Afrodescendents, dones i joves: una normalitat invisibilitzada

“Que bé que parles el català!” o “Però tu d’on ets?”. Aquestes són frases amb les quals totes les ponents del sisè debat del cicle “Visions 5.1” s’han trobat alguna vegada. Totes elles són afrodescendents i denuncien que són “una normalitat invisibilitzada”. L’actriu i cantant Yolanda Sey, la gestora cultural i responsable de distribució del Docs BCN Salima Jirari, la docent i activista Nogay Ndiaye i la youtuber del Canal Malaia Maria Bouabdellah han participat en l’últim debat organitzat pel Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1 al voltant d’activisme antiracista. Tots els debats es poden recuperar a l’E-Museu i en aquest canal de YouTube.

La moderadora de la sessió, la periodista del programa Planta baixa, de TV3, Beatrice Duodu, ha començat recordant una de les accepcions de la paraula resiliència, que acompanya el títol del cicle d’enguany, “Visions 5.1. Resiliències i resilients”. L’Enciclopèdia Catalana defineix resiliència com la “capacitat de respondre a les pertorbacions o desajustaments del cicle de matèria d’un ecosistema i de retornar a la mateixa composició específica”. Duodu aplica aquesta definició a les habilitats humanes: “Aquesta capacitat em fa pensar en les ponents del debat: afrodescendents, dones i joves, tres interseccions que ens acompanyen en tots els passos que fem en la vida i que a vegades ens obliguen a ser més resilients del que ens agradaria”.

L’ecosistema de la infrarepresentació

La representació de les persones racialitzades en mitjans públics, partits polítics i productes culturals com pel·lícules o sèries ha estat la primera de les queixes que ha exposat Salima Jirari. La gestora cultural ha afirmat que la pandèmia no ha promogut un canvi en aquest aspecte i que hi ha un desequilibri de participació i d’autoria destacat en la cultura del país que el Govern no està abordant: “Els col·lectius i les professionals que coneixem el terreny fem la feina a les institucions, els diem quines polítiques han de promoure”. Segons ha explicat l’experta, el Regne Unit té polítiques per intentar equilibrar aquestes dinàmiques que no es donen de manera orgànica: “Hem interioritzat que l’home blanc pot explicar totes les històries del món, també les de les dones. Orgànicament només les estan explicant ells, i és una visió esbiaixada perquè molts cops no parlen des de l’experiència, sinó des dels prejudicis i el privilegi. No falta una altra pandèmia; falta que els polítics s’arremanguin”, ha denunciat.

Yolanda Sey: “Com a actrius negres, només ens voleu per representar el vostre estereotip”

Posem-ne exemples. Yolanda Sey recentment ha interpretat el paper protagonista de la pel·lícula La dona il·legal, que tracta de la realitat dels centres d’internament d’estrangers (CIE) a partir de la història d’una prostituta nigeriana. “No deixa de ser una pel·lícula en què el centre és un advocat blanc que ens salva a tots”, ha afirmat l’actriu. Segons relata Sey, moltes vegades les actrius afrodescendents es troben que no poden optar a molts papers perquè “som actrius negres, no actrius, i això ens tanca moltes portes”. “Només ens voleu per representar el vostre estereotip; no ens pensen ni ens volen”, hi ha afegit l’artista.

També s’hi ha trobat la moderadora del debat, Beatrice Duodu, que és l’única presentadora afrodescendent de TV3. “Quan se substituirà la figura de Toni Cruanyes per una dona racialitzada?”, han imaginat. La youtuber i estudiant de Periodisme Maria Bouabdellah també ha tingut aquesta sensació quan l’han contactat per participar en taules rodones o debats: s’ha sentit una quota. “S’espera que quatre homes convidats a una tertúlia tinguin quatre veus diferents i, en canvi, que quatre dones racialitzades tinguin la mateixa”, ha destacat Jirari.

Salima Jirari: “Hem de ser com una taca d’oli, que, un cop es veu, ja no marxa de l’espai que ha ocupat”

En l’àmbit de les xarxes socials, que Bouabdellah domina com a membre del Canal Malaia, aquesta realitat no és gaire diferent. “Les xarxes són potents per a discursos d’activisme, però també són espais d’odi on l’extrema dreta campa lliurement. Jo no veig el que vull veure; veig allò que l’algoritme creu que m’agradarà. Tot i que són una eina, les xarxes són un reflex del que hi ha al carrer”, ha comentat l’estudiant de Periodisme. Tot i això, Bouabdellah ha destacat l’activisme de figures com Safia Elaaddam amb la campanya “Te cedo mi voto“, que ha visibilitzat la situació de moltes persones que no poden votar perquè, tot i haver nascut a Espanya, no tenen la nacionalitat espanyola.

El lideratge, un horitzó llunyà

La filòloga anglesa i docent Nogay Ndiaye ha assenyalat que en el lideratge aquesta representació és encara més minsa i ha qüestionat la poca presència de dones racialitzades en l’àmbit polític. Dins del camp cultural, Yolanda Sey ha apuntat que es donen les mateixes dinàmiques, i ha posat d’exemple el Festival Grec, que enguany dedica la seva programació a la cultura africana de la ciutat. De les 77 propostes de la graella del Grec, només dues estan liderades per persones afrodescendents, ha observat Sey. “Hi podem ser per representar però no per liderar?”, s’han preguntat les ponents.

Nogay Ndiaye: “Malauradament, el món es regeix per modes i ara tothom utilitza l’antiracisme per al seu propi benefici”

Aquestes dades han posat sobre la taula la moda de moltes empreses i institucions de voler mostrar-se antiracistes com a forma de publicitat. “El Black Lives Matter ha tocat el viu i ha obligat les institucions i l’home blanc a mirar-se al mirall”, ha dit Jirari. Nogay hi ha estat d’acord, però ha matisat que moltes vegades s’utilitza l’antiracisme estratègicament: “Malauradament, el món es regeix per aquestes modes. Quan alguna cosa té tirada, tothom la vol utilitzar per al seu propi benefici”. La filòloga ha posat d’exemple una campanya d’un voluntariat que ha utilitzat la fotografia que es va fer viral d’una voluntària de la Creu Roja abraçant un jove acabat d’arribar a la costa de Ceuta amb una frase de l’estil “Vols formar-te per ajudar els més necessitats?”.

“En moltes persones s’ha despertat la consciència del salvador blanc”, ha lamentat Nogay. Bouabdellah ha recordat la polèmica que va haver-hi arran de les fotografies que va penjar la influencer Dulceida amb nens de Ciutat del Cap i ha recordat que “no es té en compte el passat colonial d’on venen aquestes persones”. La docent Nogay ha expressat que cal replantejar-se la relació que tenim amb els països d’on procedeixen els fluxos migratoris cap a Europa: “No volen la migració, però volen tot el que surt dels seus països i els beneficia”, s’ha queixat.

Activisme de proximitat

Encarades a oferir eines per trencar les dinàmiques racistes, les ponents han apuntat que una de les solucions és començar a fer activisme de proximitat, un concepte extret del llibre Qué hace un negro como tú en un sitio com este, de Moha Gerehou. Per començar, la gestora cultural del Docs BCN ha apuntat que “és interessant poder entrar en la intimitat, en els sopars de Nadal”, i la moderadora Duodu hi ha volgut afegir que el racisme immobiliari també és una forma de violència que cal combatre. Per la seva banda, Nogay, que és l’única docent no blanca de tota la demarcació de Lleida, hi ha afegit que una manera de fer activisme de proximitat és matricular els fills i les filles a les escoles dels barris. La filòloga ha explicat que Catalunya és un dels territoris amb més segregació escolar d’Europa i que sovint es formen guetos en molts centres escolars als quals es destinen pocs recursos.

Des dels pobles petits, ha afirmat Yolanda Sey, és més fàcil arribar a aquest activisme de proximitat, a conèixer la gent, però l’arribada de persones migrades encara implica actituds racistes per part dels locals: “Quan una persona del Senegal arriba, amb un idioma i uns costums diferents, li exigim que s’integri. Què vol dir integrar? Vol dir perdre la identitat pròpia per assumir la dels altres, que no t’obren les portes i no t’estan entenent?”.

Maria Bouabdellah: “Hem heretat el trajecte migratori dels nostres pares i sempre serem foranes”

Al voltant de la temàtica de la integració, les ponents s’han queixat que “sempre serem les eternes foranes”. “Hem heretat el trajecte migratori dels nostres pares”, hi ha afegit Bouabdellah. En aquest debat, Jirari ha recordat quan, durant el Dia de la Diversitat a l’escola, li demanaven que expliqués coses de Ghana i ella n’havia de demanar informació als pares: “Jo no hi tinc cap mena de relació. Si em demanes que expliqui coses del meu país, et diré que de petita ballava sardanes; no tinc una altra història”, ha afirmat.

Per tancar el debat, l’optimisme de la moderadora s’ha imposat en la conversa, tot i que participants com la membre del Canal Malaia i Nogay Ndiaye s’han mostrat pessimistes respecte a futurs canvis substancials en matèria d’antiracisme. Jirari, però, ha finalitzat amb un missatge esperançador: “Es tracta de ser com una taca d’oli, que, un cop es veu, ja no marxa de l’espai que ha ocupat”.

Com a cloenda del debat i del cicle “Visions 5.1”, el duet Monique Makon i Clara Martin han interpretat algunes cançons de música negra i soul d’actualitat. També en format musical i de cara a celebrar el desè aniversari de La Conca 5.1, Barberà de la Conca rebrà els dies 23 i 24 de juliol la programació de concerts de “La Nit 5.1”, amb artistes com Maria Jaume, Ferran Palau, Feliu Ventura o Magalí Sare i monòlegs de Charlie Pee, Modgi, Joel Díaz, Ana Polo i Oye Sherman.