El teatre com a eina antimasclista, al nou cicle de la Beckett

Ficció i realitat són dos termes que van lligats entre si. Tot i tenir significats gairebé oposats, però, mantenen un codi comú: la nostra mirada del món, que també traspassa estereotips de gènere i estructures de poder. En aquesta escletxa entre les històries reals i les ficcions artístiques, la Beckett hi ha volgut ficar cullerada. Als mesos d’abril i de maig la sala del Poblenou ofereix el cicle “#jotambé. Violències de gènere i estructures de poder“, una sèrie d’espectacles, de xerrades i de formacions amb el suport de la Universitat Oberta de Catalunya que volen generar debat i visibilitzar les violències masclistes, dalt i baix de l’escenari.

Ja fa un any que la Beckett va pensar a dissenyar una programació que mostrés el vincle entre les relacions de poder i les desigualtats masclistes, i va trobar en el hashtag #MeToo, referent a les denúncies d’abús sexual contra el productor Harvey Weinstein, una manera de fer-ho. Recentment, a més, els casos de l’Institut del Teatre han remogut les arts escèniques del país i han posat en relleu que aquestes violències també tenen lloc ben prop de casa.

Les comissàries del cicle #jotambé són Pastora Martínez, professora i presidenta de la Unitat d’Igualtat de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i Maria Olivella, també professora i coordinadora de la mateixa Unitat. Ambdues consideren que, malgrat no partir de les denúncies de l’Institut del Teatre per dissenyar el cicle, aquestes “reforcen encara més la necessitat de generar espais que permetin oferir un moment de reflexió i de conversa ubicada, i que proposin formes de resposta des d’un posicionament clar de voler erradicar les violències de gènere”. Un dels objectius, afirmen les coordinadores, és poder respondre a l’“I ara què fem” que sorgeix després d’una denúncia d’aquest tipus.

Perspectiva feminista dins de les arts escèniques

“Les denúncies són actes de valentia increïble que creen petits terratrèmols i aconsegueixen posar sobre la taula l’acceptació que les conductes abusives derivades del masclisme també passen al món del teatre català i en altres sectors”, expliquen les coordinadores. A través de la visibilització de les violències masclistes, aleshores, tant el sector del teatre com la resta de la societat es poden posar “unes noves ulleres per observar la seva cultura”, diuen Pastora Martínez i Maria Olivella, i així detectar quines conductes pròpies i alienes cal canviar. En la xerrada “El gènere i el poder en el món de l’oci i la cultura“ del #jotambé, que se celebrarà el dia 21 d’abril i comptarà amb la participació de Rocío Manzano, d’Ana Burgos i d’Elena Castro, es debatrà quines singularitats tenen les dinàmiques culturals i les pràctiques de lleure amb les relacions de poder patriarcals, és a dir: la nostra cultura és un terreny fèrtil per a les violències de gènere?

La perspectiva de gènere en el teatre s’ha d’incorporar a les obres, però també a les organitzacions de treballadores del sector

Respecte a la perspectiva de gènere en l’àmbit del teatre català, Pastora Martínez i Maria Olivella remarquen que cal treballar perquè s’incorpori tant en les obres com en les organitzacions de treballadores del sector, pel que fa a la cultura relacional del teatre, com en les condicions laborals de les professionals que s’hi dediquen. “Si fas una obra amb discursos feministes potentíssims, però les treballadores no tenen permís de maternitat o d’alletament, hi ha un ambient d’agressivitat o tens un equip fortament masculinitzat, aquesta obra segurament no serà del tot transformadora”, expliquen ambdues.

Per tal d’aportar eines d’acció, en el marc del #jotambé s’han organitzat dos tallers orientats a professionals de les arts escèniques: una formació en perspectiva de gènere a les arts escèniques impartida per Rocío Manzano i Magalí Permanyer, fundadores de NUS Teatre, i un taller per intercanviar experiències i necessitats de cara a construir un protocol que abordi els assetjaments sexuals a les arts escèniques, facilitat per Montse Pineda, de l’Associació Creación Positiva.

Tot i vehicular-se a través d’obres teatrals, com Sandra, Sota la neu, Una niña es una cosa a medio formar o Amazones, el cicle organitzat per la sala Beckett mira més enllà de les fronteres del teatre. Les violències masclistes, afirmen les comissàries, “tenen totes la causa comuna de la imposició fèrria dels rols de gènere, un fenomen sistèmic davant del qual el nostre posicionament és el de la tolerància zero”.

En aquesta línia, el cicle s’arrodoneix amb una sèrie de xerrades i de lectures dramatitzades que volen abordar estructures de poder en diferents aspectes, com, per exemple, en el ciberespai. Per tractar-ne, Diego Marchante Genderhacker, Karma Peiró i Leila Mohammadi reflexionaran el dia 4 de maig, a la xerrada “Violències de gènere al ciberespai: les dues cares de la moneda“, sobre com l’àmbit digital pot ser tant una font de denúncia com de sororitat respecte a l’assetjament i violències masclistes. “Des de la UOC som molt conscients dels efectes, de les oportunitats i dels reptes de les tecnologies, també pel que fa a les violències masclistes. Era imprescindible dedicar una de les xerrades tant a les formes de les violències de gènere mitjançant les tecnologies com a la capacitat de mobilització que aquestes han propiciat”, comenten Pastora Martínez i Maria Olivella.

El #jotambé també s’endinsarà en la invisibilització de les cures, una realitat que s’ha fet evident arran de la pandèmia. Nuria Alabao, Israel Rodríguez-Giralt i Brigitte Vasallo conversaran el dia 18 de maig al voltant de la infravaloració històrica d’aquestes tasques i sobre el distanciament social que ens ha imposat la Covid-19.

El teatre com a eina sensibilitzadora

Les dues coordinadores del cicle de la Beckett expliquen que totes les temàtiques dels debats programats han estat escollides “considerant la seva funció sensibilitzadora i la seva actualitat, sense oblidar que el cicle es duu a terme en una sala de teatre”. Ambdues coincideixen que el teatre és una eina ideal per “explicar i explicar-nos històries, apropar experiències i transmetre vivències”. Segons Toni Casares, director de la Beckett, “el teatre és un territori on les emocions travessen i matisen les idees. Com que sabem que el que passa a l’escenari sempre és mentida, això ens allibera de prejudicis, ens encara d’una manera radical amb les veritats del món. Per això, la violència al teatre ens fa mal i ens obliga a comprendre-la i a prendre partit sobre els seus motius i les seves conseqüències”.

El teatre és una eina ideal per “explicar i explicar-nos històries, apropar experiències i transmetre vivències”

A partir del poder que exerceixen les arts escèniques en cadascun dels espectadors, les comissàries han construït un teixit de debats i de reflexions, fonamentades en el seu coneixement acadèmic: “Traiem el coneixement de la universitat fora dels seus murs i la col·loquem en un teatre, dialogant amb el públic i el sector teatral. Això és sempre una molt bona notícia; la universitat no només té com a fi educar qui hi està matriculat, sinó que té el deure d’oferir a la societat eines de comprensió del seu entorn”. Aquest és el sisè cicle que la UOC organitza amb la Beckett, i tant Pastora Martínez com Maria Olivella valoren molt positivament que es donin aquest tipus de col·laboracions, que “són enriquidores per a totes les persones involucrades”.