07/10/2024 | 13:27
La Biennal de Pensament, que impulsa l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), s’ha convertit en una cita imperdible per a la ciutadania interessada en el pensament. En la quarta edició de la cita, que se celebrarà del 8 al 13 d’octubre en diversos espais com el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Can Felipa, el Canòdrom o els Jardins de Pla i Armengol, entre d’altres, la Biennal recupera l’espai públic per a la reflexió sota el lema “L’endemà de tot”. Coincidint que Barcelona és enguany la Capital Europea de la Democràcia, la programació del festival vol focalitzar-se a debatre el futur de qüestions com la democràcia i la sostenibilitat, posant èmfasi en eixos temàtics com la memòria, el postcolonialisme i els feminismes.
Comissariada per Raül Garrigasait, Mar Rosàs, Xavier Fina, el CCCB i el Canòdrom, i amb el comissariat de La Sullivan de les activitats artístiques, la Biennal de Pensament repartirà una seixantena d’activitats de formats diversos, amb personalitats internacionals com Herta Müller o Zadie Smith i pensadors i artistes catalans com Jaime Palomera, Perejaume o Tarta Relena, entre molts d’altres. Entre les temàtiques que abordaran les sessions de la programació es troben converses sobre la imaginació apocalíptica, la relació entre el turisme, l’habitatge i la gentrificació a Barcelona, els reptes de la diversitat lingüística o l’humor contra l’odi.
A CRÍTIC hem seleccionat 10 veus que passaran per la Biennal de Pensament 2024 i que són imprescindibles per obrir perspectives.
1. Herta Müller
Una característica de la Biennal de Pensament és l’acollida de veus destacades a escala internacional. Una d’imprescindible per entendre el futur de la democràcia és l’escriptora Herta Müller, guanyadora del premi Nobel de literatura 2009 i reconeguda per la seva feina en la recuperació de la memòria de les dictadures d’Europa de l’Est, especialment la de Ceaușescu a Romania. Autora d’En tierras bajas (Siruela, 1982) o Todo lo que tengo lo llevo conmigo (Siruela, 2009), la novel·lista i assagista és una de les convidades destacades de l’edició d’enguany, ja que protagonitzarà el 8 d’octubre a la plaça de Joan Coromines una conversa amb l’editora i traductora Cecilia Dreymüller al voltant de l’obra de Müller i de com la paraula pot esdevenir una eina de resistència per a les minories lingüístiques i culturals. També al voltant de minories lingüístiques, Audur Ava Ólafsdóttir hi intervindrà per reflexionar sobre el paper de la globalització en l’homogeneïtzació cultural amb l’escriptora catalana Núria Bendicho el dia 13 d’octubre al mateix espai.
2. Zadie Smith
La britànica coneguda pel fenomen Dents blanques (Magrana, 2001) ha publicat recentment La impostura (Salamandra, 2024), una novel·la sobre els enganys i conflictes de l’Anglaterra victoriana. El dia 9 d’octubre, l’escriptora reflexionarà en el marc de la Biennal de Pensament sobre com les fake news o notícies falses canvien els relats que fem del món, així com de la construcció del relat social per part del poder. Ho farà en una conversa amb Míriam Cano on l’autora remarcarà, com ho fa en la seva obra, el classisme i la mirada colonial de la societat. Smith també adaptarà aquesta mateixa sessió per a estudiants de secundària juntament amb Miquel Missé, amb qui aprofundiran en com el concepte de la impostura afecta la construcció de la nostra identitat.
3. Wajdi Mouawad
No és novetat que l’escriptor i director de teatre Wajdi Mouawad és a l’ordre del dia de les converses culturals a Catalunya. A més d’haver esdevingut un èxit amb novel·les com Ànima (Periscopi, 2014), l’autor és també una veu destacada en l’àmbit del teatre com a dramaturg. Diverses obres han arribat als escenaris catalans: des d’Incendis, que es va poder veure al Teatre Romea l’any 2012 sota la direcció d’Oriol Broggi i amb Clara Segura i Julio Manrique com a protagonistes, fins a la recent Tots ocells, un espectacle que compta amb la direcció de Broggi i amb l’actuació de Segura. En aquesta ocasió, Mouawad serà a Barcelona el 8 d’octubre per a participar en una trobada amb la periodista Laura Serra i el director de les seves adaptacions teatrals, Oriol Broggi, on reflexionaran sobre com l’obra de l’escriptor exiliat libanès aborda conflictes de violència.
4. Mayte Gómez Molina
En una especialitat i format diferent, la Biennal de Pensament d’enguany ha volgut comptar amb la investigadora i escriptora Mayte Gómez Molina, una andalusa que treballa en animació 3D i que ha publicat poemaris com Los trabajos sin Hércules (Hiperión, 2023), pel qual va guanyar el Premi Nacional de Poesia Jove Miguel Hernández del Ministeri de Cultura. L’artista reivindica la relació entre la tecnologia i la poesia, de manera que aporta una visió peculiar en l’àmbit del pensament i de la literatura: “La tecnologia és un mitjà més per explicar. Sovint crea un ambient immersiu com els llibres de versos o la bona narrativa, té molt de poètica”, afirmava en una entrevista. Amb aquesta mirada sobre l’art, Gómez presentarà el dia 12 d’octubre una proposta que fusionarà la recitació amb l’experimentació musical i audiovisual per demostrar com a través d’eines digitals com els reels d’Instagram o els filtres es pot generar material poètic que parli del cos amb què estimem i patim.
5. Tarta Relena
El duet Tarta Relena ha recollit èxits dins i fora del territori català fins a convertir-se en un dels grups més internacionals del folk català. Després del darrer disc, Fiat Lux (La Castanya / The Indian Runners, 2021), les barcelonines van superar les 150.000 visualitzacions a la sessió del Tiny Desk i han crescut i diversificat els formats que practiquen: han participat en una obra musical impulsada per La Ludwig Band, posen la banda sonora d’intervencions d’art digital al Museu Nacional d’Art de Catalunya i també participen en la Biennal de Pensament amb una instal·lació sonora i un concert. En el marc del festival, el duet ha dissenyat amb l’oceanògraf Joan Llort una instal·lació sobre el cant de les sirenes a través dels robots marins, que es podrà visitar del 8 al 14 d’octubre a la Sala Raval del CCCB, i també farà un concert on estrenaran tres cançons del proper àlbum, entre altres cançons de músiques tradicionals.
6. Oyèrónké Oyèwùmi
La nigeriana Oyèrónké Oyèwùmi és una acadèmica feminista que des de fa dècades aporta el punt de vista africà en les disciplines de la sociologia de gènere, els estudis postcolonials o la teoria feminista, entre d’altres. Actualment, l’acadèmica és professora associada a la Universitat de Stony Brook, a Nova York, i visitarà Barcelona per oferir seminaris i xerrades sobre les seves temàtiques d’especialitat. A partir del llibre La invención de las mujeres (Virus, 2023), la Biennal de Pensament l’ha convidada a reflexionar en una sessió el dia 10 d’octubre sobre les idees del cos, l’espiritualitat i el sentit del món en realitats i organitzacions africanes i de l’afrodiàspora a Catalunya, així com a un seminari per a estudiants de secundària l’endemà, on dialogarà al voltant de la descolonització del coneixement. El 12 d’octubre, Oyèwùmi compartirà una conversa amb Chiara Bottici sobre els seus enfocaments sobre gènere i poder.
7. Santiago Alba Rico
Com més complexa és la nostra realitat, més èxit tenen les respostes simples. Cada cop sonen més fort els discursos abrandats i es fa més evident la polarització social sense que aquesta esquerda porti a solucions reals. En canvi, l’extrema dreta experimenta un fort ascens en aquest context, especialment entre els joves. Una enquesta recent del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) reflecteix aquesta tendència: un 24% dels homes més joves declaren ser de dreta o d’extrema dreta; però, com explicàvem a CRÍTIC, la realitat és molt més complexa. Com podem fer front als nous populismes totalitaris? Aquesta és la premissa que asseurà a la taula el filòsof i escriptor Santiago Alba Rico i el periodista especialista en extrema dreta i discursos de l’odi Miquel Ramos dissabte vinent, 12 d’octubre. El seu diàleg buscarà submergir-se en les causes d’aquests fenòmens i sobretot en les seves possibles respostes.
8. Carme Arcarazo
La investigadora i portaveu del Sindicat de Llogateres de Catalunya afirmava en una entrevista a CRÍTIC que “s’ha de caminar cap a una vaga de lloguers a Catalunya” i que “una bona part de la lluita de classes contemporània es disputa en el món immobiliari”. La investigadora experta en economia política, membre de l’Institut d’Investigació Urbana de Barcelona (IDRA) i una de les cares més reconegudes dels moviments socials dels últims anys compartirà un debat amb la sociòloga i professora italiana de ciències polítiques Donatella della Porta, que té com a camps d’especialitat qüestions com la violència política, el terrorisme o la vigilància de les protestes. La conversa girarà al voltant del paper dels moviments socials que s’han organitzat per a la defensa dels drets col·lectius i com aquests es relacionen amb la democràcia participativa.
9. Erik Harley
En una altra lectura sobre habitatge, la Biennal de Pensament ha programat el dia 13 d’octubre una taula rodona sobre els efectes del turisme en el mercat de l’habitatge i els processos de gentrificació a la ciutat de Barcelona. Moderat per la periodista de CRÍTIC Laura Aznar, aquesta sessió comptarà amb l’antropòleg de la IDRA Jaime Palomera i amb l’urbanista Erik Harley. Harley és un divulgador expert en estudis urbans format a la Universitat de Barcelona que ha publicat Pormishuevismo (Blackie Books, 2023), un llibre amb casos polèmics de projectes especulatius d’Espanya. L’urbanista també ha parlat en algunes ocasions sobre l’impacte del turisme, per exemple, en aquesta entrevista a La Marea: “El turisme sostenible és un oxímoron perquè el turisme sempre generarà petjada de carboni, sempre generarà gentrificació, sempre farà fora les rendes més baixes de les ciutats”.
10. Ana Polo i Oye Sherman
Un format que no podia faltar al festival de les idees és el de l’humor. Després del seu comiat com a duo i com a creadores del pòdcast Oye Polo, les humoristes Ana Polo i Maria Rovira (Oye Sherman) tornen a l’escenari en una sessió el dia 12 d’octubre per parlar sobre l’humor com a eina contra els discursos d’odi. “Utilitzar l’humor és un recurs que ens és proper, i aplicar-hi una perspectiva crítica i de gènere també és una cosa que ens surt; no sabríem treballar d’una altra manera”, deien en una entrevista a CRÍTIC. Els acompanyarà Rocío Quillahuaman, il·lustradora i autora de Marrón (Blackie Books, 2022), un relat sobre el procés migratori de Lima a Barcelona. El mateix dia, Asaari Bibang hi presentarà Humor Negra, un monòleg antiracista i afrofeminista.