Crític Cerca
Espai Crític

Formant els millors experts en mediació en conflictes

El màster que ofereix la Facultat de Psicologia de la UB prepara, amb una metodologia interdisciplinària, els futurs professionals d'aquesta activitat, cada cop amb més demanda en la societat actual

03/05/2023 | 06:00

Diàleg i escolta, elements fonamentals de la mediació en conflictes / UNIVERSITAT DE BARCELONA

Fins a finals de juny és oberta la preinscripció, per al curs 2023/2024, del màster universitari oficial de Mediació en Conflictes que imparteix la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, un dels més prestigiosos de la seva especialitat, ja que disposa d’una acreditació de qualitat per part de l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i l’Acreditació (ANECA) i també de l’homologació de la Generalitat de Catalunya. La mediació en conflictes és una activitat professional orientada a facilitar els processos de gestió dels conflictes en qualsevol àmbit, sigui dins de la família, sigui dins d’una comunitat o una organització (empreses, entitats, etc.).

“La nostra formació té un enfocament interdisciplinari”, explica la directora del màster, Imma Armadans, “però el component de la psicologia hi és present d’una forma destacada, perquè la visió més pròxima al dret de la mediació en conflictes necessita reforçar-se sempre amb una aportació des del vessant psicològic, i en aquesta facultat és on millor el podem subministrar”. Armadans destaca la procedència heterogènia dels alumnes que tenen cada curs, del qual ja n’han fet 10 edicions: s’hi matriculen advocats, psicòlegs, criminòlegs, educadors socials, sociòlegs…, però tots acaben el màster amb la mateixa titulació oficial de Mediació en Conflictes.

La mediació en conflictes és un mètode alternatiu i també complementari dels procediments estandarditzats de la justícia. Està regulada en els àmbits europeu (Directiva 2008/52/CE), estatal (Llei 5/2012 i pel Reglament del Reial decret 980/213) i autonòmic, com ara la llei catalana (Llei/2020, de 31 de juliol, de modificació del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família) o, per esmentar-ne una de més recent, la Llei 24/2018, de mediació de la Comunitat Valenciana. Per tant, compta amb un marc normatiu que en permet l’impuls i la consolidació en diferents àmbits i contextos.

“Aquesta activitat professional s’orienta a gestionar els conflictes d’una forma dialogada i pacífica, a través de la comunicació i de la negociació assistida, en lloc d’afavorir la confrontació”, explica la directora del màster de la UB, Imma Armadans. “De vegades, tenir un acord, com passa sovint amb la resolució judicial dels divorcis, no implica tenir resolt el conflicte; per això el paper del mediador, que ha de ser imparcial i facilitador de la comunicació entre les parts és essencial per tal que es pugui negociar realment i, si s’escau, arribar a un acord”.

En els últims anys, hi ha hagut un increment significatiu de la demanda de mediadors, especialment en l’àmbit públic, tot i que també en el sector privat. A partir de la publicació, el 2005, del llibre Els serveis de mediació comunitària: propostes d’actuació, editat per la Diputació de Barcelona, i de la posada en marxa del Centre de Mediació Familiar de Catalunya, les ofertes per a mediadors dins l’Administració social van créixer molt. A aquest fet, cal sumar-hi l’increment de sol·licituds de mediació per resoldre conflictes en l’àmbit familiar i comunitari, de consum i escolar principalment, tal com es va posar en relleu al Llibre blanc de la mediació a Catalunya (2010), amb les dades obtingudes en aquest estudi de recerca, emprès precisament per obtenir una radiografia de la professió.

Una combinació molt útil de teoria i pràctica

L’exalumne i des de fa uns anys professor d’aquest màster Hugo Kruger creu que el prestigi se l’ha guanyat pel fet de ser una formació molt completa. “No només prepara els alumnes en termes pràctics, sinó que també té una orientació científica i de recerca acadèmica que altres programes no ofereixen”, detalla. Kruger destaca les pràctiques de simulació que fan els alumnes al laboratori, a la coneguda per sala de miralls, on recreen situacions de conflictes de la vida real i aprenen a gestionar-los. “Els mateixos alumnes participen en la creació de les situacions i dels diferents personatges, la qual cosa els fa sentir molt implicats. Les pràctiques s’enregistren i després es visionen per veure què ha funcionat bé i què no, on el feedback que donem els professors i les professores és bàsic”.

Hugo Kruger va cursar el màster oficial de mediació en conflictes fa cinc anys i considera que això va fer augmentar el seu valor com a consultor extern per a empreses, que ja anava desenvolupant amb anterioritat. “La nostra professió cada cop és més coneguda i valorada”, hi afegeix, “perquè cada cop hi ha més organitzacions que tenen necessitat d’un suport exterior per resoldre els seus conflictes interns”. Ara que n’és professor, valora molt la flexibilitat que hi ha perquè els alumnes escullin on volen fer les pràctiques externes, que es combinen amb les classes durant el segon semestre del curs. La Facultat de Psicologia té una oferta molt àmplia de pràctiques en empreses, on s’inclouen tant centres de mediació com fundacions, espais socials i comunitaris, etc. Kruger també destaca que “el pool de professors del màster és heterogeni i combina bé la teoria i la pràctica, perquè mentre uns, com jo mateix, ens ocupem prioritàriament de les pràctiques, n’hi ha d’altres que treballen amb profunditat els conceptes teòrics bàsics de la mediació”.

Cada cop més ajuntaments tenen serveis de mediació comunitària i necessiten experts per treballar els conflictes socials o veïnals

De la seva banda, la també exalumna i ara professora Maribel Garcia Cotto valora especialment l’acompanyament que fan els docents de l’evolució dels alumnes i la facilitat que donen per fer consultes. Ella el va cursar ara fa 10 anys i n’ha esdevingut docent, tasca que compagina amb la de professora de Filosofia en una escola concertada. “Com a professora, he intentat continuar aquesta línia: fomentar la responsabilitat i implicació de l’alumne, però sempre oberta a parlar amb ells i a donar-los el màxim de feedback”, explica. Un altre dels valors d’aquesta formació, segons Garcia Cotto, és l’obertura de mires que dona als qui la cursen a l’hora de situar-se dins del panorama professional de la mediació: “Si tenen la vocació, que és important, aquí se’ls ensenya a treballar la mirada mediadora davant del conflicte, que de vegades pot ser un procés llarg”.

Les vies d’especialització que tenen els alumnes, explica la directora del màster, Imma Armadans, són bàsicament dues: l’àmbit civil i familiar, “on la mediació sovint aconsegueix acords win-win dins de l’estructura familiar que la justícia no és capaç de trobar”, i l’àmbit mercantil i de les organitzacions, bàsicament per a empreses i entitats, “tot i que cada cop més les administracions públiques, sobretot els ajuntaments, tenen serveis de mediació comunitària per a conflictes socials i de convivència en determinats barris o comunitats de veïns que requereixen experts com els que formem nosaltres, amb un bagatge psicològic i social més que no només estrictament del dret”.

Alumnes al Campus Mundet de la Vall d'Hebron / UNIVERSITAT DE BARCELONA

De la cultura de pau a una filosofia de vida

La mediació té les arrels en els moviments de la cultura de pau, a escala internacional, de mitjan segle passat, quan les accions bèl·liques van començar a ser qüestionades com a forma de resoldre els conflictes territorials més candents. “La cultura de la mediació és una filosofia de vida”, aclareix Armadans: “De conflictes n’hi haurà sempre; és inevitable perquè els éssers humans tenim interessos i necessitats que de vegades xoquen entre elles, però descartar d’entrada l’enfrontament violent t’ajuda a reflexionar, a parlar del respecte per l’altre, a entendre el terme autodeterminació, a prendre decisions raonades i reflexives, no en calent… En totes les escoles de primària se n’hauria de parlar, de la mediació, com a valor cada cop més important en la societat del futur”.

Per acabar, algunes dades pràctiques del màster. Es cursa en la modalitat de docència presencial a la Facultat de Psicologia de la UB, concretament a l’edifici del Campus Mundet (passeig de la Vall d’Hebron, 171). Té un valor docent total de 60 crèdits, s’ofereixen 25 places per cada curs acadèmic i l’idioma habitual de les classes és el castellà. Trobareu més informació al respecte en aquesta pàgina web.

Periodisme pel dret a l'habitatge

Suma't a CRÍTIC i t'enviem a casa la nova revista 'Habitar'

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Habitar' (2024) i la revista 'Emergència' (2021)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies