08/02/2023 | 06:00
Des de l’1 de gener, el Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat ha posat en marxa un servei d’assessorament jurídic per a les entitats defensores dels drets humans. En podran fer ús les organitzacions que hagin patit assetjament o atacs, ja sigui a l’espai públic, a les seus socials, a través dels mitjans de comunicació o a les xarxes socials, per part de grups i moviments reaccionaris o d’extrema dreta. El servei serà extern i el prestarà el Col·lectiu Ronda, una cooperativa d’advocades i advocats amb una llarga experiència en el treball conjunt amb entitats i col·lectius.
El projecte s’emmarca dins d’un pla d’actuació de suport a les entitats i persones defensores dels drets humans que el Govern va presentar al mes de desembre passat. Adam Majó, director general per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans, explica que aquesta mena d’atacs “no són una cosa nova: passen des de fa anys”. Tot i això, en els últims temps aquestes situacions han anat en augment. Majó explica que l’objectiu del servei és que les entitats que hagin viscut una situació d’aquest tipus “puguin tenir un primer contacte des del punt de vista legal, per valorar si els fets són denunciables penalment o no, i preveure què pot passar si decideixen emprendre la via judicial”.
Un 60% d’entitats han rebut atacs i assetjament
El Govern va fer el 2022 una enquesta a 50 entitats defensores dels drets humans a Catalunya per detectar si havien estat víctimes d’assetjament. N’hi va haver 34 que van manifestar que, com a mínim en una ocasió, havien estat víctimes d’algun tipus d’atac: majoritàriament eren insults i campanyes de desprestigi a les xarxes socials, però també atacs informàtics o agressions en l’espai públic. En cinc ocasions, aquests atacs van suposar violència directa contra activistes.
Adam Majó: “Moltes entitats són petites i no tenen servei jurídic propi. Volem que disposin d’eines”
A parer del Departament d’Igualtat i Feminismes, es tracta de situacions no generalitzades (la majoria d’entitats afirma que ha rebut atacs “poques vegades” o només en una ocasió), però que cal atacar de soca-rel, en un context global d’auge de l’extrema dreta. “En altres països també s’ha començat així i s’ha acabat en violència explícita”, adverteix Majó. “El que pretenen aquests atacs és crear un clima d’assenyalament que serveixi, si l’extrema dreta assoleix el poder, per emprendre mesures obertament repressives”, subratlla.
La majoria d’organitzacions consideren que aquestes agressions s’han incrementat els últims temps. “Moltes entitats són petites i no tenen servei jurídic propi, sovint no saben si el que els afecta són fets denunciables o no. Volem que disposin d’aquestes eines”, explica Majó.
L’extrema dreta, cada cop més envalentida
Katty Pallàs, presidenta de l’Associació de Famílies LGTBI i vicepresidenta de la Plataforma LGTBICat, valora positivament la posada en marxa del nou servei i explica que les “agressions” en forma de campanyes d’odi “hi són”. “Són habituals a les xarxes socials, però hem recollit casos en què s’han detectat agressions físiques”, explica. “L’extrema dreta està cada cop més envalentida”, reflexiona Pallàs. “Nosaltres, com a col·lectius LGTBI, és clar que som a la diana. S’està consentint un tipus de discursos que inciten que hi pugui haver agressions. I els col·lectius que les promouen tenen recursos per invertir en tota mena de campanyes, tant a les xarxes socials com al carrer”.
“Molts cops, quan parlem de defensores dels drets humans, pensem en l’Amèrica Llatina o en països que queden lluny”, explica Adam Majó, director general per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans. “Però a Catalunya també n’hi ha, i també pateixen assetjament i posen la seva integritat en risc, a vegades fins i tot físic”.
Els atacs a les persones defensores dels drets humans s’han generalitzat a escala internacional
Majó declara que, els últims anys, “hi ha hagut un augment de l’activitat dels grups antigènere, mots relacionats amb l’extrema dreta i el catolicisme més reaccionari“. Aquesta tendència ja va ser analitzada per CRÍTIC al maig del 2022, en el marc d’una setmana temàtica en defensa dels drets sexuals i reproductius en què va publicar aquest reportatge sobre el lobby contrari a l’avortament i les seves activitats a Catalunya.
Els atacs contra les persones defensores dels drets humans s’han generalitzat a escala internacional, i a Europa estan en creixement. Per exemple, passa sovint en els casos de les traves i pressions legals amb què es troben les organitzacions que lluiten pels drets de persones migrades. “Hem vist querelles contra Open Arms i assetjament judicial a les ONG que lluiten pels drets dels refugiats i migrants”, afirma Adam Majó. És el cas de l’activista Helena Maleno, que està sent investigada judicialment per la seva tasca d’auxili a persones a bord de pasteres.
Assessorament descentralitzat arreu del territori català
El servei d’assessorament es prestarà arreu del territori català, i les persones responsables de l’entitat que hagi estat agredida no s’hauran de desplaçar per poder-ne gaudir. Carme Herranz, advocada del Col·lectiu Ronda, que ha assessorat el projecte, detalla que l’esperit de la iniciativa és “protegir a qui protegeix“. “Quan una entitat considera que està sent assetjada o atacada, sigui de forma més òbvia o violenta en l’espai públic, o sigui a través de les xarxes socials, podrà recórrer a aquesta eina”.
En un primer moment, les entitats s’hauran d’adreçar al Departament d’Igualtat i Feminismes a través d’aquesta bústia electrònica. El Departament farà una primera aproximació per determinar l’abast que poden tenir els fets denunciats. A partir d’aquí, el Col·lectiu Ronda prestarà un assessorament bàsic: “Depèn del que hagi passat, valorarem si és possible presentar una denúncia penal, o si els fets poden tenir algun altre recorregut”, explica Herranz.
