Crític Cerca
Ateneu Crític

Sobirania alimentària: ens hi apropem?

La consellera d'Agricultura, Teresa Jordà; el pagès Pep Riera, i l'experta en agroecologia Marta Guadalupe Rivera debaten com impulsar que Catalunya sigui sobirana en l'àmbit de l'alimentació

12/06/2020 | 07:00

Pep Riera, Laia Soldevila, Teresa Jordà i Marta Guadalupe Rivera, després del debat / IVAN GIMÉNEZ

Una hora exacta de debat, intens però constructiu, va durar l’Ateneu CRÍTIC del 4 de juny passat, al Palau Robert de Barcelona, sota el títol: “De la Covid-19 a la sobirania alimentària”. El vídeo íntegre de l’acte, el podeu veure a continuació, aquí mateix; però, per si preferiu llegir a escoltar, ara us en resumim els moments principals.

Accions del Departament i Pla estratègic

Foto: IVAN GIMÉNEZ

Teresa Jordà: “Som un sector imprescindible per al país, i així se’ns ha de reconèixer”

Teresa Jordà, consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, hi va ser la convidada principal, i sobre ella van recaure les primeres preguntes de la moderadora, la periodista Laia Soldevila, al voltant de quines accions ha fet el seu Departament per promoure els productes de proximitat en les últimes setmanes, durant la crisi de la Covid-19.

Jordà va explicar que, amb la pandèmia, “s’ha demostrat una vegada més que el sector primari és una estructura d’Estat” i va agrair l’esforç de productors, d’elaboradors, de distribuïdors i de comercialitzadors dels productes agraris i ramaders perquè en cap moment del confinament no ha faltat res als prestatges de cap establiment alimentari. Pel que fa a les campanyes concretes, la consellera va detallar que n’hi havia hagut per facilitar la venda directa productors-consumidors (#Alimentsdeprop, amb Prodeca), també per promoure l’agraïment cap a la gent que estava treballant en condicions molt difícils perquè no ens faltessin els aliments a casa en cap moment (#CuidemLaNostraPagesia) i, finalment, per ajudar els bancs d’aliments a disposar de determinats productes i alhora ajudar els petits productors que durant el confinament han tingut dificultats per accedir a la cadena de distribució.

Un cop passat el pitjor de la pandèmia, Teresa Jordà va anunciar que s’ha posat en marxa un procés participatiu per començar a debatre dins del sector el Pla estratègic de l’alimentació a Catalunya, un procés transversal per posar sobre la taula “el dret que té el poble a decidir com vol alimentar-se“. També va detallar altres accions concretes del Govern català, com ara la Llei d’espais agraris, que “posa en valor l’espai agrari, passant al davant d’altres interessos”, o el decret sobre fertilització, que vol posar fi a “l’etiqueta que els pagesos són els que contaminen el sòl”. De cara al futur, Jordà creu que “hem de casar l’univers conservacionista amb l’univers agroforestal, perquè són compatibles, han de ser compatibles, perquè les polítiques de la UE així ens ho marquen, perquè ho hem d’emmarcar dins del Green Deal. Nosaltres com a pagesia ho hem de demostrar: som un sector imprescindible per al país, i així se’ns ha de reconèixer”.

Menys pagesos i preus sota costos

Foto: IVAN GIMÉNEZ

Pep Riera: “Aquí legalment la terra agrícola serveix per especular, i a França això està penalitzat per llei”

Preguntat sobre les raons per les quals la pagesia ha anat perdent pes demogràfic a Catalunya fins a caure per sota del 2% de la població activa, Pep Riera, excoordinador nacional del sindicat Unió de Pagesos entre el 1976 i el 2000, pagès encara en actiu al Maresme, va explicar que el problema principal del sector és la continuïtat generacional. “No hi ha cap garantia que, fins i tot explotacions viables, tinguin continuïtat dins la mateixa família”, va dir. I els pagesos que s’incorporen perquè volen dedicar-s’hi, sense tenir-ne familiars? Comparativament amb l’Estat francès, que Pep Riera va posar com a model, “allà troben terres i aquí no, perquè aquí legalment la terra agrícola serveix per especular, i a França això està penalitzat per llei”.

Amb referència al greu problema dels baixos preus que es paguen pels productes agrícoles, l’exdirigent de la Unió de Pagesos va ser contundent: “És absurd, no pot ser treballar sota costos de producció. En qualsevol altre ofici, hauries de plegar. Hi ha coses que es podrien solucionar per llei, com, per exemple, els terminis de pagament. No pot ser cobrar al cap de tres mesos, a preus baixos, perquè les grans superfícies o les marques potents així ho decideixen”.

Canvi de model i solidaritat internacional

Foto: IVAN GIMÉNEZ

Marta Guadalupe Rivera: “No és el mateix sobirania alimentària que autosuficiència”

Entrant ja directament en la qüestió de la sobirania alimentària, la directora de la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris per a la transformació social de la Universitat de Vic, Marta Guadalupe Rivera, va explicar que sovint es confon aquest terme amb el d’autosuficiència: “No és el mateix. Podem ser autosuficients amb un model de monocultiu i no ser sobirans alimentàriament. Per poder parlar de sobirania alimentària, cal que hi hagi un replantejament total de com estem produint els aliments i cal que la pagesia en sigui l’element central“. Rivera va advocar per eliminar els monocultius, no solament perquè no són sostenibles a escala ambiental, sinó també per una raó de solidaritat internacional entre pagesos. “Quan estem defensant la pagesia catalana”, va dir, “també estem defensant les condicions dels camperols en altres llocs del món, que produeixen soja i altres fonts de proteïnes vegetals per a la ramaderia intensiva, i això els genera unes condicions d’explotació o d’expulsió dels seus territoris”.

L’experta en agroecologia va posar molt èmfasi en el fet que l’agricultura no és un sector industrial i que, per tant, no pot entrar en els patrons de creixement econòmic sostingut que marquen l’evolució de la indústria. En aquest sentit, va criticar l’estratègia de la UE anomenada ‘Farm to Fork‘ (‘De la granja a la forquilla’) perquè advoca per continuar encaixant l’agricultura en un marc de creixement, “i això no funcionarà, igual que el creixement infinit no pot funcionar perquè genera el canvi climàtic”.

Els temporers de la fruita dolça i el gust dels préssecs

Foto: IVAN GIMÉNEZ

Teresa Jordà: “Ja n’hi ha prou de criminalitzar la pagesia pels problemes dels temporers de la fruita”

La consellera d’Agricultura va aprofitar aquest moment del debat per incidir en el problema dels temporers que cullen la fruita dolça de les comarques de Ponent: “Vull fer un clam en defensa de la pagesia. Ja n’hi ha prou de criminalitzar-la. El problema dels sense papers el tenim sempre, no només durant la campanya agrària. I estem força cansats que s’assenyali els pagesos com a responsables que encara hi hagi persones que viuen sense sostre, al carrer i sense papers”. Segons Teresa Jordà, les demandes d’actuació urgent que s’han traslladat al Govern espanyol no han acabat de ser respostes: el problema de regularització dels papers dels treballadors estrangers no ha millorat, tampoc no s’ha atès la petició de compatibilitzar els ERTO i la recollida de fruita, tot i que sí que es va atendre en els casos més generals de subsidi d’atur. S’ha treballat en una situació molt diferent de la d’altres anys, en què la contractació dels temporers es feia als països d’origen. “Però que hi hagi gent dormint en alguns dels carrers de Lleida no és responsabilitat de la campanya agrària ni dels pagesos“, va concloure de manera contundent.

Pep Riera hi va afegir que, quan les decisions es prenen a Brussel·les, de vegades provoquen catàstrofes anunciades, amb referència als cítrics que es van haver de llençar l’any passat per culpa d’un tractat bilateral amb Sud-àfrica que va provocar una baixada sobtada del preu d’aquest producte. “S’ha de trobar la manera que això no passi. No és competència ni de Catalunya ni de Madrid, però no m’imagino que el Govern francès es deixés ‘colar gols’ com aquest”. Arran d’aquest comentari, la consellera Jordà hi va afegir que els francesos s’estimen allò que fan, i que, en canvi, aquí tenim un problema de desafecció: “Estic convençuda que el 90% de la gent del nostre país, sobretot de les zones més urbanes, no té ni idea que els préssecs fan gust. O no sap que al sud del país fem uns dels millors cítrics del món. Això és desconeixement, i l’Administració hi té una part de responsabilitat”.

Mesures per fomentar l’agricultura ecològica

Foto: IVAN GIMÉNEZ

Marta Guadalupe Rivera: “Hi ha algunes mesures fiscals urgents: no té sentit que l’agricultura ecològica pagui, i la que contamina, no”

Marta Guadalupe Riera va insistir sobre el paper de les administracions a l’hora d’ajudar els consumidors a prendre decisions sobre quins aliments consumir. “Hi ha temes de caràcter fiscal, per exemple”, va dir. “No té sentit que l’agricultura ecològica pagui, i la que contamina, no. Això és una regulació fiscal que es pot fer des de la Generalitat. I això permetria posar a l’abast de les persones consumidores una producció sostenible i saludable”. Hi va afegir que separar-nos de la dieta mediterrània “tan nostra” i adoptar patrons de consum urbans, amb un alt contingut de greixos saturats, sucres i proteïnes animals, està incrementant el problema de l’obesitat infantil, que genera un sobrecost al sistema públic de salut.

Pep Riera va explicar que a Alemanya van fer un salt molt gran en el percentatge de productes d’agricultura ecològica quan el Govern va decidir fer-los obligatoris en tots els menjadors públics (escolars i d’altres àmbits). La consellera Jordà va replicar que aquesta qüestió de les compres públiques s’haurà d’abordar com un punt clau del Pla estratègic de l’alimentació que s’està començant a debatre, però que aquest tipus de decisions són transversals de tot el Govern català, no solament del seu Departament.

L’aliment, al centre, i el territori, cuidat

En l’última part del debat, els tres ponents van desgranar algunes idees per canviar les coses. Marta Guadalupe Rivera va explicar que, per arribar a la sobirania alimentària, cal replantejar-s’ho tot: “La centralitat que tenen els sistemes agroalimentaris en la vida, tant de la nostra salut personal com de la biodiversitat i la salut dels nostres territoris”. I va posar sobre la taula el greu problema del despoblament del món rural. La consellera Jordà va collir el guant: “Qui cuida el territori? La gent de ciutat, quan va el cap de setmana al camp o a la muntanya, vol que tot estigui cuidat, que hi hagi cases de turisme rural, gallines, vaques… Però allò no es posa sol cada divendres per fer bonic. Hi ha gent que hi treballa tot l’any, que ha decidit desenvolupar el seu projecte de vida en aquella comarca, en aquell poble, i, a sobre, ens cuida el territori. Aquesta és la mateixa gent que produeix aliments, i hem de ser capaços de fer polítiques per protegir-la. Ho estem fent”.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

Pep Riera: “Cal oferir terres als nous pagesos de procedència urbana que es volen incorporar a l’ofici”

El despoblament rural és un dels grans problemes de tots els països industrialitzats. “Quan la gent decideix marxar del camp a la ciutat i abandonar la seva terra, no és perquè a la ciutat s’hi estigui millor”, creu Marta G. Rivera, de la UVic. “Perds les arrels, quan te’n vas del camp i justament arribes a un entorn molt més hostil que el d’on vens i on t’has criat. Ningú ho fa per voluntat pròpia. És la política d’industrialització que els aboca a marxar, i també la poca valoració social del món rural. La Política Agrícola Comuna (PAC) de la UE i els ‘Planes de Desarrollo‘ franquistes tenien els mateixos objectius: fomentar un model social de predomini urbà”.

Avancem cap a la sobirania alimentària?

Pep Riera va detallar quines accions concretes cal fer per avançar cap a la sobirania alimentària: “Cal un paquet de mesures, des de la formació dels pagesos fins a la divulgació des de les administracions, però sobretot mesures concretes per garantir la continuïtat generacional; per exemple, oferir terres als nous pagesos de procedència urbana que es volen incorporar a l’ofici”. Per a l’experta de la UVic, “cal ajudar l’agroecologia, de baix a dalt, és a dir, deixar espai per a aquells que volen transformar el sistema agrari actual en una altra cosa. Cal visibilitzar la gent que s’hi dedica i ajudar-la a crear noves cadenes agroalimentàries, perquè es puguin relacionar d’una altra manera amb les persones consumidores”.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

Teresa Jordà: “Cal posar l’alimentació al centre. I això implica fer polítiques a favor dels qui fan els aliments sans i de qualitat”


Finalment, la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, va concloure que “cal posar l’alimentació al centre. Si l’alimentació és al centre, que això és bàsic i no s’hauria de discutir, vol dir que posem el productor també al centre. Vol dir fer polítiques a favor dels qui fan els aliments sans i de qualitat”. En aquest sentit, Jordà va ‘renyar’ el sector agrari i ramader per no haver avançat prou en la feminització, tot i que va dir que això donaria peu a un altre debat, i va acabar amb una consideració optimista per al futur: “Ho tenim tot per guanyar; el que és segur és que aquest sector és imprescindible per al país. I el país l’ha de voler, l’ha de mantenir, l’ha d’ajudar i l’ha de preservar“.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena pandèmia, volem continuar fent un periodisme rigorós i que aposti per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu els podcasts de '5 dies de fúria' i el pròxim Dossier CRÍTIC 'Crisi o vida'

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies