28/10/2022 | 06:00
A l’Estat espanyol fa quasi 40 anys que la jornada laboral és de 40 hores la setmana. Però, en realitat, els i les treballadores n’hi dediquen moltes més. A les pauses per dinar s’hi han de sumar els desplaçaments que, segons l’Eurostat, l’Oficina Europea d’Estadística, suposen una mitjana de 5 hores setmanals. Tot i formar part de la jornada, moltes vegades aquests períodes no estan remunerats. “El temps dedicat al treball i a la jornada efectiva es barregen. Els trajectes en el marc de la jornada són temps de treball, perquè són moments en què no desconnectes ni pots dedicar-te a altres coses. Però moltes empreses no ho reconeixen”, assegura Jorge Moraleda, responsable de Negociació Col·lectiva de CCOO.
Així, que les pauses i els desplaçaments no estiguin remunerats suposa un greu problema per a persones que tenen la jornada fragmentada, perquè el temps que dediquen a la feina es pot arribar a duplicar o triplicar. Són treballadors que tenen llargues pauses durant el dia o que tenen diverses feines, amb els desplaçaments consegüents, per tal d’intentar arribar a final de mes. Aquest darrer cas és el de la Carmen, una treballadora del sector de la neteja que presta serveis a una gran empresa. Neteja tres oficines diferents, dues hores en cadascuna. Suma 6 hores de feina efectiva al dia; però, afegint-hi els desplaçaments, pot arribar a dedicar-hi més d’11 hores diàries. Tot plegat, per 940 euros el mes.
Per a persones que tenen la jornada fragmentada, el temps dedicat a la feina es pot arribar a duplicar o triplicar
“Visc en una altra ciutat i sento que em passo el dia al tren o al metro. Surto de casa d’hora al matí i hi arribo al vespre. Com haig de cuidar els meus fills, anar a comprar o fer el dinar?”, es lamenta. A més, la Carmen amb prou feines pot pagar el lloguer i les factures i, tot i que l’empresa li ha ofert treballar més hores, “no sé pas com ho podria fer, si no arribo a tot”, diu. Ella és una de tantes treballadores afectades per la fragmentació, que Moraleda defineix com a “pobresa laboral”. A més, es tracta d’una realitat molt feminitzada: segons el Ministeri de Treball, tres de cada quatre persones que tenen contractes parcials són dones, el 60% dels quals, involuntaris.
La fragmentació afecta sobretot feines no qualificades, com les dels sectors de la neteja i de l’hostaleria, que no es poden beneficiar del teletreball per reduir el temps de desplaçament. Però, si bé és cert que les feines qualificades tenen més accés al teletreball, no són alienes a la fragmentació. “La flexibilitat horària presenta riscos, i molta gent allarga excessivament la seva jornada per la possibilitat de fragmentar-la, sense que n’hi hagi un registre rigorós”, explica Moraleda.
* Aquest article apareix publicat originàriament al Dossier Crític ‘Temps’, editat per CRÍTIC i Pol·len, i que podeu comprar a la nostra Botiga. Si sou subscriptors/ores de CRÍTIC, us l’enviem gratuïtament a casa.