Qui s’emporta els diners de la taxa turística?

L’Ajuntament de Barcelona ha rebut 92,8 milions d’euros entre els anys 2012 i 2022 derivats de la taxa turística, l’impost que fan efectiu els visitants que s’allotgen en un establiment turístic. A diferència del que passa amb altres impostos, la llei estableix que els diners que recapta aquesta taxa han de servir de forma obligada per “impulsar i millorar el turisme”. En el cas barceloní, això ha implicat que gairebé la meitat dels recursos recaptats, 39 milions, han estat derivats a Turisme de Barcelona, un consorci que, tot i tenir participació pública, està controlat pel lobby hoteler i té majoria del sector privat en el seu Comitè Executiu.

CRÍTIC ha tingut accés a la relació d’accions que l’Ajuntament de Barcelona ha finançat gràcies als ingressos derivats de la taxa turística des de la seva instauració l’any 2012. Les dades les ha obtingut l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT) mitjançant una petició de dret d’accés a la informació pública. Més enllà dels recursos que l’Ajuntament de Barcelona ha injectat a Turisme de Barcelona, amb aquests ingressos el consistori també ha promogut esdeveniments com l’aniversari del Reial Club de Polo, la final del World Padel Tour, guardons com els premis Ondas o The World’s 50 Best Bars o festivals com el Sónar o el Barcelona Obertura de música clàssica, impulsat pel lobby Barcelona Global.

39 milions d’euros destinats a incentivar el turisme

Els 39 milions d’euros que l’Ajuntament ha derivat al consorci Turisme de Barcelona es justifiquen per la “promoció turística” de la ciutat. El mateix ens explica en les seves memòries en què es concreta aquesta promoció: s’hi financen sobretot campanyes per fer créixer el turisme a Barcelona, i també l’assistència a fires, congressos i reunions internacionals amb el mateix objectiu.

En declaracions a CRÍTIC, un portaveu de Turisme de Barcelona destaca que l’entitat treballa per portar nous congressos a la ciutat, així com la “promoció de Nadal per visitar Barcelona” o la “creació de producte turístic com la Barcelona científica o la Workation, destinada a professionals digitals”.

Turisme de Barcelona no detalla quants diners de la taxa costa cadascuna de les seves accions i campanyes

L’any 2022, les accions inclouen visites a congressos com Virtuoso Travel Week Las Vegas per atraure turisme de luxe, la campanya “Barcelona connects Israel” per atraure turistes d’aquest país o la International Cruise  Summit Madrid per acostar-se a la indústria dels creuers. Turisme de Barcelona també detalla que ha finançat 26 “viatges de familiarització”, en què es finança un viatge a Barcelona a diferents persones del sector perquè promoguin el turisme a la ciutat. Per escollir a qui es convida en aquests viatges, Turisme de Barcelona s’ha fixat en “segments com els del turisme Prèmium, LGTBIQ+, cultural i gastronòmic”.

A preguntes de CRÍTIC, fonts del consorci no concreten quin tipus  de despeses s’han finançat en aquests viatges ni quin cost han tingut, però neguen que això impliqui “finançar viatges de luxe” als operadors turístics. Per contra, l’entitat destaca que aquestes accions “tenen com a objectiu programar la destinació” i que “és una acció prioritària per tal d’assegurar un turisme de qualitat a la ciutat”.

Assemblea pel Decreixement Turístic: “Barcelona està saturada, i l’últim que necessita és més promoció”

Cap dels documents públics de Turisme de Barcelona no concreta quants diners provinents de la taxa turística ha costat cadascuna d’aquestes accions. Fonts de l’Ajuntament de Barcelona assenyalen que el consistori té participació en els òrgans de direcció de Turisme de Barcelona, i que totes les accions de promoció s’han de regir pel que determinin aquests òrgans. El president actual de Turisme de Barcelona és Jordi Clos, un hoteler considerat una de les 100 persones més riques d’Espanya. Al Comitè Executiu que governa l’entitat també participen Manel Casals, director del Gremi d’Hotels de Barcelona, i l’expresident del Barça Joan Gaspart, també hoteler.

Per a l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic, el disseny de la taxa turística “és una oportunitat perduda”. El seu portaveu, Daniel Pardo, lamenta que Barcelona és “una ciutat completament saturada que l’últim que necessita és més promoció”. Pardo no creu que la taxa s’hagi d’eliminar, sinó que cal capgirar la destinació dels diners: “Defensem que la taxa es destini íntegrament a l’elaboració i posada en pràctica d’un pla de decreixement turístic i desenvolupament d’alternatives econòmiques compatibles amb la vida als barris”. En un comunicat, el col·lectiu insisteix a dir que aquesta taxa no és cap “solució” per alleugerir la massificació turística de la ciutat.

Diners per al Reial Club de Polo, per al Sónar o per al Pride BCN

Més enllà dels diners entregats a Turisme de Barcelona, l’Ajuntament de la ciutat també ha gestionat de manera directa 52 milions de la taxa turística durant aquesta dècada. En aquest pressupost també es financen accions destinades explícitament a portar més turistes. Amb aquests diners també s’han finançat diversos festivals privats: és el cas del festival Sónar (200.000 euros els anys 2017 i 2018), el Pride BCN del 2020 (100.000 euros) o el Barcelona Obertura, un festival de música clàssica promogut pel lobby Barcelona Global (500.000 euros entre els anys 2018, 2019 i 2020).

Amb els recursos de la taxa turística també s’han finançat els premis Ondas del 2022, organitzats per la Cadena SER i pel Grup PRISA (150.000 euros), o el lliurament de premis The World’s 50 Best Bars 2022 (75.000). També es van destinar 132.000 euros dedicats a la creació de la revista Barcelovers, que es distribueix en hotels “per a la promoció internacional de la marca Barcelona”.

En l’àmbit dels esports, destaca el finançament, l’any 2022, del concurs internacional de salts d’hípica organitzat pel Reial Club de Polo de Barcelona, que va gaudir d’un suport de 225.000 euros públics. El mateix any, es va dedicar mig milió d’euros de la taxa a acollir la final del World Padel Tour (500.000 euros).

Deu milions en agents cívics a les zones turístiques

Un àmbit que concentra grans partides és la gestió d’impactes del turisme en la convivència. Un total de 10,2 milions d’euros de la taxa turística s’ha dedicat a contractar els serveis d’agents cívics en diferents espais d’una gran afluència turística. L’any 2022, per exemple, es dedica un milió d’euros a la contractació d’aquests agents “per millorar l’experiència turística”. També hi ha un conjunt de despeses dedicades a posar límits a l’activitat turística, com ara la inspecció i el control de pisos turístics il·legals, amb un conjunt de partides que sumen 2,8 milions d’euros.

A més, la taxa turística ha finançat algunes polítiques pròpies de l’Ajuntament que podien revertir tant al turisme com a la ciutadania local, com ara l’augment de freqüències de línies d’autobusos durant l’estiu, que van suposar 3,8 milions d’euros entre el 2017 i el 2019. També s’han finançat esdeveniments culturals públics, com ara les biennals de pensament i ciència (800.000 euros), el festival Llum BCN (636.000 euros) o el Grec (550.000 euros).

Un impost ideat per “mantenir la Fórmula 1”, segons Gaspart

La taxa turística va ser creada l’any 2012, en plena època de retallades, a iniciativa del Govern d’Artur Mas. Tot i ser coneguda com a taxa, en realitat és un impost que els visitants paguen quan fan nit en establiments turístics. No va ser ideada com una via d’ingressos per finançar serveis públics, sinó com una eina al servei del sector: la llei determinava que els diners havien de servir per a polítiques turístiques. És per això que una part de la patronal turística s’hi va mostrar favorable, amb el suport destacat de Joan Gaspart: “És un impost necessari si es vol mantenir Ryanair, la Fórmula 1 i les pistes d’esquí”, va explicar en una entrevista l’hoteler i expresident del Futbol Club Barcelona. 

De fet, la normativa concreta que els diners recaptats s’han de destinar a cinc objectius relacionats amb el turisme. Els enunciats d’aquests objectius són ambigus i han rebut petites modificacions amb els anys, però sempre estan relacionats amb el sector: a més de la “promoció turística”, la taxa ha de servir per al “foment, la creació i el millorament dels productes turístics” o “l’impuls del turisme sostenible, responsable i de qualitat”. La recaptació es divideix: una meitat va als ajuntaments, que, en el cas de Barcelona, suma els 92 milions analitzats, i l’altra a la Generalitat, que ho gestiona a través del Fons per al Foment del Turisme de la Generalitat, amb els mateixos objectius.