros anuals per ocupar aquest càrrec. La segueixen l’interventor, la tresorera i el secretari de l’Ajuntament –Antonio Muñoz Juncosa, Inmaculada Turu Santigosa i Jordi Cases Pallarès, respectivament–, així com les gerències de diferents àrees municipals, amb retribucions que es mouen entre els 108.160 i els 128.286 euros. En aquest rang, hi destaquen els salaris dels directors d’empreses com Mercabarna o la Fundació Barcelona Mobile World Capital. Ambdós cobren 115.000 euros bruts anuals.
