06/04/2022 | 06:00
La relació entre les màquines i els humans fa segles que genera contradiccions i debats. El mateix filòsof Ramon Llull va reflexionar sobre la intel·ligència artificial fa més de 700 anys, quan no existien els sofisticats sistemes tecnològics del segle XXI. El pensador mallorquí era encara molt lluny de conèixer que la majoria d’esferes de la nostra vida quedarien influenciades pel veredicte de la intel·ligència artificial: què veiem i què no a les xarxes socials, quines feines ja no cal que fem els humans perquè les fan les màquines i fins i tot qui ha de morir o viure en una situació d’emergència a l’hospital. L’art no n’és una excepció, però el vincle entre l’artista i les màquines encara no està delimitat. Fins a quin punt han de conviure ambdós en el món de l’art? Està l’art destinat a caure en mans de la tecnologia? Tots aquests debats són els que planteja la Sala Beckett a través del cicle Màquina Persona. Ho fa amb una programació elaborada conjuntament amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) que desplegarà espectacles i activitats de pensament del 20 d’abril al 5 de juny.
L’objectiu principal del cicle és “superar la dicotomia entre la màquina i la persona i vincular-ho a la creació artística, que sempre ha tingut presència en el món de l’art”, afirma Susanna Tesconi, comissària de la programació juntament amb Pau Alsina. Les activitats, diu la investigadora, tenen el repte de mostrar al públic que la intel·ligència artificial és molt més del que sembla i que no n’hem de tenir por: “Hi ha coses que fan més por que la intel·ligència artificial, com ho és l’estil de vida que portem i la sobreexplotació que provoca el capitalisme. Hem de tenir en compte que, com a ciutadans, tenim el poder de modificar-la i d’apropiar-nos-la”, expressa. De fet, la Mostra de l’Obrador de Filosofia de la Beckett proposa, del 3 al 5 de maig i en el marc de Màquina Persona, reflexionar sobre la necessitat de superar les pors que ens provoca la tecnologia.
El cicle proposa reflexionar sobre la necessitat de superar les pors que ens provoca la tecnologia
Cap a la humanització de les tecnologies
Per a Joan Casas-Roma, investigador de la UOC sobre ètica de la intel·ligència artificial, no es tracta de definir si estem d’acord o no a incloure la tecnologia en els processos creatius, sinó d’establir com ho fem. “De cara al futur és important que tinguem clar cap on volem anar i com l’integrem, si és desitjable fer-ho tot amb intel·ligència artificial i si ens interessa fer camí contra les màquines o complementar el que sabem fer amb l’ajuda d’aquestes”, explica.
Casas-Roma és un dels ponents que participaran en la xerrada sobre la possibilitat de la imaginació en les màquines amb la filòsofa Marina Garcés, el dia 12 de maig, i considera que cal apostar per la intel·ligència artificial des de la col·laboració, malgrat que sovint s’encari des de l’extrem oposat, el de la competència. “Podem trobar una relació de simbiosi que ens permeti fer coses noves; pot ser un assistent molt potent”, afirma. Tesconi exposa que, en la conversa del dia 12, Garcés parlarà des de la vessant política, i Casas-Roma, des de la lògica modal, per arribar a la idea comuna que la imaginació i la interacció amb les màquines és “un acte polític que té a veure amb la manera que tenim de jugar amb els límits i amb els models a l’hora de buscar mons possibles”.
Joan Casas-Roma (UOC) es pregunta si ens interessa que l’art fet des de la tecnologia plasmi els errors humans
La comissària del cicle comparteix la visió de les màquines com a oportunitat: “Les dades són el nou valor; poden ser un plus que ens ajudin a superar les formes de coneixement que tenim ara”, comenta. Tot i això, es planteja que sovint els conflictes que associem a les màquines són la nostra responsabilitat perquè nosaltres en som els creadors. “El problema i la solució som nosaltres; les tecnologies mai són neutres. El món tecnològic està format per persones del Primer Món i amb privilegis de gènere i de raça. És problemàtic perquè hi ha experts que treballen a sou de grans corporacions i trobem conflictes d’interessos”, explica.
Com a creadors dels sistemes matemàtics que defineixen la intel·ligència artificial, per tant, els humans bolquem la nostra visió del món sobre el teclat, fins i tot també les nostres imperfeccions. Però ens interessa, es pregunta Casas-Roma, que l’art fet des de la tecnologia també plasmi els nostres errors? “A vegades part de la gràcia de ser humans és que som fal·libles i imperfectes”, respon. Hi ha sistemes d’intel·ligència artificial, comenta l’investigador, que precisament imiten els dubtes humans en lloc d’intentar esborrar-los: per exemple, els assistents de veu que, en trucar a un restaurant per reservar una taula, simulen que dubten. Casas-Roma planteja algunes preguntes sobre el tema: volem que la tecnologia solucioni els problemes que els humans no hem sabut gestionar? Fins a quin punt són evitables els errors dels humans en els algoritmes?
Segons Tesconi, davant d’aquesta realitat podem recuperar la veu de la pensadora Donna Haraway, que afirma que hem de quedar-nos amb el problema, conviure-hi i veure què passa a través de l’acció crítica i reflexiva. El cicle, apunta la comissària, aposta per una visió crítica i humanitzadora de la tecnologia, i precisament els espectacles escènics que proposa Màquina Persona van en la línia de crear pensament sobre totes aquestes qüestions. L’obra L’altre, de Roc Esquius, dirigida per Sergi Belbel i que es podrà veure del 28 d’abril al 5 de juny, planteja la tensió entre la ciència i l’ètica en un món abocat a la deshumanització, i la instal·lació performativa Ware Reinforced, que es podrà visitar durant tres dies, del 20 al 22 de maig, és una proposta del col·lectiu Matriu.id, un grup de joves que comparteix l’objectiu que el món virtual adquireixi un valor més humà. La màquina de parlar, de Victoria Szpunberg, explorarà el paper de la intel·ligència artificial en un futur incert del 20 d’abril al 8 de maig, i la lectura dramatitzada de WW, d’Alejo Levis, que tindrà lloc l’11 de maig a l’equipament del Poblenou, s’endinsarà en la construcció de la identitat pròpia en un futur ple d’avatars digitals.
L’art com a forma d’expressió i de pensament
Tots els espectacles que configuren la programació de Màquina Persona donen importància a la capa creativa i emocional que aporta l’ésser humà a l’art. Segons el filòsof Casas-Roma, podríem buscar que la tecnologia substituís determinats processos humans per fer-los millors, com ho fan els robots industrials, però en una feina més creativa, “no crec que es pugui arribar a aconseguir que un ordinador entengui tot el context i detalls que pot haver-hi darrere la capa social i emocional de la gent amb qui tracta”. Ens arrisquem que el model matemàtic que programem no s’adapti a la realitat canviant del món: “Estaríem encapsulant el món en una estructura molt rígida i automatitzada”, diu.
En l’espectacle ‘Teatronika’ del 17 de maig, els robots llegiran textos dramàtics escrits per ells
Cal tenir en compte, assegura l’investigador, que l’art no és només la creació de productes finals en forma d’obra teatral, de cançó o de pintura, entre d’altres, sinó que també reflecteix el moment social, pot ser una forma de protesta i una manera d’expressió per a l’artista i per al seu entorn. “La tecnologia també pot ser poètica; les màquines ens poden ajudar a pensar una realitat canviant i, en aquest sentit, el teatre ens pot donar eines per entendre’ns des d’un punt de vista no alarmista”, comenta la comissària.
Un bon exemple de la simbiosi entre tecnologia i art i del valor del procés creatiu és el projecte Teatronika, un espectacle que tindrà lloc el 17 de maig i en què els robots llegiran textos dramàtics escrits per ells. La xerrada entre els artistes Andrés Burbano, Clara Boj i Diego Díaz connectarà les diferents connexions entre l’art i la tecnologia que treballen, molt centrades en la predicció de la intel·ligència artificial, un tema que, segons Tesconi, genera debat perquè pot donar la possibilitat a entitats no humanes i sense capacitat ètica de decidir sobre les nostres vides. D’altra banda, la sessió inaugural del cicle portarà Luz María Sánchez, artista dedicada a mostrar la connexió de Samuel Beckett amb les màquines, a conversar amb Josep Manuel Berenguer, un compositor amb una dilatada carrera en art i tecnologia. També formaran part de la programació el taller sobre cocreació amb sistemes no humans, a càrrec de CosiCosa i dirigit a joves, i el curs de creació escènica a través de dispositius robòtics simples que impartirà Mónica Rikić.
