26/10/2022 | 06:00
Les estadístiques diuen que les tasques domèstiques i de cures continuen, majoritàriament, en mans de les dones, tant pel que fa a les càrregues reproductives no remunerades com en l’àmbit professional d’atenció a la dependència. Les dones a Catalunya dediquen gairebé quatre hores diàries al treball no remunerat, el doble que els homes. El context de la pandèmia i especialment el teletreball han impactat en els usos del temps però sense millores pel que fa a la corresponsabilitat en les cures. En l’àmbit professional, la presència femenina és aclaparadora. A la província de Barcelona, el 97% de qui treballa al servei d’ajuda a domicili són dones. Són feines sense gaire reconeixement social i en condicions laborals sovint precàries, amb dificultats per a la conciliació i la cura pròpia. Les dones continuen patint la doble o triple presència amb efectes sobre la pobresa del temps.
Com poden les institucions revertir aquesta situació? L’economista feminista Elba Mansilla considera que cal una nova mirada sobre les polítiques de cura perquè les actuals “es van dissenyar fa 40 anys, i la societat i el mercat laboral han canviat molt”. La presidenta de l’Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, assegura que totes les administracions han de “promoure el dret i el deure a cuidar, amb serveis, prestacions i permisos que facin possible un temps de cura de qualitat i amb equitat, i acompanyant les persones que cuiden”.
“Cal que les polítiques de mercat laboral, de reforma horària, de prestacions socials i d’urbanisme garanteixin el dret a la cura”
En aquest context neix el projecte “Cap a un nou sistema públic de cures en la comunitat“, que impulsa la Diputació de Barcelona. L’objectiu, explica Moret, és doble: “Promoure un debat social i polític als ens locals i enfortir serveis públics, generant recursos locals de suport a la corresponsabilitat i d’acompanyament en les cures”. Compta amb el suport del Fòrum de Persones Expertes en Cures, format per 16 professionals de diferents disciplines per orientar en la promoció de recursos i avançar cap a uns municipis cuidadors.
El projecte preveu diferents accions. D’una banda, la millora en la qualitat del servei d’ajuda a domicili, la digitalització de la teleassistència o l’atenció a la soledat no volguda de les persones grans. De l’altra, l’impuls de serveis de respir i de grups de suport emocional i d’ajuda mútua per al descans i suport emocional a les persones cuidadores. I també tallers per a la corresponsabilitat en els usos del temps o l’impuls de serveis d’atenció de proximitat de qualitat.
“Celebrem que hi hagi aquesta aposta pels municipis cuidadors”, diu Mansilla, que, alhora, també demana “un nou pacte social i una reforma horària amb profunditat”. Per la diputada Moret: “Estem impulsant un debat social i polític que abasta molts sectors i nivells i que genera recursos locals de suport a la corresponsabilitat en les cures i d’acompanyament a persones cuidadores”. Moret conclou: “Cal que les polítiques de mercat laboral, de reforma horària, de prestacions socials i, fins i tot, d’urbanisme garanteixin el dret a la cura.”
* Aquest article apareix publicat originàriament al Dossier Crític ‘Temps’, editat per CRÍTIC i Pol·len, i que podeu comprar a la nostra Botiga. Si sou subscriptors/ores de CRÍTIC, us l’enviem gratuïtament a casa.