Per què serveix l’Assemblea Ciutadana pel Clima?

Una iniciativa innovadora de democràcia deliberativa es troba en marxa actualment a Catalunya: es tracta de l’Assemblea Ciutadana pel Clima, un organisme format per un centenar de persones escollides per sorteig, però amb criteris de representació, per tal de recollir les diferents franges d’edat, nivell d’estudis i lloc de residència. Aquesta Assemblea, que celebrarà sis sessions de treball amb persones expertes durant els pròxims mesos (ja se n’han fet tres), té com a missió debatre sobre dos aspectes clau del canvi climàtic (energies renovables i model agroalimentari) i elaborar unes propostes d’actuació que seran lliurades al Govern de la Generalitat perquè estudiï si són viables i les apliqui. De tot això en vam parlar en l’Ateneu Crític de l’11 de desembre passat, titulat “Les veus de l’Assemblea Ciutadana pel Clima” i celebrat, com sempre, al Palau Robert de Barcelona, amb el suport de la Direcció General de Difusió de la Generalitat.

El debat, moderat pel periodista de CRÍTIC Manel Riu, va comptar amb la presència de la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Mireia Boya; del director general de Bon Govern, Innovació i Qualitat Democràtiques, Jaume López, i de la biòloga i activista Eva Vilaseca, representant dels moviments que impulsen l’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial. En l’enllaç següent, podeu veure la retransmissió íntegra del debat (feta per streaming); però, si ho preferiu, podeu continuar llegint aquest article, on trobareu un resum d’allò de què s’hi va parlar.

La directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Mireia Boya, va explicar que l’origen d’aquest organisme deliberatiu impulsat pel Govern català va ser una demanda de l’activisme ecologista, en concret del grup Rebel·lió o Extinció, que va fer una acció al juny del 2021, tot ocupant la seu del Departament per exigir-ne la posada en marxa. “És una primera prova, centrada en dos aspectes concrets de l’emergència climàtica”, hi afegeix, “però ens agradaria que n’hi hagués més, d’assemblees ciutadanes, i que es poguessin debatre altres temàtiques que afecten la nostra vida”.

Pel que fa al departament coimpulsor de la iniciativa, la Direcció General de Bon Govern, Innovació i Qualitat Democràtiques (adscrita a la Presidència), el seu titular, el doctor en Ciències Polítiques Jaume López, considera que “en democràcia, hi ha un paper per a tothom”. Al costat dels representants electes i dels experts acadèmics o grups d’interès en cada àmbit de la societat, hi ha un tercer àmbit, que creu que cal posar en valor: “la ciutadania, no entesa com a electors que voten cada quatre anys, sinó com a persones amb sentit comú, que no han demanat voluntàriament de participar en l’assemblea, sinó que els hem anat a buscar nosaltres, perquè facin una deliberació informada i formada, una deliberació de qualitat que no sempre es troba a les assemblees representatives“.

Eva Vilaseca, biòloga, cooperativista d’Espai Ambiental, impulsora del projecte “Futurs (im)possibles” i de l’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial, valora positivament que el Govern hagi recollit el guant que li va llançar l’activisme i que, de moment, l’Assemblea Ciutadana pel Clima estigui corregint errors que s’havien produït anteriorment en les experiències similars de Barcelona o del conjunt de l’Estat espanyol. “Anem per bon camí”, resumeix, “però al final l’important és si les mesures que es proposen s’implementen o no, quan es fa i de quina manera. Tot dependrà de si el Govern català és prou valent i transgressor dins de les seves possibilitats, perquè aquesta eina ofereix als polítics un marc per ser una mica més atrevits que fins ara”.

Com s’implementaran les propostes de l’Assemblea?

Sobre l’ambició o no de les propostes que surtin de l’Assemblea Ciutadana pel Clima, Jaume López indica que no hi ha res de preconcebut. “Sabem que els ciutadans són molt més ambiciosos quan se’ls pregunta què farien sense tenir en compte els costos per a la seva pròpia vida. Però sovint, si els tenen en compte, canvien d’opinió, perquè hi ha determinats sacrificis que no els semblen assumibles”. En tot cas, conclou, les propostes que sorgeixin tindran una gran legitimitat, perquè “no seran fruit d’una primera opinió, sinó d’un procés de reflexió llarg i amb tota la informació possible”.

Mireia Boya: “El nostre compromís és aplicar les resolucions, però potser no podrà ser de manera immediata”

Preguntada sobre què farà la Generalitat amb les propostes que sorgeixin de l’Assemblea, Mireia Boya va explicar que “la idea que tenim és implementar-les. Ara bé, en un període d’uns mesos, hem de fer una anàlisi de tres tipus: competencial, per veure si tenim les competències per fer-ho; econòmica, per saber quant costarà en diners públics, i també legislativa, és a dir, si cal modificar alguna llei o reglament per poder-les implementar”. Amb tot això, es farà finalment una proposta de calendari, a uns anys vista. “El nostre compromís és aplicar les resolucions, tot sabent que potser no es podrà fer de manera immediata”, conclou.

Reiterant aquesta idea, el director general de Bon Govern, Innovació i Qualitat Democràtiques, Jaume López, creu que qualsevol procés participatiu de qualitat sempre ha d’estar vinculat amb un retorn de qualitat. “El nivell d’argumentació i de detall, així com el llenguatge planer que s’usi en l’informe de retorn per part del Govern, és indispensable per a la qualitat d’aquesta iniciativa”. Des del punt de vista democràtic, López creu que és important que la gent entengui el perquè de les polítiques públiques, que se les faci seves, i que comprengui que hi ha coses que s’interposen entre la teoria o els somnis i la realitat del que es pot fer realment a la pràctica. “Estem aprenent sobre la democràcia, també. Eines com aquesta transformen les democràcies representatives en les quals vivim“, assegura el politòleg.

Els pressupostos de carboni, al principi del 2024

En la segona part del debat, es va entrar en algunes de les qüestions que encara estan pendents dins de l’aplicació de la Llei del canvi climàtic, aprovada pel Parlament de Catalunya el 2017. En aquest sentit, la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Mireia Boya, ha anunciat que durant la primera part del 2024 s’han de tenir a punt els pressupostos de carboni per sectors industrials i les reduccions associades a cadascun, a partir d’un informe que està fent el Comitè d’Experts sobre el Canvi Climàtic (CECC), creat en el marc d’aquella Llei. Boya detalla que, quan tinguin la proposta definitiva, el Govern la integrarà en l’estratègia de mitigació, per tal d’arribar a la neutralitat d’emissions l’any 2050. 

Eva Vilaseca: “No sé si el Govern serà prou valent i transgressor per assumir el que surti de l’Assemblea”

Altres accions pendents per a l’any que ja tenim a tocar són, segons Mireia Boya, l’anàlisi de l’adaptació dels diferents departaments de la Generalitat al Pla nacional integrat d’energia i clima, que toca fer a partir del febrer del 2024, i la creació d’un tercer impost climàtic, a afegir als dels vehicles i vaixells, que gravarà les activitats industrials que emeten gasos amb efecte d’hivernacle. “En aquest marc, les propostes que puguin sortir de l’Assemblea Ciutadana pel Clima poden encaixar perfectament. En el sector de l’energia i en el de les emissions associades a la ramaderia, ens poden ajudar a ser més ambiciosos”, creu Boya.

Eva Vilaseca, representant dels moviments socials, va llançar algunes propostes que creu que haurien de sorgir d’aquest procés deliberatiu, en especial sobre el sector agroalimentari. “Cal un pla de xoc per salvar la petita pagesia, que cuida el territori i que està amenaçada pel gran volum de jubilacions que es preveuen els pròxims anys. I això vol dir ajudes públiques a l’agricultura ecològica i facilitar l’accés a la terra a la gent jove que s’hi vol dedicar; en resum, un suport més decidit cap a un canvi de model productiu agrari”. Vilaseca també advoca per “obrir el meló” de què fem amb la ramaderia intensiva i com reconvertim la indústria del porc, tan important a Catalunya i que dona feina a molta gent.

Jaume López: “Eines com aquesta transformen les democràcies representatives en les quals vivim”

Per acabar, Jaume López, preguntat sobre la possibilitat de convertir l’Assemblea Ciutadana pel Clima en un òrgan permanent i no només per un procés d’uns mesos, opina que “fer-la permanent dependrà en part de l’èxit de l’impacte social que pugui tenir aquesta primera experiència”. López creu que “les assemblees ciutadanes permanents són una eina d’innovació democràtica necessària; per tant, les hem de mantenir i també de protegir“. El director general de Bon Govern, Innovació i Qualitat Democràtiques creu que els òrgans formats per ciutadans escollits a l’atzar, però que participen en un procés de formació, són bons àmbits per proposar agendes legislatives o agendes d’acció.