09/06/2021 | 06:00
Herbert George Wells i La guerra dels mons, Ray Bradbury i les Cròniques marcianes o Isaac Asimov i Jo, robot. La ciència-ficció obre debats i ens ajuda a pensar el món que coneixem i altres planetes i universos dels quals no tenim informació. Precisament pel potencial que alberga aquest gènere literari, la ciència-ficció serà la protagonista de l’edició 2021 del festival Kosmopolis, que organitza el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona des del 2002, que oferirà tallers, xerrades i activitats de diverses disciplines del 16 al 20 de juny. El Festival de Literatura Amplificada connecta amb les exposicions que actualment es poden veure a l’equipament del Raval, “Mart. El mirall vermell” i “Ciència fricció’. Vida entre espècies companyes“.
“El món de la cultura, també la científica, és decisiu per comunicar la necessitat de canvi. Recentment tothom s’està adonant que cal reprendre els vincles amb les espècies companyes i amb el planeta i que cal fer tot el que puguem per pal·liar o aturar el canvi climàtic”, afirma l’impulsor i director del Kosmopolis, Juan Insua. És en aquesta necessitat de canvi on la ciència-ficció es converteix en un gènere fonamental que permet anar més enllà i, alhora, “trobar els grans dilemes de tot”, hi afegeix Insua. La programació del Kosmopolis es disposa a endinsar-se en l’univers de “la literatura que vindrà”, i des de CRÍTIC apuntem 7 activitats del festival que poden ajudar a repensar el món a través d’aquest gènere literari valorat.
1. Què diu de nosaltres la Lluna?
La primera parada del viatge de reflexió que fa el Kosmopolis és al satèl·lit que ens orbita: la Lluna. La inauguració del festival tindrà lloc el dia 16 de juny amb una entrevista de la periodista Laura Rosel a l’astrofísica francesa Fatoumata Kébé, autora de L’altra cara de la Lluna (Angle Editorial / Blackie Books, 2021). En aquesta conversa, l’escriptora reflexionarà al voltant dels mites i les llegendes que les diverses civilitzacions han creat al voltant del satèl·lit, com aquesta ha influït en la cultura a la Terra i què diu de nosaltres la competitiva cursa espacial per arribar-hi.
Dimecres 16 de juny a les 18 h a la Sala Teatre. Entrades.
2. Pertànyer o desarrelar-se
Ser d’arreu o d’enlloc. Així es titula la conversa que tindran l’escriptora Claudia Durastanti i la novel·lista Stefanie Kremser. Mentre una ha viscut a Brooklyn, a Roma, a Londres i en un poble italià de la Basilicata i sempre s’ha sentit estrangera, la segona ha anomenat “casa” les 22 adreces per on ha passat, situades en llocs tan diferents com el Brasil, Bolívia, Nova York o Barcelona. En la sessió que tindrà lloc el dia 17 de juny en el marc del Kosmopolis, ambdues parlaran de les identitats que han construït en diferents territoris a partir de les seves darreres publicacions, L’estrangera (L’Altra Editorial / Anagrama) i Si aquest carrer fos meu (Edicions de 1984 / Entreambos). Sobre desarrelament i trobar el teu lloc al món i sobre la dificultat de pertànyer quan estàs en un viatge constant, la literatura vehicularà debats sobre què considerem casa nostra. En el marc d’aquesta activitat també s’estrenarà l’audiovisual que han realitzat la documentalista Alba Sotorra i Mireia Calafell, que es titula Relació.
Dijous 17 de juny a les 17.30 al Pati de les Dones. Entrades.
3. La ploma femenina en la ciència-ficció
On són les escriptores de ciència-ficció? El Kosmopolis subverteix la invisibilització de les creadores en aquest gènere literari posant la mirada en la seva obra i en com han transformat les noves tendències de la ciència-ficció. Ursula K. Le Guin, de la qual l’editorial Raig Verd en va editar la traducció al català de La mà esquerra de la foscor (Raig Verd, 2020), Nnedi Okorafor, Mary Robinette Kowal i Kiran Millwood Hargrave són algunes de les autores que han transformat el panorama i de les quals es parlarà en la conversa entre Kameron Hurley i Víctor Garcia Tur el dia 17 de juny. Sobre el futur de la ciència-ficció, de la guerra, la sexualitat o el capitalisme, aquest diàleg pensarà cap a on camina la literatura.
Dijous 17 de juny a les 18 h a la Sala Teatre. Entrades.
4. La literatura com a eina per trobar sortides
L’impulsor del Kosmopolis, Juan Insua, valora molt positivament la participació de Ted Chiang, un dels autors més reputats del gènere de la ciència-ficció en l’actualitat. “Ted Chiang té una visió molt oberta de la ciència-ficció, treballa tant amb mites i elements fantàstics com amb els dilemes del lliure albir que planteja la intel·ligència artificial o en el tipus de ciència-ficció que s’ha de fer en un moment en què hi ha moltes utopies i distopies. Chiang vol trobar respostes i sortides en la literatura”, afirma Insua, que matisa que aquesta visió coincideix amb la mirada que té el festival sobre l’art.
Chiang és considerat un dels hereus d’Isaac Asimov i connectarà per videoconferència el dia 18 de juny amb el Kosmopolis per parlar de la seva última recopilació, Exhalació (Mai Més/ Sexto Piso, 2020), amb la científica Carme Torras i el periodista Toni Pou. Aquesta és una de les sessions més esperades de l’edició 2021 i també una de les més esperançadores, ja que se centrarà a reflexionar sobre el poder de la ciència-ficció per fer accessibles corrents de pensament complexos.
Divendres 18 de juny a les 19 h al Pati de les Dones. Entrades. En directe per la web del CCCB.
5. El futur passa pels cíborgs?
El cantant Pau Riba ha publicat recentment Història de l’univers (Males Herbes, 2021), un poema que viatja al llarg de la història del cosmos, des del Big Bang fins a l’existència de cíborgs. Amb aquesta obra literària, el músic de Tiana oferirà el dia 18 de juny un espectacle juntament amb Neil Harbisson, la primera persona del món que va ser reconeguda com a cíborg. També hi intervindran els poetes Núria Martínez-Vernis i Oriol Sauleda, amb fragments del llibre de Riba, així com el grup musical De Mortimers.
Divendres 18 de juny a les 21.30 h al Pati de les Dones. Entrades.
6. Millorar el planeta que tenim
El Kosmopolis acollirà la presentació final del projecte que han dut a terme 10 joves migrats i 10 artistes del panorama català, liderats per la productora cultural La Sullivan i pel CCCB. Aquest Viatge a Mart els proposava reflexionar sobre el desplaçament i el futur a través d’una paraula que havien d’escollir. “Casa”, “mudança”, “ara”, “recepta” i la inventada “linver” van ser les que els quatre equips que integraven el projecte van escollir per tal d’afegir les seves definicions al projecte audiovisual del CCCB “Un vocabulari per al futur”. Malgrat que el viatge no acaba al mes de juny, ja que hauran de plasmar tot el procés en un llibre dirigit per la fotògrafa Tanit Plana, en l’acte que se celebrarà al Kosmopolis explicaran per què han pres una decisió comuna: prefereixen solucionar els problemes de la Terra a fugir a Mart per redimir els errors dels humans contra el planeta.
Dissabte 19 de juny a les 11.30 h a la Sala Teatre. Gratuït amb reserva prèvia.
7. Imaginar una vida marciana
Com serien les primeres generacions d’humans a Mart? Què servirien als bars i de quina manera buscaríem l’oxigen? Totes aquestes vides imaginàries les han desenvolupat els autors del llibre Els coets venien com llagostes, una col·laboració entre la revista Branca i el CCCB. Escriptors com Anna Punsoda, Mohamad Bitari, Jordi Lara o Raquel Santanera, entre d’altres, han redactat contes en forma d’articles científics, discursos, protocols o extractes de gastronomia que s’han recollit en una antologia que busca imaginar com seria la nostra vida en una hipotètica colonització de Mart. El dia 20 de juny es presentarà aquest llibre i els autors debatran els textos amb les editores de la revista, Irene Pujadas, Júlia Bacardit i Irene Selvaggi.
Diumenge 20 de juny a les 12 h a la Sala Teatre. Entrades.
