12/06/2023 | 06:00
Les eleccions municipals del 28 de maig van obrir les portes dels ajuntaments catalans a 121 nous regidors de Vox. L’extrema dreta espanyolista ha irromput en 75 consistoris, incloent-hi les capitals principals del país. Però qui són els nous edils de Vox a Catalunya i quin bagatge polític tenen més enllà de la seva militància actual en el partit de Santiago Abascal?
CRÍTIC ha analitzat la trajectòria de tots els càrrecs electes de Vox en els ajuntaments catalans. En alguns casos es tracta de la seva primera militància coneguda. D’altres provenen del PP o de Ciutadans. N’hi ha uns quants, però, que tenen una trajectòria que passa per formacions de l’extrema dreta espanyola dels anys vuitanta, noranta i 2000. I el seu rol no és precisament menor.
En total, segons ha detectat CRÍTIC, 16 dels nous regidors de Vox han figurat com a candidats en llistes electorals de la xenòfoba Plataforma per Catalunya, i també en partits ultres o d’inspiració neofeixista com Fuerza Nueva, España 2000 o el Movimiento Social Republicano. A més, hi ha el cas de Juan Carlos Segura Just, regidor electe a Santa Coloma de Gramenet, que, si bé no va figurar en cap llista, va militar al Frente Nacional de la Juventud, una escissió de Fuerza Nueva.
Aquest és el passat en partits ultres, neonazis i xenòfobs dels nous regidors de Vox.
Barcelona: Liberto Senderos, candidat de Fuerza Nueva vinculat a la secta ultracatòlica El Yunque
El pedigrí ultra de Liberto Senderos Oliva, regidor electe de Vox per Barcelona, ve de lluny. Senderos ja va figurar en les llistes de Vox al Parlament el 2021. Però no era la primera ocasió en què prenia part en una candidatura electoral: el 1980 figurava com a número 15 en la candidatura de Fuerza Nueva al Parlament de Catalunya. A la llista del partit de Blas Piñar també hi prenia part el seu pare, Liberto Senderos Armengol, que posteriorment s’integraria al partit Solidaridad Nacional, fundat pel coronel colpista Antonio Tejero.
Senderos, que també és membre de l’organització Cruzados de Cristo Rey, és secretari i tresorer de l’Organización por el Bien Común, considerada una de les entitats pantalla de la secta ultracatòlica El Yunque. El Yunque és una organització secreta nascuda a Mèxic i amb ramificacions per tot el món.
Segons el llibre De los neocón a los neonazis. La derecha radical en el Estado español, Liberto Senderos i els Cruzados de Cristo Rey també estan vinculats amb la Fundación Nuevo Entorno, “una mena de sucursal creada amb la idea de reclutar militants de les diferents organitzacions amb les quals El Yunque compta a Espanya” i que hauria rebut suport econòmic de la família Ruiz-Mateos en els seus inicis.
Sant Adrià de Besòs: Jordi de la Fuente, fundador del partit “nacional revolucionari” Movimiento Social Republicano
El regidor de Vox amb una relació més directa amb l’extrema dreta de perfil neonazi és Jordi de la Fuente, que des del 28-M és regidor electe a Sant Adrià de Besòs. De la Fuente va ser membre fundador i candidat fins en quatre ocasions del Movimiento Social Republicano (MSR), una organització d’inspiració neofeixista liderada durant els anys noranta i 2000 per Juan Antonio Llopart Senent. L’MSR es definia com a “nacional revolucionari” i apostava per una “república social española” (“ni monarquía inservible, ni clase política de parásitos”, deia en els seus escrits). La formació va aliar-se amb l’MSI italià i tenia contactes amb Alba Daurada o el British National Party (BNP).
Jordi de la Fuente no era un militant més de l’MSR. De fet, figura al Registre de partits polítics com un dels tres representants legals de la formació, fundada l’any 1999 i amb seu social a Saragossa. L’any 2006, De la Fuente va ser el número 2 de la candidatura al Parlament de Catalunya de l’MSR per Barcelona. El 2010 passaria a liderar la llista, i en les eleccions del 2012 seguiria com a número 1. El 2009 i el 2014 també va formar part de la candidatura al Parlament Europeu d’aquesta formació.
Com explica el periodista Xavier Rius, De la Fuente també va ser el prologuista de l’edició en castellà dels llibres de l’ultra rus Aleksandr Duguin, un dels ideòlegs de Vladímir Putin, que va presentar a Barcelona a la Casa de Rússia. Però el seu activisme no és només intel·lectual: va ser imputat per l’atac al centre de menors no acompanyats del Masnou (Maresme) del juliol del 2019, pel qual la Fiscalia li va demanar dos anys i dos mesos de presó. També se l’ha investigat per l’agressió a una activista de la Unitat contra el Feixisme i el Racisme durant un míting electoral a Nou Barris, a Barcelona. Ja l’any 2009 fou detingut, acusat de fer una pintada a la sinagoga del barri de les Corts de Barcelona, considerada negacionista de l’Holocaust.
Barberà del Vallès: Alejandro Fernández, militant de l’MSR, admirador de Rudolf Hess i jutjat per amenaces
Vox també ha aconseguit representació a Barberà del Vallès, on el seu número 1 és Alejandro Fernández Ruiz. Fernández també va militar a les files de l’MSR, i va prendre part en les llistes del partit en les eleccions europees del 2009. Segons el periodista Miquel Ramos, Fernández va ser coordinador de l’MSR a Catalunya, a València, a Múrcia i a les Balears.
D’aquest període, s’ha fet pública una fotografia de la seva participació l’any 2004 en un homenatge a Rudolf Hess, lloctinent de Hitler, a la localitat de Wunsiedel. Segons va publicar la Directa, Fernández també va ser jutjat el 2020 per haver amenaçat activistes socials a Sabadell. Aquest mitjà relata la vinculació històrica de Fernández Ruiz amb el grupuscle neofeixista Hooligans Vallès.
Roses: Ignasi Mulleras, d’España 2000 i Juntas Españolas a Vox
Ignasi Mulleras Vinzia ha aconseguit una acta de regidor a Roses, on Vox ha aconseguit el 8,52% dels vots. Mulleras, que va ser número 2 de la candidatura per Girona de Vox al Parlament, va figurar a les llistes electorals de tres dels grups ultres espanyolistes més actius dels anys vuitanta, noranta i 2000: el 1988 va formar part d’una candidatura de Juntas Españolas; el 1994, d’una d’Alternativa Demócrata Nacional (coalició que fou el germen del partit Democracia Nacional), i l’any 2000, de la Plataforma España 2000. Mulleras ja va ser el 2019 cap de llista de Vox per Girona en les eleccions espanyoles i amb anterioritat havia sigut regidor de la Plataforma per Catalunya (PxC) a Olot.
Juntas Españolas pretenia articular l’espai de Fuerza Nueva després del fracàs de la formació de Blas Piñar a l’inici dels anys vuitanta. La formació es va caracteritzar pel fet d’intentar allunyar-se del discurs nostàlgic del franquisme i adoptar l’estètica i la comunicació de la nova extrema dreta europea. No és l’únic membre de Vox que s’hi va aproximar: tal com va revelar CRÍTIC, també hi va prendre part Juan José Aizcorbe, diputat actual de la formació ultra a Madrid. Mulleras va seguir estretament vinculat amb aquest espai ideològic formant part de la llista d’Alternativa Demócrata Nacional al Parlament Europeu l’any 1994, i posteriorment d’España 2000, formació en la qual van prendre part ultres històrics com Ernesto Milá o José Luis El Cojo Roberto, amo de l’empresa Levantina de Seguridad, amb intenses connexions amb el món ultra al País Valencià.
Santa Coloma de Gramenet: Juan Carlos Segura Just, del Frente de Juventudes a Vox, passant pel PP d’Aznar
A Santa Coloma de Gramenet hi han entrat dos regidors de Vox: el cap de llista, Juan Carlos Segura Just i Aitor Navarro Horna. Segura Just ja va encapçalar la candidatura que la formació ultradretana va presentar per Barcelona al Senat, l’any 2019. Però la seva relació amb l’extrema dreta es remunta fins als anys vuitanta, quan va formar part del Frente Nacional de la Juventud, una escissió de Fuerza Nueva.
El seu passat ultra també inclou una condemna el 1984 per desordres públics, després que la seva formació atemptés contra la seu d’Unión de Centro Democrático (UCD). El jutjat de guàrdia va acordar el seu ingrés a la presó per tinença il·lícita d’armes i va aplicar-li la legislació antiterrorista, però va ser posat en llibertat sota fiança uns dies després, acusat de pertinença a grups d’acció violenta. L’any 1982 també havia estat detingut, en aquella ocasió per la crema de la figura del rei emèrit, Joan Carles I, en el Museu de Cera de Barcelona. Tanmateix, no va ser encausat per aquests fets.
Segura Just va arribar a Vox de bracet de Jorge Buxadé, eurodiputat d’aquesta formació al Parlament Europeu. Abans, però, havia militat al Partit Popular, i va exercir de secretari jurídic del PP de Catalunya.
Mataró: Mónica Lora Cisquer, de l’extinta Plataforma per Catalunya, treu el millor resultat de Vox en les municipals
A Mataró, Vox ha aconseguit entrar a l’Ajuntament amb quatre regidors, els millors resultats de Catalunya el 28-M. La cap de llista i actual diputada al Parlament, Mónica Lora, ja havia encapçalat aquesta candidatura l’any 2019, però en aquella ocasió no va obtenir representació. Tanmateix, ha ocupat diversos càrrecs en partits d’extrema dreta: del 2011 al 2019, va ser regidora a Mataró per la Plataforma per Catalunya (PxC), i, els darrers tres anys, també va ocupar el càrrec de secretària general d’aquest partit, després que Josep Anglada en fos expulsat. El 2011, a més, havia estat secretària de les Joventuts Identitàries per Catalunya (JIxC).
En les eleccions passades al Congrés dels Diputats de l’any 2019, Lora va ser número 4 per Barcelona a la llista del partit d’Abascal, i l’any 2021 va fer el salt al Parlament de Catalunya, després dels comicis del 14 de febrer.
Lora va ser denunciada per un delicte d’odi quan va vincular la inseguretat i la immigració a les seves xarxes socials quan era regidora, però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la va absoldre. Els jutges van considerar que hi havia un “biaix ideològic”, però que no era condemnable, ja que no s’hi suggeria cap “reacció violenta o agressiva” contra les persones migrants. L’any 2014, a més, Josep Anglada va denunciar als Mossos d’Esquadra suposades amenaces per part de la seva mare i del seu company, David Parada. També va denunciar Mónica Lora al Jutjat d’Instrucció núm. 2 de Vic per revelació de secrets. L’acusació era que Mónica Lora i la resta de la nova cúpula de la Plataforma per Catalunya s’havien apoderat indegudament de les xarxes socials d’Anglada.
Olot: Daniel Plana Farjas, un antisemita que va ser candidat de la PxC
Vox ha entrat a l’Ajuntament d’Olot de bracet de Daniel Plana Farjas, que compta amb un llarg bagatge pel que fa a la militància ultradretana. En les eleccions al Parlament de Catalunya passades, va ser número 8 per Vox a Girona, i, l’any 2012, va tancar la llista que la Plataforma per Catalunya va presentar en els comicis catalans. També va participar en la candidatura de la PxC al Senat, l’any 2016.
Però pel que més destaca Plana és pels seus postulats antisemites. Ha defensat la Inquisició i, veladament, justificaria l’expulsió dels jueus d’Espanya, un capítol que qualifica d’especialment “deformat i calumniat”. “La cridòria més o menys intel·lectual de la nostra progressia no accepta de cap manera el fet de l’expulsió, jutjant amb ulls actuals el que va passar al segle XV”, escriu. Sobre l’antisemitisme, considera que “la identificació de l’impròpiament denominat antisemitisme (perquè semites són tant els jueus com els àrabs) amb una postura racista o, fins i tot, clarament nacionalsocialista, adjectiu que prima facie invalida qualsevol afirmació o rèplica”.
Exregidors i excandidats de la Plataforma que han desembarcat a Vox
Quan la Plataforma per Catalunya es va dissoldre i es va reconvertir en una fundació, alguns dels seus membres van integrar-se a la formació de Santiago Abascal. Això explica per què diversos candidats de Vox que han obtingut representació en aquestes eleccions tenen un passat vinculat al partit xenòfob.
Aquest és el cas dels quatre regidors de Vox que han obtingut representació a Salt: el cap de llista, Sergi Fabri Llavero, i Sergio Concepción Yáñez, Cruz Riol Lázaro i Raquel Mercedes González Ortega. La trajectòria de Concepción, a més, també inclou la seva participació en concentracions de les Brigadas Blanquiazules (l’afició ultra del Reial Club Deportiu Espanyol) o l’assistència a la inauguració del segon Casal Tramuntana, l’any 2014. El 2017, va prendre part en la manifestació convocada per Falange Española sota el lema “Espanya cristiana i mai musulmana”, un dia després dels atemptats del 17 d’agost a Barcelona i a Cambrils. Salt és l’únic municipi on la formació d’extrema dreta havia obtingut representació en les eleccions municipals anteriors.
El número 2 a la llista de Vox a l’Hospitalet de Llobregat, Jaime Padilla Rubio, també va passar per la PxC. Va concórrer a les llistes del partit en les eleccions al Parlament de Catalunya dels anys 2010 i 2012, i, en les municipals del 2011, va ser candidat a l’alcaldia a Esplugues de Llobregat. En cap dels casos no va obtenir representació; però, així i tot, va ser recol·locat com a assessor de la formació a l’Ajuntament de l’Hospitalet.
A Viladecans, Vox ha obtingut tres representants. El tercer candidat, Alberto Delgado Sánchez, va encapçalar la llista que la Plataforma per Catalunya va presentar per a aquest municipi en les eleccions locals del 2015. Un recorregut similar ha traçat Jordi Guirado Cabanas, número 2 de Vox a Sant Cugat del Vallès, que ha estat elegit regidor. L’any 2015, Guirado va ser cap de llista de la Plataforma per Catalunya a Mollet del Vallès.
Els caps de llista per Vox a Manresa i a Polinyà, Inmaculada Cervilla Galera i Siquem Cobacho Villanueva, també han estat vinculats a la PxC. La primera va encapçalar la candidatura que la formació xenòfoba va presentar en les municipals del 2015 a Sant Joan de Vilatorrada. El segon va ser cap de llista de la PxC a Polinyà en els comicis locals del 2011, quan va ser elegit regidor, i del 2015, quan el partit va quedar fora del consistori.
Del PADE a la Comunión Tradicionalista Carlista
A més de Fuerza Nueva, l’MSR o la Plataforma per Catalunya, hi ha alguns dels nous regidors de Vox que han pres part en altres formacions minoritàries. És el cas de Daniel Lafuente Arbós, que ha aconseguit acta de regidor a Esplugues de Llobregat. Un Daniel Lafuente Arbós consta en les llistes del Partido Demócrata Español (PADE) al Congrés dels Diputats per Barcelona l’any 2000. El PADE va ser una escissió per la dreta del PP que acabaria dissolta anys més tard. Així mateix, Santiago Hernández Gurri, regidor electe a Montcada i Reixac, va figurar com a suplent a les llistes al Senat de la Comunión Tradicionalista Carlista l’any 2008.
