Barcelona repensarà els Serveis Socials amb la participació de la ciutadania

L’Ajuntament de Barcelona ha aprovat, aquest mes de març passat, la nova Mesura de Govern d’Acció Social 2023-2027: “Impulsant la veu de les persones, transformant els Serveis Socials”. Aquesta iniciativa, promoguda per l’Àrea de Drets Socials, Salut, Cooperació i Comunitat, redefineix el model d’atenció social de la ciutat amb un enfocament innovador i participatiu. En paraules de la comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona, Sònia Fuertes, la mesura vol “trencar el paradigma més assistencialista dels Serveis Socials i situar-se molt clarament en uns serveis universals i propers”. En aquest sentit, l’objectiu és reforçar la implicació de la ciutadania, reduir la burocràcia i millorar la comunicació entre professionals i persones ateses.

La mesura s’articula en tres grans eixos: la participació social, l’atenció social col·lectiva i comunitària, i la innovació social. Amb una dotació pressupostària de 800.000 euros, es desplegarà una sèrie d’actuacions que transformaran l’acció social dels centres de serveis socials a Barcelona.

Un espai per a la participació ciutadana

Un dels pilars de la mesura és la creació d’espais de diàleg entre la ciutadania i els Serveis Socials. Un exemple clau d’aquesta aposta són les taules d’acció social territorial (TAST), nascudes el 2021 amb la voluntat d’enfortir el treball en xarxa entre l’Ajuntament i el teixit social present al territori. Així, com reconeix Fuertes, les taules són una eina útil per “compartir diagnosis i coneixements entre les entitats i els serveis socials d’una mateixa zona per prendre decisions i prioritzar a partir de les necessitats concretes detectades”.

Precisament, fruit dels aprenentatges acumulats dels darrers dos anys, en què s’han posat en pràctica dues TAST (Nou Barris i Sants-Montjuïc), ara se’n vol ampliar l’abast per generar nous espais de coordinació que permetin millorar l’eficiència de les respostes socials.

El Fòrum de Persones Ateses recollirà les aportacions dels usuaris per crear un full de ruta per millorar els serveis

A més, es crearà un Fòrum de Persones Ateses, un espai de treball amb les persones ateses per recollir les seves aportacions i necessitats i que es traslladarà en un full de ruta concret per a la millora dels serveis. La comissionada d’Acció Social explica que el Fòrum és un espai de “participació focalitzada de diversos dies, dinamitzada, conduïda per facilitadors per treure propostes clares que deriven en un full de ruta per als pròxims tres o quatre anys”.

També es desplegarà un pla de treball conjunt, en el qual participaran professionals i persones ateses pels serveis socials per millorar l’eficàcia dels processos, simplificar l’organització dels centres i reforçar el treball col·lectiu.

Atenció col·lectiva i acció comunitària: nous models per a una atenció integral

L’Ajuntament aposta per un enfocament que prioritzi l’autonomia de les persones, la connexió amb el territori, la construcció de vincles comunitaris i també l’articulació de serveis. Un dels projectes més innovadors en aquest àmbit és el Centre d’Atenció Integral (CAI) de la Marina, actiu des del 2023. Aquest espai serveix de laboratori per a un nou model d’acollida i relació entre els serveis i la ciutadania perquè, com explica Fuertes, “és un centre on hi ha una coexistència de serveis, més enllà dels socials, en el mateix espai”. La interacció que es genera en aquest espai “genera una confiança, una mixtura, que dona un missatge molt clar que el centre està obert a la ciutadania”.

El Centre d’Atenció Integral és una infraestructura social on es troben diversos serveis socials en un mateix centre

A diferència d’altres equipaments, el CAI és una infraestructura social que treballa amb una metodologia d’atenció integral promovent l’actuació conjunta de tots els serveis residents que desenvolupen la seva tasca al centre (Centre de Serveis Socials, Punt d’Assessorament Energètic [PAE], Xarxa de Resposta Socioeconòmica [XARSE], entre d’altres), posant la persona al centre. Alhora, incorpora l’impuls de la col·laboració publicosocial i l’articulació de l’acció social dels serveis de proximitat. Ho fa mitjançant serveis satèl·lit que, de forma menys habitual, fan servir les instal·lacions per a iniciatives d’atenció social. L’objectiu és veure quines pràctiques funcionen per tal d’aplicar el model a altres territoris.

També s’aposta pel projecte VINE, un espai d’atenció col·lectiva on es fan sessions d’acollida grupals i s’ofereix informació dels recursos dels serveis socials. S’ha comprovat que aquest model suposa una eina per agilitzar l’atenció, detectar necessitats de manera precoç i normalitzar l’accés als serveis, motiu pel qual s’està implementant als 39 centres de Serveis socials.

La innovació social: digitalització i eficiència

L’impuls de la innovació és un altre dels eixos essencials de la mesura. La transformació digital no només busca optimitzar processos, sinó també dotar les persones usuàries de més autonomia i transparència en la seva relació amb els Serveis Socials.

Una de les apostes principals és la nova App Ciutadana, que permetrà gestionar cites, fer consultes en temps real i mantenir una comunicació directa i segura amb les professionals. Aquesta aplicació no és merament funcional, sinó que representa un canvi de paradigma en la gestió dels serveis, situant el dret de les persones a participar activament en el seu propi itinerari social, de manera similar a com ja es fa en el sistema de salut. “Hi ha aplicacions com La Meva Salut que funcionen molt bé, i és el model que volem seguir: que tothom qui ho vulgui tingui a mà, al seu telèfon mòbil o ordinador, tots els documents que ha presentat als Serveis Socials o que tingui informació sobre les seves cites”, explica Sònia Fuertes.

L’Ajuntament treballa per desburocratitzar els Serveis Socials i automatitzar processos que resten temps de les funcions essencials

També es potenciarà l’ús de la intel·ligència artificial per millorar la gestió. Un exemple és la implementació de xatbots, que permetran oferir informació adaptada a les necessitats de les persones usuàries, en horari 24/7, i amb un llenguatge accessible. Segons Fuertes, “aquests xats permeten democratitzar tota la informació que té l’Administració, són un exercici de transparència que es personalitza a partir de les preguntes de l’usuari, el qual pot escriure-hi perfectament fora d’hores d’obertura dels Serveis Socials”. Aquesta tecnologia ja es va provar amb èxit en la gestió de prestacions econòmiques d’urgència social (Fons 0-16).

A més, es treballarà per desburocratitzar els Serveis Socials, estandarditzant i automatitzant processos que actualment resten temps a les funcions essencials. Es prioritzarà la simplificació de tràmits innecessaris i es reforçarà la funció professional en l’acompanyament i el vincle amb les persones ateses.

Barcelona, referent internacional en innovació social

Aquest conjunt d’actuacions no solament persegueixen l’objectiu de transformar el model dels Serveis Socials de la ciutat, d’acord amb les necessitats actuals de la ciutadania, sinó que també són una aposta perquè la ciutat esdevingui un referent en l’intercanvi de coneixement a escala europea.

Barcelona ja comparteix aquest coneixement a través de la seva participació en xarxes com l’European Social Network (ESN) i Eurocities, amb les quals debat i comparteix les seves experiències i des d’on ha esdevingut una ciutat líder en l’àmbit de la innovació i l’accés als drets socials. Per a la comissionada d’Acció Social, participar en aquests espais és una oportunitat per “mostrar moltes de les coses que fem, que són bones pràctiques i que moltes altres ciutats podrien implementar”, explica.

Amb aquesta mesura, Barcelona busca mantenir el seu compromís amb uns Serveis Socials més accessibles, participatius i adaptats a les necessitats reals de la ciutadania. També es manté com la capital de l’Estat que més inversió social destina per habitant, tal com recull l’Associació Estatal de Directores i Gerentes de Serveis Socials (ADYGSS).

L’informe de l’entitat, que analitza els pressupostos que els ajuntaments de municipis de més de 20.000 habitants de l’Estat destinen a la partida de Serveis Socials i Promoció Social, situa Barcelona al capdavant de les grans ciutats espanyoles, amb una inversió social de 259,33 euros per persona, més del doble de la mitjana estatal, que se situa en els 102,12 euros per habitant, o dels 149,86 euros per persona de mitjana en inversió social entre les 50 capitals de província.