Llei catalana del canvi climàtic: quatre anys d’incompliments i de retards per part del Govern

“Tenim una llei de canvi climàtic molt ambiciosa, i les lleis estan per complir-les”, deia la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, en una entrevista recent a Nació Digital. Però el cert és que els punts clau d’aquesta llei, quatre anys més tard de ser aprovada, continuen majoritàriament al calaix. Un dels apartats estrella eren els pressupostos de carboni: una eina per posar límits a quant pot contaminar cada sector econòmic i que s’havia d’aprovar abans del 2021. El grup d’experts que havia d’elaborar-lo, que és voluntari, denuncia que li falten recursos. Tampoc no s’ha fet realitat l’obligació d’informar sobre la petjada de carboni a les etiquetes dels productes, ni s’han posat en marxa dos dels tres impostos previstos a les activitats més contaminants.

En els últims mesos, el Departament d’Acció Climàtica ha centrat els seus esforços en un full de ruta i un decret per intentar posar remei al retard català en implantació d’energies renovables. Tanmateix, lluny del debat públic, altres mesures que podrien preparar Catalunya per a l’emergència climàtica continuen aparcades. CRÍTIC repassa alguns dels incompliments més rellevants d’una llei que ja va ser retallada pel Tribunal Constitucional.

Pressupostos de carboni encallats

Una de les innovacions principals de la Llei del canvi climàtic era introduir els pressupostos de carboni. No són uns pressupostos que comptin diners, sinó emissions d’efecte d’hivernacle. L’eina ha de marcar un límit anual d’emissions a cada part de l’economia, de manera que s’hi planifica com s’haurà de concretar la transició ecològica en cada sector. El límit per aprovar-los era el final del 2020, però no s’ha complert: “És possible que el 2022 en tinguem un primer esborrany poc concret, però no tot el que aspirem a fer”, expliquen fonts del grup d’expertes que els ha d’elaborar. Aquest grup ja es va formar amb sis mesos de retard i, segons afirmen des de la Secretaria d’Acció Climàtica, han arribat a estar prop d’un any sense reunir-se.

Dos dels tres impostos previstos no han vist la llum, i es preveu que el retard sigui d’almenys quatre anys

Una de les barreres principals en aquest procés és la falta de recursos. Els experts que hi participen ho fan de manera voluntària: “És molt difícil fer coses productives en el temps lliure”. Expliquen que els ha faltat suport tècnic per recopilar informació i agilitzar la feina, una mancança que en principi s’ha de resoldre amb la incorporació imminent de dos tècnics i un conveni, ja signat, amb el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). “Necessitem una partida pressupostària estable. Fins ara ha sigut una mica desesperant”, opinen des del grup d’experts. Adverteixen també que el nivell d’efectivitat de l’eina dependrà en part dels recursos que s’hi dediquin: “Tenim de referent el que va fer la Gran Bretanya, però allà tenen un pressupost de 2 milions d’euros només per als pressupostos de carboni”.

Per a Anna Pérez Català, investigadora en polítiques climàtiques, és essencial que es prioritzi aquest compromís: “Si els pressupostos de carboni ens posen uns límits, podrem fer polítiques concretes. Sense que hi hagi aquest marc, només hi haurà bolets com l’impost al CO₂”. Pérez Català considera que és el tronc central de la Llei “És el que dona pes a la Llei. Amb això tens legitimitat i estructura per anar a un altre departament i dir-li que el seu sector ha de reduir emissions”.

Impostos verds: només un de tres, i rebaixat

La normativa vigent estableix que es crearan tres impostos per penalitzar les activitats contaminants i que, com a màxim, es posaran en marxa l’any 2019. Dos d’aquests tres no han vist la llum, i es preveu que el retard sigui d’almenys quatre anys, ja que tampoc no són sobre la taula en el debat dels pressupostos del 2022.

El Marc estratègic de mitigació havia d’estar llest el 2018, però encara no existeix

Concretament, es tracta de l’impost a les emissions portuàries de grans vaixells (és a dir, l’impost als creuers) i l’impost sobre les activitats econòmiques que generen gasos amb efecte d’hivernacle (sense concretar a quines activitats es refereix). La secretària d’Acció Climàtica del Govern, Anna Barnadas, explica que els tràmits per definir aquests impostos s’han activat amb el canvi de legislatura: “Han d’estar a punt al juny del 2022 per poder afegir-los l’any següent. Era inviable posar-ho als pressupostos actuals perquè primer s’ha de crear el marc jurídic i no s’havia treballat abans”.

Per contra, el tribut previst que sí que s’ha posat en marxa és el del CO₂ dels vehicles. L’aplicació és progressiva, i, amb motiu de la pandèmia de la Covid-19, el Govern va decidir rebaixar temporalment l’import i ajornar-ne el cobrament. Amb tot, alguns vehicles encara no han hagut de passar per caixa.

No s’han creat els marcs estratègics

En línia amb el que s’estableix als pressupostos de carboni, el Marc estratègic de mitigació defineix a mitjà i llarg termini què cal fer per arribar a les reduccions d’emissions esperades, i és d’obligat compliment per a tots els departaments de la Generalitat. Havia d’estar llest el 2018, però encara no existeix. Des del departament admeten que queda molta feina pendent per arribar-hi, i expliquen que caldrà encreuar les dades de diferents institucions de recerca que encara hi estan treballant. Tot i així, puntualitzen que “l’Oficina de Canvi Climàtic no deixa de treballar encara que aquest marc no estigui aprovat”.

Tots els productes industrials haurien d’informar a l’etiqueta de quina és la seva petjada de carboni

D’altra banda, queda pendent també el Marc estratègic d’adaptació, és a dir, el document que marca què fer per ser menys vulnerables als efectes de l’emergència climàtica. En aquest cas, Barnadas es compromet a tenir-lo llest per al primer trimestre del 2022: “Ja se n’ha fet el procés participatiu i el retorn”.

Sense reglament no hi ha petjada de carboni

Segons la Llei del canvi climàtic, a dia d’avui tots els productes industrials finals haurien de dur a l’etiqueta la informació de quina és la seva petjada de carboni. De fet, això ja hauria de ser així des de l’1 de gener d’aquest any, i, en el cas dels materials de la construcció, el límit era l’inici del 2020. Si finalment s’apliqués la mesura, els consumidors podrien saber quant s’ha contaminat en la producció i en el transport d’un objecte, i decidir què comprar en funció d’això.

Les perspectives en aquest àmbit de la secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas, no són bones: “L’Oficina està donant prioritat al tema dels pressupostos de carboni. Quan ho tinguem, anirem amb això de la petjada. Hi ha algun treball preliminar; però, sent realistes, no té gens de transcendència”. El problema per fer efectiva d’aquesta norma és que cal establir com es calcula la petjada en un reglament que la Generalitat no ha elaborat. De fet, no és clar què entendrà el Govern per producte industrial final, un terme ambigu que pot arribar a incloure gairebé tots els productes comercialitzats al país o limitar-se només a objectes específics de l’àmbit industrial.

La taula social, criticada abans de néixer

La taula social és la via que preveu la Llei del canvi climàtic per assegurar la participació ciutadana en temes climàtics. Es busca representar-hi els agents interessats: hi hauran de poder participar entitats ecologistes, però també empresarials, gremis, sindicats… A més, ha de ser consultada sobre polítiques clau, com els mateixos pressupostos de carboni. És un dels punts de la Llei on el retard és més exagerat: havia d’estar en funcionament al febrer del 2018, i encara no ho ha fet. Anna Barnadas creu que està per caure: “Ha superat totes les etapes i en queda un tràmit administratiu. Tan aviat com es pugui, funcionarà”.

Tanmateix, les entitats ecologistes desconfien d’aquest òrgan perquè atorga un gran pes a empreses contaminants com constructores o energètiques. En el seu lloc, han empès perquè la participació es faci en forma d’assemblea ciutadana: un grup de persones representatiu escollides a l’atzar que debati sense ingerències què cal fer contra el canvi climàtic. Es tracta d’una política que s’ha posat en pràctica amb prou èxit a França i que es vol replicar, però que no era prevista a la Llei. Tanmateix, el Govern ha acollit la proposta i sí que ha avançat en aquest camí: “Serà un esdeveniment de país, descentralitzat i amb diferents fases, amb procés previ de formació. En això hem treballat moltíssim perquè tingui lloc l’any que ve”, explica Barnadas.

Per a Extinció o Rebel·lió, és un pas important: “Amb l’assemblea ciutadana, se surt del joc polític partidista i es donen arguments per a mesures climàtiques que poden ser controvertides o difícils”, explica Àlex Guillamon, el seu portaveu. Guillamon també adverteix que cal que les conclusions d’aquest òrgan “siguin vinculants”.

Caldrà esperar per la nova llei de residus

La Llei del canvi climàtic preveu el desenvolupament d’altres lleis relacionades per tal de completar el marc legal de preservació del medi ambient. El compromís inclou el desenvolupament d’una llei de biodiversitat i d’una altra d’agricultura i ramaderia sostenibles. També ho fa amb la llei de residus. Tanmateix, en aquest cas concreta que el Govern ha de presentar al Parlament un projecte de llei de prevenció de residus durant els primers dos anys de vigència de la Llei del canvi climàtic. És a dir, s’hauria d’haver presentat abans de la tardor del 2019, però no es va fer.

Diverses fonts apunten que l’Oficina de Canvi Climàtic només compta amb catorze treballadors

El nou director de l’Agència Catalana de Residus, Isaac Peraire, explica que amb el canvi de legislatura s’han accelerat els treballs per redactar aquest projecte de llei, que ha d’incorporar una perspectiva integral dels residus i fomentar l’economia circular: “És una prioritat de la conselleria per a aquesta legislatura, i ha d’estar aprovada definitivament a la primavera del 2023”, explica Peraire.

Més enllà dels incompliments concrets, Anna Barnadas creu que l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic, que ha de concretar moltes d’aquestes polítiques, està desbordada: “L’Oficina està infradotada i es visibilitza poc per la quantitat de feina que fa”, explica Barnadas, que també critica que la Generalitat no pugui créixer en personal. De fet, diverses fonts apunten que aquesta Oficina només compta amb catorze treballadors, comptant càrrecs directius.

La secretària d’Acció Climàtica, que s’ha estrenat amb l’arribada de Pere Aragonès al Palau de la Generalitat, també marca distàncies amb l’executiu anterior, quan aquest Departament estava sota el control de Junts per Catalunya: “Hem posat a treballar tot el que estava encallat en els 150 dies que portem a la nova Secretaria”, insisteix Barnadas. Per a Anna Pérez Català, la limitació de personal no és una justificació vàlida: “Si ha passat, és perquè no és prou prioritari dins l’agenda del Govern. Si no tenen prou recursos per fer-ho, en el fons és un reflex de les prioritats. No s’ha empès perquè això tiri endavant”.

Des d’Extinció o Rebel·lió, Àlex Guillamon destaca que la Llei ja és “obsoleta” perquè els nous informes de les Nacions Unides “mostren una situació més avançada i greu del que sabíem el 2017”, i, per tant, creu que “no en tindríem prou” a complir tota la Llei. En tot cas, Guillamon també remarca que debats com el de l’ampliació de l’aeroport del Prat o el projecte dels Jocs Olímpics d’Hivern al Pirineu “són prou significatius” i “marquen un rumb completament en contradirecció amb l’esperit de la Llei del canvi climàtic”.