Crític Cerca
Investigació

Quins complexos turístics i d’oci poden extreure més aigua?

Vint-i-dos camps de golf tenen autorització per captar-ne un total de 10 milions de metres cúbics anuals: t'expliquem quins són i qui els gestiona

07/02/2024 | 06:00

Catalunya ha entrat en la fase d’emergència per sequera. Això implica restriccions que afectaran una gran part de la ciutadania i diversos sectors econòmics. Però què passa amb els complexos turístics, els hotels, els parcs temàtics i els camps de golf que tenen concessions de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per extreure aigua per a usos recreatius? Amb la fase d’emergència, aquest tipus de captacions es veuran limitades en un 25%. En canvi, el reg agrícola tindrà una restricció d’un 80%, i el ramader, d’un 50%.

CRÍTIC ha tingut accés a les dades del Registre d’aigües sobre les concessions d’aprofitament de recursos hídrics a les conques internes de Catalunya, aquelles que gestiona l’ACA. El complex turístic El Delfín Verde, de Torroella de Montgrí, encapçala la llista dels usuaris que disposen d’una concessió més elevada de captació: té autorització per extreure fins a 4,4 milions de metres cúbics a l’any. A la llista també hi ha Port Aventura, camps de golf, l’estació d’esquí de Vallter 2000, el Barça i el Reial Club de Polo de Barcelona.

Segons l’anàlisi de les dades que ha fet CRÍTIC, els 22 camps de golf amb més autoritzacions d’extracció poden arribar a consumir entre tots fins a 10 milions de metres cúbics anuals. Aquesta taula inclou les 43 empreses que tenen concessions amb volums que superen els 100.000 metres cúbics anuals per a usos recreatius.

L’explotació d’aigua per a usos recreatius, igual que la resta dels usos, està subjecta al pagament d’un cànon relacionat de manera directa amb el volum que se n’extreu. Segons l’ACA, la concessió d’un aprofitament implica un procés tècnic en què l’Agència “comprova la situació de la massa d’aigua superficial o subterrània afectada” i, si cal, “es limita el volum autoritzat per tal de garantir que no se’n pugui produir una sobreexplotació”.

En global, les concessions vigents d’extracció per a usos recreatius s’eleven fins a 63 milions de metres cúbics anuals entre empreses i ciutadans. La xifra queda lluny de les concessions en l’àmbit de l’agricultura (366 milions de metres cúbics) i de la indústria (307 milions de metres cúbics). CRÍTIC ha accedit a la informació a partir d’una pregunta parlamentària del diputat de la CUP Dani Cornellà. Al document, de més de 30.000 entrades, hi consten quines són les empreses de tota mena i també ciutadans que tenen permisos per captar aigua de tota mena de fonts: en la majoria dels casos, de pous, però també de rius, de depuradores o de preses.

Zona de piscines del càmping El Delfín Verde / ACN

El Delfín Verde: 22 pous i 4,4 milions de metres cúbics autoritzats

El complex turístic El Delfín Verde extreu un total de 4,4 milions de metres cúbics d’aigua per a usos recreatius. Ho fa a través dels pous gestionats per l’empresa Isla Roja, SL, i també de les concessions que disposa Miguel Vilaplana Soler. Vilaplana, fundador d’El Delfín Verde, actualment té càrrecs en cinc societats, entre les quals Iniciativas Turísticas, SA, que gestiona el resort de Torroella de Montgrí. En total, ell sol té una concessió que li permet l’explotació de 2,2 milions de metres cúbics d’aigua. Per la seva banda, Isla Roja també proveeix d’aigua el càmping per mitjà de l’explotació de 2,2 milions de metres cúbics. El Delfín Verde és la instal·lació d’aquestes característiques amb més extensió de tot l’Estat espanyol: disposa de 800 bungalous, de 1.800 parcel·les i d’un parc aquàtic.

El segon major beneficiat per aquesta concessió és el parc d’atraccions Port Aventura, propietat dels fons d’inversió de capital risc Investindustrial i KKR. que pot explotar fins a 3,2 milions de metres cúbics. Tota l’aigua d’aquest complex recreatiu ve directament de la depuradora de Vila-seca-Salou. Cal tenir en compte que un dels punts calents en l’àmbit urbanístic de Catalunya és el projecte del Hard Rock, un nou complex recreatiu i de casinos a tocar de Port Aventura que té l’oposició de grups ecologistes, que denuncien l’enorme previsió de consum hídric que requerirà un projecte d’aquestes característiques.

Imatge aèria del Club de Golf de Pals / Golf de Pals

El Golf, hotels i ‘resorts’ de la família Parera

Després de Port Aventura, hi ha una trentena de camps de golf que tenen l’autorització per extreure aigua per a usos recreatius. El primer de tots és el Club de Golf de Pals, que pot explotar fins a 1,9 milions de metres cúbics d’aigua per regar els camps. La pot extreure de 8 aprofitaments diferents: 7 pous i la depuradora de Pals, de la qual pot captar fins a 508.600 metres cúbics anuals.

Les dues societats familiars tenen autorització per captar fins a 2,5 milions de metres cúbics anuals d’aigua

El Golf de Pals és propietat de la família Parera, una nissaga de llarga tradició empresarial i turística a l’Empordà. Baltasar Parera Coll, administrador únic de Golf de Pals, SA, és el besnet de Pere Coll i Rigau, que va fer fortuna a Cuba durant el darrer terç del segle XIX. A més del Golf de Pals i de diversos hotels i apartaments, la família gestiona el complex de luxe Mas Gelabert a través de la societat Balade, SA. Cal tenir en compte que Balade també té permís per extreure 630.526 metres cúbics anuals d’aigua. Les dues societats juntes, doncs, tenen autorització per explotar fins a 2,5 milions de metres cúbics d’aigua anuals per a usos recreatius.

Mas Gelabert és l’escenari habitual de casaments i de celebracions de màxim de luxe a la Costa Brava: va ser l’escenari l’any 2020 de la boda de Claudia Creuheras, filla de José Creuheras, president del Grup Planeta, amb Álvaro Grandarias, directiu d’Investindustrial i fill de Juan Gandarias, conseller de CaixaBank.

Els hereus de la família Suqué Mateu: Isabel, Javier i Miguel / Grup Peralada

Golf de Terramar, Grup Peralada i El Prat de Terrassa

L’empresa següent amb més volum d’extracció permès és el Club de Golf Terramar, a Sitges, que té autoritzada una captació total d’1,8 milions de metres cúbics anuals d’aigua. El president del Golf Terramar és Ernesto Romeu Armengol, un dels propietaris de la naviliera Romeu & Cía, un gegant del transport de mercaderies marítim fundat fa més de 150 anys a Barcelona i gestionat per la família Romeu.

Entre les concessions d’aigua per a ús recreatiu destaca les que gestiona la família Suqué Mateu, propietaris del Casino de Peralada i un dels noms propis de la indústria del joc a Catalunya: el Grup Peralada gestiona avui els casinos de Barcelona, de Tarragona i del castell de Peralada. A través de l’empresa Inverama, els Suqué Mateu tenen presència a Peralada Golf, SA, i a Casino Castillo de Peralada, SLU. Entre les dues empreses disposen de punts d’extracció amb un total de 912.000 metres cúbics anuals, a través de cinc pous, una mina i una captació de la depuradora de Peralada.

L’empresa següent de la llista és el Real Club de Golf El Prat de Terrassa, amb una concessió per extreure fins a 672.000 metres cúbics d’aigua. El club està presidit en l’actualitat per Pancho Schröder, que va ser director financer del Futbol Club Barcelona fins al 2021, durant l’etapa de Josep Maria Bartomeu.

El Barça: sis pous a la Ciutat Esportiva i al Camp Nou

Un altre dels noms propis de la llista d’empreses que tenen autorització per explotar aigua amb usos recreatius és el Futbol Club Barcelona. El Barça té concessió per extreure aigua de sis pous diferents, ubicats a la Ciutat Esportiva però també al complex del Camp Nou. En total, el Barça té permís per extreure fins a 383.790 metres cúbics d’aigua anuals dels seus pous.

A la llista d’empreses també hi ha una estació d’esquí: la societat Vallter, SA, té la concessió per captar aigua de dos aprofitaments (una captació del Ter i d’una bassa) per un volum màxim de 190.000 metres cúbics anuals. La Generalitat té la propietat d’aquesta estació d’esquí, avui 100% pública, a través de Ferrocarrils de la Generalitat. La generació de neu artificial en temps d’emergència ha estat objecte de polèmica: CRÍTIC va publicar el 2022 les subvencions que havien rebut les estacions d’esquí.

Fe d’errades: en una primera versió de l’article s’afirmava que Port Aventura era propietat de CaixaBank. L’entitat bancària va vendre’s el complex l’any 2012. En l’actualitat és propietat dels fons d’inverisó Investindustrial i KKR.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies