Cerca

Joan Coscubiela / Foto: IVAN GIMÉNEZ

Notícies

Què hi fa un sindicalista com tu en un lloc com aquest?

Mentides i veritats sobre el pas de Joan Coscubiela pel Consell Assessor d'Endesa: és el mateix que un consell d'administració? Quant hi va cobrar? Què implica la presència de sindicats en aquest ens?

09/02/2021 | 06:00

Després de la polèmica entre el periodista de TV3 Toni Soler i Joan Coscubiela sobre la presència al Consell Assessor d’Endesa de l’exdiputat de Catalunya Sí que es Pot i exsecretari general de CCOO, la revista La Marea aclareix alguns conceptes per entendre la participació dels sindicats en òrgans empresarials com aquest. CCOO i la UGT defensen participar-hi per “representar els treballadors” en espais de poder, mentre que la CGT i la CNT consideren que els sindicats mai no haurien de formar part d’aquests “lobbies empresarials on formalment no es decideix res”.

“Davant la negativa a rectificar una informació falsa sobre la meva persona […], avui he presentat al Jutjat de Primera Instància una demanda de judici verbal contra Toni Soler i Vicent Sanchis, director de TV3”. D’aquesta manera, el 27 de gener passat, l’exsecretari general de Comissions Obreres de Catalunya Joan Coscubiela anunciava accions legals contra el presentador del programa Està passant, després que aquest assegurés que el sindicalista i exportaveu parlamentari de Catalunya Sí que es Pot havia pertangut al Consell d’Administració d’Endesa.

Abans d’arribar a la demanda, Coscubiela va demanar a Soler que rectifiqués en directe la informació perquè ell no havia pertangut al comitè directiu de la companyia energètica. El presentador va evitar desdir-se d’una manera clara: “No vam dir que formés part de cap consell d’administració”, sinó que “ens vam referir a Coscubiela com a exconseller d’una elèctrica”. És per això que els conductors del programa es ratificaven “plenament” en el contingut d’aquest, malgrat que sí que van arribar a citar l’expressió “Consell d’Administració” durant l’emissió del 12 de gener.

La realitat és que qui fou màxim dirigent de CCOO a Catalunya i exdiputat mai no ha estat dins l’òrgan directiu d’Endesa, sinó en el Consell Assessor de l’elèctrica a la zona, un òrgan amb unes altres funcions. Això li ha costat crítiques per part de determinats sectors de la població catalana, principalment des d’àmbits independentistes, que ho han considerat una porta giratòria a l’estil d’altres polítics que han acabat a sou de les grans elèctriques del país, essent-ne els casos més flagrants els dels expresidents Felipe González (Gas Natural Fenosa) o José María Aznar (Endesa).

Joan Coscubiela assegura que les dietes que hi cobrava (900 euros per reunió) anaven a parar directament al sindicat

No obstant això, entre uns casos i l’altre existeixen diferències importants, començant per l’assignació econòmica: González i Aznar cobraven entorn de 127.000 i 200.000 euros anuals, respectivament, pels seus càrrecs. En canvi, Coscubiela tenia dret a una dieta de 900 euros per reunió, la qual cosa representava uns 11.000 euros l’any. El sindicalista, que va ser diputat d’Iniciativa per Catalunya-Verds al Congrés i posteriorment portaveu de Catalunya Sí que es Pot al Parlament de Catalunya, ha sostingut sempre que no ha cobrat ni un sol euro del seu pas per Endesa, ja que aquesta remuneració anava a parar directament a Comissions Obreres.

Així ho confirmen des de CCOO-Catalunya: “Les dietes es cobraven directament al compte de la secció sindical i estaven subjectes a retenció fiscal. El codi ètic no permet cobrar als nostres membres quan actuen com a representants dels treballadors”, explica Montse Ros, responsable de Comunicació i Finances de CCOO-Catalunya, que assegura que, quan una companyia no accepta aquestes condicions, aleshores solen renunciar a les dietes.

David Madí. Foto: CDC
Anterior Següent

Expolítics, empresaris i algun sindicalista

Però, què eren els consells assessors? Aquests òrgans de caràcter consultiu es van començar a constituir als anys noranta als territoris d’implantació històrica de la companyia energètica (les Illes Canàries, Andalusia i Extremadura, Catalunya, Aragó i les Illes Balears). És a dir, en zones on havien estat emplaçades companyies elèctriques que després van ser absorbides per Endesa. Aquests ens estaven integrats per expolítics, sindicalistes, empresaris i altres representants de la societat civil triats pel Consell d’Administració de l’elèctrica.

El de Catalunya ha estat el més conegut a causa dels membres que l’integraven. L’òrgan regional va ser presidit pel catedràtic de Política Econòmica Antón Costas des del 2005 fins al 2011, any en què va ser substituït per l’exportaveu de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) David Madí.

Aquest últim no ha estat l’únic expolític que ha passat pel Consell Assessor d’Endesa, les cadires del qual han estat ocupades per altres noms com el de Joan Majó, exministre socialista d’Indústria i Energia amb Felipe González; Joan Hortalà, exconseller d’Indústria i Energia amb Jordi Pujol, exsecretari general d’Esquerra Republicana de Catalunya i catedràtic de Teoria Econòmica; Germà Bel, exdiputat socialista al Congrés i, després de la seva sortida de l’òrgan d’Endesa, diputat del partit independentista Junts pel Sí, o Albert Mitjà, exdirector general d’Energia i Mines de la Generalitat.

La majoria d’ells van compartir lloc al Consell Assessor amb sindicalistes tant de Comissions Obreres com de la Unió General de Treballadors (UGT). Igual que Coscubiela, Josep Maria Álvarez (UGT) també formava part de l’organisme regional de l’elèctrica des del 2005, moment en el qual es trobava al capdavant del sindicat a Catalunya.

Després de ser elegit secretari general de la UGT estatal el 2016, Álvarez va assegurar que deixaria el Consell Assessor quan abandonés “formalment la secretaria general de la UGT a Catalunya”, ja que, segons la seva versió, la cadira en l’organisme de l’empresa energètica estava lligada al càrrec de màxim mandatari del sindicat en aquesta comunitat autònoma, sense possibilitat de ser delegat en cap altre membre.

Coscubiela, de la seva banda, sempre ha sostingut que actuava “en representació i en nom de CCOO”, però sense que el càrrec recaigués obligatòriament en la secretaria general. Tant és així que el sindicalista es va mantenir en l’organisme assessor diversos anys després d’abandonar el càrrec a Comissions Obreres. “Això va ser una decisió personal del llavors president del Consell Assessor”, explica Montse Ros.

A preguntes de La Marea, Coscubiela assegura que, a diferència del comitè d’empresa, CCOO i la UGT el que feien era representar “en un espai més ampli, en el socioeconòmic, totes les persones treballadores de Catalunya”. El 2011 va acabar sent substituït per Joan Carles Gallego, en aquests moments secretari general de CCOO a Catalunya i, posteriorment, número dos de Catalunya En Comú (CEC).

Coscubiela diu que hi representava tots els treballadors, però altres fonts creuen que en aquests òrgans assessors s’hi és a títol personal

Fonts consultades per aquest mitjà difereixen d’aquesta explicació en assenyalar que un consell d’aquest tipus, per la seva pròpia dinàmica, no és un òrgan representatiu i, per tant, els seus membres no representen ningú. L’exsecretari general de CCOO reconeix la falta de capacitat executiva de l’ens, encara que defensa que la manera de representar CCOO consistia a “traslladar propostes o emetre opinió”: “Una d’aquestes es va produir amb un increment d’accidents greus i mortals de treballadors d’empreses contractistes. La nostra intervenció va consistir a exigir un canvi en la política de contractació de l’empresa”, assegura.

La Marea ha tractat de conèixer més detalls d’aquests consells assessors d’Endesa, però la companyia ha evitat donar més informació perquè considera que fa ja alguns anys que van ser dissolts. A través de la seva pàgina web o de les seves memòries anuals tampoc no és possible obtenir altres dades rellevants.

Presentació de la llista de Catalunya Sí que es Pot amb Nuet, Camats, El Hachmi, Coscubiela, Ubasart i Albano-Dante Fachín / MARC FONT

Aquí, un sindicat no hi pinta res”

No tots els sindicats creuen que participar en aquesta mena d’organismes sigui beneficiós per als treballadors. Des de la Confederació General de Treballadors (CGT) defineixen el Consell Assessor d’Endesa com una “menjadora de càrrecs polítics i sindicals” que, segons la seva opinió, servia per establir “bones relacions” amb les persones que l’integraven.

Des de la CGT critiquen l’arbitrarietat que regnava a l’hora de determinar quins membres integren aquest tipus d’ens empresarial: “El reglament l’elabora l’empresa en funció del que ella vulgui, però no hi ha un corpus jurídic. Pot, per exemple, establir un mínim de representació per evitar que altres sindicats que no siguin CCOO o la UGT hi siguin. Les normes es fan a mida”, expliquen.

Els anarcosindicalistes consideren que, encara que ells haguessin tingut l’oportunitat d’entrar a formar part de l’òrgan assessor, el més probable és que hi haurien dit que no: “No és un lloc on es parli de temes laborals, sinó un lobby entre els poders econòmics. I, aquí, un sindicat no hi pinta res”, defensen. Davant això, sostenen que “el que no pot dir Coscubiela és que era inevitable ser-hi, perquè no és així. Això és una cosa optativa, i cada secció sindical estableix si hi participa o no”.

La CGT i la CNT coincideixen a rebutjar la participació dels sindicats en aquests òrgans assessors empresarials

En uns termes similars s’expressen des de la Confederació Nacional del Treball (CNT). El secretari general del sindicat per a Catalunya i les Illes Balears, Toni Soler —que no té res a veure amb el presentador de TV3—, assegura que des de la seva formació no haurien participat en aquest Consell Assessor perquè això hauria implicat “fer moltes concessions”. “La cogestió empresarial només és bona per a l’empresa, i poc en poden treure els treballadors. Ser-hi no és el paper d’un sindicat, i a mi em sembla més un cas de portes giratòries”, defensa Soler.

El català era l’únic Consell Assessor d’Endesa en el qual participaven representants sindicals. Als organismes regionals de comunitats com Aragó, Andalusia i Extremadura, les Balears o les Canàries, la major part de les cadires eren ocupades per empresaris, càrrecs de les patronals, expolítics o professors universitaris.

El 2017, Endesa va posar punt final a aquests òrgans consultius durant el mandat de Borja Prado al capdavant de l’elèctrica i després que el Consell d’Administració considerés que havien deixat de tenir valor. D’acord amb una informació publicada pel digital El Confidencial, des del Consell d’Administració consideraven que aquests tipus d’ens contribuïen a fer créixer la “percepció social sobre la relació clientelista entre les empreses principals del sector i els diferents partits polítics al llarg de les dues últimes dècades, la qual cosa s’oficialitzava mitjançant les anomenades portes giratòries”.

[Aquest article ha estat publicat originalment a ‘La Marea’.]

Una mica d'impossible o m'ofego

Agafa aire. Suma't a CRÍTIC ara que fem deu anys!

Subscriu-t'hi!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Habitar' i un llibre a escollir entre tres propostes

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies