Crític Cerca

Alumnes al cicle ‘Cinema, memòria, pau i drets humans’ / FILMOTECA DE CATALUNYA

Espai Crític

Mirar pel·lícules per aprendre sobre drets humans

El cicle "Cinema, memòria, pau i drets humans" reflexiona amb adolescents i joves sobre el relat de l’audiovisual per a la transformació social i la cultura per la pau

13/12/2023 | 06:00

A les plataformes en línia, hi ha centenars de productes audiovisuals a escollir. Segons desenvolupa un estudi de Mèdia.cat amb dades de Barlovento Comunicación, més del 90% dels joves catalans consumeix sèries i pel·lícules en aquestes plataformes. A les xarxes socials, també és constant l’allau d’imatges i de vídeos que arriben als nostres ulls sense haver-los escollit de manera conscient. Una enquesta de l’UNICEF, de fet, mostrava que un de cada tres adolescents dedica cinc hores cada dia a navegar per Internet entre setmana. Molts d’aquests continguts que es consumeixen a través de les plataformes i xarxes socials mostren realitats d’actualitat com contextos de vulnerabilitat, guerra i desigualtats que sovint no apliquen una mirada de drets humans i de pau. A vegades és complicat, per a grans i joves, generar una capacitat crítica al voltant de l’audiovisual que consumim.

Per tal d’entrenar l’ull crític de les generacions més joves i formar-les en cultura de pau i alfabetització mediàtica, el Departament d’Educació, el Memorial Democràtic, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) i la Filmoteca de Catalunya ja fa 10 anys que duen a terme sessions de reflexió a través del cicle “Cinema, memòria, pau i drets humans“. Es tracta d’una programació educativa que imparteix l’entitat Drac Màgic amb la col·laboració d’entitats i d’ONG convidades, dins del marc del programa “Filmoteca per a les escoles“, i per la qual han passat uns 6.000 alumnes de tot el territori català. L’objectiu del cicle és apropar-se a la cultura de pau i dels drets humans a través del poder que té l’audiovisual per crear relats i trencar amb estereotips. Gemma Simon, tècnica del servei educatiu del Memorial Democràtic, explica que la voluntat és promoure aquest projecte a tot el territori, arreu de Catalunya, per tal que pugui ser “un model de treball inspirador i promotor de valors com la inclusió, el respecte, la integració de la diversitat de gènere, cultural i religiosa”.

Més del 90% dels joves catalans consumeix sèries i pel·lícules en aquestes plataformes

Per això, es fan set sessions al llarg del curs, en què es projecten fragments d’audiovisuals, amb la participació d’una entitat vinculada a la temàtica escollida, i es van comentant i debatent amb els grups d’adolescents per fomentar la mirada crítica i reflexiva sobre aquests audiovisuals. Mireia Porta, tècnica de l’ACCD implicada en el projecte des dels inicis, afirma que “l’audiovisual acaba sent una via d’entrada molt més directa d’aquests discursos perquè és un llenguatge molt fàcil i proper”. Des del Departament d’Educació, la tècnica referent del cicle, Maria Ojuel, està d’acord que “la temàtica dels drets humans, per la seva amplitud de contextos, mirades i protagonistes, s’adiu al mitjà audiovisual”.

Fotograma del film 'El largo viaje hacia la ira' | LLORENÇ SOLER

Els títols catalans que eduquen sobre drets humans

Blanca Álvarez, de l’equip de projectes educatius de Drac Màgic, explica per a què serveix la formació audiovisual: “Estem totalment rodejades d’imatges contínuament. Ja hi ha relats audiovisuals que tenen un potencial i un discurs crític que ens interessa assenyalar i poder treballar; la qüestió és aprendre a discernir-los”. La tasca de Drac Màgic en les sessions és escollir i preparar el contingut, que en cada trobada gira al voltant del Dia Mundial sobre una temàtica relacionada amb els drets humans, i dinamitzar el debat que es donarà amb els adolescents i joves. La tria de les temàtiques, desenvolupa la tècnica del Memorial Democràtic, considera “la realitat de les generacions actuals per promoure la reflexió, el discurs i per poder desenvolupar arguments contra fake news“. Per això, hi afegeix, totes les sessions compten amb especialistes que aportin uns continguts i un diàleg amb el grup visitant, que s’estableixi una comunicació i una participació bidireccional basada en el respecte i la defensa dels drets humans.

Segons explica Álvarez, de Drac Màgic, algunes d’aquestes formacions sacsegen perquè es tracta de grups de joves de llocs diferents, amb bagatges i històries vitals diverses. El dia que fan el debat sobre continguts del Dia de la Persona Migrant, per exemple, sempre es generen moltes emocions i reflexions, relata la membre de Drac Màgic. “Hi ha joves que, fins en aquest moment, no han tingut l’oportunitat de compartir les experiències racistes que pateixen a les aules. De cop, allà es troben que hi ha un espai per poder parlar d’això, a partir del que estan veient a la pantalla, que és un fragment d’una pel·lícula dels anys seixanta com La piel quemada, de Josep Maria Forn”, comenta.

Altres films que es projecten en el marc d’aquesta temàtica són El largo viaje hacia la ira, de Llorenç Soler, al voltant de la migració del camp a la ciutat; Memory of the Land, de Samira Badran, artista visual palestina que utilitza l’animació per denunciar l’arquitectura colonial que reprimeix la mobilitat als territoris palestins ocupats, o Organizar lo (im)posible, de Tonina Matamalas i Carme Gomila, que aborda la lluita de Las Kellys, l’associació de cambreres d’hotel organitzades. Sobre l’audiovisual de Las Kellys, Álvarez detalla que el testimoni d’aquestes dones sobre les seves reivindicacions i sobre la precarització de les dones migrades també acaba tractant de la cadena global de cures: “Aquesta peça exposa què ha passat amb aquestes feines que, als anys 2000, les dones espanyoles i catalanes van voler deixar de fer. Aleshores va entrar una onada gran de migració de l’Amèrica Latina que van començar a fer-les i, 10 anys després, es troben esgotades en aquest procés”.

Les migracions, les cures o la memòria històrica són alguns dels temes que els alumnes aborden en el cicle “Cinema, memòria, pau i drets humans”

Ana Camps, tècnica dels Serveis Educatius de la Filmoteca de Catalunya, argumenta que aquests exemples, com el de Llorenç Soler o Los niños de Rusia, de Jaime Camino, se sumen a una llarga trajectòria de documental audiovisual català en clau de memòria històrica, Guerra Civil i franquisme: “Els últims anys s’estan produint documentals molt interessants per part de joves cineastes que s’interessen per la recuperació de la memòria, a través dels seus mateixos avis o àvies”, hi afegeix.

Altres casos d’audiovisuals que treballen la memòria històrica i que formen part del cicle són Más muertas vivas que nunca, de Marta de Gonzalo i Publio Pérez Prieto, sobre una dona jove que, després de participar en les col·lectivitzacions de terres a Extremadura i a Andalusia, va ser una de les 4.000 persones afusellades a la plaça de toros de Badajoz a partir del 14 d’agost de 1936, o El silencio de otros, d’Almudena Carracedo i Robert Bahar, que retrata la lluita de les víctimes del règim franquista per buscar justícia. Sobre cultura per la pau, des dels Serveis Educatius de la Filmoteca es menciona Mai és tan fosc, d’Èrika Sánchez, que dibuixa el pensament d’un referent en drets humans i pau com Arcadi Oliveres, així com els nous films sobre la vida de Neus Català, Un cel de plom, de Miquel Romans, i la vida d’Antoni Benaiges, El mestre que va prometre el mar, de Patricia Font.

Fotograma del documental 'Cuidar entre terres' | AJUNTAMENT DE BARCELONA

Cinema per canviar el món

A través d’audiovisuals que aborden temàtiques com el canvi climàtic, les violències masclistes o el comerç just, es traça d’un vincle entre allò local i la realitat global. Ho desenvolupa la membre de Drac Màgic: “Moltes vegades, no centrem tot el debat en un lloc específic, sinó que entenem la problemàtica com a global, a través de la qual es poden explicar les conseqüències de les relacions del Nord global amb el Sud global, com la relació de colonialisme”.

L’objectiu del cicle és que els alumnes tinguin coneixements de la realitat del Sud global i de les vulneracions de drets

Aquestes reflexions promouen la participació de tots aquests joves en la mobilització per a la transformació social, diu Álvarez; per això les sessions són participatives i mai no s’imposa un discurs predeterminat. En la sessió que aborda el comerç just, per exemple, a més de projectar el documental Cuidar entre terres, de Núria Gebellí, Estel·la Marcos, Meritxell Rigol, Anna Celma, Berta Camprubí i Montse Giralt sobre la cadena de cures, també es debat al voltant de Qui compta? Marilyn Waring a sexe, mentides i economia global, de Terre Nash, una peça sobre l’economista feminista. En aquest darrer audiovisual s’agafa la seva figura per mostrar que “l’economia no és allò allunyat que passa a la borsa, sinó que tu, en la teva decisió de comprar coses, tens un impacte directe en quin tipus d’economia estàs forjant, encara que siguis un adolescent amb pocs diners a la cartera”.

Des de l’ACCD, Porta comenta que un objectiu del cicle és que els joves participants “surtin amb coneixement d’una realitat concreta al Sud global o de vulneracions de drets a escala internacional i poder aportar elements d’activisme. Com a ciutadans del Nord, què podem fer?”. Ho corrobora Ojuel, del Departament d’Educació, que hi afegeix que hi ha la voluntat que “l’alumnat tingui cultura de l’espectador i sigui un consumidor crític i, a la vegada, que sàpiga que pot acabar sent creador de contingut per transformar”, diu.

Per això, Álvarez reivindica el visionament actiu: “Si tu assumeixes que un visionament d’audiovisual és un paper absolutament passiu, estàs assumint que no tens res a dir ni a fer. El visionament actiu posa en qüestió els marcs des dels quals has après fins ara, fins i tot opinions, pròpies o familiars, i és aquí quan això comença a ser difícil, sobretot en l’adolescència, en què tot s’està construint”. Aquesta forma de visionament, però, no va deslligada de l’entreteniment, matisa la membre de Drac Màgic, sinó que cal fixar-se en el potencial d’aquest entreteniment per a la sensibilització i la creació de discursos crítics. Al final, hi afegeix Camps des de la Filmoteca, “el cinema, com qualsevol art, pot ser també una eina educativa i transformadora i, com més de petits comencin a formar una mirada crítica amb el que veuen, seran persones més autònomes, crítiques i disposades a tenir el seu relat”.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies