21/02/2024 | 11:45
El documental de Sense ficció, de TV3, La xarxa ultra ha posat sobre la taula el domini de l’extrema dreta a les xarxes socials i les tendències masclistes d’alguns referents mediàtics juvenils. Està creixent l’extrema dreta entre els més joves? Al mateix temps, la denominada generació Z, que designa la generació de nascuts entre mitjans i finals dels anys noranta i el 2011, ha crescut en la gran onada feminista i ha acompanyat Greta Thunberg en la tasca d’alertar sobre la gravetat del canvi climàtic. Què pensa realment la Genzeta?
Un article recent de Financial Times aportava claredat en la discussió: s’observa una tendència compartida des dels Estats Units fins a Corea del Sud, passant per Alemanya: els homes joves decanten la balança cap a la dreta, mentre que les dones de la mateixa generació estiren el panorama polític cap al costat contrari.
Els homes joves decanten la balança cap a la dreta, mentre que les dones avancen en direcció contrària
A Catalunya, el jovent destaca per la indecisió en el conflicte nacional i l’allunyament respecte de la religió. La generació Z sembla ser més acollidora amb la immigració que els més grans, però alhora dona més suport a alguns dels grans dogmes del neoliberalisme. A través de dades del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de Catalunya, desgranem sense alarmismes cinc dades clau del pensament juvenil a Catalunya.
1. L’extrema esquerra triomfa entre les dones joves
Els resultats d’una enquesta recent del CEO mostraven una tendència preocupant: el 8% de la generació Z —que comprèn els qui tenen entre 16 i 26 anys— s’autoubica en l’extrema dreta quan li pregunten per la seva ideologia. En canvi, això només ho fan el 4% dels millennials —entre 27 i 42 anys— o el 3% de la generació X —entre 43 i 58 anys).
Ara bé, el detall de les dades mostra que hi ha diferències clares entre sexes. La resposta més freqüent entre els homes més joves és considerar-se de centre (34%), mentre que en les dones és ubicar-se a l’esquerra (31%). Un 24% dels homes més joves declaren ser de dreta o d’extrema dreta, mentre que en les dones això només passa en un 19%. A més, cap segment no mostra més suport a l’extrema esquerra que les dones de la generació Z: una de cada quatre s’autoubica en aquesta posició.
En fixar-se per la simpatia en els partits, es demostra que no és cert que Vox estigui capitalitzant el malestar juvenil. En la generació Z, el descontentament polític és la resposta més freqüent (un 22% afirma que no té simpatia per cap formació), però el partit amb més simpatia és ERC (11%). Només un 4% expressa simpatia per Vox, i un altre 4%, simpatia pel Partit Popular. A més, hi ha un alt grau de consens (55%) en el fet que Vox és el partit que genera més antipatia. El resultat és semblant al que es detecta en la població general (57%).
2. Menys independentistes, però sobretot més indecisos
Com més jove és un ciutadà de Catalunya, més probable és que no tingui clar si vol la independència. En la pregunta del Centre d’Estudis d’Opinió sobre la qüestió, s’hi observa que un 28% dels Z responen “no ho sé” o no contesten. Els que tenen clar que Catalunya ha de ser una comunitat autònoma d’Espanya són pràcticament els mateixos (29%), i els que desitgen un Estat independent són menys (23%).
De fet, els més joves són la generació amb menys independentistes, però també, i més marcadament, la que expressa menys suport a la via federal. Només un 11% dels Z volen la creació d’un estat dins una Espanya federal, molt per sota del 23% dels baby-boomers —entre 59 i 77 anys— o del 17% dels millennials —entre 27 i 42 anys— que ho defensen.
A banda, l’enquesta sociopolítica del CEO mostra que la qüestió nacional és menys present en la identitat de la generació Z. Els elements amb què més s’identifiquen els menors de 25 anys són la generació (54%), el barri o el poble (45%) i la professió (33%). La identificació amb “el meu país”, sigui referit a Espanya, a Catalunya o a qualsevol altre, es limita al 29% d’aquests joves. Per contra, quan es pregunta el mateix als majors de 64 anys, són un 44% els enquestats que expressen aquesta identificació amb el país.
3. Més inclusius amb la immigració
L’enquesta sociopolítica també mostra que gairebé la meitat (49%) dels menors de 25 anys considera que els immigrants “encara no tenen prou drets”. En canvi, entre els més grans de 50 anys el suport a aquesta afirmació és més petit: voreja el 30%. L’opció oposada, “se’ls ha concedit massa drets”, convenç un 30% dels majors de 65 anys, però només un 17% dels menors de 25 anys.
En un altre estudi del CEO s’observa de nou que un 54% dels Z i dels millennials s’oposen a la frase “Amb tanta immigració, un ja no se sent com a casa”. A la generació dels majors de 78 anys, anomenada generació silenciosa, només un 33% dels participants mostra el seu desacord amb aquesta afirmació, que denota xenofòbia. Entre els baby-boomers, és a dir, els que tenen entre 59 i 77 anys, la confrontació amb aquesta frase és del 43%. S’hi observa la mateixa tendència: hi ha menys reticències vers la immigració en les edats més joves.
Ara bé, cal destacar de nou la diferència entre sexes en les generacions Z i millennial: un 62% de les Z rebutja l’expressió de “no sentir-se com a casa”, mentre que només ho fan un 45% dels nois de la mateixa generació.
4. Més contraris als impostos, però descreguts amb la meritocràcia
Els dogmes neoliberals semblen gaudir de bona salut entre els més joves. Per exemple: només un 36% de la generació Z s’oposa a la frase “Cal abaixar els impostos, encara que impliqui reduir serveis i prestacions”. En canvi, un 59% dels boomers tenen clar que la rebaixa d’impostos no és un bon camí.
La posició favorable al lliure mercat també es fa visible quan es confronta amb els límits ecològics. El CEO pregunta si “el creixement econòmic ha de tenir prioritat sobre la protecció del medi ambient”, i només un 40% dels Z s’hi mostra en desacord. En canvi, en les mateixes circumstàncies, la protecció del medi ambient rep entre els boomers un suport majoritari: un 57%.
Només un 40% dels Z rebutja que “el creixement econòmic ha de tenir prioritat sobre el medi ambient”
Ara bé, un altre dels fonaments del neoliberalisme, la meritocràcia, és més dèbil entre el jovent. Només un 25% dels boomers opina que “l’esforç no té per què conduir a l’èxit; això depèn més de la sort i dels contactes”. En canvi, entre els Z és un 43% qui dona suport a l’afirmació. Val a dir, però, que un 53% dels més joves continua pensant el contrari, que “l’esforç en el treball i en els estudis acostuma a conduir a una vida millor”, com ho fan el 72% dels boomers.
5. Molt menys catòlics que els pares
Més enllà d’opinions concretes, una de les grans diferències sociopolítiques entre generacions és la relació amb les creences religioses. Més de la meitat dels joves de 16 a 25 anys (55,2%) es declara ateu o agnòstic, mentre que un 11,5% addicional declara no saber o no respon la pregunta sobre creences religioses. Per tant, la suma de les diferents opcions religioses és una minoria entre la generació Z.
De fet, l’hegemonia del catolicisme en la societat catalana es debilita molt entre les persones joves. Un 41,3% dels catalans es declara d’aquesta religió, però en els que tenen entre 16 i 25 anys només un 16,6% dels enquestats s’hi considera. La relació amb l’edat és molt forta: entre els majors de 65 anys, dues de cada tres persones es declara catòlica.
Ara bé, les adscripcions religioses dels joves creients són diverses: un 8,1% dels joves es considera part de l’islam, i un 4,8% opta pel cristianisme evangèlic o protestant. El judaisme és extremament minoritari a Catalunya, en totes les franges d’edat: només un 0,1% de la població es declara part d’aquesta comunitat.
