12/04/2021 | 07:00
Durant els darrers 10 anys, la Diputació de Barcelona ha destinat 3,9 milions d’euros a pagar indemnitzacions per assistir a reunions a 93 dels seus diputats provincials. Es tracta d’alcaldes o de regidors que, tot i que participen en els òrgans de govern d’aquest ens, no cobren un sou de la Diputació, sinó que perceben un salari pagat pel seu consistori. La llei estableix que, pel fet de no cobrar cap salari directe de la Diputació, tenen dret a rebre una dieta per cadascuna de les reunions a les quals assisteixen.
La majoria dels càrrecs polítics que han rebut dietes són alcaldes i regidors del PSC, però també n’hi ha de CiU, d’ERC, d’ICV o dels Comuns. Fins ara, la Diputació feia pública la quantitat que cobraven els diputats provincials per assistir a cada reunió, però les dades personalitzades sobre qui havia cobrat què i quines quantitats en concret no es publiciten de manera sistematitzada al Portal de Transparència. CRÍTIC ha tingut accés a la informació històrica detallada mitjançant una petició de dret d’accés a la informació pública.
El volum de dietes que ha repartit la Diputació és menor que els 5,9 milions que ha gastat l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) en el mateix període i que ja va revelar CRÍTIC en aquest article. La diferència, però, és que, en el cas de l’AMB, aquest volum de dietes es va repartir entre 282 regidors i alcaldes, gairebé el triple que a la Diputació.
La Diputació de Barcelona paga una indemnització de 913 euros per assistir a un ple
Les tarifes que la Diputació de Barcelona per als seus càrrecs, en canvi, són més elevades que les de l’AMB: en l’actualitat, la dieta per assistència a un ple és de 913,27 euros, i per una comissió, de 419,03 euros. A l’AMB són de 265 euros, després que es reduïssin a petició dels Comuns. Tot i que Ada Colau és la presidenta d’aquest organisme, la majoria està en mans del PSC.
Tot i això, cal tenir en compte que les dietes de la Diputació havien arribat a ser encara més elevades. Així consta en les set resolucions sobre retribucions de càrrecs de l’ens a les quals ha tingut accés CRÍTIC i que fixen les diferents remuneracions al llarg dels anys. Entre els anys 2011 i 2015, durant el mandat del convergent Salvador Esteve com a president, les dietes per assistir a reunions s’elevaven a 1.640,63 euros en el cas dels plens i 460,36 per les comissions. La Diputació ha anat modulant aquestes retribucions al llarg dels últims anys, sobretot arran de l’aprovació l’any 2013 de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local (LRSAL).
La doble dieta de Núria Marín
La presidenta de la Diputació de Barcelona des del 2019 és l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, la socialista Núria Marín, en virtut d’un pacte entre el PSC i Junts per Catalunya. Marín va renunciar al seu sou d’alcaldessa i va declarar dedicació exclusiva a la Diputació, cosa que li permet cobrar un salari més elevat com a presidenta d’aquest ens supramunicipal, tot i que segueix realitzant funcions pròpies de l’alcaldia de l’Hospitalet. Per aquest motiu, en l’actualitat no pot percebre dietes de la Diputació.
Però no sempre ha estat així. Un repàs de les dades històriques que ha obtingut CRÍTIC revela que, entre el 2011 i el 2014, Marín va combinar el seu sou com a alcaldessa de la segona ciutat de Catalunya amb indemnitzacions per assistir a reunions, no solament de la Diputació, sinó també de l’AMB. En total, va cobrar 132.324 euros en dietes dels dos organismes. Durant aquell període, Marín era diputada provincial i consellera de l’Àrea, i podia cobrar dietes per assistir a reunions de plens i comissions dels dos ens.
Pel que fa a la Diputació, Marín va assistir a 40 plens i 60 comissions entre el 2011 i el 2014, pels quals va percebre un total de 93.246 euros, segons les dades a les quals ha pogut accedir CRÍTIC. I, pel que fa a l’AMB, entre el 2011 i el 2013 Marín va cobrar 39.078 euros per assistir a reunions dels diferents òrgans de govern i comissions de l’ens. A partir del 2013, Marín va deixar de percebre dietes de l’AMB, tot i que va seguir sent consellera. I des del 2014 tampoc no en percep de la Diputació.
Les remuneracions dels càrrecs electes del món local van regular-se l’any 2013, en què una llei aprovada pel Govern espanyol va fixar una sèrie de trams salarials depenent del volum del municipi. En l’actualitat, com a presidenta de la Diputació de Barcelona, el límit que pot percebre Núria Marín en tots els conceptes seria de 108.000 euros. Marín cobra un salari brut mensual de 7.631 euros en 14 pagues, 106.834 euros anuals.
Els càrrecs del PSC, al capdamunt del rànquing
El rànquing d’alcaldes i de regidors que han cobrat més dietes de la Diputació al llarg dels últims 10 anys està encapçalat majoritàriament per càrrecs del PSC, partit que ha tingut històricament l’hegemonia en aquest organisme. Al capdamunt hi ha Josep Monràs, alcalde de Mollet del Vallès des del 2003. Monràs, segons les dades recopilades per CRÍTIC, ha cobrat 200.885,74 euros en dietes de la Diputació des del 2013 fins al 2019, per assistir a un total de 103 plens i 167 comissions.
A la Diputació, Monràs ha estat vocal de les comissions d’Hisenda, de Cultura i també de la Comissió Especial de Comptes. Aquest històric militant socialista va revalidar el seu càrrec d’alcalde el 2019 i en l’actualitat és, segons consta a la web municipal de Mollet, diputat en funcions de la Diputació, però ja no en cobra dietes.
El segon càrrec municipal que ha percebut més dietes de la Diputació és Carles Ruiz, alcalde de Viladecans pel PSC des del 2005 i que des del 2019 presideix l’àrea d’Hisenda de l’ens supramunicipal. Entre el 2013 i el 2019 ha cobrat 194.511 euros en dietes de la Diputació. Però, a més a més, Ruiz també va cobrar dietes de l’AMB des del 2011 fins al 2019: en total, 35.907,52. Si tenim en compte els dos conceptes, el sobresou de Ruiz en forma d’indemnitzacions per assistir a reunions ha ascendit durant aquests últims anys a 230.419 euros.
El tercer del rànquing és Enric Llorca, alcalde de Sant Andreu de la Barca pel PSC, que entre el 2013 i el 2019 ha cobrat 146.848,32 euros en dietes de la Diputació. Entre els 10 primers hi ha Josep Jo Munné, alcalde socialista de Dosrius; Jordi Serra Isern, regidor i durant algun temps també alcalde socialista de Badalona; Imma Moraleda, històrica regidora del PSC a Barcelona, i Javier Amor, alcalde socialista de Pineda de Mar. Però també hi figuren càrrecs d’ERC com Jordi Portabella; de CiU, com Joan Puigdollers, Jaume Ciurana o Gerard Ardanuy, o d’ICV, com Elsa Blasco.
Qui ha renunciat a les dietes?
CRÍTIC ha sol·licitat també la relació de diputats provincials que, tot i assistir als plens i tenir dret a percebre indemnitzacions, han renunciat a fer-ho. Durant tot el període analitzat, només hi ha quatre casos. Jaume Asens, actual número 1 d’En Comú Podem a Madrid, va renunciar a les dietes de la Diputació durant tot el període que va ser diputat, del juliol del 2015 al juliol del 2019.
Laura Pérez, regidora de Barcelona en Comú, va renunciar a cobrar dietes durant el mandat anterior i en l’actualitat, tot i ser presidenta del grup d’En Comú Guanyem a la Diputació, no en cobra perquè percep salari de la Diputació amb dedicació exclusiva. Pérez hauria de cobrar 93.672 euros anuals; però, en aplicació del codi ètic de BComú, percep només 2.291 euros el mes en 14 pagues, a més d’un complement de “responsabilitat i cures” de 600 euros. També ha renunciat a percebre indemnitzacions per assistir a plens i comissions Joan Subirats, regidor de Barcelona en Comú i responsable de Cultura.
Un cas particular és el de Jaume Collboni, primer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona a partir del pacte entre els Comuns i el PSC. Collboni percep un sou de l’Ajuntament barceloní de 98.192 euros, però també cobra dietes de la Diputació i de l’AMB. El 2019 va cobrar per aquests dos conceptes 21.910,76 euros, i el 2020, 12.699,58 euros. Aquest darrer any, segons la informació facilitada a CRÍTIC per la Diputació de Barcelona, ha renunciat a percebre les indemnitzacions per assistència a plens i comissions que sobrepassessin el límit retributiu legalment fixat anualment per a membres de les corporacions locals.
