13/10/2022 | 14:27
La COP26, que es va celebrar a Glasgow el 2021, va posar deures climàtics al món per lluitar contra l’escalfament global. En la línia de comprometre’s per la sostenibilitat de la ciutat, l’Ajuntament de Barcelona s’ha unit a les directrius de la cimera i ha impulsat diversos programes dissenyats per tal de millorar la capital catalana en clau climàtica. Una de les iniciatives que han impulsat és l’Assemblea Ciutadana pel Clima, un procés deliberatiu d’un centenar de veïns i veïnes de la ciutat que debatrà les necessitats climàtiques de Barcelona i que proposarà recomanacions a executar. La ciutat és el primer municipi català que engega una iniciativa d’aquest estil, després que, a escala espanyola, l’assemblea ciutadana que va impulsar el Govern de Pedro Sánchez hagi presentat les seves propostes.
El procediment per a l’elecció de les persones que formen part de l’Assemblea de Barcelona: l’Ajuntament va enviar una carta a 20.000 veïns i veïnes de la ciutat en què els convidava a participar en la primera Assemblea Ciutadana pel Clima que se celebra a Catalunya i a l’Estat espanyol. D’aquests, unes 1.500 persones van respondre positivament a la crida i, a l’atzar, es van triar els 100 escollits finals que ja estan participant en el procés i que són una mostra representativa de la societat barcelonina. Es tracta d’una sèrie de sessions que van començar al mes de setembre i en què els membres de l’Assemblea discutiran de manera presencial les mesures que consideren necessàries per fer front a l’emergència climàtica.
Estendre la cultura ambiental com una taca d’oli
“L’Assemblea és un instrument democràtic que dona l’oportunitat de fer pedagogia sobre temàtiques de sostenibilitat i dona veu als ciutadans perquè proposin recomanacions”, afirma Irma Ventayol, directora de l’Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Barcelona. Segons explica, aquesta eina de participació ajuda el consistori a arribar a aquella ciutadania que no està organitzada en la temàtica de la cultura ambiental i que també forma part de la solució de l’escalfament global. D’aquesta manera, l’Assemblea no només aproparà les reflexions en clau sostenible al centenar de persones escollides, sinó que estendrà tots aquests coneixements “com una taca d’oli” a l’entorn més proper de cada membre.
A principis del 2023 s’entregarà el document final amb les recomanacions en un acte al Saló de Cent
L’objectiu, a més de fer pedagogia, és que en surtin unes recomanacions que l’Assemblea adreçarà a l’Ajuntament de Barcelona per tal que aquest les valori i executi aquelles que consideri oportunes. La directora de l’Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat recorda que les propostes no són vinculants i que, per tant, potser no totes arriben a dur-se a la pràctica. Tot i això, Ventayol apunta que s’ha creat una Comissió de Seguiment que té la missió d’acompanyar tot el procés i, en la fase final, assegurar-se que aquestes recomanacions arriben a bon port.
La Comissió és formada per la Regidoria d’Emergència Climàtica i la de Participació, el Departament Agenda 2030, diverses entitats socials i ambientals com el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES) o Ecologistes en Acció, entre d’altres, i per tots els membres dels grups municipals amb representació a l’Ajuntament. “Aquesta Comissió és important perquè al maig hi ha eleccions a la ciutat i, governi qui governi, la Comissió vetllarà perquè les propostes de l’Assemblea que s’hagin acceptat s’implementin”, matisa la directora. Segons les previsions, de fet, les sessions es faran als mesos d’octubre i de novembre i entre els mesos de desembre i de febrer s’entregarà el document final a l’alcaldessa Ada Colau i als partits polítics en un acte al Saló de Cent. Segons relata Ventayol, aquesta Assemblea ha seguit les experiències d’altres trobades com l’assemblea pel clima espanyola o l’escocesa i és la segona assemblea deliberativa impulsada per l’Ajuntament de Barcelona, ja que la primera va ser el Fòrum Jove BCN, que tractava de temàtiques de joventut.
Estratègia municipal sostenible
La iniciativa de l’Assemblea Ciutadana pel Clima forma part d’una estratègia municipal per promoure la sostenibilitat que va començar amb l’inici del mil·lenni, però que ha anat agafant força i noves formes a mesura que han passat els anys. Actualment, l’Ajuntament compta amb el Pla d’acció per l’emergència climàtica, que en el seu moment es va alinear amb les línies generals de l’Acord de París del 2015 i que recentment s’ha actualitzat seguint els últims estudis de l’IPCC, el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic, que assenyalaven que, si no es produeixen canvis dràstics i es redueixen les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, és “extremament improbable” assolir l’objectiu de no superar l’increment d’1,5 °C de temperatura mitjana global de la Terra marcat a París respecte al període preindustrial. “Les polítiques municipals estan totalment alineades amb les cimeres internacionals, amb la reducció i mitigació de les emissions, amb l’adaptació al canvi climàtic i amb la justícia climàtica”, afirma Ventayol.
L’objectiu de Barcelona és reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle un 50% el 2030 respecte al 1992
Pel que fa a l’impacte de la COP26 en les polítiques més recents, la directora de l’Oficina de Canvi Climàtic apunta que un element que consideren important és el fonament en la ciència. “Les estratègies municipals estan totalment basades en la ciència. A la COP26 es va donar molta importància als informes de l’IPCC i a la base científica en la presa de decisions. El nostre pla també hi està basat: hem fet projeccions climàtiques i els nostres projectes estan sustentats per números de, per exemple, com reduirem les emissions”, explica. Segons l’IPCC, per exemple, a fi de no sobrepassar els 1,5 graus, cal que les emissions mundials de gasos d’efecte d’hivernacle comencin a decréixer abans del 2025 i baixar un 43% el 2030, un compromís que Barcelona ja ha començat a treballar. També han enfilat polítiques per reduir la contaminació atmosfèrica, ja que, segons l’Organització Mundial de la Salut, Barcelona supera sistemàticament els nivells de contaminants com el NO2, PM10 i PM2, benzè i ozó, una pol·lució que causa 3.500 morts prematures cada any. L’objectiu de la ciutat és reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle un 50% el 2030 respecte al 1992.
El paper de les ciutats en els acords internacionals en clau ecològica, per tant, també és molt important. De fet, les ciutats consumeixen el 40% de l’energia final i estan relacionades amb el 70% de les emissions d’efecte d’hivernacle. “Les ciutats tenim molt a dir i molt a fer perquè d’aquí al 2050 concentrarem la major part de la població. Acollim la majoria de serveis i infraestructures i és on es genera la majoria d’emissions, cosa que ens fa més vulnerables; per això totes les actuacions que puguem fer a escala local tenen un gran impacte”, diu la directora de l’Oficina. Malgrat que les ciutats no poden acudir a les cimeres internacionals com ho fan els països, sí que hi ha diverses organitzacions com C40 Cities o l’ICLEI que representen les ciutats en aquestes trobades per tal de reclamar que es reconegui la importància de les urbs en les negociacions climàtiques. “Som responsables del canvi climàtic: som part del problema i part de la solució”, hi afegeix Ventayol reivindicant el poder transformador de les ciutats en aquesta matèria.
Per tal de fer calar aquest missatge entre la ciutadania, l’Ajuntament compta amb el pla Canviem pel Clima, un pla per promoure la conscienciació i l’educació climàtica que pretén treballar amb tots els actors de la ciutat per tal de fomentar l’acció corresponsable i caminar col·lectivament cap a una ciutat més sostenible, tot accelerant l’acció climàtica. Un dels projectes concrets d’aquesta iniciativa és l’Assemblea Ciutadana pel Clima, que implica un pas més endavant pel que fa a la participació dels veïns i de les veïnes en les decisions de la ciutat en matèria climàtica. Però va més enllà, diu Ventayol, ja que la intenció no és quedar-se només en propostes concretes, sinó generar una nova cultura per a la sostenibilitat a la ciutat.
Per exemple, es vol promoure un nou estil de vida que sigui més conscient de la crisi global que vivim, augmentar la massa crítica de persones compromeses amb el planeta, consolidar centres de referència en la matèria, impregnar la cultura i l’art d’una mirada sostenible i fomentar la visibilitat de l’emergència climàtica en l’agenda de Barcelona. “Volem transmetre que estem en una situació d’emergència climàtica i que està a les nostres mans fer-hi front; es tracta de promoure un sentiment d’esperança, és a dir, que és possible actuar perquè, si no, els missatges catastrofistes generen impotència i inacció. Si ho fem junts, tenim més garantia d’èxit”, conclou la directora de l’Oficina de Canvi Climàtic.
