Crític Cerca
Espai Crític

‘Cardant Cultura’ on històricament s’hi havia cardat fil

Els més de 4.000 metres quadrats de l’antiga filatura de Can Grau, a la riba del Ter a Osona, acullen des d’aquest any aquest nou 'hub' cultural

31/10/2022 | 06:00

Guillermina Brandauer, durant la seva actuació de la primera Mostra d’Arts Aèries a Can Grau / XEVI VILAREGUT

Cardant Cultura, un dels Projectes Singulars impulsats des del Programa d’Economia Social de la Generalitat, pretén convertir-se en un hub cultural ubicat a la comarca d’Osona, a escassos metres del riu Ter, però amb projecció nacional i internacional. Cardant Cultura, però, com tota bona història vinculada al sector cultural i més concretament al de les arts escèniques, té un escenari, un equip i un argument prou singulars.

L’escenari és l’antiga fàbrica de Can Grau, a la riba del Ter poc abans que el riu arribi a Roda de Ter. Es tracta d’un paratge on a l’últim terç del segle XIX van néixer pròsperes indústries tèxtils, avui dia ja pràcticament totes tancades. Can Grau, en concret, pren el nom de la persona encarregada de vigilar-la durant els anys de la seva construcció, entre el 1872 i el 1875. Aquest any va entrar en funcionament amb 170 telers a la planta baixa i 3.000 fusos de filar a la primera planta.

Can Grau té 4.000 metres quadrats construïts i 10.000 més en espais exteriors

Durant més d’un segle va ser una de tantes fàbriques tèxtils que van dotar aquesta part de la llera del Ter d’un fort caràcter industrial, fins que la crisi del sector de la darreria del segle XX va obligar-la el 1992, ja sota la denominació social de Salamí, SA, a presentar suspensió de pagaments, i dos anys després, al tancament definitiu. Fins que el 2021 van ensopegar amb Can Grau l’empresa Anigami, dedicada als serveis turístics i els esports d’aventura, i la companyia La Fura dels Baus, que des de feia anys ja compartien espai de magatzem i alguna cosa més. Necessitats d’unes instal·lacions més grans, els 4.000 metres quadrats construïts de Can Grau, que amb els espais exteriors arriben als 10.000, els venien com l’anell al dit.

Part de l’equip gestor de Cardant Cultura, davant la nau de Can Grau. D’esquerra a dreta, Rubèn Pujol, Elisenda Currius, Ricard Vilaregut, Roser Montané, Toni Soldevila i Mar Carrera / XEVI VILAREGUT

De La Fura dels Baus a Pol·len Edicions o la Fundació Martí i Pol

L’equip de Cardant Cultura el formen, per una part, Anigami i La Fura dels Baus. Per una altra, però, els impulsors del Projecte Singulars, vinculats estretament al món de la cultura, al territori i a l’economia social i solidària, els tres grans eixos entorn dels quals es pretén tornar a donar vida a l’antiga filatura de Can Grau. Ara fa un any es van aventurar en el projecte les cooperatives DIP, Punch i Pol·len Edicions. De cara al segon any de vida s’hi han afegit tres entitats més, altre cop remarcant el seu caràcter cultural (el festival Cantilafont), territorial (la Fundació Miquel Martí i Pol) i social (l’Associació Diversitat Funcional d’Osona, ADFO).

La fàbrica aglutina projectes de l’economia social i solidària i de les arts escèniques i culturals

L’argument de la història de Cardant Cultura té, com totes, un plantejament, un nus i un desenllaç. De fet, es remunta al 2007, quan comença la col·laboració entre Anigami i La Fura dels Baus, fins al punt de compartir espai de magatzem i d’assaig a Torelló. I d’aquí saltem fins al 2021, quan van a parar a Can Grau, una immensa nau de planta baixa i primer pis de 47 metres de llarg per 20 d’ample, més l’antiga casa del director de la fàbrica. Tot un luxe d’espai per al sector de la cultura, sempre tan mancat de metres quadrats. I és donant voltes a com omplir els espais sobrers que comença a gestar-se Cardant Cultura.

La casualitat va voler que Ricard Vilaregut, politòleg i soci de la cooperativa DIP, bregat a donar forma a projectes d’economia social i solidària des de fa anys, tingués uns seus germans treballant a Anigami. Acabat de retornar a Osona, d’on és fill, Vilaregut va trobar en les necessitats de l’empresa on treballen els seus germans l’oportunitat d’or per començar a teixir un projecte que aspira a ser referent a donar servei al món cultural de la comarca i de molt més enllà a partir de criteris transformadors i d’economia social. I va ser així com es va envoltar d’un primer equip amb Punch, jove cooperativa que ofereix serveis d’imatge i so per a concerts i espectacles d’arts escèniques, i Pol·len Edicions, amb una de les seves sòcies, Mar Carrera, també aterrada de feia poc a Osona.

I així d’aquest plantejament s’arriba a un nus que passa per la intercooperació i obrir el projecte —inicialment, partint dels amplis espais de Can Grau, però cada vegada amb una partitura més definida— al territori, bàsicament els tres municipis veïns, Manlleu, Roda de Ter i les Masies de Roda; al món cultural, amb una voluntat de compartir i complementar-se, però no competir amb espais d’exhibició ja existents a Osona, i el de l’economia social i solidària, en estreta col·laboració amb l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central i integrant-se a la xarxa alTERna’t, que aglutina el sector a la comarca. I, si Vilaregut hi havia posat la lletra, la música va de bracet de Roser Montané i d’Elisenda Currius, les dues tècniques que duen actualment la batuta del projecte.

Una de les àmplies naus de Can Grau, durant la visita de Roger Torrent, conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat / XEVI VILAREGUT

Un espai de 4.000 metres quadrats i una casa per fer-hi residències

El primer any de vida de Cardant Cultura “ha servit per identificar necessitats a les quals pugui donar resposta Can Grau”, explica Elisenda Currius. “Partíem de la hipòtesi que vivim en un pol cultural que genera molta cultura, però on falten espais que ajudin a la creació”, hi afegeix Roser Montané. L’exhibició està prou coberta, no només a Vic, la capital, sinó també a Manlleu o a Roda de Ter, però han detectat mancances en l’existència d’espais per a creadors, “sobretot gent que comença”, matisa Ricard Vilaregut, o, per exemple, per fer-hi residències. En aquest sentit, l’existència de la casa de l’antic director de la filatura és l’espai idoni per complementar els 4.000 metres quadrats de sales de la nau fabril. Residència no només per al sector de les arts escèniques, sinó també, per exemple, per al literari. Aquí el paper d’una editorial com Pol·len Edicions pot ser clau.

Per acabar de fer viable el projecte, es vol obrir el lloguer dels espais a empreses del sector cultural i audiovisual

També s’ha anat donant forma al projecte empresarial, que ha passat per la constitució de la cooperativa Cardant Cultura, amb socis col·laboradors, que seran les entitats, els grups, les companyies o els artistes que facin ús de les instal·lacions, i amb socis usuaris, aquelles persones que assisteixin a qualsevol de les activitats programades a Can Grau, ja que serà imprescindible ser-ne soci per accedir al recinte. Més enllà del seu potencial social i cooperatiu, per acabar de fer viable el projecte, es vol obrir el lloguer dels espais a productores i altres empreses del sector cultural i audiovisual, interessades a fer-ne un ús puntual.

L’arrencada, que ha estat possible gràcies a haver estat reconegut com un dels Projectes Singulars del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat, ha d’anar seguida de l’inici d’activitats de forma més o menys regular a partir de l’any 2023, després que pel maig passat s’hi fes l’estrena amb una més que exitosa primera Mostra d’Arts Aèries, amb artistes que ja estaven fent residència a Can Grau com La Fura dels Baus, Guillermina Brandauer o Flying Pikmis. “Ser Projecte Singulars ha facilitat l’acceleració d’una idea que ja hi havia”, reconeix Elisenda Currius. Ara, amb el projecte endegat i amb socis nous, s’afronta el segon any disposats, més que mai, i fent-se propi un verb ben genuí del territori, a cardar cultura on històricament s’havia cardat fil.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies