07/11/2024 | 06:00
Després de més d’un any, la Capital Europea de la Democràcia (ECoD, per la sigla en anglès) de Barcelona va fer el seu darrer acte públic els dies 10 i 11 d’octubre, durant la Biennal de Pensament, amb quatre xerrades al voltant de la democràcia i que convidaven la ciutadania a reflexionar sobre desafiaments urgents de la humanitat, com ara la governança de l’aigua, la memòria històrica, les zones grises de la democràcia i els moviments socials. Es tancava així el període en què la ciutat i la regió metropolitana han exercit per primer cop com a capital europea de la democràcia, durant el qual s’ha fet més d’un centenar d’activitats, d’esdeveniments i de debats, en què han participat unes 20.000 persones de tot Europa. El balanç final que se’n fa des de l’Ajuntament de Barcelona és molt positiu, tant pel que fa a la projecció internacional de la ciutat com a capdavantera en participació ciutadana i innovació democràtica com pel que fa a l’ancoratge de la ciutat en la regió metropolitana que l’envolta.
Arnau Monterde, director de Participació i Innovació Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona, creu que “la Capital Europea de la Democràcia ha connectat la ciutat de Barcelona amb l’experimentació i la innovació democràtica. A través d’espais i iniciatives com Decidim Fest, la trobada internacional Democracy Lab o la game jam Truth, Lies & Democracy, s’han abordat qüestions com els reptes democràtics de la intel·ligència artificial, la participació democràtica en les polítiques digitals o les estratègies per fer front a la desinformació i combatre les fake news”. De la seva banda, Oriol Estela Barnet, coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), destaca que “Barcelona no podia ser plenament Capital Europea de la Democràcia sense incorporar la dimensió metropolitana, la de la ciutat real dels cinc milions d’habitants. Aquest va ser un dels valors essencials de la candidatura”.
Què és la Capital Europea de la Democràcia?
La Capital Europea de la Democràcia ha buscat establir un espai de reflexió i visibilitat en què la ciutadania d’Europa es trobés, s’impliqués, experimentés noves formes de democràcia participativa i inclusiva i s’inspirés en un ampli programa dissenyat per obrir un debat ciutadà entorn dels reptes de la democràcia davant de futurs incerts.
Un dels objectius era comprovar les possibilitats de la democràcia participativa a escala de la ciutat i de la regió metropolitana
Durant el 2023 i el 2024, les millors pràctiques de participació i innovació democràtica s’han presentat en diferents esdeveniments a la ciutat i a la regió metropolitana de Barcelona i a través de diversos processos. En aquest sentit, i en cooperació amb la societat civil i la ciutadania, el propòsit era, d’una banda, obrir un espai europeu de reflexió i de debat entorn dels grans reptes de la democràcia i, de l’altra, comprovar les possibilitats de la democràcia participativa com a recepta per a l’aprofundiment democràtic, especialment a escala de la ciutat i de la regió metropolitana.
L’ECoD ha durat 14 mesos (de setembre de 2023 a novembre de 2024) i Barcelona, com a primera Capital Europea de la Democràcia, ha acollit una sèrie d’esdeveniments, de conferències i d’activitats vinculades a la innovació democràtica i a la participació ciutadana, però també a la cultura, a l’educació, a les tecnologies i a l’espai públic. Alhora, la xarxa de ciutats formada per aquelles que van passar la primera selecció, com ara Bolonya, Brussel·les, Viena, Braga, Burgos, Sarajevo o Tirana, ha fet diverses trobades per compartir experiències i pràctiques rellevants i innovadores en la promoció de la democràcia a escala municipal i ha contribuït al disseny del programa anual.
La Capital Europea de la Democràcia és una iniciativa impulsada per The Innovation in Politics Institute, que és qui ha atorgat el premi, amb el suport del Consell d’Europa i de la Comissió Europea. També hi col·laboren altres organitzacions que busquen aprofundir la democràcia, com són Democratic Society, RSA, German Marshall Foundation i una vintena més d’actors rellevants en aquest àmbit.
Fent un repàs ràpid de la història de la candidatura barcelonina, hem de recordar que es va presentar el setembre de 2022, que va competir amb 12 ciutats europees més. Que a finals de desembre del mateix any l’organització va confirmar que Barcelona havia estat seleccionada com a finalista, juntament amb Braga (Portugal) i Brussel·les (Bèlgica). I que el 18 de gener de 2023, durant un acte al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, es va anunciar que Barcelona havia estat escollida la primera capital europea de la democràcia. A partir d’aquell moment, l’oficina tècnica de la candidatura, formada per l’Ajuntament de la ciutat i el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), va començar a treballar intensament per elaborar el programa d’actes, que finalment es va presentar el 14 de setembre de 2023, coincidint pràcticament amb el Dia Internacional de la Democràcia (15 de setembre).
Quines activitats de projecció internacional s’hi han fet?
Durant l’any i escaig que ha durat el programa, s’han abordat diferents temàtiques que tenen intersecció amb la democràcia, com ara la tecnologia, la cultura, l’educació, els videojocs, els reptes climàtics i els drets fonamentals. Una de les activitats principals de la Capitalitat, pel que fa a projecció internacional, va ser el Decidim Fest 2023, que es va celebrar entre el 18 i el 20 d’octubre de 2023 al Canòdrom – Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica de Barcelona, sota el lema “Democràcia, tecnologia i intel·ligència col·lectiva”. Decidim Fest va reunir ments brillants de tot el món per debatre les implicacions de la intel·ligència artificial (IA) i la seva relació amb la participació ciutadana. Les ponències i les presentacions van abordar temes crucials, incloent-hi els riscos de l’ús indiscriminat de la IA, la governança ètica de la tecnologia i les maneres de garantir que la IA serveixi a totes les dimensions socials.
L’ECoD ha treballat no només des de la reflexió teòrica, sinó també a través de projectes concrets, amb experts i comunitats de desenvolupament
Una altra activitat va ser la game jam titulada Truth, Lies & Democracy, que es va celebrar també al Canòdrom entre el 17 i el 19 de maig de 2024. Tres equips locals i tres d’europeus van desenvolupar videojocs i propostes interactives centrades en les notícies falses i la desinformació. En aquesta primera edició, va aplegar persones professionals reconegudes de les indústries del joc i de la tecnologia, així com expertes en política i comunicació, que van oferir xerrades i mentoratge. La iniciativa pretén educar els jugadors i les jugadores sobre els mecanismes de presa de decisions democràtiques, la desinformació, les notícies falses, la privacitat i l’impacte de les noves tecnologies a la societat.
Segons Arnau Monterde, director de Participació i Innovació Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona, activitats com aquesta demostren que s’ha treballat “no només des de la reflexió teòrica, sinó també a través de projectes concrets i situats, amb experts, responsables europeus de polítiques digitals i amb comunitats de desenvolupament. Per exemple, la game jam va ser una oportunitat única perquè equips de tot Europa desenvolupessin propostes interactives de videojocs que mostressin com la desinformació afecta la nostra vida diària i com podem combatre-la”.
Finalment, com a tercera activitat amb una gran potència de projecció internacional, cal esmentar el Democracy Lab, un taller intensiu que va reunir al Canòdrom entre el 17 i el 19 de setembre de 2024 una seixantena de responsables tècniques de governs locals i professionals de la democràcia de tot Europa per promoure i col·laborar en la resolució de problemes, tot implementant pràctiques d’innovació democràtica en l’àmbit local. L’objectiu era desenvolupar idees que poguessin empoderar la ciutadania i dissenyar processos que li permetin participar en la presa de decisions, donant-li veu sobre els desafiaments que enfronten les diferents societats que componen els països i les ciutats del continent europeu.
“El Democracy Lab”, explica Arnau Monterde, “va permetre a professionals de la democràcia de tot Europa intercanviar idees i trobar solucions conjuntes per als reptes democràtics que compartim, en matèria de polítiques digitals i de drets digitals. Aquests espais de col·laboració són essencials per crear vincles entre ciutats, investigadores i la ciutadania, per avançar cap a una democràcia més inclusiva i participativa”. En aquest sentit, el director de Participació i Innovació Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona opina que, des de l’Ajuntament, es treballa “per donar veu directa a la ciutadania en el desenvolupament de serveis, especialment digitals, que impactin positivament en les seves vides, i Barcelona s’ha consolidat com a referent internacional en aquest àmbit”.
Dues activitats també rellevants en l’àmbit internacional van ser el debat titulat “Codi públic i tecnologies: propers reptes digitals i democràtics per a Europa”, dins l’Smart City World Congress, el 8 de novembre de 2023, i la cerimònia de premis europeus a la innovació política The Annual Innovation in Politics Awards, que es va fer el 2 de maig de 2024 al Museu Marítim de Barcelona i on es van presentar les iniciatives més innovadores de participació ciutadana a escala europea.
Quines activitats d’àmbit de ciutat s’hi han fet?
Esdeveniments que potser no han tingut un ressò tan internacional, però que sí que han incidit sobre la ciutadania barcelonina i metropolitana han estat les Jornades sobre democràcia i participació, que es van fer l’11 d’abril de 2024 al Canòdrom, on es va aprofundir en el dret a la participació, els drets digitals, l’escletxa tecnològica i la inclusió en la participació, a partir de dues experiències internacionals articulades a través de la plataforma Decidim: el Brasil i Nova York.
En total, el programa de l’ECoD ha acollit un centenar d’activitats i d’esdeveniments de caràcter local, metropolità i internacional organitzats per diferents institucions i organitzacions de la societat civil, com ara Future4Citizens Dialogues, a càrrec de Re-imagine Europa (octubre de 2024); International Youth Conference 2023, a càrrec de l’International Youth Think Tank (octubre de 2024); la Setmana del Govern Obert, que organitza la Generalitat de Catalunya (maig de 2024), o l’ALDA Festival & General Assembly, per l‘European Association for Local Democracy. La clausura institucional de l’ECoD Barcelona va tenir lloc ahir, dimecres 6 de novembre, en el marc de l’Smart City Expo World Congress.
Quins processos participatius s’hi han dut a terme?
Els dos processos participatius que es van dur a terme durant la Capitalitat Europea de la Democràcia, dissenyats amb la voluntat de poder escalar i implementar-se en altres llocs, van ser Volem Decidir! i l’Assemblea Metropolitana Manifesta. “Aquests processos participatius han estat fonamentals per connectar amb la ciutadania i entendre les seves inquietuds”, explica Arnau Monterde.
Volem Decidir! apunta un full de ruta per a la participació d’infants i d’adolescents en una ciutat més democràtica, segons Arnau Monterde, de l’Ajuntament de Barcelona
Volem Decidir! és una iniciativa pionera que ha buscat fomentar la participació entre els nens, les nenes i els adolescents de 8 a 17 anys de Barcelona, interpel·lant-los amb una pregunta fonamental a la qual han hagut de donar resposta: “Com volem els nois i les noies participar en els assumptes de la ciutat?”. Els resultats han estat tan potents com commovedors: alguns dels temes que inquieten els infants de 8 a 11 anys són el bullying a l’escola, la pobresa i la desigualtat o el medi ambient i el planeta. Els adolescents de 12 a 17 anys estan més preocupats per les dificultats d’accés a l’habitatge, pels problemes del sistema educatiu o pel benestar emocional. El director de Participació i Innovació Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona es mostra contundent pel que fa als resultats: “Han estat sorprenents i sobretot concrets, apuntant un full de ruta per a la participació d’infants i d’adolescents i revelant que la seva veu és essencial en la construcció d’una ciutat més democràtica”.
De la seva banda, l’Assemblea Metropolitana Manifesta ha estat un procés ciutadà deliberatiu a escala metropolitana, format per 60 persones escollides per sorteig mitjançant una inscripció prèvia, vinculat a la Biennal Nòmada Manifesta. L’Assemblea ha comptat amb la participació de 12 ciutats de la regió metropolitana de Barcelona (Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Granollers, l’Hospitalet de Llobregat, Mataró, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat del Vallès i Terrassa), i volia respondre a preguntes com ara “Com podem crear espais a la regió metropolitana que impactin positivament en la cultura?” o “Com podem fer-ho mentre adoptem un estil de vida més respectuós amb el medi ambient?”. El resultat del procés ha estat una Declaració que recull els objectius, les polítiques i les mesures necessàries per aconseguir aquest propòsit.
Oriol Estela Barnet, coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) considera que “un dels principals aprenentatges de l’Assemblea Metropolitana Manifesta ha estat constatar que encara ens falta molt de camí per adquirir consciència de la dimensió metropolitana de les nostres vides, però que, un cop s’ha fet pedagogia al respecte, el resultat de combinar les diverses mirades i percepcions territorials sobre un fenomen determinat, en aquest cas els drets culturals, és d’una gran riquesa”. Arnau Monterde, director de Participació i Innovació Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona, hi afegeix que “tots aquests esforços demostren que estem construint un model que promou la col·laboració entre les institucions, el sector cultural i la ciutadania en el marc d’un espai tan important com és Manifesta, i situant Barcelona com un catalitzador de nous processos democràtics a escala metropolitana”.
Ja per acabar, la Capital Europea de la Democràcia també ha permès desenvolupar una convocatòria de subvencions específica de 200.000 euros dirigida a entitats de la ciutat per a propostes d’activitats relacionades amb la democràcia i la participació. Durant els 14 mesos en què Barcelona n’ha estat la titular, s’han fet 5 trobades d’àmbit europeu de la Xarxa de Ciutats ECoD, on s’han compartit experiències i s’han continuat treballant per estendre la iniciativa a escala europea.
