07/12/2020 | 06:00
Nou adolescents de quart d’ESO visualitzen el curtmetratge Peyote Queen a la sala de projeccions de l’Arxiu Xcèntric del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Són les nou del matí i ja han conegut 10 cineastes nous, incloent-hi la novaiorquesa Storm de Hirsch, referent del cinema d’avantguarda i autora de la psicodèlica obra que recorda els efectes del peiot mexicà. A la sala del costat, l’altra meitat dels estudiants de l’assignatura de Visual i Plàstica acaben de muntar les pel·lícules que han creat en els últims 45 minuts.
Els estudiants de l’INS Miquel Tarradell, del Raval, s’estan convertint en uns experts en cultura audiovisual: no els espanta visualitzar cinema experimental ni fer un film amb les seves pròpies mans. La col·laboració “Escola en residència” entre aquest institut de Barcelona i el CCCB els posa a prova fins a dos cops per setmana: ara el currículum escolar d’aquest centre d’alta complexitat també compta amb la implicació del servei pedagògic de l’equipament públic.
La sessió d’avui la fan amb Edu Filippi, fundador del laboratori de cine artesanal i independent Crater-Lab, i amb el comunicador audiovisual Jorge Domingo. Mentre una part del grup agafa referents amb la projecció comentada de diversos curtmetratges, l’altra treballa manualment una pel·lícula sense càmera. Segons explica el tallerista Filippi als alumnes, es tracta d’agafar aproximadament un metre de cinta de pel·lícula i dibuixar-hi a sobre el que després es veurà projectat a la pantalla. El primer a acabar visualitza en un projector com ha quedat la seva obra: “Què et sembla?”, li pregunta Filippi. “Molt bonic!”, respon amb orgull. Un dels seus companys li xoca la mà i el felicita; mentrestant, els altres s’ensenyen les cintes mútuament.
Aquesta és una manera vivencial d’apropar-se al món cinematogràfic analògic, comenta el cineasta Filippi: “Al principi és tot un món nou i els estranya una mica, sobretot per la generació a la qual pertanyen. Estan acostumats a entendre la imatge a través d’allò digital; mai havien pensat que una imatge es podia generar així”. Quan passen a la sala de projeccions de l’Xcèntric, el tallerista Domingo els ensenya fragments d’audiovisuals que, com les seves cintes, han estat realitzats de manera artesanal: “No necessiteu la indústria per fer pel·lícules”, els recalca Domingo. Peyote Queen, de Storm de Hirsch, ja no els sembla tan llunyana.
El comunicador audiovisual, a més d’apropar-los un tipus de cinema molt diferent del de les grans plataformes digitals, també genera un debat a partir del curtmetratge Tell it like it is, de Leeds Animation Workshop: qui és la veu oficial del cinema que veiem? Aquest audiovisual, realitzat per un col·lectiu britànic de dones que produeix animació de temàtiques socials, visibilitza la importància de fomentar narradores que parlin en veu femenina per tal de poder incloure la perspectiva de les dones en el cinema i sortir, d’aquesta manera, de la tradicional visió masculina que també monopolitza el món cinematogràfic. “Vosaltres també teniu veu pròpia!”, exclama Domingo per animar-los a crear trencant amb les veus normatives.
L’aula del CCCB, tot el curs
L’activitat que realitzen amb Filippi i Domingo s’emmarca en les activitats de l’exposició “William Kentridge. El que no està dibuixat” del CCCB, a la qual destinaran tot el primer trimestre. Els estudiants de l’INS Miquel Tarradell també han rebut conferències i tallers amb la filòloga i activista antiracista Nogay Ndiaye; amb la Marta Pera Cucurell sobre la poetessa i dramaturga Koleka Putuma i també amb la investigadora Lucía Piedra, coordinadora del Grupo de Pensamientos, Prácticas y Activismos Afro/Negros, i el col·lectiu de ball Ku’dancin Afrobeatz.
A través de la figura de Kentridge i amb la visita de professionals com aquests, el primer trimestre està basat a tractar el postcolonialisme i la memòria històrica. Susana Arias, cap de Mediació del CCCB, coordina aquesta aliança i explica que la temàtica vinculada al racisme casa perfectament amb els conceptes que estan estudiant a l’escola, com l’imperialisme: “Quan vam parlar del concepte ‘apartheid’, no el coneixien; però, en canvi, el Black Lives Matter sí que sabien què era. Tot això ho vinculem amb l’obra de William Kentridge que està exposada”. En aquest àmbit, els estudiants del Miquel Tarradell podran escoltar l’experiència de la fotoperiodista Anna Surinyach cobrint informativament la crisi de les persones refugiades o podran atendre a les vivències i la lluita del portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona, Lamine Bathily.
El segon i tercer trimestre canviaran els eixos temàtics i també les exposicions en les quals se centrarà l’activitat docent dels alumnes al CCCB. A partir del mes de gener, els adolescents de quart d’ESO s’endinsaran en la ciutat com a espai de pensament i d’acció i faran una cartografia del barri del Raval, i a partir de l’abril se centraran en la mostra “Mart. El mirall vermell”, que repensarà com habitem la Terra i la necessitat d’una cultura per la sostenibilitat.
Susana Arias (CCCB): “Volem enderrocar els murs que separen les institucions culturals de les escoles”
Fins ara, la cap d’estudis d’ESO de l’INS Miquel Tarradell, Mar Castellví, valora molt positivament la complicitat del centre educatiu amb el CCCB, que va gestar-se al mes de juny i que es va concretar a l’inici del curs escolar. Al principi, explica, els professors tenien dubtes perquè s’havia d’adaptar tota la matèria a les activitats proposades, però de seguida van implicar-se en les sortides al CCCB. Ara ja treballen conjuntament amb el programa educatiu del CCCB els docents de les assignatures d’Anglès, Ciències Socials, Educació Física, Cultura i Valors i de l’optativa de Visual i Plàstica. A més, hi afegeix la cap d’estudis, els alumnes tenen ganes d’acudir a les sessions que els preparen i mostren una “participació activa”.
Susana Arias hi afegeix que aquesta aliança és una manera d’“enderrocar els murs invisibles que separen les institucions culturals de les escoles”. La directora del CCCB, Judit Carrera, ja anunciava aquesta voluntat al mes de juny, quan argumentava que l’equipament volia posar el focus en les veïnes del Raval: “Tenim la voluntat d’obrir finestres, que els murs de la institució siguin més porosos”. La col·laboració “Escola en Residència” no solament incideix en 50 joves que s’apropen a l’equipament cultural, sinó que també té una repercussió en les seves famílies i en l’entorn, reflexiona Arias. De fet, una de les sessions programades és la realització d’una videocarta en què els estudiants explicaran què han après els darrers mesos i ho podran ensenyar als seus familiars. Aquest estiu, el CCCB ja va oferir un casal d’estiu, el Culturnautes, a infants provinents d’entitats socials del Raval, com l’Associació Casal dels Infants i la Fundació de l’Esperança.
