Crític Cerca
Ateneu Crític

Podem erradicar el sensellarisme?

La consellera de Drets Socials, Violant Cervera, demana a l'Estat que traspassi a la Generalitat els pisos buits de la Sareb per lluitar contra l'emergència residencial

19/05/2022 | 06:00

Salvador Maneu, director de Sant Joan de Déu Serveis Socials; Violant Cervera, consellera de Drets Socials; Laura Aznar, periodista de CRÍTIC i moderadora del debat; Anna Maria Llobet, testimoni personal de sensellarisme, i Ferran Busquets, director de la Fundació Arrels / IVAN GIMÉNEZ

La consellera de Drets Socials, Violant Cervera, va reclamar al Govern de l’Estat el traspàs dels actius del denominat banc dolent com a part de l’estratègia per fer front a l’emergència residencial i, per tant, també com un element important de l’acció contra el sensellarisme, durant l’Ateneu Crític organitzat el 9 de maig passat al Palau Robert de Barcelona. “Hem demanat a l’Estat que ens traspassi els habitatges buits de la Sareb per poder-los dedicar a la lluita contra l’emergència habitacional”, va dir en concret la consellera Cervera. La Sareb és l’operador publicoprivat creat el 2012 per donar sortida als actius tòxics de la banca, després de la reestructuració bancària i del rescat d’algunes entitats financeres amb diners públics. Segons va publicar CRÍTIC, la Sareb tenia, a finals de 2016, més de 7.000 pisos buits a Catalunya.

“Sensellarisme: realitat complexa, solucions pactades” és el títol de l’Ateneu CRÍTIC en el qual van participar la consellera de Drets Socials, Violant Cervera; els directors de les entitats Fundació Arrels i Sant Joan de Déu Serveis Socials, Ferran Busquets i Salvador Maneu, respectivament, i una persona que ha estat durant una etapa de la seva vida sense llar, Anna Maria Llobet. Aquesta activitat és una col·laboració entre la Generalitat de Catalunya (Direcció General de Difusió) i CRÍTIC. En l’enllaç següent podeu veure el vídeo íntegre del debat:

Amb referència a la possibilitat d’utilitzar els pisos que la Sareb encara no ha pogut tornar al mercat, la consellera Violant Cervera va mostrar-se’n partidària, tot i que va dir que no és una qüestió que pugui decidir la Generalitat. “Hem demanat a l’Estat que ens traspassi aquests pisos per poder-los dedicar a la lluita contra l’emergència habitacional”, va dir. Ferran Busquets, director de la Fundació Arrels, també s’hi va mostrar a favor: “Aquests pisos ja els hem pagat entre tots una vegada [amb referència al rescat bancari amb diners públics], i seria lògic que ara fessin una funció social”. I va ser contundent: “La pobresa és una qüestió econòmica i se soluciona amb diners, no amb paraules”.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

Violant Cervera, consellera de Drets Socials: “Disposar dels pisos buits de la Sareb ens aniria bé per fer front a l’emergència habitacional”

“Si l’habitatge fos un bé essencial protegit per l’Estat, el problema del sensellarisme desapareixeria?”, va preguntar en un moment del debat la moderadora, Laura Aznar, a la consellera. I la resposta va ser clara: “Necessitem tenir habitatge assequible per treure aquestes persones del carrer, però la manca d’habitatge no n’és l’única causa; moltes d’elles tenen altres problemes que les han abocat al carrer, de salut mental, d’addiccions…; per això ens cal un acompanyament personalitzat, per esbrinar-ho i intentar posar-hi remei”, va explicar Violant Cervera.

Les xifres del fenomen a Catalunya

Només començar, Laura Aznar, periodista de CRÍTIC, va posar algunes xifres sobre la taula. Per exemple, que a Catalunya prop de 10.000 persones viuen a l’espai públic o acollides temporalment en algun alberg nocturn. A la ciutat de Barcelona, les entitats que fan periòdicament recomptes calculen que hi ha un mínim de 4.700 persones sense llar fixa. El Govern de la Generalitat, davant d’aquesta situació insostenible que s’ha enquistat per culpa de la crisi econòmica en els darrers anys, ha aprovat recentment el Marc d’acció per a l’abordatge del sensellarisme, amb vigència per als pròxims tres anys (2022-2025), al qual es destinaran gairebé 98 milions d’euros.

Violant Cervera, consellera de Drets Socials, va explicar que aquest acord aposta pel model del housing first (‘primer, la llar’), ja testat amb èxit en altres països. “Per poder treballar amb les persones que viuen al carrer”, va detallar Cervera, “el primer que cal fer és donar-los una llar digna i després ja es pot començar a fer un treball més transversal i integral per ajudar-los a sortir de l’espiral a què estan sotmeses”. Aquesta llar digna pot ser en un habitatge individual o compartit, segons el cas. “A partir de disposar d’un sostre, es fa un acompanyament personal, és a dir, s’estudien les circumstàncies d’aquella persona, si té problemes només laborals o també de salut mental, d’addiccions, familiars… però és molt més fàcil treballar amb ella si ja es troba en una llar i no pas al carrer”, conclou.

Un dels objectius del Marc d’acció aprovat pel Govern català és ampliar en 300 pisos el parc d’habitatge destinat a persones sense llar durant aquest 2022. La consellera Cervera va dir que aquesta és la xifra que s’ha marcat com a punt de partida i que, per tant, s’hi dediquen enguany 8 milions d’euros a adquirir habitatges, bé sigui a través de les entitats socials del sector o d’ajudes al lloguer. L’acord es desenvoluparà a partir de contractes programa amb els ajuntaments de municipis amb més de 20.000 habitants, per poder fer una tasca conjunta entre la Generalitat i aquests municipis, com també una coordinació transversal entre diferents departaments autonòmics (Salut, Treball, Drets Socials, etc.).

El paper de les entitats socials

Violant Cervera va destacar la bona sintonia que hi ha entre el seu departament i les entitats socials que es dediquen a lluitar contra el sensellarisme a Catalunya. “Són indispensables: fan una feina imprescindible”, va dir la consellera; “gràcies a elles, vehiculem l’ajuda per allotjar persones sense llar en habitatges, a través de fórmules com el tempteig i retracte a l’hora de comprar pisos, els préstecs preferents de l’Institut Català de Finances o les subvencions que atorga l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, bàsiques per allotjar aquelles persones que no tenen la situació administrativa en regla”.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

Ferran Busquets (Fundació Arrels): “Caldrà empènyer els municipis; alguns són reticents a complir el dret a l’empadronament”

Aquesta afirmació va ser corroborada pels directors de les dues entitats representades al debat, la Fundació Arrels i Sant Joan de Déu Serveis Socials. El director d’aquesta última, Salvador Maneu, va dir que la col·laboració amb el Departament de Drets Socials és fluida, “cadascú amb el seu rol, perquè no sempre ens posem d’acord, i això és sa”. Maneu, però, va llançar una petició: “El repte és buscar mecanismes de finançament més estables, que donin més solidesa a la feina, d’un any per l’altre, atès que les subvencions sempre són anuals o bianuals i això dona poc marge”. Creu que caldria trobar fórmules semblants a un concert o un contracte programa, més estables, amb més anys de termini”.

De la seva banda, Ferran Busquets, director de la Fundació Arrels, que va qualificar el Marc d’acció de la Generalitat de pas positiu, es va mostrar preocupat per la seva aplicació concreta: “Dependrà de la voluntat dels municipis i, per tant, hem de veure quines peticions fan aquests dins del contracte programa amb la Generalitat i quin seguiment en fan”. Busquets va explicar que ja han conegut les reticències d’alguns ajuntaments a complir el que diu la llei en matèria d’empadronament, per por de l’efecte crida respecte a ciutats veïnes. “Caldrà empènyer els municipis; si no, potser no s’avançarà prou”, hi va afegir.

Tant Busquets com Maneu van vaticinar que, malauradament, l’acció de les entitats socials continuarà sent imprescindible per treballar contra el sensellarisme. “Les administracions tenen molta potència econòmica”, va explicar el director d’Arrels, “però les entitats tenim molta agilitat. Aquesta complementarietat és bàsica per avançar”.

Una proposició de llei, en curs al Parlament

Tots els grups polítics del Parlament de Catalunya, excepte Vox, van presentar a finals de gener una proposta de llei per abordar el sensellarisme. La proposta ve avalada per un grup d’entitats socials que treballen sobre el terreny aquesta problemàtica, entre les quals, les dues presents al debat. Segons Salvador Maneu, director de Sant Joan de Déu Serveis Socials, amb aquesta llei es pretén blindar un dret bàsic, el “dret a un espai residencial digne”. “Les persones tenen dret, quan perden la seva llar, que se’ls ofereixi un espai on viure temporalment, amb caràcter més o menys estable, però que sigui digne”, explica Maneu, “i això seria una prestació garantida a la cartera de Serveis Socials, no supeditada als pressuposts anuals de la Generalitat. Amb la llei aprovada, ningú no hauria de dormir al carrer. Catalunya pot esdevenir un territori força pioner en aquest sentit”.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

Violant Cervera, consellera de Drets Socials: “És un canvi de paradigma; es tracta de posar la persona al centre”

La consellera de Drets Socials, Violant Cervera, hi està d’acord. “És un canvi de paradigma: es tracta de posar la persona al centre”, explica. “No és tant resoldre les seves necessitats immediates, que és el que es feia fins ara, sinó d’acompanyar-la perquè pugui deixar el carrer i, per tant, pugui refer la seva vida”. En aquest sentit, Cervera va explicar que moltes de les persones sense llar no saben que tenen dret a cobrar la renda mínima garantida i no hi ha mai la certesa que l’hagin demanat. “La llei ens ha d’ajudar a relligar tot això, implicant-hi tota la societat, des de la Generalitat fins als ajuntaments, passant per les entitats de la societat civil”, reblava Cervera.

La clau: disposar de més habitatge social

Anna Maria Llobet, testimoni personal que va viure al carrer durant una època de la seva vida, va intervenir poc en el debat, però les seves reflexions van ser explícites: “Si hi ha tanta gent que dorm al carrer, per què no agafem els pisos buits, que n’hi ha moltíssims, i els dediquem a la gent sense llar?”, va dir, quan se li va preguntar com veia ella el problema. Això va obrir un capítol del debat més centrat en l’habitatge. “El sensellarisme no és només un problema d’habitatge”, va dir Salvador Maneu, “però sense habitatge és impossible d’erradicar”. En aquest sentit, va advocar per abordar una política estructural d’habitatge a mitjà termini que permeti destinar més pisos a persones sense llar en els pròxims anys.

Sobre això, la consellera va voler recordar que no només cal atendre les persones que no tenen llar, sinó també aquelles que viuen en habitatges que no compleixen la normativa d’habitabilitat o que es troben en risc de desnonament. “Hem de vigilar que aquestes persones no caiguin en el sensellarisme en el futur”, hi va afegir Cervera. “L’any 2021 van destinar, des de l’Agència de l’Habitatge, 140 milions d’euros en ajudes per evitar engruixir encara més el nombre de persones sense llar”. També va explicar que s’ha posat en marxa un estudi de diagnosi sobre el barraquisme a la llera del riu Besòs, entre Santa Coloma de Gramenet i Montcada i Reixac. “Sabem que hi ha uns 500 infrahabitatges en aquesta zona”, va concretar la consellera, “però hem de saber si tots aixopluguen gent sense cap altre habitatge o si hi ha també altres tipologies. Cal analitzar la realitat abans de decidir com actuar en aquest cas concret”.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

Salvador Maneu (Sant Joan de Déu Serveis Socials): “No és només un problema d’habitatge, però sense habitatge és impossible d’erradicar”

Segons Salvador Maneu, hi ha dues realitats superposades i només veiem la més crua i obscena, la de la gent que dorm al carrer. “Però també hi ha la realitat de situacions tan precàries i fràgils de milers de persones que, d’un dia a l’altre, es poden trobar al carrer, perquè viuen amb l’espasa de Dàmocles del desnonament o en habitatges precaris”, explica. Ferran Busquets hi afegeix: “El que passa darrere les portes d’una casa, no ho sabem, perquè no ho veiem, però ho intuïm, i les xifres de gent que viu en infrahabitatges, i que entitats com ara Càritas, per exemple, recopilen cada any en els informes sobre la pobresa, són esfereïdores”.

Els col·lectius més vulnerables

A l’últim, el debat va posar sobre la taula quins col·lectius estan patint més el problema del sensellarisme. Un dels més greus és el de les famílies monoparentals de dones soles amb fills. Salvador Maneu va explicar que “és un col·lectiu amb molta precarietat econòmica, ja que solen tenir un únic ingrés, quan n’hi ha, i depenen massa de prestacions socials”. La consellera hi va afegir que, com que solen ser persones que també han patit violència de gènere, és un aspecte que s’està portant des del Departament d’Igualtat i Feminismes i que li consten que tenen ajudes especials i, en cas d’optar a habitatges socials, tenen punts de més per la seva condició.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

Anna Maria Llobet, testimoni personal: “Quan ets al carrer, perds tota la personalitat; només la recuperes si t’ajuden”

Un altre col·lectiu afectat és el de persones amb patologia dual, és a dir, amb alguna malaltia mental i alhora amb addiccions. “Si, a més a més, no tens llar, això és un còctel de difícil digestió”, descrivia el director de Sant Joan de Déu Serveis Socials, que feia una demanda concreta a la consellera, en el sentit que l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària tingui aquest col·lectiu com a prioritari. Violant Cervera va contestar que aquesta Agència és bàsica per tractar qüestions com les discapacitats o les derivades de la salut mental i de les addiccions; en general, totes aquelles situacions personals que tenen un peu a Salut i un altre a Drets Socials.

En relació amb això, Anna Maria Llobet va confessar que “quan et trobes al carrer, perds tota la teva personalitat i només pots tornar a recuperar-la si reps ajuda; fer-ho sola és molt difícil”. Els representants de les dues entitats socials presents al debat van confirmar aquesta reflexió, ja que el primer que fan les persones que acaben al carrer és preguntar-se pel sentit de la seva vida o culpabilitzar-se pel fet d’haver-ho perdut tot. No és fins més endavant, quan reben suport, que es preocupen per les prestacions a les quals tenen dret.

Ferran Busquets va plantejar el problema de l’estigmatització social: “La gent sol pensar que, si una persona dorm al carrer, és perquè ho vol, i no sol entendre que rebutgi les solucions precàries que se li donen. I, si no les agafen, no és perquè no vulguin ajuda: és precisament perquè no són bones solucions; no li arreglen el problema fonamental”. El director de la Fundació Arrels creu que cal “introduir en l’imaginari col·lectiu que la solució del sensellarisme és l’habitatge, amb altres factors, però sobretot hi ha un problema de manca d’habitatge assequible”.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

Quan poses diners a CRÍTIC, passen coses

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu les revistes 'Temps' i 'Emergència' i un pack de marxandatge.

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies