04/04/2022 | 07:00
L’energia eòlica és un sector en expansió a Catalunya, en un context de crisi climàtica i d’aposta pública (com a mínim sobre el paper) per les energies renovables. Però qui controla el sector? Qui són els amos del vent català? Els grups EDP Renováveis (EDPR), Acciona i Tarraco Eòlica, a través de diverses filials, figuren al capdavant del rànquing d’un sector on operen una vintena d’empreses i de societats que gestionen un total de 46 parcs, la majoria a les comarques del sud i de ponent del país. La portuguesa EDPR, que controla 8 parcs, 137 aerogeneradors i una potència de 302 megawatts (MW), és la primera de la llista.
El sector de l’eòlica, però, passa un moment convuls. La Generalitat es va comprometre, a través de la Llei del canvi climàtic del 2017, a aconseguir que el 50% de l’energia elèctrica que es consumeixi el 2030 provingui de fonts renovables. Fa quatre anys d’aquesta declaració d’intencions i, des de llavors, s’ha avançat poc: avui, només el 19,8% de la producció elèctrica catalana compleix aquest requisit. Catalunya és a la cua de la generació renovable a l’Estat espanyol.
Davant la possibilitat de no poder assolir els compromisos, la Generalitat va aprovar un decret llei al novembre del 2019 que facilitava la implantació de plantes fotovoltaiques i de parcs eòlics al territori català. Aquest decret llei va provocar una allau de sol·licituds, sobretot per part de grans empreses, com ara la italiana Enel, filial de renovables d’Endesa, Naturgy o la mateixa EDPR, però també contestació social. “Era una barra lliure”, assegura Irene González, membre d’Enginyeria sense Fronteres i de la Xarxa per la Sobirania Energètica (XSE). Es van presentar sol·licituds per a més potència instal·lada que la que mai hi havia hagut a Catalunya, tot mercantilitzant encara més que abans la producció energètica”.
De fet, aquesta és la mateixa visió de l’actual secretària del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Anna Barnadas (ERC). En declaracions a CRÍTIC, Barnadas opina que “les grans empreses oligopòliques tenien moltes facilitats, mentre que els veïns i els municipis patien els mateixos impediments burocràtics que una gran empresa”. És per això que el 2021, ja amb la consellera republicana Teresa Jordà al capdavant del Departament, la Generalitat va modificar el decret llei esmentat per donar prioritat als projectes de menys de 5 megawatts, que estarien destinats a l’autoconsum. Així, es van posar algunes condicions als projectes que superessin aquesta potència, com ara acreditar una oferta de participació local al municipi on s’ubiquessin els nous parcs.
La patronal del vent, contra la Generalitat
Aquesta modificació legal no va agradar gens al sector empresarial. L’associació d’empreses eòliques EolicCat va anunciar una demanda contra la Generalitat per 150 milions d’euros en pèrdues per “inseguretat jurídica”. Finalment, però, les accions legals anunciades per la patronal del vent van quedar a la nevera, després que la Generalitat esmenés “els dos punts més crítics per a la indústria”, segons Jordi Morron, gerent d’EolicCat. Aquests punts fan referència a la intenció inicial del Govern de decretar un quilòmetre mínim de distància entre un parc eòlic i un nucli de població, i de prohibir-ne la instal·lació si suposava afectar de qualsevol manera un corredor ecològic. Finalment, però, la Generalitat va cedir i va decretar una distància mínima de 500 metres i va demanar que “es procurés” no afectar els corredors.
Ara bé, tot i això, des de l’associació d’empreses EolicCat encara no estan conformes amb la situació, perquè consideren que, amb la legislació catalana, “és impossible complir el compromís del 2030” i també creuen que és un error que la Generalitat prioritzi els projectes de menys de 5 MW: “Poden fer el que vulguin, però cap empresa no els durà a terme”, asseguren. Les dades recollides pel Departament d’Acció Climàtica avalarien aquesta idea. Si el darrer trimestre del 2021, abans que s’aprovés la modificació del decret llei, hi havia 216 sol·licituds de parcs eòlics a Catalunya (per a un total de 6.549 MW), a finals de febrer del 2022 només hi havia 20 sol·licituds, per a 516 MW. Dels 46 parcs eòlics que actualment hi ha en funcionament a Catalunya, només 7 produeixen menys de 5 MW.
De qui és propietat el vent català?
Després de la modificació legislativa a Catalunya, les propostes d’algunes grans empreses es van quedar enrere. Però quins són els projectes que ja estan en funcionament i en mans de quines empreses es troben? Qui controla l’energia eòlica catalana? En aquesta taula interactiva podeu consultar qui gestiona cadascun dels parcs eòlics actualment en funcionament a Catalunya, fent una cerca per nom, municipi o comarca. De la vintena d’empreses que operen avui, en destaca, per la potència que produeixen, el top 3 format per Acciona i EDP Renováveis —que operen a través de diverses filials— i Tarraco Eòlica.
EDP és la primera empresa energètica de Portugal i la quarta de l’Estat espanyol. Va entrar al país el 2001, a través de l’accionariat de l’empresa Hidrocantábrico, que va passar a controlar totalment el 2004. El 2021, EDP tenia participacions en 13 empreses espanyoles, de les quals 8 són a Catalunya. Dues d’aquestes són Parc Eòlic Torre Madrina SLU i Parc Eòlic Coll del Moro SL, ambdues responsables dels dos parcs homònims, al municipi de Batea (Terra Alta).
La portuguesa EDP ha perdut un litigi judicial amb l’Ajuntament de Batea, municipi on té un parc eòlic
En aquest municipi, l’empresa portuguesa ha protagonitzat un enfrontament judicial amb el consistori. I és que, després que el Govern espanyol retirés la prima a les renovables el 2013, EDP va voler modificar el conveni signat amb l’Ajuntament de Batea per tal de passar de pagar 200.000 euros l’any en compensacions a només 20.000. Però, al maig passat, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va donar la raó al municipi, que no veia motiu per canviar les quantitats acordades d’inici.
Les polèmiques que envolten EDP no acaben aquí. Al maig del 2020 la Fiscalia portuguesa va processar per corrupció i blanqueig de capitals els seus màxims directius, António Mexia (president) i João Manso Nieto (president de la filial EDP Renováveis). Ambdós estaven sent investigats des del 2017 per uns beneficis obtinguts arran de la finalització anticipada de contractes energètics. Poc després d’aquesta imputació, l’empresa tornava a posar-se a la lupa de la justícia portuguesa, que al juliol del 2021 registrava les seves seus per sospites de frau en la venda de sis embassaments a l’empresa francesa Engie.
Utilitat pública per expropiar propietaris reticents
Precisament l’empresa francesa Engie també forma part de la història de la catalana Tarraco Eòlica. El president d’aquesta empresa és des del 2015 Santiago de Torres Sanahuja, que també va ocupar càrrecs de confiança amb governs del PSOE i que seria, segons la Directa, soci empresarial de l’expresident Felipe González. Recentment, Tarraco Eòlica va ser comprada per Eolia Renovables, un dels majors productors d’energies renovables d’Espanya, responsable de 821 MW en parcs eòlics. Però va ser absorbida, a la seva vegada, per l’empresa Engie i l’entitat Crédit Agricole Assurances. Pel que fa a Tarraco Eòlica, compta amb diverses filials, sis de les quals al territori català, que controlen, entre d’altres, parcs eòlics a la Granadella (les Garrigues), com el de Sant Antoni, Monclues o les Rotes. Actualment, Tarraco Eòlica està projectant un altre parc eòlic en aquest municipi, el primer que es construirà en vuit anys a la demarcació de Lleida i que també està envoltat de polèmica.
El parc eòlic Solans, a la Granadella, ha estat declarat d’utilitat pública, i això permet expropiar propietats que no en volien formar part
El parc, que durà el nom de Solans, va obtenir permisos per posar 20 molins de vent en parcel·les d’una desena de propietaris a través d’acords signats el 2010. Però, 11 anys després, la Generalitat ha començat un procés expropiatori per tal de poder destinar-hi finques d’almenys mitja dotzena més de propietaris que, en el seu dia, van rebutjar les ofertes de Tarraco Eòlica. Això és així perquè el parc ha obtingut la declaració d’utilitat pública, un reconeixement que permet que l’Administració expropiï el sòl necessari a petició del promotor.
Una altra de les conseqüències que un parc obtingui aquesta qualificació és que, si bé una concessió normal dura entre 25 i 30 anys, quan es decreta la utilitat pública, “els terrenys queden per a l’empresa, que podria continuar operant ad aeternum, de forma irreversible, de manera que aquesta explotació passa totalment a mans privades”, explica Anna Barnadas, secretària del Departament d’Acció Climàtica. A Catalunya hi ha desenes de parcs amb aquestes característiques i aquest mitjà n’ha demanat la llista al Departament, que no l’ha facilitada.
“Els noms dels parcs d’utilitat pública es publiquen al BOE, així que l’única manera que tenim de conèixer-los és fent cerca inversa”, es lamenten des de l’XSE. Dos d’aquests noms són els dels parcs La Serra del Tallat i La Serra de Vilobí, situats a les Garrigues i a l’Urgell, respectivament, i propietat d’Acciona. Ambdós van ser declarats d’utilitat pública i ambdós van ser declarats, pocs anys després, il·legals pel TSJC pel fet d’incomplir la normativa urbanística.
Amb pocs mesos de diferència (octubre del 2011 i maig del 2012), la justícia va anul·lar l’autorització concedida a Acciona per la Generalitat i va demanar que els parcs fossin desballestats i la zona es tornés a replantar. Però la Generalitat, així com Acciona, hi van presentar recurs davant del Tribunal Suprem, que els va acabar donant la raó, tot i que, segons la sentència del TSJC, ni l’empresa ni la Generalitat no van complir tots els tràmits necessaris per atorgar la llicència d’aquests parcs. Avui, continuen intactes.
Forestalia renuncia als projectes dins de Catalunya, però projecta una línia d’alta tensió per portar energia des d’Aragó
Energia importada d’Aragó
La disposició del nou decret llei de la Generalitat que dona prioritat a la tramitació de projectes petits de menys de 5 MW s’ha de llegir en conjunt amb un article de la llei espanyola del sector elèctric, del 2013, que determina que qualsevol projecte de més de 50 MW no serà gestionat pel govern de la comunitat autònoma, sinó que serà competència de l’Estat. Així, com que els projectes més petits no són tan beneficiosos, “els inversors directament projecten parcs de més de 50 MW per anar-se’n sota la tutela de l’Estat, que acostuma a donar més facilitats a les grans empreses que les legislacions autonòmiques. D’aquesta manera, continuem amb un model de mercantilització de l’energia que va en contra de l’autoconsum que pretén impulsar el decret català”, es lamenta Irene González, de l’XSE.
Una de les empreses que han renunciat a instal·lar parcs eòlics a Catalunya és Forestalia, un fons inversor que, arran del decret llei del 2019, pretenia entrar amb força al territori. Però al gener passat, l’empresa va aprofitar una oferta que el Ministeri per a la Transició Ecològica va fer a les promotores, per tal que poguessin retirar sol·licituds de projectes que tinguessin poques possibilitats de ser aprovats o que ja no interessessin a les empreses, a canvi de recuperar els avals que haguessin dipositat com a garantia. Arran d’aquesta oportunitat, Forestalia va decidir renunciar a una vintena de projectes ubicats a Catalunya, amb una potència total de 800 MW. Ara bé, aquesta operació només suposa el 10% de la seva cartera.
Renunciar als parcs eòlics a Catalunya no significa que Forestalia renunciï al negoci català. Els plans de l’empresa passen per apostar fort per projectes a Aragó, des d’on transportarà l’energia a Catalunya a través d’una xarxa d’alta tensió (MAT) de 280 km que unirà Terol amb el Baix Llobregat i que esquitxarà el territori de torres. El projecte, sota el nom de Sputnik, preveu una inversió de més de 7.000 milions d’euros per construir un centenar de parcs eòlics a Aragó. Amb aquesta dinàmica i amb les empreses projectant parcs que superen els 50 MW, es calcula que el 87% de les energies renovables a Catalunya seran tramitades per l’Estat, no pas per la Generalitat. “La situació és fora de control. Falta valentia per part de les administracions per enfrontar-se a les empreses”, assegura González.
Dos exconsellers de CiU i un exdirector general d’Energia, entre els fitxatges de l’aragonesa Forestalia per entrar a Catalunya
‘Portes giratòries‘ al sector del vent
Un dels moviments de Forestalia, abans d’encetar el projecte Sputnik i assegurar-se el negoci a Catalunya, van ser els fitxatges. El grup, presidit per l’empresari del sector porcí aragonès Fernando Samper, va contractar el 2021 tres ex-alts càrrecs de la Generalitat: l’exdirector general d’Energia, Pere Palacín, i els exconsellers Felip Puig, que va tenir el càrrec als departaments de Medi Ambient, Política Territorial, Interior i Empresa en diferents moments dels governs de CiU, tant de l’etapa de Jordi Pujol (1999-2003) com de la d’Artur Mas (2010-2016), i Josep Grau (conseller d’Agricultura entre el 1999 i el 2003).
De fet, Grau —que també va ser president de la Diputació de Lleida entre el 1990 i el 1999— va entrar al món de les renovables el 2009, amb la creació de l’empresa Ingal, de la qual seria president juntament amb el també exconseller d’Agricultura Jordi Ciuraneta i Riu. Passats els anys, Grau hauria continuat la seva carrera en el sector de les renovables treballant com a facilitador per a Enel, Forestalia i Blueproom, empresa que té a la seva cartera de clients corporacions com Tarraco Eòlica, segons va publicar la Directa en el reportatge ja esmentat del 2020.
I l’entramat no s’acaba aquí: el propietari de Blueproom, Francesc Carulla, també és general manager de Tarraco Eòlica. Aquesta madeixa de noms propis evidencia el que ja fa anys que denuncien entitats com l’XSE: les energies renovables són, més que una via per salvar el planeta, un negoci. “És cert que ens hem de posar les piles, però la urgència no justifica els mitjans. Hi ha alternatives que no passen pel monopoli, però és molt difícil trencar l’equilibri de forces”, assegura González.
