Quines són les empreses catalanes més subvencionades?

L’empresa catalana que va rebre més diners públics en forma de subvencions l’any 2022 va ser Barna Steel, matriu del grup metal·lúrgic Celsa, que es va beneficiar de 346 milions d’euros en total. De fet, Barna Steel va ser l’empresa que més ajuts va rebre en el global de l’Estat. Així consta en les dades sobre grans beneficiaris de subvencions que recull el Sistema Nacional de Publicitat de Subvencions i Ajudes Públiques. Aquesta base de dades sistematitza els diferents mecanismes d’ajut de l’Administració de l’Estat, les comunitats autònomes i els ens locals.

CRÍTIC ha analitzat la llista de grans beneficiaris d’ajudes i subvencions públiques, on hi ha la relació d’aquelles entitats privades que han rebut com a mínim 100.000 euros de diners públics en el transcurs d’un any (l’últim exercici disponible és el de 2022). D’aquesta anàlisi es desprèn que dues de les cinc companyies que han rebut més subvencions en el global de l’Estat tenen la seu a Catalunya: més enllà de Barna Steel, ocupa el cinquè lloc entre les empreses més beneficiades el proveïdor de serveis d’Internet i d’infraestructures de fibra Adamo Telecom Iberia, amb 98 milions en ajuts.

151 empreses han rebut més de 5 milions d’euros el 2022 en ajuts de l’Estat, de l’Administració autonòmica o dels ens locals

La base de dades del Sistema Nacional de Subvencions sistematitza diferents mecanismes d’ajut: subvencions directes, però també préstecs, avals i avantatges fiscals. En el cas de les operacions creditícies, no s’hi comptabilitza el total del préstec, sinó la denominada “ajuda equivalent”: el que la normativa europea estableix que cal considerar un ajut directe. Els diferents ministeris i organismes estatals i les comunitats autònomes van atorgar gairebé 7.900 milions d’euros a un total de 13.045 empreses grans beneficiàries.

Si posem el focus en les que van rebre més ajuts, l’any 2022 hi va haver 151 companyies en el global de l’Estat que van percebre una quantitat d’ajuts públics igual o superior a 5 milions d’euros. I, d’aquestes, n’hi ha 12 que tenen la seu social a Catalunya. En la llista de les empreses catalanes que han rebut més ajuts també hi ha Scutum Logistic –filial de la multinacional Acciona–, la petroquímica Ercros, una de les més sancionades pel fet d’incomplir la normativa ambiental, el grup hoteler Hesperia, l’empresa de transport Julià o la cooperativa Abacus.

A la documentació que ha analitzat CRÍTIC també hi consten empreses que havien estat radicades a Catalunya però que han traslladat la seva seu social a altres comunitats autònomes. Aquest és el cas, per exemple, de l’aerolínia Volotea SL, impulsada pels fundadors de Vueling, que el 2017 va traslladar la seva seu a Astúries. L’any 2022, l’aerolínia va rebre ajuts per un valor de 200 milions d’euros, fet que la situava en el segon lloc dins del rànquing de les societats més subvencionades.

El Grup Celsa, el més subvencionat

Encapçala la llista Barna Steel SA, la societat matriu del Grup Celsa, amb seu social a Castellbisbal. La companyia metal·lúrgica va rebre 346,3 milions d’euros l’any 2022 provinents de cinc subvencions. Quasi tots aquests recursos els va atorgar la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), que penja del Ministeri d’Hisenda, però el volum total que va percebre Barna Steel és la suma de les injeccions de recursos que li van transferir, també, l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa-ACCIÓ (un organisme adscrit al Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya) i l’Agència Estatal d’Investigació, que depèn del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.

Barna Steel (Grup Celsa) lidera el rànquing: el 2022 va percebre 346 milions d’euros de subvencions

Tanmateix, aquestes no són les úniques subvencions que van ser atorgades al Grup Celsa el 2022. Aquell any, la Compañía Española de Laminación SL, que forma part del grup, va rebre 11,7 milions d’euros provinents, majoritàriament, de la Direcció General d’Estratègia Industrial i de la Petita i Mitjana Empresa (Ministeri d’Indústria i Turisme). La quantitat total subvencionada també inclou les subvencions atorgades per altres organismes espanyols, com la Secretaria d’Estat de Transports i Mobilitat Sostenible (Ministeri de Transports), i l’Agència Estatal d’Investigació o el Centre pel Desenvolupament Tecnològic i la Innovació EPE (Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats). Així mateix, l’empresa va rebre recursos públics d’ens catalans com el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) i el Departament d’Acció Climàtica.

Celsa, que va ser fundada els anys seixanta per la família Rubiralta, era fins al novembre passat l’empresa més gran de Catalunya en mans d’un grup familiar. En l’actualitat, ha quedat sota la batuta de bancs com Deutsche Bank i fons d’inversió com SPV Global, Sculptor Investment o Anchorage Capital. En ple debat sobre la sequera i els usos de l’aigua, CRÍTIC va publicar per primer cop que precisament aquesta metal·lúrgica és la que lidera el rànquing de les grans corporacions que tenen concessions per extreure un major volum d’aigua destinada a usos industrials privats.

Quines són les cinc empreses que han rebut més recursos públics?

A banda de Barna Steel, en el top 5 de les empreses catalanes més subvencionades de l’Estat espanyol hi ha també la proveïdora de serveis d’Internet per fibra òptica, telefonia fixa i telefonia mòbil Adamo Telecom Iberia. Aquesta societat va rebre 23 subvencions el 2022 per un valor total de 98,1 milions d’euros. Gairebé tots els diners atorgats provenen de la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions i Infraestructures Digitals, òrgan dependent del Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa. Així i tot, Adamo també s’ha beneficiat d’ajuts menors que li va lliurar la Direcció General de Cohesió Territorial de Castella – la Manxa.

Les altres tres empreses que completen el top 5 són la constructora de plantes industrials i petrolieres Técnicas Reunidas SA, que va rebre ajuts per un valor de 207,5 milions d’euros; l’aerolínia Volotea SL (200 milions) i la companyia Air Investment Valencia SL, que s’encarrega de la gestió de recursos i serveis d’inversions en activitats relacionades amb el transport aeri. El 2022 es va beneficiar de 111 milions d’euros.

De la metal·lúrgia als productes culturals: els sectors catalans més subvencionats

A la llista d’empreses catalanes més subvencionades hi ha companyies que desenvolupen la seva activitat en els sectors metal·lúrgic, hoteler i turístic i químic, en el camp del transport de mercaderies i la fabricació de vehicles i en el de la comercialització de productes i serveis culturals i educatius.

13 empreses amb seu a Catalunya han rebut subvencions superiors a 5 milions d’euros

A banda de les societats de Celsa, Adamo Telecom Iberia i Volotea, aquest grup el configuren el grup hoteler Inversor Hesperia i Hotel Bahía Real; l’empresa de transport de viatgers Julià Internacional SL i de transport de mercaderies Captrain España; Scutum Logistic, filial d’Acciona que es dedica a la fabricació de vehicles elèctrics; la companyia Ercros, que fabrica productes químics; la cooperativa Abacus, que comercialitza productes i serveis culturals; Grameimpuls, una empresa de foment de l’activitat econòmica, i Alfametal Internacional BCN, que comercialitza metalls. En total, aquestes 13 societats han absorbit subvencions per gairebé 587 milions d’euros, malgrat que són Barna Steel i Adamo Telecom les que s’emporten la major part del pastís: les dues empreses acumulen quasi el 76% d’aquesta quantitat.      

Ajuts al transport, a les telecomunicacions, al turisme o al petroli

La Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern de l’any 2013 obliga les entitats privades que perceben subvencions públiques per una quantitat superior a 100.000 euros a fer-ho públic. A la llista n’hi consten 13.045, de les quals 151 han percebut més de 5 milions d’euros. Es tracta d’empreses que s’ubiquen en sectors diversos, principalment el del transport aeri, ferroviari i marítim, en què destaquen Wamos Air, Rail & Truck Strait Union, VTG Ferroviaria Española SL, Continental Rail SL, Fred Olsen SA o Naviera Armas SA, entre d’altres. De fet, en el rànquing de les més beneficiades, n’hi ha una vintena que es dediquen a aquesta activitat.

Però també han percebut més de 5 milions d’euros societats de l’àmbit de les telecomunicacions (Avatel Telecom, Telefónica o l’Operadora Ibérica de Redes y Servicios de Telecomunicaciones SL), dels serveis turístics i hotelers (Meeting Point Hotel Management Canarias, Hotels & Resorts Blue Sea SA, Abba Hotels SA o Construcciones y Servicios Solymar SL), de les comunicacions (on consten empreses privades com Radio Televisión de Castilla y León, adjudicatària de l’única llicència d’emissió de la TDT en tot l’àmbit autonòmic), la indústria de petroli i del gas (on destaquen Scale Gas Solutions SL, del grup Enagas, la multinacional Repsol Petróleo o CEPSA), la comercialització d’energia (Iberdrola, Axpo Iberia i Endesa), o la prestació de serveis de neteja i de bugaderia (en què destaca el grup Illunion, que apareix diverses vegades a la llista).

La banca també rep ajuts: Banc Sabadell, CaixaBank, Bankinter i Abanca

A la llista de les companyies que han percebut les quantitats més grans de diner públic hi consten també entitats financeres com el Banc Sabadell, Bankinter, CaixaBank o Abanca. Entre totes quatre han cobrat subvencions per un valor superior a 39 milions d’euros. Aquestes subvencions són “entregues dineràries sense contraprestació” i van ser atorgades per la Direcció General d’Estratègia Industrial i de la Petita i Mitjana Empresa, que penja del Ministeri d’Indústria i Turisme. En el cas de CaixaBank, la dotació total que va percebre també inclou les aportacions realitzades per la Conselleria de Presidència de la Regió de Múrcia i per la Diputació Provincial de Palència. Pel que fa a Abanca, també va rebre una subvenció provinent de la Conselleria d’Economia, Indústria i Innovació de Galícia.

Banc Sabadell, Bankinter, CaixaBank i Abanca han cobrat subvencions que sumen més de 39 milions d’euros en total

En paral·lel, grans multinacionals que desenvolupen vehicles privats apareixen també en el rànquing de les 151 empreses més subvencionades. Aquest és el cas, per exemple, de Ford España –8,9 milions d’euros–, Renault España –8 milions– i Volkswagen Navarra –6,6 milions. Les tres companyies s’han nodrit de recursos atorgats per l’Administració General de l’Estat i també d’instituts i agències autonòmiques.

Malgrat que la llista de grans beneficiaris d’ajudes i subvencions públiques fa referència a les “entitats privades” que han rebut aquests recursos, al document que ha analitzat CRÍTIC també hi consten els diners transferits a empreses públiques estatals, com la Corporación de Radio Televisión Española –77,8 milions d’euros provinents majoritàriament del Ministeri de Cultura– o Renfe Mercancías –37,9 milions del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible–, i a entitats que operen en l’àmbit autonòmic, com Gestión del Medio Rural de Canarias SAU. Aquesta societat mercantil pública està adscrita a la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Aigües de Canàries i va rebre 18,1 milions d’euros el 2022.

18 milions d’euros per al PSOE, 13 milions per al PP

En el document analitzat per aquest mitjà també hi consten els ajuts atorgats a associacions privades. L’any 2022, n’hi va haver 56 que van rebre quantitats superiors a 10 milions d’euros, la primera de les quals va ser l’Asociación Comisión Católica Española de Migración. Aquesta entitat es va beneficiar de 98 subvencions per un valor total de 95,2 milions d’euros, els quals van ser transferits per organismes diversos, principalment la Direcció General de Gestió del Sistema d’Acollida de Protecció Internacional i Temporal i la Direcció General d’Atenció Humanitària i del Sistema d’Acollida de Protecció Internacional (Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions). Entre les entitats més subvencionades també hi consten dos partits polítics: el PSOE, que va rebre 17,8 milions d’euros, i el PP, que en va percebre 12,9. En ambdós casos, els recursos transferits provenien d’ajuntaments diversos, de conselleries autonòmiques i de diputacions. Vox, Podemos i Ciutadans també apareixen a la llista: el 2022, se’ls van transferir 8,7, 4,5 i 3,4 milions d’euros, respectivament.

En total, hi va haver 5.369 associacions que, en total, es van beneficiar de 4.441 milions d’euros. D’entre les principals beneficiades destaquen algunes entitats catalanes, com la Fundació Hospital Universitari Vall d’Hebron –19,1 milions–, la Fundació Jaume Bofill i la Fundació Institut Mar d’Investigacions Mèdiques –12,6 milions cada una–, la Fundació Institut d’Investigació Germans Trias –11,2 milions–, la Fundació del Gran Teatre del Liceu –8,9 milions– o la Fundació Barcelona Mobile World Capital –5,1 milions–, entre d’altres. A banda, hi apareixen també associacions religioses, com la Fundación Entre Culturas – Fe y Alegría –11,8 milions–, la Fundación de Religiosos para la Salud –6,6 milions–, el Comitè Catòlic Mans Unides –6,3 milions– o l’Asociación San Juan de Dios España –3,7 milions.