10/03/2025 | 06:00
Com s’aplica la mirada feminista en tots els àmbits dels museus? Aquesta és la pregunta que intenta resoldre Repensar el museu. Una guia de reflexió i actuació amb perspectiva feminista, que ha estat promoguda per la Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya (una de les xarxes temàtiques de museus promogudes per la Generalitat de Catalunya). Es va presentar al febrer passat, dins la jornada “Repensar els museus des del feminisme“, que va acollir el Museu d’Història de Catalunya (MHC).
L’objectiu d’aquest manual és facilitar pautes de treball i recursos útils per incorporar un enfocament transversal a totes les funcions pròpies de les exposicions i dels centres d’art: des de la documentació fins a la gestió interna, passant per la recerca, la documentació, la conservació o l’adquisició de col·leccions. D’aquesta forma, la guia vol ser una eina per transformar “el biaix present en els discursos i en els criteris predominants en els equipaments”.
El grup de treball Museus i Gènere, que forma part de la Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya, ha estat l’impulsor d’aquesta guia. L’elaboració de Repensar el museu és el resultat de la reflexió compartida de totes les persones que conformen el grup. Liliane Cuesta, conservadora al Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries, n’ha dut a terme la redacció final per tal de dotar-la de coherència interna. “Partíem del plantejament d’aplicar la perspectiva feminista tenint en compte tant les col·leccions com les dinàmiques internes dels equipaments, el públic i la societat en general”, explica. “Vam veure que els estudis elaborats estaven molt centrats en les tasques expositives i que deixaven fora moltes funcions del museu, més invisibles però igualment importants”.
La guia inclou exemples de bones pràctiques que fan museus de tot el territori
D’aquesta manera, la particularitat principal de la guia és que “reflexiona sobre tots els àmbits de la pràctica museística”, en el sentit que la perspectiva feminista “s’aplica a totes les àrees del museu”. Això vol dir que les pautes que incorpora van més enllà que les exposicions temporals puguin programar dones artistes o que la política d’adquisicions de les obres sigui paritària. La idea, subratlla Cuesta, és que la mirada de gènere sigui transversal en tot el que succeeix dins els centres o les galeries. Per això, el llibret publicat inclou exemples de bones pràctiques que estan duent a terme museus de tot el territori en els àmbits de les col·leccions, la conservació, la documentació, la investigació, l’exposició, l’educació i la comunicació.
Més enllà de les xifres: una mirada qualitativa
Una altra de les particularitats de la guia és que fa una aposta pels “aspectes qualitatius per sobre dels quantitatius”. A efectes pràctics, això implica que les xifres no poden ser l’únic indicador per mesurar la igualtat de gènere. L’autora del manual considera que, si bé són importants mesures quantitatives com les quotes o les polítiques paritàries, l’aplicació de la perspectiva feminista als museus també implica “desfer-nos de biaixos de caràcter androcèntric i tenir en compte la multiplicitat de categories que estableixen les relacions de poder, des del gènere i la classe social, fins a la raça, l’edat, la sexualitat o la religió”.
En relació amb l’autoria, Cuesta hi afegeix que és possible fer un traçat en els museus d’art, per exemple, però no en els arqueològics o etnològics. “I, amb la guia, tenim la voluntat d’abastar la totalitat de tipologies de museus”, rebla. Així i tot, l’autora assegura que cal anar més enllà de l’autoria. “La premsa es fixa molt en les xifres o en el percentatge de dones que exposen, i és rellevant, però aquests titulars es queden a la superfície”, explica Cuesta. Al marge de l’autoria, diu, “la idea és abordar temes que sempre hem deixat fora, revisar com els investiguem i analitzar per què mai hem tingut en compte algunes fonts documentals molt valuoses”.
Repensar l’organització interna del museu des del feminisme
Per a Liliane Cuesta, les qüestions que tenen a veure amb el personal del museu o l’organització interna sovint són obviades, però també es poden analitzar des d’una perspectiva feminista. Segons l’autora de la guia, canviar les dinàmiques més invisibles del funcionament dels museus implica, entre d’altres, passar d’un model organitzatiu piramidal a un d’horitzontal que inclogui tot el personal i garanteixi la igualtat i la participació.
En aquest paradigma, les direccions de l’equipament transiten d’un lideratge tradicional a un lideratge d’equip, deleguen responsabilitats, valoren la diversitat interna, busquen talent dins la institució i fomenten el creixement de les fortaleses de les persones que hi treballen. I, més enllà del rol de la direcció, per canviar les dinàmiques internes d’aquests equipaments també és fonamental, conclou la conservadora, “tenir en compte aspectes invisibles de cara al públic, com fomentar la igualtat d’oportunitats, la formació i redissenyar els organigrames, així com detectar la presència de discriminacions o de micromasclismes”.
Del patrimoni a la coeducació: aprendre a mirar
La presentació de la guia es va fer al Museu d’Història de Catalunya en el marc de la jornada “Repensar els museus des del feminisme” el 10 de febrer passat. La trobada, a la qual van assistir docents universitaris i representants de diferents museus arreu del territori, va servir per posar context a la guia i radiografiar les necessitats dels centres museístics a Catalunya.
Així, la professora d’Antropologia Social del Departament de Filosofia i Antropologia de la Universitat de Santiago de Compostel·la, Guadalupe Jiménez-Esquinas, hi va analitzar la manca de perspectiva de gènere en els estudis crítics sobre el patrimoni, els quals, per contra, “sí que han tingut en compte desigualtats ètniques o de classe social”. Segons va explicar Jiménez-Esquinas, el patrimoni s’ha fet servir com a “reflex i sustentació del sistema patriarcal”, i en aquest sentit, va considerar que, des dels museus calia ”fer un replantejament sobre com ens representen els elements patrimonials, qui i com els gestiona, i posar les cures i el manteniment al centre”.
A la jornada també hi va participar l’artista i docent Ricard Huerta, que va presentar el museu virtual “Museari”. Aquesta eina digital adreçada al professorat té com a finalitat la defensa dels drets humans, les diversitats LGTB i els feminismes.
Per la seva banda, Maria Cacheda, gestora del patrimoni cultural i treballadora de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, va considerar que la coeducació patrimonial fomenta la igualtat d’oportunitats i l’eliminació de qualsevol discriminació per raó d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere. En la seva exposició va fer valer la tasca de les educadores que interactuen amb les nenes i els nens que participen en activitats educatives o culturals dins del museu. “La coeducació en aquest àmbit fa que siguin conscients de la seva posició al món i esdevé una eina per combatre la violència masclista”, va reblar Cacheda.
L’enfocament feminista aplicat a les funcions d’inventari i de documentació ja és una realitat al Museu de Mataró, que l’any 2019 va iniciar un procés de revisió de les seves col·leccions tèxtils. Conxita Gil, conservadora en aquest centre, va explicar les dificultats i els avantatges d’aplicar aquesta mirada a més de 5.000 objectes de la col·lecció Fundació Jaume Vilaseca, un conjunt patrimonial de marcat caràcter industrial.
L’MHC té una audioguia que presenta un relat alternatiu sobre una exposició permanent i dona veu a les dones d’altres èpoques
Però fer exposicions tenint en compte la perspectiva de gènere no és sempre fàcil o evident. Per il·lustrar-ho, la directora del Museu d’Història de Girona i del Museu d’Història dels Jueus, Sílvia Planas, va posar exemples d’aquestes pràctiques i va reflexionar sobre els motius del poc o molt èxit assolit a l’hora de treballar els continguts, la selecció dels objectes, els textos i les activitats des del feminisme.
Per la seva banda, Griselda Aixelà, tècnica en el Museu d’Història de Catalunya, va focalitzar-se en les activitats específiques que es duen a terme dins dels museus, i va referir-se a una de les iniciatives que ha posat en marxa l’MHC: una audioguia que presenta un relat alternatiu sobre una exposició permanent. “Volíem donar veu a les dones d’altres èpoques a través dels seus escrits, remarcant precisament la seva absència en l’exposició”, exposa Aixelà. “Vam descobrir així que sí que hi eren, però que les havíem de fer aflorar”, diu. La museïtzació de la quotidianitat, la reivindicació de nous protagonistes, de noves temàtiques, així com la utilització de fonts i d’objectes sovint menystinguts, són la base dels nous projectes d’activació patrimonial iniciats pel Departament de Cultura en alguns dels seus monuments. Així ho considera Carme Bergés, responsable de l’Àrea de Monuments i Jaciments de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural. En la seva ponència, va presentar les exposicions “Els ulls de la història” i “La taula parada”, dues experiències immersives “que ens permeten rellegir el patrimoni i ressituar-nos en la història amb relats renovats”, afirma.
