27/07/2020 | 06:00
La consellera de Salut, Alba Vergés, va anunciar el 17 de març que la Generalitat intervindria la sanitat privada per fer front a la crisi del coronavirus. Eren els moments de màxima tensió i impacte de la pandèmia sobre el sistema hospitalari. Però aquesta intervenció no ha sortit gratis per a les arques públiques. Segons les dades a les quals ha tingut accés CRÍTIC, el Govern català ha pagat un total d’12,3 milions d’euros durant els mesos de març, abril i maig a 18 centres hospitalaris per atendre un total de 1.823 pacients de la Covid-19. Per cada alta d’UCI en un hospital privat, la Generalitat ha desemborsat 43.400 euros. 89 persones han passat per les UCI dels hospitals privats durant aquest període, la qual cosa ha suposat una despesa de 3,8 milions d’euros.
El Govern català no havia difós fins ara les dades concretes de la despesa feta en contractar hospitals privats durant la pandèmia, però CRÍTIC hi ha tingut accés mitjançant una petició de dret d’accés a la informació pública davant el Servei Català de la Salut. La xifra fa referència a la despesa global feta en data 18 de juny en la contractació de serveis assistencials als centres sanitaris que no tenen relació contractual amb el Servei Català de la Salut, és a dir, que no són ni públics ni concertats. La major part d’aquesta despesa, 11,6 milions, ha estat destinada a l’atenció hospitalària de pacients aguts.
Segons les dades facilitades pel Servei Català de la Salut, l’hospital privat que ha atès més pacients derivats per la Generalitat ha estat la Clínica del Pilar, propietat del grup Quirón, que s’ha fet càrrec de 379 casos. El segon ha estat l’HM Delfos, propietat del grup HM Hospitales, que ha atès 274 pacients. La Clínica del Remei de Barcelona, propietat de l’Instituto de Religiosas de San José de Gerona, n’ha atès 192. I la Teknon, també del grup Quirón, 184.
Els hospitals de QuirónSalud acumulen la màxima inversió
Quatre hospitals del grup QuirónSalud acumulen la major part de la inversió del Departament de Salut en sanitat privada. A més de la Teknon i la Clínica del Pilar, la Generalitat ha contractat els serveis de la mateixa Clínica Quirón i de l’Hospital Quirón Dexeus. En total, aquests quatre hospitals han rebut 4,25 milions d’euros. La Teknon ha rebut 1,1 milions, la Clínica del Pilar, 2,1, la Quirón, 706.300 euros, i la Dexeus, 272.700 euros. Aquests centres han atès un total de 691 pacients, dels quals 23 han requerit alta hospitalària d’UCI.
Altres hospitals privats que han estat contractats pel Departament de Salut són l’Hospital HM Delfos, propietat del grup HM Hospitales, que ha rebut 1,45 milions per atendre 274 pacients, i la Clínica Corachan, que ha rebut un total d’1,4 milions euros per atendre 135 pacients. La Clínica del Remei ha rebut 1.152.000 euros per atendre 192 pacients, però en aquest cas només 5 van requerir alta hospitalària d’UCI, per la qual cosa el cost global és més baix.
Polèmica pel cost de les hospitalitzacions a la UCI
El passat mes d’abril, la Cadena SER va publicar que la Generalitat pagaria 43.400 euros per pacient ingressat a l’UCI. Així ho va establir el govern al DOGC, fent un càlcul de la mitjana de dies que un pacient de Covid-19 passa en una unitat de cures intensives. El govern va explicar llavors que aquest no era el preu definitiu que es pagaria als hospitals privats: es desemborsarien inicialment els 43.400 euros per pacient, però “de seguida” es faria una auditoria per valorar si el preu era correcte o no en cada un dels casos, i si els hospitals privats havien de retornar una part del preu o no. Tanmateix, si la factura final dels hospitals privats fos superior als 43.000 euros en alguns casos, la Generalitat encara hauria de pagar més diners per pacient. El mateix càlcul es realitzaria per la sanitat privada, concertada i pública.
Així mateix, segons van explicar les autoritats sanitàries catalanes a Catalunya Ràdio fa uns mesos, “es crearà un consell assessor amb tècnics del Servei Català de la Salut, el Departament d’Economia i representants dels proveïdors per analitzar l’estructura de costos i, en el cas dels centres privats, també es farà una auditoria amb una auditora privada”.
Cal tenir en compte que, per fixar el preu, la Generalitat i la patronal privada van valorar que hi hagués un marge de benefici, ja que per als hospitals privats la seva tasca és un negoci. Aleshores, el director del Servei Català de la Salut, Adrià Comella, va assegurar a Catalunya Ràdio que el marge de benefici que “es considera raonable” es podia moure entre el 3% i el 6%, però no estava fixat exactament en cap contracte o conveni que s’hagués fet públic.
Les tarifes també variaven en funció de la gravetat dels malalts i dels casos en què calgués fer una PCR en un centre privat. En el cas dels pacients menys greus, els hospitals privats havien de ser recompensats, segons va assegurar la Generalitat, amb 2.500 euros per a hospitalitzacions inferiors a tres dies, i el doble, 5.000 euros, a partir dels 4 dies. La Generalitat també es va comprometre inicialment a pagar 93 euros per cada test PCR que faci la sanitat privada.
