04/04/2022 | 17:45
Fi de les excuses per a governs, empreses i líders mundials. Des d’avui, dilluns 4 d’abril de 2022, no podran dir que no saben què fer per reduir el màxim possible l’escalfament global i els seus efectes. L’IPCC —el panel d’especialistes en canvi climàtic lligat a l’Organització de les Nacions Unides (ONU)— ha presentat el seu informe sobre com mitigar el canvi climàtic després de quatre anys de treball. Segons els científics, l’acció que haurà de guiar la humanitat en la dècada vinent serà reduir fins a gairebé eliminar l’ús dels combustibles fòssils.
Per ara, aquesta meta queda lluny i reconeixen que les polítiques aplicades fins ara asseguren un escalfament de més de 3 °C. Per tal de no sobrepassar els 1,5 °C, cal que les emissions mundials de gasos d’efecte d’hivernacle comencin a decréixer abans del 2025, i baixar un 43% el 2030. En la roda de premsa de presentació de l’informe, el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, ha afirmat que el document és “una lletania de promeses climàtiques incomplertes”.
“Podem reduir les emissions a la meitat per al 2030”
Els dos informes anteriors presentats en l’últim any van suposar un cop de realitat i una dosi de desesperança. En canvi, aquest tercer és un crit de “sí que es pot”. La meta és només una: reduir les emissions fins a fer-les gairebé desaparèixer. Per arribar fins allí, hi ha múltiples camins.
El panel d’especialistes no deixa enrere cap eina que pugui contribuir a l’acció climàtica. Això sí: si bé l’informe desprèn una aposta clara per la transició dels combustibles fòssils cap a energies més netes, la seva via per aconseguir-ho és a través del creixement verd i una aposta clara per tecnologies de molt difícil consecució.
Els científics destaquen que les reduccions han de ser ràpides i profundes en tots els sectors
Segons l’IPCC, hi ha opcions en tots els sectors per reduir si més no a la meitat les emissions d’aquí al 2030. Aconseguir-ho “implicarà una reducció substancial de l’ús de combustibles fòssils”, així com una electrificació generalitzada, una major eficiència energètica i “l’ús de combustibles alternatius”, com és el cas de l’anomenat hidrogen verd.
Durant la dècada passada (2010-2019), les emissions mitjanes anuals de gasos d’efecte d’hivernacle van arribar als nivells més alts de la història de la humanitat; però, segons el grup de científics, el ritme de creixement ha disminuït. En aquest sentit, totes les trajectòries estudiades que limiten l’escalfament a 1,5 °C per a finals de segle (durant les pròximes dècades és gairebé segur que es depassi, però l’objectiu és que torni a baixar) arriben a la mateixa conclusió: són imprescindibles reduccions ràpides i profundes i, en la majoria dels casos, immediates, de les emissions en tots els sectors. Si no, serà impossible.
Un lustre clau
Per tal de no sobrepassar els 1,5 °C, cal que les emissions mundials de gasos d’efecte d’hivernacle aconsegueixin el seu punt màxim abans del 2025. És a dir, en tot just tres anys, com a màxim. A més, ha d’haver-hi una reducció del 43% per al 2030. Per tal d’estabilitzar la temperatura en el grau i mig de més, cal aconseguir emissions netes de CO₂ a principis de la dècada del 2050. En el cas dels 2 °C, a principis de la dècada del 2070. “És ara o mai”, deixa clar Jim Skea, copresident del Grup de Treball III (responsable d’aquest informe) de l’IPCC.
Aquests esforços es concentren a disminuir, principalment, el CO₂, però ni molt menys ha de ser l’únic. L’IPCC deixa clar que el metà —un gas amb un potencial d’escalfament fins a 80 vegades superior al del CO₂— ha de reduir-se en un terç aproximadament. A banda, el desplegament de la tecnologia CDR (eliminació de diòxid de carboni a gran escala) per contrarestar les emissions residuals difícils d’eliminar “és inevitable” si es vol aconseguir un nivell net d’emissions de CO₂, recull l’informe.
Una part creixent de les emissions s’atribueix a les zones urbanes. No obstant això, les ciutats ofereixen importants oportunitats de reducció d’emissions. L’IPCC considera que pot aconseguir-se mitjançant “un menor consum d’energia” (per exemple, creant ciutats compactes i més caminables), “l’electrificació del transport en combinació amb fonts d’energia de baixes emissions” i “una major captació i emmagatzematge de carboni utilitzant la natura”.
L’informe també posa el focus en les enormes desigualtats en les contribucions al canvi climàtic. Assenyala que “el 10% de les llars amb les majors emissions per capita contribueixen de manera desproporcionada a les emissions globals de gasos d’efecte d’hivernacle de les llars”, i que “18 països han reduït de forma sostinguda les emissions durant més de 10 anys”.
Les energies renovables són més barates
A diferència d’anys enrere, el preu ja no és una excusa. L’IPCC apunta que des del 2010 s’han produït descensos sostinguts de fins al 85% en els costos de l’energia solar i eòlica, així com de les bateries. A més, posen en valor les moltes polítiques i lleis impulsades per avançar cap a l’acció climàtica: “Comptar amb les polítiques, la infraestructura i la tecnologia adequades per permetre canvis en els nostres estils de vida i comportaments pot suposar una reducció del 40-70% de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle per al 2050. Això ofereix un important potencial sense explotar”, assegura Priyadarshi Shukla, copresident del Grup de Treball III.
Contra les emissions del transport, vehicles elèctrics
El transport és el sector que més agreuja la crisi climàtica tant a Espanya com a escala global. Sobretot, el transport terrestre. Per això, l’IPCC considera que les opcions centrades en la demanda i les tecnologies de baixes emissions poden reduir les emissions als països desenvolupats i limitar el creixement de les emissions als països en desenvolupament.
La digitalització pot tenir efectes secundaris adversos si no es governa adequadament
Més detalladament, el grup que assessora l’ONU assenyala que “els vehicles elèctrics alimentats amb electricitat de baixes emissions ofereixen el major potencial de descarbonització per al transport terrestre sobre la base del cicle de vida”. Quant al transport marítim, a l’aviació i al transport terrestre pesant, l’IPCC apunta als biocombustibles sostenibles, l’hidrogen de baixes emissions i els derivats (incloent-hi els combustibles sintètics) com la millor solució en l’actualitat, encara que aquests “requereixen millores en el procés de producció i reduccions de costos”.
De la indústria a l’ús de la terra: més opcions de mitigació
Un dels majors desafiaments està en les emissions procedents del sector industrial. Actualment, representa entorn d’una quarta part de les emissions mundials. Reduir la seva contribució al canvi climàtic implica, segons l’IPCC, una acció coordinada al llarg de les cadenes de valor per tal de promoure un ús més eficient dels materials, la reutilització i el reciclatge de productes i la minimització dels residus. El grup d’especialistes reconeix que aconseguir les zero emissions requerirà nous processos de producció, electricitat de baixes o nul·les emissions, hidrogen “i, quan sigui necessari, captura i emmagatzematge de carboni”.
L’agricultura, la silvicultura i altres usos de la terra, “quan s’implementen de manera sostenible”, poden proporcionar reduccions d’emissions a gran escala, a més d’eliminar i emmagatzemar diòxid de carboni a escala. No obstant això, els autors recorden que la terra no pot compensar totalment el retard de les accions en altres sectors. La digitalització és una altra de les vies que explora l’IPCC per reduir les emissions, però alerta que pot tenir efectes secundaris adversos si no es governa adequadament. També posen èmfasi en l’expansió constant de les polítiques i lleis que aborden la mitigació: “Em sento encoratjat per les mesures climàtiques que s’estan prenent en molts països. Hi ha polítiques, normatives i instruments de mercat que estan resultant eficaços. Si s’amplien i s’apliquen de forma més àmplia i equitativa, poden donar suport a una profunda reducció de les emissions i estimular la innovació”, assegura Hoesung Lee, president de l’IPCC.
Si no hi ha diners sobre la taula, lamentablement, tot el que s’exposa no té sentit. L’IPCC també posa el focus en aquest punt i denuncia que els fluxos financers actuals no aconsegueixen els nivells necessaris per aconseguir els objectius de mitigació en tots els sectors i regions. El repte de tancar les bretxes és, a més, major als països en desenvolupament. Una solució passa per la cooperació financera internacional.
Negociacions maratonianes per publicar l’informe
Aquest informe, que completa una trilogia iniciada a l’agost del 2021 —què i qui impulsa el canvi climàtic— i seguida al febrer d’enguany —impactes, adaptació i vulnerabilitat—, hauria d’haver-se presentat el matí d’aquest dilluns. No obstant això, s’ha vist retardada després que el resum per a responsables de polítiques (SPM en anglès) s’hagi demorat tres dies. Aquest text és una versió reduïda de l’informe principal, format per més de 3.000 pàgines. Tant el document principal com l’SPM estan escrits pels autors, i ells hi tenen sempre l’última paraula. No obstant això, el resum polític només tira endavant si els 195 països que formen part de l’IPCC estan d’acord amb la seva redacció, la qual s’aprova línia per línia. Aquesta revisió va començar el 21 de març passat i no va acabar fins al diumenge 3 d’abril a la nit. Com sol passar, una sèrie de països —aquells l’economia dels quals es basa en els fòssils— hi van posar moltes traves durant les dues setmanes de reunions.