30/09/2025 | 06:00
Com es pot dissenyar una revolució a partir de la creativitat col·lectiva i la innovació? Aquesta és la pregunta que planteja l’exposició “Com dissenyar una revolució: La via xilena al disseny”, que es pot visitar al Museu del Disseny de Barcelona (DHub) fins al 16 de novembre. La mostra, comissariada per Hugo Palmarola, Eden Medina i Pedro Ignacio Alonso, explora el paper que va tenir el disseny gràfic i industrial durant el Govern de la Unitat Popular de Salvador Allende (1970-1973). Un període en què el país andí va intentar construir un model transformador a través de les urnes i la democràcia participativa, fins que va ser derrocat pel cop d’estat liderat pel general Augusto Pinochet.
L’exposició reuneix peces originals de l’època i reproduccions fidedignes que mostren com el disseny va ser una eina per democratitzar la lectura, la música i l’alimentació, així com per reduir la dependència tecnològica i impulsar la producció local. Entre les peces més destacades hi ha la primera reconstrucció integral i funcional de la sala d’operacions Cybersyn, un projecte pioner que estava destinat a gestionar la informació de les indústries nacionalitzades pel Govern d’Allende. L’objectiu: fer possible una administració participativa de la producció.
La mostra explora el paper que va tenir el disseny gràfic i industrial durant el Govern de Salvador Allende
La mostra es va presentar a Santiago de Xile en el marc de la commemoració dels 50 anys del cop d’estat de l’11 de setembre de 1973. Dos anys després, arriba a Barcelona impulsada per la Direcció de Participació i Innovació Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona, el DHub i el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB). L’exposició s’ha portat a la ciutat en el marc de la Capital Europea de la Democràcia que la capital catalana ha ostentat al llarg del 2024.
Cybersyn: tecnologia i participació democràtica
Un dels espais més rellevants de la mostra és el dedicat al projecte Cybersyn, una iniciativa que buscava transformar la manera com s’organitzaven les indústries nacionalitzades. El sistema combinava una xarxa de telecomunicacions, un programari capaç de predir el rendiment industrial i una sala d’operacions amb un disseny futurista. Els visitants de l’exposició poden asseure’s a la reproducció fidedigna d’aquesta sala on es prenien les decisions.
El projecte, ideat pel britànic Stafford Beer, no va poder implementar-se completament a causa del cop d’estat, però pretenia aprofitar la tecnologia per fer més eficient, transparent i democràtica la gestió econòmica, un repte que continua vigent avui. Arnau Monterde, director de Serveis de Participació i Innovació Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona, connecta el Cybersyn amb la voluntat del consistori de promoure processos participatius oberts a través del Decidim, una plataforma digital de codi obert que ajuda ciutadans, organitzacions i institucions públiques a autoorganitzar-se democràticament a tots els nivells.
A la mostra hi ha una reconstrucció del Cybersyn, un projecte pioner destinat a gestionar la informació de les indústries nacionalitzades
Per a Monterde, la participació ciutadana és un “exercici democràtic”, i per això considera que cal buscar mecanismes perquè tothom pugui fer-ho, com també s’estava gestant a Xile. Amb la mirada posada al Cybersyn, Monterde creu que un dels objectius del consistori ha de ser el de la creació d’“espais permanents de deliberació que enriqueixin la presa de decisions”.
Sobirania digital: un debat que continua vigent
Per al Govern d’Allende era tan important la gestió democràtica i participativa de les dades com aconseguir sobirania tecnològica i no dependre de les grans tecnològiques. Per això, Xile va impulsar un model d’industrialització per reduir la dependència de les importacions i assolir més autonomia econòmica al servei del benestar social.
Aquest és un debat molt actual per a Europa, especialment en polítiques digitals, com recorda Arnau Monterde: “No tenim el control sobre la infraestructura tecnològica, ni sobre les dades, ni els servidors, que són gestionats per grans tecnològiques dels Estats Units o de la Xina”. Monterde afirma que, si volem garantir els drets digitals i la democràcia, necessitem capacitat d’incidència en aquesta infraestructura digital, com ens explica l’exposició”.
Disseny per a la vida quotidiana
Al Xile d’Allende es van nacionalitzar sectors clau i es van racionalitzar productes d’ús popular, amb l’objectiu de produir de manera més eficient i reduir millor els recursos. Així, com ho mostren els objectes que recull l’exposició, es van desenvolupar projectes per a escoles infantils, equipament mèdic, habitatges i productes quotidians com el televisor Antú o l’automòbil Yagán, fabricats amb criteris de simplicitat i durabilitat, en contraposició a l’obsolescència programada.
L’exposició recull objectes d’ús popular fabricats amb criteris de simplicitat i durabilitat, en contraposició a l’obsolescència programada
Ángela Precht, membre del gabinet tècnic del PEMB, afirma que és remarcable que, més de 50 anys enrere, Xile ja fos capaç d’impulsar “una tecnologia descentralitzada, autònoma i lliure del control corporatiu que oferien països com els Estats Units” al servei “de grans problemes que patia el país com ho era la desnutrició infantil”. Per a la tècnica del PEMB, el valor d’aquest funcionament productiu també és el de planificar “polítiques públiques que tenen a veure amb valors humans i amb l’ecosistema natural”, i fer-ho amb una “mirada a llarg termini, i no només amb l’atenció posada a resoldre coses urgents, que és una mirada que des del PEMB també intentem tenir amb els projectes que fem”, diu.
Cultura i educació com a motor de canvi
La revolució democràtica d’Allende no hauria estat possible només amb innovacions tecnològiques, sinó que la cultura i l’educació en foren pilars clau, com ho demostren diversos àmbits de l’exposició. Es van crear cartells, pictogrames i publicacions per promoure la cultura popular i difondre missatges democràtics. Fins i tot una discogràfica pública. “Tot això passava en un moment d’efervescència política que no va impedir que hi hagués un marge molt gran per a la creativitat i per a la creació de continguts”, subratlla Monterde.
“En aquell moment, a Xile, es van trobar tres factors que no sempre es donen junts: hi havia democràcia, un projecte polític comú i llibertat per crear i imaginar, i moltes disciplines es van trobar per fer projectes comuns”, diu Ángela Precht. A l’exposició s’hi reprodueixen els cartells acolorits de Vicente i Antonio Larrea, Luis Albornoz, Ximena del Campo i altres artistes que van omplir els carrers. També alguns dels principals vinils de la música de la Nueva Canción Chilena, amb cantautors com Violeta Parra i Víctor Jara i grups com Quilapayún i Inti-Illimani, es van crear himnes de consciència social. Una editora pública, Quimantú, va portar la literatura a sectors marginats històricament, combinant contingut i disseny per fomentar la lectura crítica.
Debats i activitats a Barcelona
Per abordar l’actualitat de tots els temes dels quals parla l’exposició, la Direcció de Participació i Innovació Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona, el PEMB i el Canòdrom – Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica han organitzat diverses activitats paral·leles a la mostra que vinculen el disseny amb la participació ciutadana, la sobirania tecnològica i el pensament crític. Xerrades, tallers, clubs de lectura i jornades que volen crear espais de debat per reflexionar sobre el paper del disseny en la societat contemporània. L’exposició “Com dissenyar una revolució” es pot visitar al Museu del Disseny de Barcelona fins al 16 de novembre.
