09/12/2025 | 06:00
A Catalunya hi ha 44.505 propietaris que declaren que tenen activitat agrària en una o diverses parcel·les. En total, sumen 1,2 milions d’hectàrees de superfície. Ara bé, aquesta terra està repartida de manera desigual: el 10% dels propietaris amb més terreny acumulen més de la meitat del total de superfície agrària, fins a un 56%.
CRÍTIC ha tingut accés a les dades dels propietaris de terres agrícoles de Catalunya a través d’una petició de dret d’accés a la informació pública davant del Departament d’Agricultura. Les dades parteixen de la informació recollida a la declaració única agrària (DUN), una documentació que han d’omplir tots els titulars d’explotacions agrícoles. Les dades inclouen no només cultius, sinó també boscos aprofitats per a pastures o per fer-hi productes forestals.
El 10% dels propietaris amb més terreny acumulen més de la meitat del total de superfície agrària
Els propietaris amb més superfície destaquen pel fet de tenir molta extensió de productes forestals. És el cas de l’empresa vinícola Miguel Torres, SA, o dels grans propietaris de terres del Pallars, Llobet Biscarri. Ara bé, si s’exclouen els boscos, apareixen en les primeres posicions del rànquing altres actors empresarials com Codorníu, propietat del fons d’inversió internacional Carlyle, o la societat Agro-Sorigué, divisió agrícola de la constructora lleidatana Sorigué.
Entre els propietaris amb més terres també hi ha institucions públiques com l’Ajuntament d’Artesa de Segre o l’Institut Català del Sòl (Incasòl). En fruita, destaca Explotaciones Agrarias Los Masos, SL, i en el sector de les oliveres dominen Pons Tradició (297 ha) i Dashang Investment Trading España (279 ha), vinculada a un hereu de Danone. Granges Terragrisa, del grup Casa Tarradellas, registra 875 hectàrees.
Una distribució desigual de la terra
La situació entre propietaris de la terra és molt desigual: hi ha un 6% (2.758 titulars) que té terres de més de 100 hectàrees, i un 8% més (3.473 titulars) que està entre les 50 i les 100 hectàrees. Ara bé, més de la meitat (un 53%, 23.598 titulars) té menys de 10 hectàrees. Cal tenir en compte, a més, que no tots aquests titulars treballen les terres, sinó que les arrenden perquè les treballin pagesos sense propietats: Segons Unió de Pagesos, només un 30% de les terres conreades a Catalunya són propietat de les persones que les treballen.
La superfície agrària catalana està dividida entre 37.994 persones físiques i 6.515 persones jurídiques (principalment, empreses i cooperatives agràries). Però la superfície mitjana de les persones jurídiques (62 hectàrees) gairebé triplica la de les persones físiques. Això fa que les persones jurídiques posseeixin el 33% del total de les terres.
Segons Unió de Pagesos, només un 30% de les terres conreades a Catalunya són propietat de les persones que les treballen
Ara bé, no tot són empreses en el selecte grup dels propietaris que acumulen més terres: pràcticament la meitat (247) dels 500 propietaris amb més extensió són persones físiques. De fet, entre els 10 primers n’hi ha 3, que ocupen la sisena, la setena i la vuitena posicions. A causa de la política de la Llei de protecció de dades, CRÍTIC no ha pogut accedir als noms de les persones físiques que acumulen aquestes propietats.
Què es cultiva a Catalunya?
Pel que fa al tipus de terres, s’observa que els més estesos són els herbacis, amb un 35% del terreny. Aquest grup inclou tota mena de cereals, com l’ordi o l’arròs, però també farratges per al bestiar i lleguminoses com el pèsol. Un 19% del terreny està dedicat a pastures, i un 18%, a productes forestals. Després trobem els subsectors dedicats a l’oli, principalment oliveres (un 8,7%), als arbres fruiters (un 7,6%) i a les vinyes (un 4,4%). Ara bé, més superfície no sempre vol dir més rendiment econòmic: el valor d’una hectàrea d’oliveres o d’arbres fruiters pot multiplicar el d’una hectàrea d’ordi o de pastures.
La família Torres lidera el rànquing
El terratinent agrari més gran de Catalunya és Miguel Torres, SA, amb més de 3.000 hectàrees. Es tracta d’una gran família del Penedès que es dedica al vi i a la vinya des de fa cinc generacions. Tot i això, els seus terrenys més grans són a Juneda, on controlen 754 hectàrees, i a Vimbodí, al voltant del monestir de Poblet, on en tenen 451. Més de la meitat del terreny es dedica a la producció de productes forestals, seguit de les vinyes.
El terratinent agrari més gran de Catalunya és Miguel Torres, SA, amb més de 3.000 hectàrees
El negoci familiar no passa pel millor moment. Tot i facturar 236 milions d’euros, comptant-hi també els negocis vinícoles en altres països, la societat va perdre 4,8 milions d’euros l’any 2024. És el tercer any consecutiu amb pèrdues.
Llobet Biscarri, de les terres al lloguer d’avions i de iots
L’empresa Llobet Biscarri és la segona empresa amb més terreny productiu de Catalunya, amb 1.833 hectàrees. En el seu cas, quasi tota la terra, fins a 1.508 hectàrees, són productes forestals. També gaudeix de 244 hectàrees de pastures permanents i 40 de farratgeres.
L’empresa està ubicada al Pallars Jussà, i està en mans de Francisco i Maria Helena Aubets. Francisco també apareix, en un web corporatiu, com el fundador i CEO d’una empresa dedicada al lloguer d’avions privats, iots i cotxes i cases de luxe, Norest Air. La major part dels seus dominis es concentren a Os de Balaguer i a Ivars de Noguera, però també tenen 35 hectàrees a Isona i Conca Dellà, on tenen la seu totes dues empreses.
Un ajuntament, una producció ecològica i una ramadera
El tercer terratinent agrari de Catalunya és un ajuntament. Concretament, el d’Artesa de Segre, per les seves 1.584 hectàrees forestals. Pràcticament totes formen part del mateix municipi. A preguntes de CRÍTIC, el consistori explica que bona part d’aquestes terres formen part de l’Espai d’Interès Natural de la Serra del Montsec, i que “pràcticament no s’hi fa res” perquè no són productives. No és l’únic ajuntament amb terres en propietat: també en té el de Ponts, a tocar d’Artesa, però en molt menor proporció (164). Olèrdola, Ossó de Sió i Foradada també en tenen, però en molt poca quantitat.
En quart lloc, se situa l’empresa Can Terrades Producció Agrària Ecològica. De nou, gairebé totes les seves 1.512 hectàrees són per a productes forestals, i una petita part es dedica a pastures. Tal com expliquen al web de l’empresa, “Els productes forestals que obtenim són suro, fusta per a serradora, llenya d’alzina, biomassa forestal per a ús energètic, i d’altres productes secundaris, com plantes per a jardineria o bolets”. També tenen un ramat d’ovelles i cabres. En el seu cas, la major part del seu territori se situa a Sant Celoni i a Fogars de la Selva.
A continuació hi ha la Ramaderia Feixa, que compta amb 1.150 hectàrees de pastures, 140 de guaret i 35 dedicades a l’ordi. En el seu cas, el domini es divideix principalment entre Vielha, a la Vall d’Aran, i Castelldans, a les Garrigues.
La divisió agrícola de Sorigué acumula 785 hectàrees agrícoles
La llista de grans terratinents agrícoles varia si se n’exclouen els productes forestals i les pastures. Amb aquest filtre, Miguel Torres manté el primer lloc, però a continuació figura un altre gegant del vi, Codorníu, que concentra 785 hectàrees, principalment en vinyes a la ciutat de Lleida.
És exactament la mateixa extensió que controla Agro-Sorigué, una filial del grup d’infraestructures Sorigué, amb presència sobretot a Balaguer, la Sentiu de Sió i Torrefarrera. A Balaguer, l’empresa declara 140 hectàrees de guaret, i és també on té una planta d’extracció d’àrids i fabricació de formigó. Alhora, la constructora té terrenys dedicats a ametllers, presseguers i pomeres, entre d’altres.
El següent gran terratinent és una entitat pública, l’Institut Català del Sòl, que gaudeix de 764 hectàrees repartides en 44 municipis. Les extensions més grans són a Almacelles, a l’Aldea i al Pla de Santa Maria. En aquestes terres públiques s’hi cultiven ordi i civada, entre d’altres, però també hi ha oliveres i terrenys improductius. L’empresa Cupasa arriba a les 711 hectàrees, centrada sobretot al municipi segrianenc de Gimenells i el Pla de la Font, cultivant principalment ordi i pèsol.
Un hereu de Danone, entre els més grans de l’oli
Si ens centrem en els grans terratinents d’arbres fruiters, destaca l’empresa Explotaciones Agrarias Los Masos, SL. Tenen 637 hectàrees de cirerers, albercoquers, presseguers, nectariners, pomeres i pereres. Són presents sobretot a Almatret i a Seròs. També destaca Agrícola Espax, SL, amb 507 hectàrees fruiteres al Segrià, de les quals 220 són nectariners.
El fons Dashang Investment Trading España té 279 hectàrees d’oliveres a Mont-Roig del Camp
En l’àmbit de la poma, qui lidera és Agroalimentaria El Pla, SL, amb 348 hectàrees de pomeres en nou municipis de ponent. Aquesta societat està vinculada al grup Nufri, el gegant de la fruita amb seu al Pla d’Urgell. D’altra banda, un dels cultius més profitosos, el de les oliveres, està encapçalat per Pons Tradició (297 ha) i Dashang Investment Trading España (279 ha). El primer, amb la majoria de les terres situades a Castelldans, exporta oli d’oliva verge extra a més d’un centenar de països. El segon, situat principalment a Mont-roig del Camp, és un fons propietari de la finca Gramanosa, productora d’oli d’alta gamma i creada per Mauricio Botton, net del fundador de l’empresa Danone.
