22/01/2024 | 06:00
Una cinquantena d’alts càrrecs i directius d’organismes públics a Catalunya tenen actualment un salari superior al d’un conseller de la Generalitat. De fet, quinze d’aquests cobren un sou més alt que el president del govern, Pere Aragonès, que està fixat en 136.842 euros bruts anuals. Les retribucions dels deu càrrecs públics més ben pagats a Catalunya, siguin nomenats per l’Estat, per la Generalitat o per l’Ajuntament de Barcelona, es mouen en una forquilla que va d’entre els 141.000 i els 173.000 euros anuals. Els “supersous” d’aquesta elit política estan al Consorci de la Zona Franca, l’Oficina Antifrau, el Port de Barcelona o a empreses públiques com Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).
El rànquing de catalans amb millors sous públics l’encapçalen dos exdirigents del PSC: Pere Navarro, ara delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca, i Maurici Lucena, president i conseller delegat de l’empresa pública espanyola de gestió aeroportuària AENA. La retribució de Lucena el 2022 –no s’ha fet pública l’actualització salarial del 2023– ascendia a 181.166 euros, que incloïa el sou base, un complement de càrrec, un complement variable, una prima d’assegurança de vida i una aportació al pla de pensions.
Tanmateix, pel que fa als organismes catalans, el sou de Pere Navarro és el que encapçala el llistat dels millor pagats: l’expolític socialista, actualment vicepresident i delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca, va cobrar 173.111 euros bruts anuals l’any passat per desenvolupar aquesta tasca. Segons la informació disponible al portal de transparència del Consorci, aquesta quantitat és la mateixa que va percebre el 2022. Navarro va ser nomenat per Pedro Sánchez i el seu salari al capdavant de l’organisme quasi duplica l’assignació del president espanyol, que l’any 2023 estava fixada en 90.010,20 euros.
Pere Navarro encapçala el llistat dels directius d’organismes catalans millor pagats
El 2014, CiU i ERC van pactar una normativa que estipulava que els alts càrrecs que presten els seus serveis a la Generalitat o al seu sector públic no podien cobrar més que el president i els consellers. Així i tot, actualment, més d’una vintena dels directius d’empreses i ens públics que depenen directament d’aquesta administració perceben una retribució superior a 121.363 euros, que és el sou fixat per als consellers el 2023. Aquest és el cas, per exemple, dels màxims responsables del Consell de Garanties Estatutàries, de l’Oficina Antifrau o de la Sindicatura de Comptes, tres organismes que pengen de la Generalitat, o també d’algunes de les persones que estan al capdavant del seu sector públic, com la gerent del Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona, Olga Pané, o la directora de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, Begoña Benito.
El top 10 dels millor pagats
CRÍTIC ha escrutat els salaris dels dirigents de 30 institucions, ens, consorcis i empreses públiques de Catalunya, incloent-hi també els càrrecs electes. Més enllà de la retribució de Pere Navarro, segons les dades analitzades, el segon càrrec que té un major sou del llistat és Xavier Flores, recentment designat conseller delegat de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). El grup està conformat per Ferrocarril Metropolità de Barcelona (FMB) i Transports de Barcelona (TB), i els honoraris de Flores són la suma del que cobra per encapçalar les dues societats: un total de 160.461 euros, que són el resultat dels 81.223 euros que percep a FMB i dels 79.238 que percep a TB, entre sou fix i variables. De fet, en el rànquing dels deu millor pagats l’any 2023 s’hi inclouen dos altres directius de TMB: el director d’Organització i Persones, Carlos Jiménez, i el director de la Xarxa de Bus, Jacobo Kalitovics. Els seus salaris respectius superen els 142.000 euros cada un i inclouen una retribució fixa, variables i 10.532 euros en concepte de “benefici social”.
En el rànquing dels deu millor pagats hi ha tres alts càrrecs de TMB
A poca distància del sou de Xavier Flores, hi consta el del director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Miguel Ángel Gimeno Cubero, que equival a 157.765 euros anuals, 11.269 euros al mes. En l’organigrama d’aquest ens, que controla el Parlament de Catalunya, hi ha tres alts càrrecs més que perceben una retribució superior a la que cobra un conseller. Es tracta del director adjunt, Joan Xirau —134.243 euros—; el director d’Anàlisi i Investigacions, Manel Díaz, i el director de Prevenció, Òscar Roca. Els dos darrers perceben un salari de 122.920 euros anuals.
El director general del Port de Barcelona és José Alberto Carbonell, que ocupa el quart lloc entre els directius d’organismes i empreses públiques de Catalunya més ben pagats. El seu sou de 151.732 euros es va fixar el novembre de 2022 (no hi ha disponibles dades més actualitzades) i es conforma d’una retribució bàsica anual, d’una variable fixa i de dues retribucions variables addicionals. La quantitat total se situa per damunt de la que percep el president de l’Autoritat Portuària de Barcelona, Lluís Salvadó, que cobra 119.354 euros anuals.
La màxima autoritat de l’empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya era Pere Calvet, però l’any passat va fer el salt a l’empresa privada d’autobusos Alsa. El 2022 va cobrar 151.079 euros com a director general d’FGC, convertint-se en el directiu del sector públic de la Generalitat amb el salari més alt. Tanmateix, segons ha confirmat Ferrocarrils, actualment aquest càrrec és vacant i les funcions les assumeix temporalment el president de l’empresa. De fet, el 2023 també es van produïr canvis en la presidència: amb la sortida de Junts del Govern de la Generalitat, Antoni Segarra va rellevar Marta Subirà, que havia estat al capdavant del consell d’administració d’FGC des del 2021. Els honoraris de Segarra pugen fins als 120.774 euros anuals.
Pere Aragonès ocupa el setzè lloc del rànquing, per darrere dels tres màxims responsables del Consell de Garanties Estatutàries
També aparèixen en el top 10 dels alts càrrecs d’organismes catalans millor pagats la presidenta i el secretari general del Parlament, Anna Erra i Albert Capalleras, i el Síndic major de la Sindicatura de Comptes, Miquel Salazar. Erra va substituir Laura Borràs, que el juny de l’any passat va perdre la condició de diputada després que la Junta Electoral Central ordenés que se li retirés l’acta. Com a màxima representant del Parlament, l’assignació fixada pel 2023 era de 143.030 euros, inclosos un complement per càrrec de representació de 1.593 euros mensuals, indemnitzacions per despeses de desplaçament equivalents a 20.323 euros i un complement per lloc de residència de 709 euros al mes. Per la seva banda, el salari de Capalleras, que va ser nomenat secretari general del Parlament el setembre de l’any passat, equivalia a 142.305 euros anuals el 2023. Això representa una mensualitat d’11.859 euros que no té en compte els possibles triennis però sí que contempla el sou fixe, un complement específic i un complement de qualitat.
Tanca el selecte rànquing Miguel Salazar, que va percebre l’any passat una retribució de 142.002 euros anuals. Aquesta quantitat que és producte de la suma del seu sou, d’un complement de representativitat de 959 euros al mes i de 406 euros mensuals per formar part de la Comissió de Govern de la Sindicatura. A més, el Síndic major també rep “retribucions en espècie” que equivalen als imports corresponents al lloguer d’una plaça d’aparcament, una revisió mèdica anual i una assegurança de vida.
El president del Govern de la Generalitat ocupa el setzè lloc del rànquing, just per darrere de la directora d’Administració i Finances de TMB, i del president, el vicepresident i la consellera secretària del Consell de Garanties Estatutàries. Si bé l’assignació de Pere Aragonès és de 136.178 euros anuals, aquesta no és la xifra total que percep, ja que dona un 10,5% al partit tal com fixa la Carta financera d’Esquerra Republicana de Catalunya per als sous d’alts càrrecs.
Directius d’empreses públiques de l’Ajuntament que cobren més que Collboni
Després de les eleccions municipals del maig de 2003, Jaume Collboni va ser escollit alcalde de Barcelona. La seva predecessora, Ada Colau, cobrava una retribució de 100.000 euros anuals, tot i que en aplicació del Codi Ètic de Barcelona en Comú, l’exalcaldessa percebia 3.191 euros nets al mes, va renunciar a les dietes i donava la resta del salari a projectes socials. Collboni va prendre possessió del càrrec el juny i va augmentar-se el sou un 4%, fins als 104.000 euros anuals.
Tanmateix, hi ha una vintena de càrrecs del sector públic del Consistori barceloní que perceben unes retribucions superiors a les de l’alcalde. Es tracta dels màxims responsables de les gerències i les direccions generals de les empreses públiques associades a l’Ajuntament, i la que cobra un sou més alt és Marta Labata. La directora general de Barcelona Serveis Municipals (B:SM), que gestiona el Bicing i els pàrquings municipals, té uns honoraris de 140.000 euros anuals.
La segueixen Antonio Muñoz, Inmaculada Turu i Jordi Cases, l’interventor, la tresorera i el secretari general de l’Ajuntament de Barcelona. Les seves retribucions respectives oscil·len els 124.000 euros; una xifra superior als 115.000 euros que perceben el director general de Mercabarna, Pablo Vilanova, i Albert Dalmau, gerent municipal i membre de la Fundació Barcelona Mobile World Capital. Els sous de la directora executiva del Parc d’Atraccions del Tibidabo (Rosa Ortiz), dels gerents de l’àrea de cultura, mobilitat, coordinació territorial, seguretat o del director general de l’empresa pública Barcelona Infraestructures Municipals SA es mouen entre els 110.000 euros i els i els 113.000 euros. Les retribucions de tots aquests alts càrrecs se situen per damunt no només de la de Collboni, sinó també de la de tots els regidors.
Quant cobren els alcaldes de les ciutats més grans?
A banda dels salaris dels directius i màxims responsables d’organismes públics, CRÍTIC també ha analitzat les retribucions que perceben els càrrecs electes en l’àmbit mun. El batlle de Barcelona no és l’únic ha començat el mandat apujant-se el sou. També ho han fet altres alcaldes de municipis amb més de 100.000 habitants, com la de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín (PSC), que ha augmentat el seu salari en 1.600 euros anuals fins als 81.600. De la mateixa forma, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita (PSC), ha passat de cobrar 71.195 a 75.530 euros; el de Lleida, Félix Larrosa (PSC), cobra ara 74.200 euros (3.562 euros més que l’anterior mandat); i la de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon (PSC), amb una retribució de 60.486 euros, 2.000 euros superior que l’any passat. Per contra, s’han mantingut el sou els alcaldes de Sabadell, Mataró o Badalona, i el de Girona, el cupaire Lluc Salellas, se l’ha abaixat de 74.000 a 60.000 euros.
De l’AMB a la Sindicatura de Comptes: quan cobren els seus alts càrrecs?
La Diputació de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) són dues de les institucions que gestionen un major pressupost. Els càrrecs de la Diputació que perceben una major retribució són la secretària general, l’interventor general i el coordinador general de l’organisme –Petra Mahillo, Josep Abella i Javier Villamayor, respectivament–, que cobren 131.885 euros anuals (126.504 de sou fix i un complement de Productivitat mensual equivalent a 448,43 euros al mes). Per la seva banda, el gerent de l’AMB, Ramon Torra, és el que té el sou més alt d’aquesta administració, que puja fins als 123.430 euros bruts anuals.
Al llistat dels millor pagats també hi consten els màxims responsables d’organismes que pengen de la Generalitat, com la Sindicatura de Comptes i el Síndic de Greuges, els quals depenen del Departament de Presidència. La Síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas, té una assignació anual de 135.920 euros, mentre que els sous dels Síndics de Comptes, Manel Rodríguez i Anna Tarrach, és de 130.495 euros l’any. Tots dos perceben una quantitat major que la resta de síndics perquè, juntament amb Síndic major Miquel Salazar, formen part de la Comissió de Govern de la Sindicatura. Això representa que cobren un complement de 406,38 euros mensuals que se sumen al seu salari de 125.619 euros anuals.
