Crític Cerca
Espai Crític

Fragmentació laboral o la condemna de dedicar tot el dia a la feina

Les pauses enmig de la jornada laboral o els desplaçaments en el cas de treballadors que prestin serveis en diferents llocs poden arribar a duplicar el temps que dediquen a la feina

28/10/2022 | 06:00

A l’Estat espanyol fa quasi 40 anys que la jornada laboral és de 40 hores la setmana. Però, en realitat, els i les treballadores n’hi dediquen moltes més. A les pauses per dinar s’hi han de sumar els desplaçaments que, segons l’Eurostat, l’Oficina Europea d’Estadística, suposen una mitjana de 5 hores setmanals. Tot i formar part de la jornada, moltes vegades aquests períodes no estan remunerats. “El temps dedicat al treball i a la jornada efectiva es barregen. Els trajectes en el marc de la jornada són temps de treball, perquè són moments en què no desconnectes ni pots dedicar-te a altres coses. Però moltes empreses no ho reconeixen”, assegura Jorge Moraleda, responsable de Negociació Col·lectiva de CCOO.

Així, que les pauses i els desplaçaments no estiguin remunerats suposa un greu problema per a persones que tenen la jornada fragmentada, perquè el temps que dediquen a la feina es pot arribar a duplicar o triplicar. Són treballadors que tenen llargues pauses durant el dia o que tenen diverses feines, amb els desplaçaments consegüents, per tal d’intentar arribar a final de mes. Aquest darrer cas és el de la Carmen, una treballadora del sector de la neteja que presta serveis a una gran empresa. Neteja tres oficines diferents, dues hores en cadascuna. Suma 6 hores de feina efectiva al dia; però, afegint-hi els desplaçaments, pot arribar a dedicar-hi més d’11 hores diàries. Tot plegat, per 940 euros el mes

Per a persones que tenen la jornada fragmentada, el temps dedicat a la feina es pot arribar a duplicar o triplicar

“Visc en una altra ciutat i sento que em passo el dia al tren o al metro. Surto de casa d’hora al matí i hi arribo al vespre. Com haig de cuidar els meus fills, anar a comprar o fer el dinar?”, es lamenta. A més, la Carmen amb prou feines pot pagar el lloguer i les factures i, tot i que l’empresa li ha ofert treballar més hores, “no sé pas com ho podria fer, si no arribo a tot”, diu. Ella és una de tantes treballadores afectades per la fragmentació, que Moraleda defineix com a “pobresa laboral”. A més, es tracta d’una realitat molt feminitzada: segons el Ministeri de Treball, tres de cada quatre persones que tenen contractes parcials són dones, el 60% dels quals, involuntaris. 

La fragmentació afecta sobretot feines no qualificades, com les dels sectors de la neteja i de l’hostaleria, que no es poden beneficiar del teletreball per reduir el temps de desplaçament. Però, si bé és cert que les feines qualificades tenen més accés al teletreball, no són alienes a la fragmentació. “La flexibilitat horària presenta riscos, i molta gent allarga excessivament la seva jornada per la possibilitat de fragmentar-la, sense que n’hi hagi un registre rigorós”, explica Moraleda.

* Aquest article apareix publicat originàriament al Dossier Crític ‘Temps’, editat per CRÍTIC i Pol·len, i que podeu comprar a la nostra Botiga. Si sou subscriptors/ores de CRÍTIC, us l’enviem gratuïtament a casa.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies