Crític Cerca
Diners a contrallum

Existeixen els fons d’inversió sostenibles?

Les entitats de finances ètiques i solidàries alerten del risc que la banca tradicional usi les 'inversions amb impacte social' per fer-se un rentat de cara en un moment d'emergència climàtica

22/10/2021 | 06:00

La gran banca està fent una aposta pels denominats fons d’inversió sostenibles o d’impacte social. Les noves normatives de la Unió Europea (UE) contra el canvi climàtic han afavorit la proliferació d’aquestes eines de finançament. Fins i tot fons voltor com BlackRock s’hi estan sumant. Però les entitats de finances ètiques recelen de la reglamentació que està implementant la UE. Creuen que pot facilitar el greenwashing o el socialwashing de bancs i d’empreses que, mentre financen projectes que es presenten com a “sostenibles”, també inverteixen en armament o en empreses contaminants.

Un exemple clar el trobem en CaixaBank. Al juny del 2021, l’entitat va anunciar una operació estratègica de 3.500 milions d’euros que apuntava un canvi de línia: un pacte amb la gestora BlackRock per llançar una nova gamma de fons d’inversió centrats en la sostenibilitat i en l’impacte social. Amb aquesta estratègia, l’entitat bancària vol encapçalar la nova tendència en inversió que està copant els mercats globals: els anomenats fons d’inversió d’impacte. Aquests fons es caracteritzen pel fet que, a més de procurar una rendibilitat als inversors, també asseguren un impacte positiu sobre el medi ambient i la societat.

“L’objectiu és que, a finals d’any, el 44% del patrimoni en inversions, assegurances i plans de pensions tinguin una qualificació alta en sostenibilitat. Parlem de xifres molt rellevants, perquè estem molt compromesos amb el medi ambient. Per això apostem per la cooperació amb BlackRock”, expliquen fonts de CaixaBank a preguntes de CRÍTIC. Així, si només ens basem en les dades que facilita el banc i no hi posem context, CaixaBank es convertiria en l’entitat espanyola que més aposta per la sostenibilitat i la responsabilitat social. I ho fa de la mà de BlackRock, un fons voltor que és al punt de mira del moviment per l’habitatge, però que durant els darrers anys ha apostat, segons el seu relat, per “inversions verdes”. De fet, BlackRock ha advertit a les 26 empreses de l’Ibex 35 on té participacions que deixarà d’invertir-hi si no es comprometen a complir l’objectiu de zero emissions el 2050.

Tot i aquesta defensa del clima sobre el paper, a Anglaterra BlackRock va abstenir-se en la votació de la junta d’accionistes de Barclays en què es demanava que l’entitat bancària frenés la inversió de combustibles fòssils. I també va votar en contra de la proposta dels accionistes de la petroliera Shell que demanaven retallar les emissions de carboni. BlackRock no és l’única empresa que advoca per aquests tipus d’inversions “verdes”, però a la vegada manté polítiques contaminants. Què hi ha darrere d’aquesta pretesa aposta per la sostenibilitat?

Inversions sostenibles i inversions d’impacte: quina diferència hi ha?

Per respondre la pregunta, primer caldria entendre què són ben bé aquests fons d’inversió i per què són tan atractius per a la banca. Els fons d’inversió es poden dividir, a trets molt generals, entre aquells que tenen en compte la responsabilitat ambiental i social i els que no. Els primers es consideren inversió socialment responsable (ISR), però dins d’aquest calaix hi ha dues categories: les inversions sostenibles i les inversions d’impacte, depenent de quins siguin els objectius concrets de la inversió.

Un fons d’inversió d’impacte pot finançar un parc eòlic d’una empresa petroliera que no col·labora amb la reducció d’emissions contaminants

En què es diferencien aquestes dues categories? Un fons d’inversió sostenible inverteix en empreses o carteres que diuen que tenen en compte els criteris ambientals i socials, però aquesta injecció econòmica no necessàriament ha de promoure cap millora concreta. En canvi, un fons d’inversió d’impacte es considera que inverteix en un canvi social o ambiental directe i, per tant, només hi haurà rendibilitat si aquest objectiu es compleix. A tall d’exemple: si un fons injecta recursos en una empresa de transport que té l’objectiu d’erradicar les emissions de CO2 de cara al 2050, és un fons d’inversió sostenible. En canvi, si la inversió va destinada a adquirir una flota de vehicles elèctrics, es tracta d’un fons d’inversió d’impacte.

Aquesta classificació pot donar lloc a malentesos. Per exemple, un fons d’inversió d’impacte podria perfectament finançar el projecte d’instal·lació d’un parc eòlic d’una empresa petroliera. Encara que es tracti d’una empresa contaminant, el que compta és si aquell projecte en concret suposarà una millora per al medi ambient. Daniel Sorrosal, director general de la Federació Europea de Banques Ètiques i Alternatives (FEBEA), considera que “de totes aquelles empreses i bancs que tenen fons d’inversió d’impacte, no totes són sostenibles ni generen impacte. Invertir en eòliques està molt bé, però no tant si ho faig de la mà de Naturgy, que també treballa els combustibles fòssils”.

Segons Sorrosal, darrere d’aquests fons d’inversió no hi ha tant una voluntat de canvi, sinó una gran oportunitat financera. Les polítiques econòmiques d’estats i d’empreses es veuen, actualment, molt determinades per horitzons sostenibles d’ençà de la creació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i de totes les normatives europees per combatre el canvi climàtic, que determinen en gran manera l’adjudicació dels fons europeus Next Generation EU.

Inversions sostenibles i Unió Europea: risc de ‘greenwashing’

“La inversió sostenible i d’impacte agrada molt a la Unió Europea. Els estats ho veuen com una eina per injectar diners privats per donar resposta a problemes socials i ambientals allà on no arribi la inversió pública”, explica Sorrosal, que considera que la UE “és una institució liberal que prefereix apostar per la col·laboració publicoprivada abans que per la inversió pública”. De fet, segons va afirmar el 2019 la ministra croata d’Hisenda i membre del Consell d’Afers Econòmics i Financers de la UE, Katri Kulmuni, “els objectius de l’Acord de París no s’assoliran només amb fons públics”. I és que, segons dades de la mateixa UE, hi ha un dèficit d’inversió en polítiques ambientals de 180.000 milions d’euros. “Les finances sostenibles seran fonamentals per al futur de la Unió”, hi va afegir.

Ara bé, davant la manca de concreció sobre què vol dir “sostenible”, aquestes operacions, segons alerta Sorrosal, corren el risc de caure en greenwashing o en socialwashing: un “rentat de cara” per a empreses que no sempre tenen sensibilitat social i ambiental. Com es pot discernir aquella operació que realment és sostenible de la que no ho és? Aquesta pregunta, pel director de la FEBEA, és una qüestió filosòfica, però també legal. Si recuperem l’exemple de l’empresa que vol instal·lar un parc eòlic, podem entendre que un dels objectius seria reduir la contaminació i millorar la qualitat de l’aire. Però mesurar l’impacte real és difícil. Com sabem si la millora ha estat deguda a aquest projecte en concret? Quant temps trigarem a saber-ho? Qui decidirà quins són els barems? És per aquesta ambigüitat que la Unió Europea, davant del creixement de les inversions socialment responsables que no estaven sent regulades, va veure’s obligada a dissenyar una normativa.

Què és sostenible i qui decideix què ho és?

El Reglament de divulgació en matèria de finances sostenibles de la UE és la normativa que obliga les entitats i empreses a etiquetar molt bé els seus productes financers sostenibles i d’impacte per poder monitorar el compliment dels seus objectius. A la vegada, aquesta normativa defineix diversos tipus d’inversions segons la seva ambició respecte a la sostenibilitat, com podeu veure a la gràfica següent. Tot i això, no estipula quines característiques han de tenir per pertànyer a cada categoria. Això ho deixa en mans d’organismes independents de cada Estat.

En el cas de l’Estat espanyol, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) és l’encarregada de pactar quin pes ha de tenir la transformació social i ambiental en cada fons per tal de considerar-se ISR. Segons la CNMV, cal que un fons dediqui el 50% de la seva inversió a promoure la sostenibilitat. I la resta de la inversió? La Comissió Nacional no n’especifica res.

La UE va adjudicar a BlackRock l’estudi sobre els criteris de sostenibilitat, en un conflicte d’interessos evident

Més enllà d’aquest Reglament, existeix una segona normativa posada en marxa per part de la UE: el Pla d’acció per finançar el creixement sostenible, que es proposa acotar el concepte de “sostenibilitat” i alinear-lo amb els principis del New Green Deal europeu. Així, la resposta s’hauria de trobar en el que la UE ha batejat com a taxonomia verda: un conjunt de criteris clau per assolir els objectius ambientals que s’ha proposat la UE amb vista al 2050. Però al voltant d’aquesta taxonomia hi ha algunes qüestions espinoses, com ara el seu disseny. I és que la Comissió Europea va licitar l’elaboració d’un estudi sobre els criteris de sostenibilitat i com aquests haurien de ser aplicables a la banca. Aquest contracte, per un valor de 280.000 euros, va anar a parar a les mans de BlackRock, un dels inversors principals de l’Ibex 35, un dels majors accionistes en entitats financeres i el fons capdavanter en comercialització de fons d’inversió sostenible i d’impacte. Aquesta contractació, doncs, fa que el fons voltor incorri en un “conflicte d’interès evident”, tal com va assegurar la Defensora del Poble Europeu, Emily O’Reilly, en una queixa que no va ser tinguda en compte pel fet de no ser vinculant.

Banca verda i banca armada

Les normatives europees aprovades generen noves preguntes: qui serà el jutge d’aquests fons? Què passarà si no es compleixen els objectius? “La Unió Europea és conservadora i, tot i que fa normatives, no legisla en allò financer per no espantar la bèstia”, considera Sorrosal. El director general de la FEBEA tem que arribarem a un escenari en què “tot hi cabrà dins del concepte sostenible i en què tots els bancs es beneficiaran de ser verds, però qui farà la feina serà la banca ètica”.

Els grans bancs no són els únics que treballen amb fons socialment responsables. Fiare Banca Ètica i Triodos Bank són les dues banques ètiques de l’Estat espanyol que només comercialitzen inversions d’impacte. “Per nosaltres no té sentit oferir-te inversions d’impacte al costat d’inversions tradicionals”, apunta Cristina Martínez Salas, gerent de Productes d’Inversió i Estalvi a Triodos. Aquesta entitat ha llançat darrerament una plataforma amb 12 fons d’inversió, seleccionats a través de 23 criteris d’exclusió, que deixen fora de la llista empreses que comercialitzin amb armes, pesticides o combustibles fòssils. “De què serveix invertir en canvi i en sostenibilitat, però a la vegada invertir en armament?”, es pregunta.

Precisament aquesta doble inversió que critica Martínez Salas és la tònica general en entitats bancàries com CaixaBank, el Banc Sabadell, el Santander, Caja Rural o Ibercaja, segons dades extretes de la campanya Banca Armada. CaixaBank, per exemple, té un fons d’inversió d’impacte valorat en 3.500 milions d’euros, però la seva inversió en empreses relacionades amb la fabricació o venda d’armes ascendeix a gairebé 141.000 milions de dòlars (uns 120.000 milions d’euros). “Tothom puja al carro de la sostenibilitat. No poso en dubte que certes accions de CaixaBank siguin d’impacte, però hauran de demostrar-ho”, exposa Martínez Salas. Des de Triodos es mostren preocupats respecte a la manca de concreció de la nova normativa europea: “Creuarem els dits perquè no hi hagi greenwashing”, diuen.

Les entitats de finances ètiques accepten el repte d’explicar millor la diferència amb la banca tradicional que fa ‘greenwashing’

La taxonomia verda podria ser una eina contra aquest rentat verd? Des del Grup Fiare Banca Ètica, no ho tenen clar. Juan Garibi, responsable comercial i de desenvolupament estratègic d’aquesta entitat, adverteix que “els estàndards europeus posen el llistó molt baix i els criteris ens faran molt iguals a tots, fent que tot pugui convertir-se en sostenible, però fent molt difícil discernir què és sostenible de veritat”. Per a Garibi, podria acabar passant que “totes les entitats s’acabin equiparant amb la banca ètica, i això ens obligarà a explicar-nos molt millor per fer veure les diferències. Si una entitat no aposta realment per la sostenibilitat, però es beneficia de la inversió sostenible dels seus clients, què s’està finançant realment i què es construeix amb aquestes inversions?”, es pregunta.

Fiare Banca Ètica també apunta la idea que, arran de la crisi econòmica i ambiental, les normatives europees per la reducció d’emissions i la descarbonització de les energies fan que hi hagi moltes empreses que tinguin polítiques ambientals “no per convicció, sinó per normativa”. Així, segons Garibi, “la banca tradicional invertirà en grans empreses, que asseguren bons resultats i que, per obligació, tenen polítiques verdes. Aquestes inversions mantenen el sistema actual, sense generar un canvi real, però guanyant-se l’etiqueta eco”, afirma.

Una trampa per als clients?

Per tot plegat, el model d’inversions d’impacte no és del gust de tota la comunitat de les finances ètiques. Hi ha qui en té recel i prefereix no dur-les a terme, com és el cas de la cooperativa catalana Coop57, dedicada, principalment, a finançar crèdits per a entitats. “No ens ho creiem. Que les energies renovables generen impacte? Sí, però si un molí de vent és d’Endesa, la mateixa empresa que aplica preus abusius i talla subministraments, què guanyem?”, es pregunta Xavi Teis, soci de treball de la cooperativa. Per a ell, la millor aposta és el finançament col·lectiu directe a entitats que sí que promouen un canvi ambiental i social.

“Entenem la transformació des d’un altre lloc: per nosaltres no serveix finançar les empreses del sistema que diuen que promouran canvis. No es tracta de fer capitalisme sostenible, sinó que cal canviar el model i la manera de relacionar-nos amb les empreses i els diners. No volem col·locar un producte, sinó cobrir les necessitats de les entitats de l’economia social i solidària”, expliquen des de Coop57. Per la cooperativa, doncs, les inversions sostenibles i d’impacte no deixen de ser “una altra manera de fer el mateix: a la banca ja no li interessa tenir dipòsits d’estalvi, sinó que necessita que inverteixis i que els diners vagin a les empreses. Les inversions tradicionals remeten a Wall Street, a senyors amb corbata que fan por. Però les inversions sostenibles són properes i serveixen per fer un món millor, encara que financis les mateixes empreses. Qui s’hi negaria?”, apunta Teis.

 Els fons d’inversió sostenibles i d’impacte són una manera que ha trobat el mercat d’adaptar-se a les noves realitats del canvi climàtic? “Es tracta de darwinisme econòmic”, afirma Sorrosal. Les entitats com Fiare Banca Ètica, que alerten d’un possible greenwashing o d’un socialwashing, també ho veuen com un repte: “El sistema està posant el llistó molt baix. Doncs nosaltres l’apujarem encara més, per marcar la diferència i reiterar que es pot fer economia d’una altra manera“.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En un moment d'emergència ecològica... cal un periodisme d'emergència! Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu el Dossier CRÍTIC 'Emergència' i un pack de marxandatge de benvinguda

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies